dimarts, 28 d’abril de 2009

Huit i Set-cents seixanta-u

Hui, 28 d'Abril de 2009 ocorren dues coses:

La primera és que fa 8 anys que ens vam canviar de casa la meua familia i jo, pareix mentira que ja hagen passat tots eixos anys! La segona és que hui és el 761 aniversari de la Carta Pobla d'Onda, de la qual he tingut a bé traduir i copiar-vos el text ací. LLegiu-la eh! I ja que estem, comenteu! :D

*** Carta Pobla d'Onda, 28 d'Abril de 1248 ***

Que tots sàpien que Nos, En Jaume, per la gracia de Deu rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i Urgell i senyor de Montpellier; per Nos i pels nostres vos donem i concedim per heretat pròpia, franca i lliure a vosaltres, Ramón de Bocona i Guillem de Rocafort i a altres tres-cents pobladors, als que vosaltres vulguereu donar-los i repartir de lo vostre per a que vingueren a poblar i també a tots els vostres i als seus successors, a perpetuitat, la vil·la d'Onda i la vil·la de Tales amb totes les seues alqueries i termes, que confronten amb el terme de Borriana i el terme Betxí, i amb la serra que divideix Artana, i amb el terme d'Eslida, i amb el terme de Sueras,i amb el terme de la vall de Veo, i amb el terme del castell de Fanzara. I atravessa pel riu Millars i va fins el terme de l'Alcalatén, i fins el terme de Vil·lafamés i amb el terme de Borriol, i amb el terme d'Almassora i amb el terme de Borriana.

En aquestes vil·les, llocs i termes, tal com conformen els nomenats límits, també es comprenen les cases, els camps, les vinyes, els horts i les terres de cultiu i les que no ho son, ermes i poblades, les aigües, les herbes, els prats, els pasts, les muntanyes, les fustes, les selves i els arbres frutals i els que no ho son, els rius, els llocs de pesca, els tancats, els camins d'entrada i eixida i totes les seues pertanyençes, del cel a l'abisme. Tot ho haveu de tenir vosaltres i els citats pobladors que vosaltres voleu establir i fareu perpètuament la vostra voluntat sobre aquestes coses.

S'exceptuen i no poden gaudir de la donació els militars, sants i persones religioses.

I farem amb vosaltres tal com fem a bon entendre dels ciutadans de la ciutat de València.

Exceptuem d'aquesta donació la carnisseria, els banys, la tintoreria, els forns, els molins, el mercat i els obradors del mercat, els quals retenim a perpetuitat.

Per la nostra part nosaltres, els nomenats Ramon de Bocana i Guillem de Rocafort, per nosaltres i els nostres pobladors, jurem per Deu i pels seus sants Evangelis, que establirem la nostra residència en Onda i que vendrem en el terme d'un any totes les possessions que tinguem en altres llocs, sense retindrem cap.

I tot el que rebem a Onda, no ho vendrem abans de deu anys.

Donada en València, el quart dia abans de les calendes de Maig, en l'any de Nostre Senyor MCCXLVIII.

Senyal de Jaume, per la gràcia de Deu rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i de Urgell i senyor de Montpellier.

Son testics: Guillem de Muntcada, Guillem de Boxados, Jofré de Rocabertí, Guillem d'Anglesola i Guillem de Crexell.

Senyal de Pere Andreu, el qual, per mandat del Rei i en lloc de Guillem Escrivà, el seu notari, va escriure açò en el lloc, dia i any fixats.


*****

Original en llatí, en aquest enllaç.

diumenge, 26 d’abril de 2009

Dos fets estranys (2/2)

Casos resolts. Més o menys...

Finalment, qui va moure totes les branques va ser un dels meus tios. El meu germà m'ho va dir el Divendres dinant. No se molt bé els motius, però pel que pareix, tenia una estona sense massa feina i va decidir tirar-li una maneta als nebots. Ahir Dissabte el vaig vore i em diu, "Has vist tot lo d' allà dalt?!" i jo, "Si, si, però cal que et sofoques tant tio!", i ell "Calla, calla, tu me veus sofocat a mi??". Sense desperdici!

El tema de la gossa és un poc més estrany. Ahir mentre el meu germà i jo anavem cremant la innumerable brossa i branques i mon pare en tallava més, va entrar un home a la caseta dient: "Buenas! Vinc a donar de menjar a la gossa", que per cert, continua al seu lloc. El meu germà i jo ens mirem amb cara de que-mestas-contando i s'arrimem a l'home que va resultar ser un veí de la zona. "A vore, a vore, com està el tema?" li dic jo. I ell em diu: "No res, que vinc a donar menjar a la gossa que va parir ahir ací i me sabia mal que no tinguera res de menjar", "Però que es teua?", li dic jo, "No no, és del veí este de davant que té forats en la valla i els gossos entren i ixen quan volen".

