dilluns, 31 d’agost de 2009

La clau està en juntar dades

  • El 63% dels espanyols que treballen son mileuristes en el millor dels casos.

  • El 75% dels empresaris espanyols paguen a Hisenda com a mileuristes. Voldria destacar aquest tros de l'article:
Asimismo, un autónomo tiene más opciones de ocultar sus beneficios y tributar menos que un trabajador y, como guinda, cualquier millonario puede constituir una sociedad de inversión de capital variable (SICAV) y abonar al fisco un exiguo 1%.
  • Una quantitat ingent d'empresaris fiquen els diners en fons d'inversió SICAV.

  • Un fons SICAV és com una caixa que s'ompli de diners de moltes empreses. Diners que son molt susceptibles de ser negres o no declarats. L'estat, per llei pareix ser, no pot gravar el 30% típic d'aquest tipus de fons, per lo que aglutinen quantitats astronòmiques de diners. Concretament:
Para hacerse una idea de lo que significa ese patrimonio en manos de 440.000 accionistas hay que tener en cuenta que en 2008, según los últimos datos de la Agencia Tributaria, las rentas netas del capital mobiliario para el conjunto de los contribuyentes (excluida la deuda pública no sujeta a retención) ascendía a 52.161 millones de euros. De esa cantidad, algo más de la mitad, 28.058 millones estaba en manos de las familias, lo que significa que 440.000 accionistas poseen un capital mobiliario similar al que disponen los 17 millones de hogares que existen en España según la última EPA. Pero en lugar de tributar al 30% (al tratarse de una sociedad anónima) o al 18% (al tratarse de una renta del capital) lo hacen al 1%.
  • El govern planteja pujar els impostos als rics, entenent per ric una persona que cobra a l'any més de 60.000 € o en altres paraules, una persona que mensualment s'embutxaca 5000 € imagine que en net, que no se que opinareu vosaltres però jo això ho considere ser ric, no brutalment ric (pa daixò estan els futbolistes) pero ric.
Em pareix bé que pugen els diners a les persones que més tenen i que intenten ofegar menys a aquells que no tenen treball o menys ingressos, però crec que qualsevol que haja llegit el que he dit anteriorment comprendrà que la necessitat última és abolir fons d'inversió de capital de tipus SICAV o similars.

Que perquè no es fa? Quin govern voldria tindre a quasi mig milió de RICS de cul? Per descomptat no este. No este ni cap altre, que no s'enganye ningú.

Ah si, a d'açò li diuen liberalisme o neoliberalisme.

dimarts, 25 d’agost de 2009

25 d'Agost

Colló, és que ja estem a 25 d'Agost! Tot i que ha sigut un mes molt poc grat, el temps ha passat rapidet. Normal, com tenia una rutina tal que del llit a la taula a estudiar, d'estudiar a dinar, de dinar a estudiar, d'estudiar a la costera, de la costera a sopar i de sopar a estudiar, doncs la poca varietat fa que els dies pareguen iguals i al final agarres la marxeta.

Res, la setmana que ve ja es podrà anar a tutories. La meua memòria del projecte actualment consta de 17 miserables fulles. Això si, és tot lletra perquè no he ficat ni una trista imatge a hora d'ara. El tutor (que per fi m'ha contestat després de dos setmanes) ara em comenta que seria aconsellable que fera una planificació temporal i de recursos del projecte.

La veritat es que no tinc ni fucking idea de com ferla perquè no puc dir que haja seguit unes pautes temporals, més be al contrari: jo m'he ficat a fer feina, he tingut problemes, he sol·licitat ajuda, me la han donada als dies i així successivament. A més, un dia li he dedicat una vesprada, després ho he deixat en standby 2 dies, després he anat a pinyó 3 dies més....anàrquic, com una servidora. Hauré de concentrar totes les meues energies en pegar-me una inventada de categoria...

En quant als recursos? Què he de dir? Que he gastat un portàtil per a programar i uns manuals de consulta? Cony, és que el problema és que el guió genèric per a fer memòries de final de projecte està tan relacionat amb la rama d'informàtica d'Enginyeria del Software (que no té res a veure amb açò) que hi ha coses que no tinc perquè tindre i em tocarà inventar i posar... :S

I què més? Ah si, que d'estar un mes asseguda a la cadira sense moure'm, he agafat almenys 2 kilos. No vull posar-me massa damunt la bàscula, perquè preferisc viure ignorant que veure com pugen els números degut a la inactivitat TOTAL en la qual em té lo de la putada del Màster. Ja em preocuparé dels kilos quan arribe Octubre.

dilluns, 17 d’agost de 2009

Boxa

A la meua dreta, Estats Units d'Amèrica, amb 250 milions d'habitants i primera potencia econòmica mundial desde fa dècades! A la meua esquerra, Republica Popular de Xina, amb 1300 milions d'habitants i futura primera potència mundial!

