Mein Deustchlehren nicht wisse wie ist meine Name und ich habe seit Oktober zum Unterricht gegangen.
I la veritat és una cosa que em molesta prou que, unit a la seua tendència a deixar-nos a tots en evidència quan fem algun fallo a classe fa que la experiència d'anar a classe a aprendre un nou idioma que, a més, és endimoniadament difícil, siga horrible. Em passe l'hora i mitja mirant el rellotge, desitjant que no em pregunte o que no em faça llegir, perquè si m'equivoque m'apuntarà amb el dit simulant que té una pistola a la mà i em mata, o dirà "Alaaa!" o "Nada, muy mal, siguiente" o em preguntará "Cuál es el problema de este ejercicio? No es tan difícil." o qualsevol cosa així.
El problema de este ejercicio es que només duem sis mesos donant Alemany i u no pot pretrendre com pareix que ell vol, que a este nivell el personal tinga una fluidesa verbal de tercer o quart curs més quan no hem donat ni una estructura gramatical complexa ni, fins hui, el passat dels verbs, cosa que he aprofitat per a escriure la frase en blau que inaugura aquest post.
Que li estic agafant mania a l'idioma, que li farem.
Indignació.
I la veritat és una cosa que em molesta prou que, unit a la seua tendència a deixar-nos a tots en evidència quan fem algun fallo a classe fa que la experiència d'anar a classe a aprendre un nou idioma que, a més, és endimoniadament difícil, siga horrible. Em passe l'hora i mitja mirant el rellotge, desitjant que no em pregunte o que no em faça llegir, perquè si m'equivoque m'apuntarà amb el dit simulant que té una pistola a la mà i em mata, o dirà "Alaaa!" o "Nada, muy mal, siguiente" o em preguntará "Cuál es el problema de este ejercicio? No es tan difícil." o qualsevol cosa així.
El problema de este ejercicio es que només duem sis mesos donant Alemany i u no pot pretrendre com pareix que ell vol, que a este nivell el personal tinga una fluidesa verbal de tercer o quart curs més quan no hem donat ni una estructura gramatical complexa ni, fins hui, el passat dels verbs, cosa que he aprofitat per a escriure la frase en blau que inaugura aquest post.
Que li estic agafant mania a l'idioma, que li farem.
Indignació.
3 comentaris:
Qan stigues alli no et pareixera tan lleig, t´acostumaras i fins i tot et cauran bé els alemanys... I sino, sempre pots agarrar la maleta i vindre correns com vaig fer jo XDD
jeje!!! q buena maria!!!
xica, irene, q ma pegat hui per pegarli una visteta al blog.
bessets!!!
Aiii pardalaaa! pues torna pronte!
Ara que tinc algo mes de temps lliure tornare a escriure coses i potser faig el tan anomenat canvi a WP.
Publica un comentari