divendres, 25 de desembre de 2009

Migrar o no migrar?

Estic començant a mirar plantilles i coses de Wordpress de forma seriosa que Blogger me té molt avorrida! A vore si estrenem l'any (que serà que no) en un nou servei de blogging! UHO!

Ah, per si algú no ho sabia encara, tinc un 3 en l'examen de Processadors. Vivah! Altra vegada a estudiarmeu tot. Un gustaso. De 4 que se vam presentar a la extraordinària, 4 hem suspés i la meua és la nota més alta, no cal que diga més...

Aixina que tinc un 2'5 en Setembre i un 3 en Desembre, després de setmanes i setmanes d'estudiar.

Fills de puta sent al fondo? Què cabrons, potser? Pues això.

dimecres, 2 de desembre de 2009

Nota curta

Continue amb la mateixa dinàmica de feina que estes últimes setmanes: L'examen de Processadors és el dia 11, el Divendres que ve. No estic nerviosa, ni massa preocupada; ja no tinc la pressió que tenia al mes de Setembre però no em puc encantar i he de continuar estudiant una miqueta més perquè si no, al pot again. En qualsevol cas, si suspenc, igual demane una compensatòria a vore si me la donen perquè sincerament a estes altures m'importa ben poc tindre un "Compensa" a l'expedient acadèmic o un punyetero cinc pelat. Vull tindre el títol després de tant de temps i d'esforç i passar d'una assignatura que molt dificilment m'aportarà alguna nova habilitat o coneixement. No em tinc que dedicar a construir compiladors (més que res perquè ja estan tots inventats, com aquell que diu) i m'abellix moltíssim respirar fondo i pensar: "Per fi soc enginyera".

dimarts, 10 de novembre de 2009

Here I am

Després d'una llarga absència, torne a escriure. El motiu d'aquesta no ha sigut cap altre que el que la majoria ja coneixeu: feina del màster. Mon pare em diu: "No volies màster, jas màster" i en això estic. Resulte que el susodicho màster està muntat estil Bolonya (¡cómo no!) i això signifique unes 4 hores de classe diàries en lloc de les 8 o més a les quals m'he hagut d'acostumar al llarg de la carrera i molta feina a casa. Es a dir, que a classe t'expliquen un poc com està el tema i ja t'apanyaràs però m'has de fer X entregables durant el curs o un treball/presentació per a d'ací dues setmanes. I en anglés, of course.

Veritat és que per conforme està muntat el màster el primer semestre és molt informàtic, cosa que a mi em va amuntó bé perquè tot i que hi ha molta feina, no em costa molt de temps de fer... no vull pensar amb els companys de classe, que la majoria no son informàtics, el calvari que estaran passant amb les bases de dades i altres perles que ens donen...

No obstant hi ha una assignatura, Introduction to GIS, que és l'única de moment (fins que en comencen de noves aquesta propera setmana) que em du pel carrer de l'amargura perquè d'aquesta si que no tinc ni la més remota idea i em tire hores i hores amb ella, buscant informació i conceptes geogràfics que per a mi son desconeguts. Per exemple hui, per a fer una pràctica he estat com a 6-7 hores amb ella que deuria costar 3 o 4. Divertidíssim!

I en aquest context, tinc que traure temps novament per a la meravellosa Processadors de Llenguatge l'examen de la qual serà entre el 10 i el 20 de Desembre, em pense. Ja he començat a estudiar i tal però em falta temps per tots els costats i la veritat és que la motivació no és molta després de l'estiu de merda que he passat estudiant com una condenada. Però que li farem? C'est la vie!

Canviant de tema: Vull comprar-me un mòbil ja que duc el vell de Vir desde Juliol o una cosa així. La meua il·lusió de l'any seria comprar-me un Iphone i m'ho estic pensant perquè mon pare disposa de molts punts de Movistar i l'altre dia vaig assaltar el cerdo-vidriola i em vaig endur una sorpresa molt grata, ja que el porquet estava ben gros. No obstant, tot i que no em suposaria una despesa econòmica grandíssima, continua sent una despesa gran i per tant, el meu cap també comença a orbitar al voltant d'una HTC Magic negra comprat per Ebay. Més barat i prestacions similars a l'Iphone però menys cuco en quant a disseny i sistema operatiu. Estic prou indecisa, la veritat, potser m'espere a Nadal a vore si apareguera alguna oferta Movistarera (quin xi$te!) de la qual poder traure profit.




En fi que així estic i que la meua vida no és molt més interessant de moment! Potser quan a l'Abril me'n vaja a Alemanya tindré més cosetes que contar. Si es que amb el Feisbuc una no està mai off del tot!

PD - Visca el cult a l'ego!

PPD - També estic pensant en canviar definitivament a Wordpress perquè ja no em dieu gran cosa al tag o almenys de plantilla de blogger perquè ja estic prou farteta d'aquesta. El problema és que no tinc dos hores seguides d'asseure'm i començar a trastejar! Ja vos contaré!

dimarts, 6 d’octubre de 2009

La Ciencia española NO necesita tijeras

Si un@ presta atención a las noticias de los medios generalistas y a lo que dicen los sociólogos, comprobará que uno de los problemas que más preocupan en Occidente es la creciente destrucción de empleo y no precisamente por los efectos de la crisis (que también) sino que es algo que lleva ocurriendo años y que tiene dificil manejo.

Resulta paradójico que la informatización y la implantación de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación (TIC) sean en buena parte las responsables de este desconcertante suceso, pues con la mecanización, la mejora de las comunicaciones y de las transacciones comerciales, donde antes se necesitaban 100 obreros para realizar una tarea, ahora son necesarios muchos menos que encima tienen una productividad mucho mas alta, con lo que el empresario, de rebote, es feliz.

El efecto nocivo es que cada vez el número de parados va en alza y es un hecho generalizado para los paises desarrollados, por mucho que se empeñen los gobiernos Occidentales en bajarlo. Además, no hay una solución directa ya que una de las pocas ideas posibles para frenar este efecto, sería dejar de continuar innovando y mecanizando tareas manuales y que, además, los empresarios no moviesen sus plantas de producción a paises como China, India o Bangladesh. Cosa dificil, claro está.

Pero otra idea más realista que SÍ debería funcionar, pasaría por fomentar la creación de nuevos puestos de empleo invirtiendo dinero en I+D+i, Ciencia. Nuestros nuestros vecinos europeos ya lo hacen desde hace años: su inversión en Ciencia es mucho más grande que la española, en algunos casos se acerca al 25% del PIB del país cuando aquí se ha invertido (si no estoy mal informada) alrededor de un 15% del PIB. Y eso que ha aumentado sustancialmente desde 2004, que por aquel entonces no llegaba al 7%.



