dilluns, 30 de març de 2009

Si yo fuera prooofe (la la la la la ...) 2/2

4 - Virus, troians i altres faunes. Com intentar combatre'ls?

Per estrany que parega, eixe anunci parpadejant de Metroflog que et regala un cotxe per ser l'usuari 1 milió que visita la web, es mentira. Si, la vida és dura. Clicar sobre eixa pàgina et redirigeix a una altra que descarregara mil cookies malicioses al teu ordinador i probablement se't cole algun programeta de pop-ups d'eixos tan molestos. I la culpa és teua i només teua. Què es pot fer al respecte? En primer lloc, ensenyar als usuaris joves que no siguen tololos i no cliquen damunt de coses absurdes com el cotxe o un politono cutre per al teu mòbil. Si vols politonos guapos, salta a la secció 7 que t'explicarem com fer-te'ls. En segon lloc intentar previndre la entrada de codi malicios mitjançant una sèrie de programes que filtren els paquets entrants i, en tercer lloc i si l'ordinador comença a fer coses rares o a anar MOLT lent, entrar en mode administrador per a passar els anti-tot corresponents i intentar resoldre el problema.

El procediment pareix una bobada i ho és en realitat. A més als informàtics aquest tipus de coses que son tan sistemàtiques ens molesten i prou, que se li va a fer! :D

5 - Quin ordinador em compre? Què hauria de tindre?

Breu introducció als components electrònics que composen un PC, les seues bondats i defectes i a continuació que l'alumne configure un ordinador per a si mateix tenint en compte les seues necessitats i justificant perquè fa aquesta tria. Dificil? En realitat no; es realitzar unes poques valoracions simples mirant les característiques generals del component.

6 - Web, Web, Web!

Dissenyar una xicoteta web amb la inestimable ajuda de Macromedia Dreamweaver (o altres) o crear un bloc de forma local. Pujar els arxius de la web i del bloc a un ordinador de l'institut que faça de servidor (amb eixida a Internet) per a que servisca les pàgines dels alumnes quan vulguen vore-les, estiguen a casa o a classe. Els més atrevits poden intentar ficar mapetes de Google Maps en els seus projectes.

7 - Altres cosetes

Només nomenar-les:

  • Tallar una pista d'audio per a fer-te un politono per al mòbil (toh wapikoh) i no deixar-te 4 euros en una cosa que podries fer-te tu mateix.
  • Vull baixar-me coses, quin programa gaste? Repàs als programes més famosos. Pros i contres.
  • Saber quina pel·li baixar-te entre les mil que es mostren quan li dius al buscador "Matrix" per a que no t'isca la versió en urdu subtitulada en anglés.
  • Com "instal·lar" un segon disc dur en la meua màquina.
  • Compres en Internet. Qué es necessita? Es pot confiar? Perquè?
  • Privacitat i seguretat personal en Internet: "Me puc comprar la plei per internet sense que me timen!? On i de quina forma?"
  • Netiquette o com no ser un garrulo en Internet o almenys que no es note tan descaradament la ignorància informàtica de un.
  • Retoca una foto! Utilitza The Gimp, Photoshop o Picasa.
I tot açò per a fer-li la vida més senzilla als informàtics! Que tot lo anterior és ficar un poc de voluntat i ganes d'apendre, no hi ha que fer una carrera per a saber-ho!

Arribarà un dia en el qual serà bàsic en la vida d'una persona realitzar i/o conèixer aquesta sèrie d'operacions i qui no les sàpia es quedarà obsolet i desfasat. Que no va passar el mateix amb les targetes de crèdit, les compres en Internet o la pròpia xarxa? Qui confiava en elles inicialment? Qui pensava que acabarien sent tan necessàries?

Doncs això: Que hi ha que estar aprenent i reciclant-se continuament, especialment en temes tecnològics i que és molt important que tots coneguen coses bàsiques a nivell informàtic per a evitar la dependència de tercers.