Aleshores em va contar que l'any passat la gossa va parir dins d'aquella caseta i als pocs dies li van llevar als gossets. Pel que pareix l'animalet s'enrecordaria o el que fora i va decidir que si es quedava allí també li'ls llevarien, pel que se'n va vindre a la meua caseta a amagar-se. Al dia següent de parir i abans que jo la trobara, aquest veí, el que l'alimentava, va passar per davant de la porta de la caseta de l'amo de la gossa que és amic seu. Total que va cridar als gossos com sempre fa (li deuen agradar molt) i va vore com eixa gossa eixia de la meua caseta i anava a trobar-lo. La va seguir i es va trobar amb el percal.

Jo li vaig dir al veí el que vaig dir al post anterior: Que de moment no em molestaven els gossos a dintre de la caseta per uns dies, però que tampoc era pla de que s'afincaren i corretejaren per tot arreu. Ell diu que li ho dirà al amo i en uns dies se la emportaran a ella i als seus fills. Si algú vol un gos, ara és el moment, perquè no crec que els porten a cap Servican o similar...ja m'enteneu.

dijous, 23 d’abril de 2009

Dos fets estranys (1/2)

Fa una estona he sigut testic de dos coses que m'inquieten.

Mon pare i el meu germà van fer una neteja de branques de pi i garrofera a la caseta brutal. D'això ja fa uns dies. Tot aquest material va ser transportat a prop d'un cremador improvisat que vam muntar el meu germà i jo el primer dia que vam cremar brossa, de forma que fora més fàcil cremar totes aquestes branques que s'havien tallat. Obviously, les branques les van deixar de qualsevol forma ací i allà formant diversos pilots alguns més grans (com 2 o 3 cotxes de grans) i d'altres més menuts . Bé fins ací.

Com sabeu, jo puge tots els dies a regar el meu hortet i hui conforme he ixit del cotxe hi havia alguna cosa en el paisatge que fallava i que m'ha costat uns segons de captar: Els muntons de branques de pi més grans que estaven allí desordenats i ficats de qualsevol forma havien sigut apilats al llarg de la filera d'avets que envolten la meua caseta. La fusta que hi havia a un costat havia sigut re-apilada al llarg d'un ribàs que hi ha a prop i les branques de garrofera i brossa variada havien sigut ficades directament A DINS del cremador i la que no cabia, per fora pero apegada a la paret del mateix. La cara de WTF que se m'ha quedat ha sigut gran, però més gran ha sigut quan he tocat al meu germà per a preguntar-li si ha sigut ell i m'ha dit que no i que a més, mon pare hui estava a València. Aleshores...qui ha sigut? Algun tio que estava avorrit i ha fet tota aquesta feina? M'estranye pero tot podria ser.

El segon fet ha ocorregut en dues tandes: A l'entrar a la meua caseta amb el cotxe he vist un gos gran i negre, rollo com els que van amb els hippies, descansant baix d'un pi, en un racó. Res estrany, tenint en compte que no hi ha cap tanca ni cap porta que no hi permeta la entrada. No li he fet cas i m'he ficat a regar a la meua bola.

Total que mentre guardava la bomba d'aigua he vist una cosa estranya allà on estava el gos: El gos no era gos, era gossa, s'havia alçat de terra i darrere dell hi havia un bony negre que es movia. M'he apropat una miqueta i he vist que eren dos o tres cadells negres tots apretadets. La cara de WTF ha sigut doblement gran que en el fet d'abans i aleshores he visualitzat l'escena per complet i m'he fixat que el que a primera vista pareixia una garrafa d'aigua abandonada i una bossa perduda del más y más al costat era en realitat un recipient de pa amb aigua o llet i una bossa que a dins tenia menjar. Yes, algú està alimentant una gossa i els seus cadells a la meua caseta.

Ràpidament he tocat a Lele per a que em féra un poc de llum en aquest tema i m'ha dit que preguntarà que fer o a qui puc tocar per a que es facen càrrec dels animalets en cas de que continuen allà.

No dubte del bon fondo d'aquesta persona en alimentar la gossa però que ho faça a sa casa o en qualsevol hort abandonat dels que hi ha pels voltants. Evidentment no he fet fora la gossa ni els seus cadells, no tenen la culpa per dir-ho així i tampoc em considere tan cruel com per a fer-ho. Per altra banda, de moment tampoc em molesten excessivament mentre no s'afinquen per allí.

La questió és: Tenen relació aquestos dos fets? A hora d'ara no ho sé, però si la tenen, la única explicació que li trobe és que algú, en pago per deixar estar la gossa criar als cadells acabats de nàixer, ha decidit ordenar i amuntegar la brossa i les branques més a prop en cara del cremador per a que ho tinguem més fàcil per a quan la cremem.