Con lo crear empleo relacionado con I+D+i no quiero decir que el peón de fábrica se ponga a científico, si no que de esta inversión se podrían derivar empleos que no giraran tan en torno del turismo y la construcción y no peligraran en cuanto uno de estos dos sectores va mal. También con esta inversión, se crearían nuevas empresas innovadoras, como puedan ser en estos últimos años las dedicadas a instalación de energía renovable en hogares u otras dedicadas a la domótica. Algo inimaginable hace diez años.

Disminuir un 38% el dinero para Ciencia de los Presupuestos Generales del Estado, significa que una parte importante de los proyectos de investigación que se están llevando a cabo en España se verán aplazados de forma indefinida, que muchas personas del sector perderán su empleo y otras empresas vinculadas directamente al mismo se verán también afectadas de forma negativa, pues perderán clientes con los que trabajar. Y no estoy hablando de proyectos científicos dignos de la NASA, sino personas que contribuyen en programas europeos y mundiales a combatir el Alzheimer o el cáncer, desarrollar nuevos tipos de comunicación inalámbrica o crear coches más seguros y más eficientes. Cosas que pueden ser útiles para el más común de los mortales. Todo esto, es Ciencia.

Desde mi punto de vista, España necesita diversificar el empleo y no concentrarlo en pocos sectores. Por esto, pienso que reducir de forma tan drástica el presupuesto para Ciencia es un error digno de los gobiernos más conservadores y cerrados. La tendencia llevada desde hace años era muy buena, porque estropearla ahora?



Este artículo ha sido escrito para contribuir con la iniciativa
encabezada por
Aldea Irreductible.
Puedes copiar y distribuir este texto siempre que cites la fuente.
Lo importante es que se difunda el mensaje:
La Ciencia española NO necesita tijeras.


dilluns, 5 d’octubre de 2009

Algunes coses about Alba (o Escòcia)

Faria un post sobre les meues andanses a Escòcia però la veritat és que últimament no dispose de massa temps, així que diré algunes cosetes que no haja ja contat en persona (per a no agobiar) i au.

En primer lloc cal dir que en tant que van donar fa uns anys pel sac amb que haviem de portar la "E" d'Ejjjpanya a les matrícules de tots els nostres vehicles perquè anava a ser una cosa igual per a tota Europa bla bla bla, resulta que ara venen els escocesos i planten el que veieu a la foto a les seues matricules, because I worth it. I perquè ells si i jo no? Estos polítics centralistes, ja se sap.



I no, ni es de pega ni res semblant.

Els escocesos son súper amables, pacients i educats, almenys tots els que m'he trobat durant el viatge. La gent et dona les gràcies per tot i somriu a tot hora. Els cambrers del bars et pregunten si t'ha agradat el menjar, quin és el plat que consideren més bo i tel recomanen. La gent no crida pel carrer ni a dins dels bars tampoc (vale, açò simplement en passar a França ja ocorre, però és una cosa que em xoca molt, donada aquesta cultura sorollosa que tenim). I per la carretera, la gent no pita, ni s'enfada, ni s'exalta. En més d'una ocasió hem comprovat com el conductor, espera pacientment a que el de davant moga o passe sense fer ni el més mínim gest de disgust. Inclús hem fet alguna pirula al volant i no s'ha sentit cap pitada! Igualet que ací, vamos!



Habitació triple de la Guest House de Inverness. El meu camastret no es veu, està a l'esquerra.

Els tres dies que vam passar a Inverness a una Guest House super graciosa (Whinpark es diu) vam menjar per desdejunar un desdejuni escocés/anglés (no sabria concretar tant). Aleshores et podies fer la tipica llet amb cereals, iogur, fruita i tostades i a més podies demanar o no el plat amb lo greixós. A la casa preparaven distints plats que bàsicament eren distintes combinacions d'ou (escalfat, fregit o fet revoltejat amb llet), salsitxes, tomata, fesols d'eixos tan british i bacon. Bueno, bacon no, EL bacon! Estava increiblement bo i de gros que era pareixia llomello! OOOHHH! quin gustaso! El primer dia he de dir que m'acollonava un poc cascar-me tot això pero bueno, tot es ficar-se i apenes dinar! ;)






Noe and me fartant l'Scottish breakfast.

Imagine que aquest tipus de desdejunis no se'ls faran tots els dies, ja que em pareix massa fortor per a menjar-ho diàriament. Potser així tal qual ho veieu a la foto ho mengen en cap de setmana i prou, però no ho se.

Que més? Ah si, tant Edinburgh com Glasgow estan vistes en dos dies cadascuna, no cal que li'n dediqueu més si aneu a visitar-les. Edinburgh és molt més bonica i cosmopolita que Glasgow, tot i que aquesta està molt més neta i té diverses tendes de la baratíssima cadena de roba Primark, cosa que Edinburgh sorprenentment no té i sempre està bé anar a comprar allà algun bàsic barat.

Altres coses:
  • No li digues mai a un escocés que és anglés o igual et parteix la cara. Estos tios coexistixen pero no cohabiten. Cadascú va per la seua part.
  • Als tres allotjaments que hem tingut, teniem a l'habitació un escalfador d'aigua elèctric, tres tasses, culleres i sobres de té o café per a fer-s'ho quan al client li abellisca! una infusioneta calenteta abans d'anar a dormir és estupenda! Si vos fixeu, darrere del llit de matrimoni es veu la "tetera" blanqueta.
  • Compte amb les cabres (i altra fauna) quan visiteu les Highlands. Van pel mig de la carretera! Hem vist cabres/ovelles, cavalls, vaques, gavines, faisans i vaques peludes de les Highlands com la que segueix.


Si! La vena taurina ondera m'ha aflorat irremeiablement! jajajaja. Aquesta vaqueta es jove, el pare de la criatura ja no era tan adorable i feia prou més respecte que este que se t'arrimava i tot per a que el rascares. Més majo! :D

I bueno, per hui ja teniu prou! Més fotos al carallibre. Quan? Ah! És un misteri. Vaig a vore si em dedique a llegir una estoneta que fa mil vides que no ho faig.

dijous, 17 de setembre de 2009

Tanta feina per a no res

Escric aquest post ràpidament, abans de intentar trobar algú amb qui anar a fer-me al Xaplin una Voll-Damm reparadora. A les 9 menys quart de la nit ha ixit la famosa nota de Processadors de Llenguatge i servidora ha tret un trist 2'5. Si, set setmanes estudiant com una cabrona per a traure un miserable 2'5. Jo que em pensava (i m'equivocava) que tindria entre un 4 i un 5 i no, han sigut més ****** de lo que em pensava.

Almenys no passa res, el capítul final és que si que puc fer el màster. Els coordinadors del mateix s'han posat d'acord i no hi veuen cap inconvenient en que curse el màster d'oient. No obstant, a Desembre em tornaré a presentar a l'examen i si aprovara, podria formalitzar la matrícula de forma legal al mes de Febrer, en període d'ampliació de matríula.