Ale, la pesada ha acabat de despotricar i de filosofar. Passeu-ho bé!

dimecres, 25 de març de 2009

Si yo fuera prooofe (la la la la la ...)1/2

Quan jo cursava informàtica a l'institut m'ensenyaven coses tan útils com a aprendre a utilitzar el Word, l'Excel, crear i esborrar fitxers de Windows, que és i quina utilitat té un salvapantalles i altres perles. Crec que la única cosa de profit que vaig fer allí un any va ser crear una pàgineta web senzilla picant HTML a mà, sense cap ferramenta més que un fucking bloc de notes.

M'avorria soberanament a classe, m'explique: Per a bé o per a mal tinc ordinador des de que tinc 11 o 12 anys, des de que els ordinadors corrien amb Windows 3.1 i Linux encara no existia, quasi es pot dir. Pensant-ho bé, he tingut més anys un ordinador davant meu que no! Bueno, el cas es que les coses que allí s'ensenyaven jo ja me les havia aprés pel simple fet d'asseure'm davant d'un PC i provar cosetes. Si Castanyes llig aquest post ho corroborarà. No penseu que una era un prodigi de la informàtica ni molt menys, simplement que quan encara no tot el món tenia ordinador a casa jo feia uns pocs anys que si i a més era una cosa que m'agradava, tot i que no vaig passar de fer algunes bobades bàsiques-bàsiques amb la consola de MS-DOS, els disquets etc.

Però tornant al tema: el cas es que les classes d'informàtica eren algo frustrants per les bobades que allí feiem i hui, no se a sant de què, m'ha vingut això al cap i m'he ficat a pensar quines coses impartiria jo als maleantes d'ara per a que al acabar el curs, una persona sapiera arreglar-li alguns problemes bàsics a la seua màquina i no necessitara de l'ajuda d'altres amb tanta urgència i sapiera per on tirar mínimament.

Potser hi ha molta carpinteria informàtica, però el que jo intentaria ensenyar als meus alumnes a part del temari establert, seria:

1 - Formatejar el teu ordinador y no morir en el intento

Curiosament, una de les operacions més senzilles (i sistemàtiques) que hi ha i a la vegada una de les que més por fan a l'usuari mitjà: "I no me carregaré el PC?" Xico, és pràcticament impossible carregar-se (físicament) un ordinador realitzant aquesta operació! A més, ÉS exactament el que vols: carregar-te (des del punt de vista lògic) el contingut del disc dur!

Total que li donaria a cada alumne un cd amb el sistema operatiu a dintre i que provaren a fer-ho ells mateixos a l'ordinador que tenen davant. Per qüestions de llicències etc, crec que el més adequat seria donar-los una distribució de Linux per a instal·lar, ara que sempre ens quedaran les copies pirates de Windows que son menys políticament correctes.

2 - Que son i per a que valen els drivers? Quins necessite una vegada tinc l'ordinador formatejat o quan instal·le un nou component hardware? Com se quins son?

L'etern problema una vegada formateges o canvies un component: "I ara no puc sentir música perquè el Media Player no sone encara que li puge la veu". Gran problema que tots hem patit i que és molt senzill de resoldre i es contesta amb un "Es que et falten els drivers de X".

Com saber quins son? Fàcil. Es baixa un un programa de diagnòstic qualsevol que ens dirà quin model exacte tenim de cada component, se'n va un a la web del fabricant, fa una cerca a dins de la pàgina i es baixa un senzill fitxer que hi ha que descarregar i instal·lar i, com a molt, reiniciar després la màquina. Difícil eh?

3 - El maravilloso mundo de los códecs de vídeo y audio

Estiga bé o malament, la gent veu pel·lícules piratilles al seu ordinador. El problema es descarat: Obris la pel·li i només es sent la pista d'audio i la sol·lució es descaradament senzilla també: Només hi ha que descarregar uns programes i instal·lar-los. En molt rares ocasions la pel·licula està en un format quasi irreproduible.

