dijous, 17 de setembre de 2009

Tanta feina per a no res

Escric aquest post ràpidament, abans de intentar trobar algú amb qui anar a fer-me al Xaplin una Voll-Damm reparadora. A les 9 menys quart de la nit ha ixit la famosa nota de Processadors de Llenguatge i servidora ha tret un trist 2'5. Si, set setmanes estudiant com una cabrona per a traure un miserable 2'5. Jo que em pensava (i m'equivocava) que tindria entre un 4 i un 5 i no, han sigut més ****** de lo que em pensava.

Almenys no passa res, el capítul final és que si que puc fer el màster. Els coordinadors del mateix s'han posat d'acord i no hi veuen cap inconvenient en que curse el màster d'oient. No obstant, a Desembre em tornaré a presentar a l'examen i si aprovara, podria formalitzar la matrícula de forma legal al mes de Febrer, en període d'ampliació de matríula.

Lo mal es que es pot dir que he perdut l'estiu: ni he anat a la platja, ni he pres el sol, ni he ixit de festa, ni he pintat la caseta, ni he llavat la tapisseria del cotxe, ni he anat a Lloret de Mar. Tampoc he llegit un sol llibre, ni he fet un poc d'esport, ni eixes siestes d'hora i mitja, tan estupendes. I això que es suposava que aquest, anava a ser l'últim estiu de llibertat i tranquilitat, en el qual no tens mil obligacions i assignatures que estudiar a setembre. Espere que encara me'n quede algún així de prometedor perquè desde que he entrat a la universitat, ja no recorde què és gaudir de veritat de l'estiu.

Res... To alcohol!