Lo mal es que es pot dir que he perdut l'estiu: ni he anat a la platja, ni he pres el sol, ni he ixit de festa, ni he pintat la caseta, ni he llavat la tapisseria del cotxe, ni he anat a Lloret de Mar. Tampoc he llegit un sol llibre, ni he fet un poc d'esport, ni eixes siestes d'hora i mitja, tan estupendes. I això que es suposava que aquest, anava a ser l'últim estiu de llibertat i tranquilitat, en el qual no tens mil obligacions i assignatures que estudiar a setembre. Espere que encara me'n quede algún així de prometedor perquè desde que he entrat a la universitat, ja no recorde què és gaudir de veritat de l'estiu.

Res... To alcohol!

dilluns, 31 d’agost de 2009

La clau està en juntar dades

  • El 63% dels espanyols que treballen son mileuristes en el millor dels casos.

  • El 75% dels empresaris espanyols paguen a Hisenda com a mileuristes. Voldria destacar aquest tros de l'article:
Asimismo, un autónomo tiene más opciones de ocultar sus beneficios y tributar menos que un trabajador y, como guinda, cualquier millonario puede constituir una sociedad de inversión de capital variable (SICAV) y abonar al fisco un exiguo 1%.
  • Una quantitat ingent d'empresaris fiquen els diners en fons d'inversió SICAV.

  • Un fons SICAV és com una caixa que s'ompli de diners de moltes empreses. Diners que son molt susceptibles de ser negres o no declarats. L'estat, per llei pareix ser, no pot gravar el 30% típic d'aquest tipus de fons, per lo que aglutinen quantitats astronòmiques de diners. Concretament:
Para hacerse una idea de lo que significa ese patrimonio en manos de 440.000 accionistas hay que tener en cuenta que en 2008, según los últimos datos de la Agencia Tributaria, las rentas netas del capital mobiliario para el conjunto de los contribuyentes (excluida la deuda pública no sujeta a retención) ascendía a 52.161 millones de euros. De esa cantidad, algo más de la mitad, 28.058 millones estaba en manos de las familias, lo que significa que 440.000 accionistas poseen un capital mobiliario similar al que disponen los 17 millones de hogares que existen en España según la última EPA. Pero en lugar de tributar al 30% (al tratarse de una sociedad anónima) o al 18% (al tratarse de una renta del capital) lo hacen al 1%.
  • El govern planteja pujar els impostos als rics, entenent per ric una persona que cobra a l'any més de 60.000 € o en altres paraules, una persona que mensualment s'embutxaca 5000 € imagine que en net, que no se que opinareu vosaltres però jo això ho considere ser ric, no brutalment ric (pa daixò estan els futbolistes) pero ric.
Em pareix bé que pugen els diners a les persones que més tenen i que intenten ofegar menys a aquells que no tenen treball o menys ingressos, però crec que qualsevol que haja llegit el que he dit anteriorment comprendrà que la necessitat última és abolir fons d'inversió de capital de tipus SICAV o similars.

Que perquè no es fa? Quin govern voldria tindre a quasi mig milió de RICS de cul? Per descomptat no este. No este ni cap altre, que no s'enganye ningú.

Ah si, a d'açò li diuen liberalisme o neoliberalisme.

dimarts, 25 d’agost de 2009

25 d'Agost

Colló, és que ja estem a 25 d'Agost! Tot i que ha sigut un mes molt poc grat, el temps ha passat rapidet. Normal, com tenia una rutina tal que del llit a la taula a estudiar, d'estudiar a dinar, de dinar a estudiar, d'estudiar a la costera, de la costera a sopar i de sopar a estudiar, doncs la poca varietat fa que els dies pareguen iguals i al final agarres la marxeta.

Res, la setmana que ve ja es podrà anar a tutories. La meua memòria del projecte actualment consta de 17 miserables fulles. Això si, és tot lletra perquè no he ficat ni una trista imatge a hora d'ara. El tutor (que per fi m'ha contestat després de dos setmanes) ara em comenta que seria aconsellable que fera una planificació temporal i de recursos del projecte.

La veritat es que no tinc ni fucking idea de com ferla perquè no puc dir que haja seguit unes pautes temporals, més be al contrari: jo m'he ficat a fer feina, he tingut problemes, he sol·licitat ajuda, me la han donada als dies i així successivament. A més, un dia li he dedicat una vesprada, després ho he deixat en standby 2 dies, després he anat a pinyó 3 dies més....anàrquic, com una servidora. Hauré de concentrar totes les meues energies en pegar-me una inventada de categoria...

En quant als recursos? Què he de dir? Que he gastat un portàtil per a programar i uns manuals de consulta? Cony, és que el problema és que el guió genèric per a fer memòries de final de projecte està tan relacionat amb la rama d'informàtica d'Enginyeria del Software (que no té res a veure amb açò) que hi ha coses que no tinc perquè tindre i em tocarà inventar i posar... :S

I què més? Ah si, que d'estar un mes asseguda a la cadira sense moure'm, he agafat almenys 2 kilos. No vull posar-me massa damunt la bàscula, perquè preferisc viure ignorant que veure com pugen els números degut a la inactivitat TOTAL en la qual em té lo de la putada del Màster. Ja em preocuparé dels kilos quan arribe Octubre.

dilluns, 17 d’agost de 2009

Boxa

A la meua dreta, Estats Units d'Amèrica, amb 250 milions d'habitants i primera potencia econòmica mundial desde fa dècades! A la meua esquerra, Republica Popular de Xina, amb 1300 milions d'habitants i futura primera potència mundial!

Els dos contrincants, lluitant per dominar aquest segle 21 que pràcticament acaba de començar i guanyar-se el títol d' Amos del Món!


- I el ring?

- El continent africà sencer. Vorem com acaba, fixem-se com comença.

dissabte, 8 d’agost de 2009

Hologrames

Es que estos Japos son increibles.



El que esteu veient és una espècie de prototip de generació d' hologrames que, utilitzant ultrasons, és capaç de fer notar en la teua mà els propis hologrames que es creen, siguen gotes de pluja o una piloteta que rebota a la mà del científic. Això del Wiimote que assenyalen al principi son els mandos de la Wii talment desmuntats! S'estan utilitzant per a rastrejar la mà que es veu en pantalla.

Em fa gràcia perque aquest experiment cumplix la premissa de reutilització de les coses que tant agrada al món de la informàtica: Si tens una cosa que funciona com tu vols, utilitza-la, no perdes el temps creant-ne una de nova.

dimarts, 4 d’agost de 2009

Justificant-me

Desde fa setmanes estic més absent que de costum i ara explicaré perquè, per si hi ha algú que no ho sap i li preocupa, que no crec!

Fa dues setmanes vaig descobrir que no em puc matricular del màster que vull fer, o més bé que volia fer, que començava aquest Setembre. El motiu és que no tinc (ni tindré probablement) el títol d'Enginyera abans del 30 de Setembre, data en la que finalitza el segon plaç d'inscripció al mateix.