En el pròxim post, la resta!

dijous, 19 de març de 2009

3r aniversari

Veieu com seré una mala mare? Fa dos dies que ha sigut l'aniversari del pobre blog i no li he fet ni puto cas! Oi, oi, oi, pobret meu!

En 3 anys he escrit 270 entrades contant aquesta, cosa que fa una mitja d'uns 90 posts anuals. No es molt, però és el meu ritme.

Les categories que més entrades contenen son:
  • My Life = 47 Entrades
  • Friki Planet = 30 Entrades
  • Politiqueo = 27 Entrades
  • Viatges = 26 Entrades
  • Onda = 15 Entrades
Lo cual ve a dir que sóc una friki ondera i egocèntrica interessada en política a la qual li agrada viatjar. Pot ser s'aproxima, no? :D

Ultimament he pensat a migrar-lo definitivament a Wordpress ja que amb l'adveniment del Señor Oscuro aka Facebook ja no em feu cas ni al tag ni als comentaris (grrr!) i sempre he dit que les plantilles de Wordpress son mes guais però que tenien la pega de no poder ficar un tag com aquest. Ara que ja no s'utilitza massa...potser now is the time de fer la migració! Però bueno, de moment son pensaments en veu alta: em fa gos fer tot això. :D

En realitat si duc aquest temps escrivint és perquè sempre hi ha algú al altre costat de la pantalla que, tot i que potser no diga res, la estadística demostra que està i que llig les coses que ací fique. li pareguen bé o malament. Gràcies a tots per aquestes visites, vos anime a continuar fent-ho i a PARTICIPAR MÉS en els comentaris per a que el meu ego continue convenientment unflat!

Ah, i una felicitacioneta pal pobre blog, reivindique! ;)

El camí cap a casa

Tots els dies quan isc a les 3 de l'Ajuntament camine uns quants metres, fins arribar al pas de zebra que porta a la Plaça Sant Josep, amb la vista clavada en les lloses de pedra del terra. Duc massa hores amb la vista clavada en les dues pantalles que tinc i la claror m'enlluerna i molesta durant uns segons.

Tots els dies, quan arribe a la Plaça veig al mateix grup de senyors majors, alguns amb els seus gossets, que es disposen a arreglar el món i a prendre el sol ara que no pique. A voltes, un poc més avant, veig al cuiner de la Fontanella fumant-se un cigarret a les escales del restaurant.

Tots els dies passe per davant de les moreres que hi ha prop de casa i mire com, dia rere dia, van ixint més brots de fulles noves. S'acosta la primavera, encara que el Corte Inglés diga que ja està ací. Un poc més endavant sempre em trobe al cantó uns gats que miren cap al carrer que baixa del Swing esperant la dona que, tots els dies, els baixa menjar a la mateixa hora: les 3 de la vesprada.

dimarts, 10 de març de 2009

Ou sense sal

Estic sosa. Ho note. No em passa res especial, ni estic trista, ni estresada, ben al contrari en tot. Estic acomodada i em conforme amb estar aixina. Per això no tinc ganes d'anar a cap lloc i variar la rutina habitual.

Part de la "culpa" de la meua sosor la té no haver currat aquest estiu degut a la omnipresent crisi econòmica. Vamos, que mai he tingut un clau a la butxaca però ara estic a punt de tocar fons perquè lo poc que em quedava de l'any anterior m'ho he anat gastant amb el temps i estalviar mai ha sigut lo meu, menys quan hi ha càmeres réflex de per mig, jeje.

L'altra part de la sosor crec que em ve de les ganes que tinc de perdre de vista aquesta carrera i de dedicar-me a altres coses més interessants. Estic cansada i avorrida d'ella, lo qual em fa estar un poc apàtica.