Alguna idea!?

Espere poder escriure la segona part d'aquesta història...

dimarts, 14 d’abril de 2009

Adéu Gloria

Se'n va la tia mes vital de tota la universitat i una de les millors i més competents professores que he tingut al llarg d'estos 7 anys de carrera. El càncer ha guanyat la batalla i nosaltres hem perdut a una gran persona.

D'ella em quede amb el seu increible bon humor, la seua energia, la seua paciència ensenyant-nos a entendre l'àrid món dels llenguatges formals i les Màquines de Turing. També em quede amb eixe riure fort i franc que li ixia des de ben a dins al veure més d'un exercici resolt d'aquelles maneres, amb eixes al·lusions a Gödel, Escher i Bach que només els que ens hem llegit el llibre compreniem i també amb aquella frase que ens repetia mil voltes per a comprendre millor el que ens explicava: "El conjunto de todas las cucharillas de té, ¿es una cucharilla de té?".

Trobaré a faltar trobar-te pels corredors de la universitat, la paret del teu despatx plena de retalls de diari, vinyetes i missatges de denúncia social i ,com no, a tu a l'altra part de la porta, sempre disposada a omplir una fulla amb MT's quan fóra necessari.

Aquest és l'únic homenatge que crec que et puc fer. Descansa en pau en la teua Galícia. Em recordaré de tu. Ens enrecordarem tots. Per molt de temps.

diumenge, 5 d’abril de 2009

L'horta

Ja tinc l'horta preparada! Només he tingut que passar el cap de setmana cavant!

El Divendres vaig pujar per a fer una valoració sobre el terreny. Com a casa tampoc tenia gran cosa a fer, vaig agafar l'aixada i vaig fer un solc quasi quadrat més o menys on em va parèixer per a delimitar l'espai que ocuparia l'hort. Un veí va passar prop i em va donar alguns consells pràctics sobre com plantar-ho de forma correcta: En realitat li ho agraisc ja que jo no tinc ni punyetera idea de com plantar hortalissa i que la cosa vaja bé. La part negativa d'açò és que la proximitat entre les dues casetes fa que potser haja de rebre al llarg d'aquestos mesos de cultiu més consells pràctics dels que voldria o hauria de rebre, però bé, tindrem paciència...

El Dissabte de matí vaig pujar a cavar la superficie de l'horteta en si per a preparar-la per al cultiu. Dic cavar perquè no tenim màquina de llaurar i s'ha de fer tot de forma manual, lo qual és en primer lloc una putada i en segon lloc una gran pallissa física, especialment per a una persona com jo que no està acostumada a fer esforços físics. Amb un poc més de temps haguerem demanat la màquina a algun veí o tio pero s'havia de plantar ja-ja-ja i portar-la fins la caseta potser implique trobar un vehicle amb remolc quedar amb la persona que ens la deixe, etc. Un embolic. Quan ja tenia la meitat de la feina feta, el meu germà va pujar a ajudar-me i amb un pic i l'aixada vam acabar de deixar la terra ben molla.



Un parell d'hores abans estavem un muntó de uelos, la meua cara de pardilla i jo davant la paradeta del mercat on es venen els plantons. Una estampa per a admirar, imagine... Bé, després de l'ajuda de l'home (que va vore que no tenia ni fucking idea) que em deia quantes plantes comprar de cada més o menys vaig "eixir" d'allí amb:
  • 12 de bajoques
  • 7 de tomaques
  • 5 de pebreres verdes
  • 4 d'albergines
  • 3 de carabasses
  • 2 de pebreres menudes i picants.
A continuació em vaig dirigir a la cooperativa a comprar granulat anti-caragols (ara han passat a ser els meus enemics núm. 1) i un sac de 40kg de fem pudent d'ovella i ho vaig portar tot a la caseta on em vaig ficar a cavar com he dit anteriorment.



Hui Diumenge a les 10 del matí ja estava allí, adolorida i amb son. Després d'adobar manualment (amb guants!) la terra m'he ficat a fer 6 caballons per a plantar els plantons al damunt d'ells i assegurar-se uns 25cm de profunditat de terra molla on les plantes extendran les seues arrels fàcilment. Finalment les he regades una miqueta i aquest és el resultat final:



A primera fila i d'esquerra a dreta: les albergines, una carabassa i les pebreres picants. Segona fila: Pebreres. Tercera fila: Tomates. Quarta i cinquena fila: Una carabassera i 6 bajoqueres.



A que son reboniques! :D

Demà pujaré a vore com els va i també per a regar-les una miqueta més.