Perquè? Per que em queda la inefable Processadors de Llenguatge, l'assignatura més complicada, recalcitrant i destrossamorals de la carrera. A més, encara estic treballant al projecte que entregaré i llegiré el dia 17-18 de Setembre si tot va bé.

Fins aquest any es podia cursar el màster si es tenia el primer cicle de la carrera d'Informàtica acabat, cosa que per sort si que tinc, però resulta que ha ixit així un poc in extremis una revisió de la llei que diu que només els titulats poden accedir als títols de màster. Bolonya connection, pareix ser.

"I com no ho sabies això, corasón de buen alma?" No ho sabia perquè ni el coordinador del màster ni el personal d'administració del mateix ho sabia. Ells em van donar llum verda per a cursar el màster perquè, fins on ells sabien, no hi havia cap problema. La revisió de la llei va ixir al mes de Juliol quan jo ja feia un mes que m'havia preinscrit online sense cap problema. Vaig descobrir tot el percal al portar la documentació necessària al Rectorat per a formalitzar la matrícula.

"No passa res, tu estudies molt, fas l'examen i segur que aproves". Si. Aquesta és la idea però no és tan senzill: Aquesta assignatura es MOLT dificil, requereix d'un nivell de coneixements informàtics MOLT gran i de molt de temps per a assolir-los i assimilar-los. El problema es que ja estem a 4 d'Agost, els dies passen ràpidament i he de repartir el meu temps entre el projecte i Processadors, cosa que pràcticament aniquilarà la meua vida social del mes d'Agost que a hora d'ara no em preocupa. Es un ós, pero un ós tamany dinosaure i estic acollonida per definir-ho d'alguna manera.

La intenció és dedicar-li a l'estudi i desenvolupament del projecte tot el temps del qual puga disposar i així i tot, no tinc massa esperances d'aprovar l'assignatura.

La conseqüència de no aprovar és que ho puc intentar en la convocatòria Extraordinària de Desembre. Si aprove en Desembre potser m'accepten al màster fent una instància al Rectorat de Matrícula Extraordinària. Però l'ingrés dependrà del Vicerector de Postgrau.

I si no aprove en Desembre o no m'accepten en aquest mes al màster, passare un any estupendo per a traure'm només una (PUTA) assignatura. I com no sobra el treball, no podré ni anar-me'n a tirar de caixa ni a reposar llandes de tonyina a Carreful i passar l'any fotuda, però amb dinerets a la butxaca.

Aquesta situació en la qual em trobe és molt roïn perquè em té i em tindrà amb la incertesa fins que isquen les notes de l'examen. I el pensar de vore que és possible que em quede un any sense fer res em te angoixada i molt preocupada.

Jo faré el que puga, mentrestant, haureu de perdonar-me que no li dedique tant de temps a aquest espai.

diumenge, 26 de juliol de 2009

Puto colom verd

Si, perque obrir la cortina de la cuina mentre et beus un got d'aigua i vore pel carrer un puto colom de color verd fosfi no té preu.



Un cotxe el va espantar i vaig veure que volava cap a casa del veí. Corrents vaig agafar la càmera i vaig pujar dalt confiant que continuara allí per a poder retratar-lo i que no em prengueren per loca al contar-ho. Afortunadament el colom mutant estava allí i al vorem fent-li fotos, va tindre un arrebat d'ego cual Paris Hilton i va volar fins el meu terrat on em va deixar-li fer unes fotos més fins que va fugir.



Li anava al darrere tot el rato un acòlit molt menys vistós... I jo em pregunte, per a que el senyor colombaire l'haurà pintat integrament de verd? O no ha sigut el colombaire i he fotografiat un nou especímen de colom de La Plana!?

Moment WTF i FTW pur i dur...

dissabte, 25 de juliol de 2009

dissabte, 18 de juliol de 2009

Qui bé estiga, que no es moga

El conservadurisme és una de les coses que més em molesten en les persones que em rodegen. La por o reticència al canvi, a substituir allò que ja no funciona o que s'ha quedat obsolet, per altres coses que igualen o superen la seua performance, és una cosa que no em cap al cap. I estic parlant, es clar, tant de tendències ideològiques com de coses materials i tangibles.

No es estrany trobar-se amb postures de l'estil: "Ui es que jo això de Internet...", "si els bous son una tradició, no veig perquè han d'acabar-se", "jo per a que he anar a l'estranger si encara no conec tota Espanya", "jo per a que he d'aprendre idiomes? Per a això estan els viatges guiats si em cal". "per que hauria de llegir-me un llibre sobre moros si tots son uns fills de puta?", "que s'acostumen els immigrants a lo que tenim ací que a mi en el seu país em tocaria acostumar-me a la força", "per a que vols un X més ràpid/potent? fins que eixe X se't trenque, eixe tindràs". Totes elles intenten defendre la comoditat del moment front a l'aprendre o comprendre una nova cosa que els podria canviar el seu tan (poc) elaborat punt de vista.

Es tendeix a no qüestionar-se si les coses es poden millor, una persona interioritza un procés i pensa que ja no pot ser millor o més còmode que el que ja és. Aleshores quan arriba una persona i proposa un canvi que pot requerir d'un poc més de treball inicial - un preprocés - que millorarà substancialment la tasca a desenvolupar, el conservador li replica "Qui bé estiga, que no es moga" que ve a dir, que jo faig les coses com les faig i no m'interessa el que dius, per molt de bé que tu hi trobes. I ja es pot començar un debat de 48 hores a sobre de les bondats i inconvenients del nou mètode, que el conservador, com el seu propi nom indica, defendrà la seua idea amb capa i espasa i no hi haurà ningú que el faça baixar del burro, ni fent una demostració matemàtica la Catedral de Burgos.

I avançar així, amb gent d'aquesta mena al voltant, és complicat.

La frase del títol diu mon pare que la deia sa uelo, demostrant una visió global i perifèrica amuntó gran, un afany per millorar i progressar incommensurable i una estupidesa com la copa d'un pi.

divendres, 10 de juliol de 2009

Uho!



Incroyable!

dimecres, 1 de juliol de 2009

Quines coses...

Recordeu el post al qual va intervindre el Sr. Furtawifi?

Doncs el Dilluns de vesprada quan baixava de la caseta, em vaig creuar un Nissan Micra nou, color vainilla i amb una matrícula que em resultava molt familiar. Em vaig il·luminar i vaig recordar que era, pense, la del Sr. Furtawifi i mentre s'apropava el cotxe pel camí, vaig aminorar la marxa per a vore qui era...