I per tot això que no tinc ganes d'anar ni a Madalena (festa plena) ni a Valéncia en Falles. No em fan ni fred ni calor, ni fu ni fa, ni blanc ni negre. Estic sosa i tot i que duc algunes setmanes així, crec que encara me'n queden més, i'm sorry.

I a sant de què este post? Perquè tenia ganes d'escriure algo i anava a escriure una parrafada política pero no tenia massa ganes, així que he pensat: Xica, cultiva el teu ego una miqueta més que pa d'això estan els blogs.

I no res, ara que ja he plorat una miqueta, me'n vaig a dormir que ja son les 00'20 i les 7'20 del matí es fan molt prompte. Ah les pràctiques, les pràctiques!

dimecres, 4 de març de 2009

Jumping i més

Sessió de jumping a la caseta de Tuxi el dia del seu cumple! Quant es poden arribar a distraure 3 bobes en dos càmeres rèflex, cervesa i el mode esportiu activat! Mentrestant, les altres, estaven vinga menjar papes a caraperro, les ràncies, jiji.

En aquesta primera no se si vaig pillar a Mireille pujant, baixant o fent què, però pareix que siga de goma o un ninot d'estos que li pots moldejar les extremitats.




En aquesta vaig disparar abans d'hora però no em digueu que no es graciosa?



Ací està la germana de Billy Elliot again. Tot i que pareix que m'hagen apegat amb Paint (ni Photoshop ni nà!) done fe de que la foto es autèntica. Aquesta la va tirar Mire.




I, sense cap dubte, aquesta és la millor de les 8 o 9 de la col·lecció. El moment exacte i l'altura i posició exactes per a que la foto siga la mar de xula. LLàstima que Mireia estiga tapant-se la cara amb la mà però Kars està totalíssima, li fiquem un pou o un precipici de fons i pareix que estiga caent!!




En quant a moi: El Dilluns vaig començar les pràctiques al MCnífico Ajuntament d'Onda. De moment la cosa va bé, tot fluïx i no he tingut cap handicap gordo. Que continue aixina, perfavore. La primera tasca que he de fer es un inventari del parc informàtic de l'ajuntament, es a dir, de quins equips es disposen i quines característiques tenen. Obviament no es agafar un full i anar passejant-se per l'edifici preguntant, sino que utilitzant una ferramenta de programari lliure anomenada OCSInventory es puga obtindre aquesta informació de forma automàtica amb la instal·lació remota d'un agent OCS en cada màquina. Ja vos ho explicaré mes detalladament .Crec que acabare convertint-me en una "experta" linuxera d'ací al final de les pràctiques perquè tot el que utilitzaré sera programari de codi obert i ja tinc dos fulles plenes de truquis i coses que no sabia.

No obstant, a pesar d'ixa tasca, estos tres dies he estat instal·lant dues coses que em serviran per a anar documentant tot el que vaja fent al llarg dels tres mesos de pràctiques: Wordpress i Mediawiki de forma local i només accessible des dels ordinadors de la Xarxa Local en la qual està el "meu" ordinador. En resum, un bloc i un wiki només accessibles des de la xarxa de l'ajuntament.

També he fet altres cosetes menors: com formatejar i instal·lar programes en un parell d'ordinadors, fer un recopilatori de captures de pantalla de la configuració d'un programa, instal·lar-me Fedora 10 en el que és el "meu" ordinador, descarregar paquets de programes que em feien falta per a les dos coses del paràgraf anterior, canviar una pantalla, etc.

La feina de moment m'agrada i els dos xics amb els quals estic son molt majos i m'ajuden en tot lo que poden.

Per altra banda, una altra de les coses que ha fet que no haja dit ni mu en tots estos dies és haver acabat el famós curs de Java i haver obtingut hores per a (per fi) poder-li fer un poc de cas al projecte, el qual tinc un poc abandonat i no es plan... demà he de anar a parlar amb el tutor a vore si em dona un parell de directrius i se cap a on tirar perquè de moment no ho veig gens clar.

I éso es todo amigos!