Els dos contrincants, lluitant per dominar aquest segle 21 que pràcticament acaba de començar i guanyar-se el títol d' Amos del Món!


- I el ring?

- El continent africà sencer. Vorem com acaba, fixem-se com comença.

dissabte, 8 d’agost de 2009

Hologrames

Es que estos Japos son increibles.



El que esteu veient és una espècie de prototip de generació d' hologrames que, utilitzant ultrasons, és capaç de fer notar en la teua mà els propis hologrames que es creen, siguen gotes de pluja o una piloteta que rebota a la mà del científic. Això del Wiimote que assenyalen al principi son els mandos de la Wii talment desmuntats! S'estan utilitzant per a rastrejar la mà que es veu en pantalla.

Em fa gràcia perque aquest experiment cumplix la premissa de reutilització de les coses que tant agrada al món de la informàtica: Si tens una cosa que funciona com tu vols, utilitza-la, no perdes el temps creant-ne una de nova.

dimarts, 4 d’agost de 2009

Justificant-me

Desde fa setmanes estic més absent que de costum i ara explicaré perquè, per si hi ha algú que no ho sap i li preocupa, que no crec!

Fa dues setmanes vaig descobrir que no em puc matricular del màster que vull fer, o més bé que volia fer, que començava aquest Setembre. El motiu és que no tinc (ni tindré probablement) el títol d'Enginyera abans del 30 de Setembre, data en la que finalitza el segon plaç d'inscripció al mateix.

Perquè? Per que em queda la inefable Processadors de Llenguatge, l'assignatura més complicada, recalcitrant i destrossamorals de la carrera. A més, encara estic treballant al projecte que entregaré i llegiré el dia 17-18 de Setembre si tot va bé.

Fins aquest any es podia cursar el màster si es tenia el primer cicle de la carrera d'Informàtica acabat, cosa que per sort si que tinc, però resulta que ha ixit així un poc in extremis una revisió de la llei que diu que només els titulats poden accedir als títols de màster. Bolonya connection, pareix ser.

"I com no ho sabies això, corasón de buen alma?" No ho sabia perquè ni el coordinador del màster ni el personal d'administració del mateix ho sabia. Ells em van donar llum verda per a cursar el màster perquè, fins on ells sabien, no hi havia cap problema. La revisió de la llei va ixir al mes de Juliol quan jo ja feia un mes que m'havia preinscrit online sense cap problema. Vaig descobrir tot el percal al portar la documentació necessària al Rectorat per a formalitzar la matrícula.

"No passa res, tu estudies molt, fas l'examen i segur que aproves". Si. Aquesta és la idea però no és tan senzill: Aquesta assignatura es MOLT dificil, requereix d'un nivell de coneixements informàtics MOLT gran i de molt de temps per a assolir-los i assimilar-los. El problema es que ja estem a 4 d'Agost, els dies passen ràpidament i he de repartir el meu temps entre el projecte i Processadors, cosa que pràcticament aniquilarà la meua vida social del mes d'Agost que a hora d'ara no em preocupa. Es un ós, pero un ós tamany dinosaure i estic acollonida per definir-ho d'alguna manera.

La intenció és dedicar-li a l'estudi i desenvolupament del projecte tot el temps del qual puga disposar i així i tot, no tinc massa esperances d'aprovar l'assignatura.

La conseqüència de no aprovar és que ho puc intentar en la convocatòria Extraordinària de Desembre. Si aprove en Desembre potser m'accepten al màster fent una instància al Rectorat de Matrícula Extraordinària. Però l'ingrés dependrà del Vicerector de Postgrau.

I si no aprove en Desembre o no m'accepten en aquest mes al màster, passare un any estupendo per a traure'm només una (PUTA) assignatura. I com no sobra el treball, no podré ni anar-me'n a tirar de caixa ni a reposar llandes de tonyina a Carreful i passar l'any fotuda, però amb dinerets a la butxaca.

Aquesta situació en la qual em trobe és molt roïn perquè em té i em tindrà amb la incertesa fins que isquen les notes de l'examen. I el pensar de vore que és possible que em quede un any sense fer res em te angoixada i molt preocupada.

Jo faré el que puga, mentrestant, haureu de perdonar-me que no li dedique tant de temps a aquest espai.