I el duia una dona, no un home gros com jo vaig vore...una dona que es coneguda i a la que no li trobe massa relació amb el Sr. Furtawifi....mi no comprender! :D

divendres, 26 de juny de 2009

Kiwis



A casa, la merlussa congelada que comprem està pescada en Namíbia. També hi ha peix a casa que ve de Senegal. Els espàrrecs de pot venen de Xina i la pebrera roja ja torrada del Marroc, com les safanories. Hi ha pomes que venen de Xile i kiwis que venen de Nova Zelanda. Els mobles de nostra casa son de fusta de teca d'Indonèsia (com la pinya) o Mèxic. Hi ha almenys 3 gasoductes entre Espanya i Argèlia i Repsol explota el gas i el petroli de Bolivia quasi com li ve en gana. Les constructores espanyoles que mig es mantenen, estan emigrant als països de l'Est com Romania o Polònia on es dedicaran a construir i entaulellar tots els pisos que puguen alçar. La major part dels caxarros electrònics que tenim a casa s'ensamblen a Xina o Taiwan, mentre que les matèries primeres (coltan) s'extrauen de països com el Congo.

Moltes persones haurien de replantejar-se la seua postura en quant a la immigració. O es què realment pensaven que darrere dels kiwis no se'n vindria algú més buscant una vida millor?

dissabte, 20 de juny de 2009

Crispació (2/2)

Pues bien, a nivel de país y en la situación actual, el Gobierno y la oposición, sean del color que sean, tienen la obligación de ponerse de acuerdo. Y si cuando se van a reunir aparece un señor insultando a una de las dos partes, cosa que ocurre con muchísima frecuencia, introduce un elemento que dificulta esa reunión, y que probablemente hará que resulte más difícil hablar.

Ante una reunión planteada por el Gobierno a la oposición sobre un tema muy grave, el portavoz del Gobierno dijo días antes de la reunión que "daba igual, porque la reunión no iba a servir de nada". En fin, a mí que me expliquen para qué ese señor tiene que abrir su bocaza de perro de presa.

Esos perros de presa pueden ser muy graciosos; como lo era aquel que llamó a Adolfo Suárez "tahúr del Mississipi con chaleco floreado". Pero, aunque tenía mucha gracia, en aquel momento era, sin más, una irresponsabilidad. Dicen que los políticos desayunan todos los días "tragándose un sapo". Me parece que eso entra dentro del sueldo. Pero ante situaciones difíciles tienen que hablar con el menor ruido previo (y posterior) posible. Sin crispación.

Porque la crispación crispa no solo a los protagonistas, sino al resto de la gente. La crispación en el matrimonio crispa a los hijos. La crispación en la empresa crispa a los trabajadores. La crispación entre políticos crispa a todo quisqui.

Y creo haberlo dicho ya en alguna disquisición: si de vez en cuando nuestros políticos se fueran a tomar un vino con un bocadillo de jamón ibércio en el bar del pueblo de al lado de San Quirico, además de darle un susto de muerte al camarero, estoy seguro de que se pondrían más rápidamente de acuerdo. O a lo mejor no, pero se lo iban a pasar estupendamente. Y a lo mejor, incluso se hacían amiguetes.

Y entre amigos, todo es más fácil.


Leopoldo Abadía
La crisis Ninja y otros misterios de la economía actual




El llibre en general està bé, s'entén molt fàcilment i hi ha sobrades explicacions sobre les coses i com funcionen certs mecanismes que no es perceben a simple vista. En realitat, nada nuevo bajo el sol, però voreu plasmat en paper ajude a clarificar les idees i a completar esquemes mentals. Hi ha uns quants (prou) fragments del llibre que m'han agradat, i aquest segur que està al Top 5.

Impressions, puntuacions i altres faunes sobre el llibre al Living Social al Feisbuc que pa éso está.

dijous, 18 de juny de 2009

Crispació (1/2)

Por ejemplo, ante la situación de crisis económica global severa, profunda, cuyas causas parecen estar claras pero cuyos efectos son dificilmente medibles, se han reunido gente muy importante para sentarse y ver qué pueden hacer los grandes países del mundo. Hablaban de que iban a redefinir el modelo económico capitalista (que es mucho redefinir).

Es una tarea difícil porque el modelo capitalista se sustenta en la capacidad de iniciativa del individuo, y para redefinir eso habría que redefinir al individuo, y eso parece más complicado, aunque al ritmo que vamos, nunca se sabe.

Yo me conformaria con que pusiesen controles, entre férreos y muy férreos, para evitar que agencias de rating y banqueros sin escrúpulos no nos la volvieran a jugar otra vez. Pero no tengo mucha fe. Supongo que intentarán cambiar algunas cosas y, de paso, enterarse de cómo y a qué plazo va a afectar a la economía plantearia todo lo que ha pasado. Y saldrán con algún acuerdo, que espero que incluyan medidas que ayuden, no solo al sistema financiero, sino a las empresas, o sea, a las personas.

Pues bien, imaginemos que el día antes de la reunión el mandatario británico insulta gravemente al estadounidense, el alemán se mete con España y el indonesio falta al respeto a la mujer del mandatario francés. Y luego se sientan a resolver el sistema capitalista. No digo que no pudieran hacerlo, pero el "ambientillo" no sería el más adecuado para ponerse de acuerdo.


Leopoldo Abadía
La crisis Ninja y otros misterios de la economía actual

dimarts, 16 de juny de 2009

Censura y represión informativa

Les tècniques de control i repressió de les persones ja no només consisteixen en tancar-les a la presó, pegar-los una pallissa d'advertència o directament matar les veus dissidents. E

Els règims dictatorials o quasi dictatorials ara utilitzen altres tècniques, com tallar el subministre d'informació (via TV, ràdio, premsa, Internet i telefonia mòbil) de forma bilateral o restringir els moviments de persones. Així, ni nosaltres ni ells sabem ben bé que passa i que pensa la gent del tema. Ignorància i desinformació, aquesta és la clau de tot règim.

No és nou, però és un exemple en temps real:

El régimen no se ha andado con disimulos y ha lanzado una feroz campaña destinada a acallar a los medios de comunicación. Se ha interferido la señal de las televisiones por satélite (BBC) y al servicio en lengua farsi de La Voz de América. Han cerrado las oficinas de la cadena Al Arabiya (financiada por Arabia Saudí). Numerosas web están sometidas a un minucioso filtro. Hay censura previa para los medios locales y se han cerrado periódicos que han expresado dudas sobre el resultado. Los ejemplares de los diarios reformistas no se encuentran en la calle. Se han multiplicado las dificultades para que los medios audiovisuales puedan cubrir noticias referentes a los tres candidatos derrotados. Según Reporteros Sin Fronteras, destacados periodistas iraníes han sido detenidos los últimos días.

Internet, medio esencial para la transmisión de las informaciones e imágenes, es desde hace unos días desesperantemente lento. Sus problemas coinciden con las elecciones y las jornadas posteriores. Resulta especialmente difícil acceder a las redes sociales de YouTube y Facebook, las favoritas de los reformistas para transmitir su mensaje. Otros sitios locales muy populares como Jordadeno, AftabNews y Ghalamesabz están fuera de combate. Hay noticias de presiones y órdenes de expulsión de varios equipos de televisión extranjeros, entre ellos el de TVE.



