diumenge, 26 de juliol de 2009

Puto colom verd

Si, perque obrir la cortina de la cuina mentre et beus un got d'aigua i vore pel carrer un puto colom de color verd fosfi no té preu.



Un cotxe el va espantar i vaig veure que volava cap a casa del veí. Corrents vaig agafar la càmera i vaig pujar dalt confiant que continuara allí per a poder retratar-lo i que no em prengueren per loca al contar-ho. Afortunadament el colom mutant estava allí i al vorem fent-li fotos, va tindre un arrebat d'ego cual Paris Hilton i va volar fins el meu terrat on em va deixar-li fer unes fotos més fins que va fugir.



Li anava al darrere tot el rato un acòlit molt menys vistós... I jo em pregunte, per a que el senyor colombaire l'haurà pintat integrament de verd? O no ha sigut el colombaire i he fotografiat un nou especímen de colom de La Plana!?

Moment WTF i FTW pur i dur...

dissabte, 25 de juliol de 2009

dissabte, 18 de juliol de 2009

Qui bé estiga, que no es moga

El conservadurisme és una de les coses que més em molesten en les persones que em rodegen. La por o reticència al canvi, a substituir allò que ja no funciona o que s'ha quedat obsolet, per altres coses que igualen o superen la seua performance, és una cosa que no em cap al cap. I estic parlant, es clar, tant de tendències ideològiques com de coses materials i tangibles.

No es estrany trobar-se amb postures de l'estil: "Ui es que jo això de Internet...", "si els bous son una tradició, no veig perquè han d'acabar-se", "jo per a que he anar a l'estranger si encara no conec tota Espanya", "jo per a que he d'aprendre idiomes? Per a això estan els viatges guiats si em cal". "per que hauria de llegir-me un llibre sobre moros si tots son uns fills de puta?", "que s'acostumen els immigrants a lo que tenim ací que a mi en el seu país em tocaria acostumar-me a la força", "per a que vols un X més ràpid/potent? fins que eixe X se't trenque, eixe tindràs". Totes elles intenten defendre la comoditat del moment front a l'aprendre o comprendre una nova cosa que els podria canviar el seu tan (poc) elaborat punt de vista.

Es tendeix a no qüestionar-se si les coses es poden millor, una persona interioritza un procés i pensa que ja no pot ser millor o més còmode que el que ja és. Aleshores quan arriba una persona i proposa un canvi que pot requerir d'un poc més de treball inicial - un preprocés - que millorarà substancialment la tasca a desenvolupar, el conservador li replica "Qui bé estiga, que no es moga" que ve a dir, que jo faig les coses com les faig i no m'interessa el que dius, per molt de bé que tu hi trobes. I ja es pot començar un debat de 48 hores a sobre de les bondats i inconvenients del nou mètode, que el conservador, com el seu propi nom indica, defendrà la seua idea amb capa i espasa i no hi haurà ningú que el faça baixar del burro, ni fent una demostració matemàtica la Catedral de Burgos.

I avançar així, amb gent d'aquesta mena al voltant, és complicat.

La frase del títol diu mon pare que la deia sa uelo, demostrant una visió global i perifèrica amuntó gran, un afany per millorar i progressar incommensurable i una estupidesa com la copa d'un pi.

divendres, 10 de juliol de 2009

Uho!



Incroyable!

dimecres, 1 de juliol de 2009

Quines coses...

Recordeu el post al qual va intervindre el Sr. Furtawifi?

Doncs el Dilluns de vesprada quan baixava de la caseta, em vaig creuar un Nissan Micra nou, color vainilla i amb una matrícula que em resultava molt familiar. Em vaig il·luminar i vaig recordar que era, pense, la del Sr. Furtawifi i mentre s'apropava el cotxe pel camí, vaig aminorar la marxa per a vore qui era...

I el duia una dona, no un home gros com jo vaig vore...una dona que es coneguda i a la que no li trobe massa relació amb el Sr. Furtawifi....mi no comprender! :D