Fragment final d'aquest article.
Ángeles Espinosa, Corresponsal de El País a Iran.

Queda ben clar que hui en dia la informació i el seu control és, mes que mai, poder.

dijous, 11 de juny de 2009

Un fragment

Ford Prefect había descubierto que el ambiente carnavalero de Saquo Pila Hensha se debía a que la población celebraba la fiesta anual de la Asunción de San Antwelmo. En vida, San Antwelmo fue un monarca noble y famoso que enunció una hipótesis grandiosa y popular. La asunción del Rey Antwelmo consistió en postular que, prescindiendo de todo lo demás, lo que ansiaba a la gente era ser feliz, pasarlo bien y divertirse juntos lo más posible.

A su muerte legó toda su fortuna personal para financiar unos festejos anuales que recordaran su asunción a todo el mundo, con montañas de buena comida, bailes y juegos muy tontos, como la Busca del Wocket. Su Asunción fue tan espléndida y luminosa que le hicieron santo. Y no sólo eso, sino que todos los que anteriormente alcanzaron la santidad por hechos como morir lapidados de forma absolutamente cruel o vivir boca abajo en barriles de estiércol, fueron inmediatamente degradados y pasaron a considerarse como gente bastante molesta.

del llibre Informe sobre la Tierra: fundamentalmente inofensiva
de la Guía del Autoestopista Galáctico

dimecres, 3 de juny de 2009

Paqui (2/2)

Un bon dia, a la biblioteca, va agafar una guia de viatge qualsevol. Grècia, ficava al títol. La va començar a fullejar pensant quantes vegades havia eixit del país en els últims 30 anys amb Peret. Va acabar prompte, ja que només havia anat en una ocasió a Andorra i una altra a Roma a vore una final de futbol que poc li interessava.

Va agafar la guia i se'n va tornar a casa. Volia vore-la més detingudament i gaudir de les fotografies que tenia. De camí a casa, sempre passava per una agència de viatge que havia aprés a ignorar. Però aquell dia la vista se li va quedar damunt d'un cartell que ficava: Grècia desde 565 euros. 7 dies. La Paqui va entrar i va preguntar quan començava el viatge. Li van dir que en sis dies.

Al tornar a casa li ho va comentar a Peret, que va dir que no, evidentment, que no se li havia perdut res a Grècia on tot son pedres, va afegir. La Paqui es va enfadar molt: Només feia que mirar la guia i adonar-se, una vegada més, de la gàbia que tenia al voltant. Volia veure alguna cosa més que no fora sa casa i el seu poble.

Dos dies abans d'eixir el vol va anar al banc a mirar el compte on anava ficant els diners que guanyava de cosir i arreglar roba. No la havia mirada des de feia més de 10 anys i es va sorprendre al vore la quantitat de diners que hi havia. Probablement podia viure més d'un any amb això.

Així que al ixir del banc, va anar a l'agència a preguntar si encara se'n podia anar i li van dir que si, que hi havien places. Va pagar i no va dir res a casa.

El dia en qüestió. Es va llevar com sempre, va baixar als xinos de baix on va comprar la maleta més gran que tenien i hi va ficar de tot a dins. Va cridar un taxi que la va dur a l'aeroport, on es trobaria amb el grup amb els quals se'n anava. Cinc hores més tard aterrava en Atenes. Ho havia aconseguit ella asoles. I no sentia el més mínim remordiment.

En Peret va arribar a casa i va descobrir una nota que explicava detingudament el que havia fet. Es va enfadar molt i va mobilitzar a mitja polícia del país, que li van dir que era majoreta per a fer el que volguera.

El seté dia Paqui va cridar a casa. Li va dir a Peret que no anava a tornar, que no es mereixia que se'l deixés així però era el que ella volia. Li va dir que havia passat prou de temps tancada a casa i ara per fi havia comprés que no era feliç. Als 50 anys per fi era lliure i volia que ell és considerara igual.

Dues setmanes més tard va conéixer a un mariner anomenat Kostas que mig parlava castellà. Tenia una casa menuda i tranquila a la vora de la mar. Quinze dies més tard la va convidar a quedar-se amb ell. S'hi va quedar.

dimarts, 2 de juny de 2009

Paqui (1/2)

La Paqui feia 30 anys que estava casada amb Peret el Roig. Tenien dos fills bessons de 26 anys i un gos carlí que no sabia lladrar. La Paqui era mestressa de casa des de feia 25 anys quan va deixar de treballar en una sabateria per dedicar-se a la vida familiar. Quin error, pensava ara.

La qüestió és que Paqui portava una vida prou rutinària: Es llevava a les 8, feia feina de casa, anava a comprar al mercat, es feia un café amb altres dones al bar de la plaça i tornava a casa a fer el dinar. De vesprada, després de la migdiada, agafava el gos i eixia a caminar pel poble durant un poc més d'una hora en estiu, poc menys d'una hora en hivern. Allà les 6 de la vesprada, mentre ella cosia i arreglava roba per a treure's quatre duros, Peret i els dos fills tornaven a casa després de treballar i ja només quedava sopar, llegir o vore la tele i gitar-se a dormir.

I amb poques variacions, aquesta va ser la vida de Paqui des de que es va casar amb Peret. Havien viatjat poc, ja que ell no volia pujar a un avió i ella no tenia carnet de conduir per a tindre certa autonomia. Peret era un tio amable i atent amb ella, però en el fons, era un poc casporro; apenes llegia res més que el Marca el Diumenges i els prospectes de les medicines que havia de prendre. Per contra, Paqui, des de que els seus fills es van fer grans i no passaven tanta estona a casa, va desenvolupar una gran passió per la lectura.

Primer va començar per les novel·les romàntiques que tenia a casa o li prestava alguna veïna.. Amb el temps es va fer carnet de la biblioteca i va devorar tota mena de clàssics grecs, novel·les d'aventures, d'intriga, alguns best-sellers i fins i tot es va atrevir amb algun còmic d'eixos tan moderns.

dilluns, 25 de maig de 2009

This is not nationalism...



El meu líder empunyant una bandera pàtria.



Ací hi ha un que no li ha fet ascos a símbols franquistes. A vore si el trobeu! Pista: Pareix del marroc però lo únic que té és una insolació.



Joves nacionals cridant un taxi per a anar a una concentració anti-rojos, jajaja!





Jesús Calleja conquerint algun cim alt, abrupt, nevat i estranger... i sense fer publi de la rojigualda de cara al públic ejjjjpanyol..




Esperancita la Lideresa vestida de la bandera de Madriz durant els premis Telva crec que de 2008.



Fernando Alonso. Sempre amb la bandereta d'Asturies.




Es vell, però perquè les sel·leccions no catalanes o basques mai alcen crits al cel? Cantabria està governada pel Partit Regionalista de Cantabria que com a eslògan de la web té: "Primero Cantabria". No ixen per la tele i alhora van fent lo propi sense que Madriz moleste.




Propaganda d'esquerra nacionalista càntabra. Té el mateix eslògan que la foto següent.




Propaganda de nacionalistes andalusos. Des d'esta web, on es parla del concepte de nació sense que la dreta alce el crit al cel.



...QUÉ VA! (1' 05" - 1' 15")

Una xicoteta mostra de que només existeixen alguns nacionalismes de cara als mitjans de comunicació i als polítics. Qualsevol dels personatges públics de dalt fent ostentació dels símbols autonòmics mai son vistos (o son titllats) de nacionalistes, mentre que mostrar una Senyera o una Ikurrinya en públic és senyal de ser el nacionalista més extremat del món.

D'altra banda també volia mostrar que a part dels dos clàssics nacionalismes i dels descafeinats gallec i valencià, també existeixen altres zones de éste, nuestro país, on hi ha gent que pensa d'igual forma i no és demonitzat per la televisió dia rere dia. Cantabria o Navarra son dels millors exemples que hi ha: ells van fent la seua política nacionalista sense cridar l'atenció i els demés que s'apanyen. I Espanya encara no se ha roto per això, tat? Es que potser no es tan fiero el león como lo pintan.

Dit tot açò i mostrades aquestes fotos que he anat recuperant desde fa temps, em retire a dormir.

Ultimament tinc feina, així que no em puc prodigar molt en noves ratllades mentals/polítiques, però crec que amb esta teniu per a meditar uns dies. :D

dijous, 14 de maig de 2009

Reforestar o contra la desertització

Una d'eixes idees conceptuals que, potser, si hi haguera menys interés en el petroli i els diners i més en repoblar d'arbres este planeta, seria interessant de portar a terme. Com tantes altres, es clar.

Bombas de racimo para sembrar plantas.

La idea és, des d'un avió, llançar càpsules biodegradables amb llavors de plantes a dins. Quan la càpsula cau a terra, no es destrueix inmediatament, sinò que serveis de mini-hivernacle a la planta fins que ja ha agafat un poc de força i es pot valdre per si sola. Like this:




No se com d'efectiva pot ser aquesta tècnica de cultiu. Supose que si funciona seria molt més ràpid repoblar d'aquesta forma que manualment. A més, no crec que les càpsules continguen llavors d'arbres directament , sino que deurien contindre'n de plantes molt resistents a la calor i a la carència de humitat amb la idea de que la retinguen el més possible i fixen els nutrients a la terra per a que posteriorment, anys després, es puga utilitzar amb alguna altra finalitat.

Però bueno, tot açò son teories especulatives que una pensa.

D'altra banda, llegint els comentaris de l'enllaç de Microsiervos, he arribat a un llibre en PDF (i gratuït) d'un tal Masanobu Fukuoka un microbiòleg japonés conegut per proposar una agricultura natural i alternativa a la que nosaltres coneixem, basada en el cultivar, recollir i destruir el cultiu fins l'any vinent.

No coneixia aquestes teories, així que només puga (i acabe la saga de l' autoestopista galàctic) em ficaré a llegir aquest PDF a vore si el puc entendre i veig la llum...o no.

Vaig a començar ara "El Restaurante del Fin del Mundo". Desitgeu-me sort! :D

dijous, 7 de maig de 2009

Estic

Estic gossa així que vaig a contar-vos ràpidament un poc de la meua vida:

De matí les pràctiques, de les quals ja em queda poquet, unes 50 hores per finalitzar. Calcule que les finiquitaré el dia 19 de Maig i ja, per fi, podré dedicar-me en cos i ànima a una de les coses que més temps requereixen: el projecte. El costós i abandonat projecte. I dic projecte, per dir alguna cosa, que també podria dir el compilador per a Processadors de Llenguatge, l'examen de teoria de la mateixa assignatura o el meravellós Grau Superior de Valencià, al qual estic apuntada i per al qual encara no he fet rien de rien. Que estic distreta, si.

Mai pensaria que diria açò però estic començant a saturar-me d'ordinador. El motiu és que les hores que passe al matí a l'ajuntament, son molt intenses en quant a tecles, tares, errors, mal funcionaments etc, així que una arriba a casa pensant: "Només falte que ara siga el meu PC el que em faça la pua!". A vegades, tremole i tot si veig que hi ha alguna cosa que no va com deuria!

Les meues plantetes bé, gràcies! Les tomates van per davant de tot lo demés i ja m'arriben al genoll, inclús hi ha dos que el sobrepassen. Les bajoques van bé i les carabasses ja comencen a tindre fulles grans i tieses d'eixes que fan goig al mirar-les. Les que van a un ritme lent son les pebreres i les que no van ni cara a l'aire son les albergines...si me'n ix una ja tindrem prou! Un dia d'estos faré alguna foto i les penjaré ací.

I que més, que més? Ah si, que em tinc que comprar un catxirulo i així, si algun dia hi ha una alineació planetària i anem a la platja a passar la vesprada, me l'emportaré i faré el ridícul un poquet per allí. Si, es un poc raro, pero es una d'eixes coses que has volgut tindre tota la vida i mai veus el moment de comprar-ho! Així que ja m'he decidit. Millor això que un bumerang, no? :D. (Nota mental: Bumerang també mola, però n'has de ser dos disposades a fer el ridícul...)

I poc més, ara que ja he cultivat el meu ego una miqueta, em retire a llegir "Guía del autoestopista galáctico" (Nota mental: recordar actualitzar el Living Social del Carallibre) i a dormir, que les 7'15 del matí es fan molt prompte!

PD - I tinc un poc d'otitis a l'oït dret i no trobe l'alcohol eixe tan guai! agggg! dolorrrr!

dimarts, 28 d’abril de 2009

Huit i Set-cents seixanta-u

Hui, 28 d'Abril de 2009 ocorren dues coses:

La primera és que fa 8 anys que ens vam canviar de casa la meua familia i jo, pareix mentira que ja hagen passat tots eixos anys! La segona és que hui és el 761 aniversari de la Carta Pobla d'Onda, de la qual he tingut a bé traduir i copiar-vos el text ací. LLegiu-la eh! I ja que estem, comenteu! :D

*** Carta Pobla d'Onda, 28 d'Abril de 1248 ***

Que tots sàpien que Nos, En Jaume, per la gracia de Deu rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i Urgell i senyor de Montpellier; per Nos i pels nostres vos donem i concedim per heretat pròpia, franca i lliure a vosaltres, Ramón de Bocona i Guillem de Rocafort i a altres tres-cents pobladors, als que vosaltres vulguereu donar-los i repartir de lo vostre per a que vingueren a poblar i també a tots els vostres i als seus successors, a perpetuitat, la vil·la d'Onda i la vil·la de Tales amb totes les seues alqueries i termes, que confronten amb el terme de Borriana i el terme Betxí, i amb la serra que divideix Artana, i amb el terme d'Eslida, i amb el terme de Sueras,i amb el terme de la vall de Veo, i amb el terme del castell de Fanzara. I atravessa pel riu Millars i va fins el terme de l'Alcalatén, i fins el terme de Vil·lafamés i amb el terme de Borriol, i amb el terme d'Almassora i amb el terme de Borriana.

En aquestes vil·les, llocs i termes, tal com conformen els nomenats límits, també es comprenen les cases, els camps, les vinyes, els horts i les terres de cultiu i les que no ho son, ermes i poblades, les aigües, les herbes, els prats, els pasts, les muntanyes, les fustes, les selves i els arbres frutals i els que no ho son, els rius, els llocs de pesca, els tancats, els camins d'entrada i eixida i totes les seues pertanyençes, del cel a l'abisme. Tot ho haveu de tenir vosaltres i els citats pobladors que vosaltres voleu establir i fareu perpètuament la vostra voluntat sobre aquestes coses.

S'exceptuen i no poden gaudir de la donació els militars, sants i persones religioses.

I farem amb vosaltres tal com fem a bon entendre dels ciutadans de la ciutat de València.

Exceptuem d'aquesta donació la carnisseria, els banys, la tintoreria, els forns, els molins, el mercat i els obradors del mercat, els quals retenim a perpetuitat.

Per la nostra part nosaltres, els nomenats Ramon de Bocana i Guillem de Rocafort, per nosaltres i els nostres pobladors, jurem per Deu i pels seus sants Evangelis, que establirem la nostra residència en Onda i que vendrem en el terme d'un any totes les possessions que tinguem en altres llocs, sense retindrem cap.

I tot el que rebem a Onda, no ho vendrem abans de deu anys.

Donada en València, el quart dia abans de les calendes de Maig, en l'any de Nostre Senyor MCCXLVIII.

Senyal de Jaume, per la gràcia de Deu rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i de Urgell i senyor de Montpellier.

Son testics: Guillem de Muntcada, Guillem de Boxados, Jofré de Rocabertí, Guillem d'Anglesola i Guillem de Crexell.

Senyal de Pere Andreu, el qual, per mandat del Rei i en lloc de Guillem Escrivà, el seu notari, va escriure açò en el lloc, dia i any fixats.


*****

Original en llatí, en aquest enllaç.

diumenge, 26 d’abril de 2009

Dos fets estranys (2/2)

Casos resolts. Més o menys...

Finalment, qui va moure totes les branques va ser un dels meus tios. El meu germà m'ho va dir el Divendres dinant. No se molt bé els motius, però pel que pareix, tenia una estona sense massa feina i va decidir tirar-li una maneta als nebots. Ahir Dissabte el vaig vore i em diu, "Has vist tot lo d' allà dalt?!" i jo, "Si, si, però cal que et sofoques tant tio!", i ell "Calla, calla, tu me veus sofocat a mi??". Sense desperdici!

El tema de la gossa és un poc més estrany. Ahir mentre el meu germà i jo anavem cremant la innumerable brossa i branques i mon pare en tallava més, va entrar un home a la caseta dient: "Buenas! Vinc a donar de menjar a la gossa", que per cert, continua al seu lloc. El meu germà i jo ens mirem amb cara de que-mestas-contando i s'arrimem a l'home que va resultar ser un veí de la zona. "A vore, a vore, com està el tema?" li dic jo. I ell em diu: "No res, que vinc a donar menjar a la gossa que va parir ahir ací i me sabia mal que no tinguera res de menjar", "Però que es teua?", li dic jo, "No no, és del veí este de davant que té forats en la valla i els gossos entren i ixen quan volen".

Aleshores em va contar que l'any passat la gossa va parir dins d'aquella caseta i als pocs dies li van llevar als gossets. Pel que pareix l'animalet s'enrecordaria o el que fora i va decidir que si es quedava allí també li'ls llevarien, pel que se'n va vindre a la meua caseta a amagar-se. Al dia següent de parir i abans que jo la trobara, aquest veí, el que l'alimentava, va passar per davant de la porta de la caseta de l'amo de la gossa que és amic seu. Total que va cridar als gossos com sempre fa (li deuen agradar molt) i va vore com eixa gossa eixia de la meua caseta i anava a trobar-lo. La va seguir i es va trobar amb el percal.

Jo li vaig dir al veí el que vaig dir al post anterior: Que de moment no em molestaven els gossos a dintre de la caseta per uns dies, però que tampoc era pla de que s'afincaren i corretejaren per tot arreu. Ell diu que li ho dirà al amo i en uns dies se la emportaran a ella i als seus fills. Si algú vol un gos, ara és el moment, perquè no crec que els porten a cap Servican o similar...ja m'enteneu.

dijous, 23 d’abril de 2009

Dos fets estranys (1/2)

Fa una estona he sigut testic de dos coses que m'inquieten.

Mon pare i el meu germà van fer una neteja de branques de pi i garrofera a la caseta brutal. D'això ja fa uns dies. Tot aquest material va ser transportat a prop d'un cremador improvisat que vam muntar el meu germà i jo el primer dia que vam cremar brossa, de forma que fora més fàcil cremar totes aquestes branques que s'havien tallat. Obviously, les branques les van deixar de qualsevol forma ací i allà formant diversos pilots alguns més grans (com 2 o 3 cotxes de grans) i d'altres més menuts . Bé fins ací.

Com sabeu, jo puge tots els dies a regar el meu hortet i hui conforme he ixit del cotxe hi havia alguna cosa en el paisatge que fallava i que m'ha costat uns segons de captar: Els muntons de branques de pi més grans que estaven allí desordenats i ficats de qualsevol forma havien sigut apilats al llarg de la filera d'avets que envolten la meua caseta. La fusta que hi havia a un costat havia sigut re-apilada al llarg d'un ribàs que hi ha a prop i les branques de garrofera i brossa variada havien sigut ficades directament A DINS del cremador i la que no cabia, per fora pero apegada a la paret del mateix. La cara de WTF que se m'ha quedat ha sigut gran, però més gran ha sigut quan he tocat al meu germà per a preguntar-li si ha sigut ell i m'ha dit que no i que a més, mon pare hui estava a València. Aleshores...qui ha sigut? Algun tio que estava avorrit i ha fet tota aquesta feina? M'estranye pero tot podria ser.

El segon fet ha ocorregut en dues tandes: A l'entrar a la meua caseta amb el cotxe he vist un gos gran i negre, rollo com els que van amb els hippies, descansant baix d'un pi, en un racó. Res estrany, tenint en compte que no hi ha cap tanca ni cap porta que no hi permeta la entrada. No li he fet cas i m'he ficat a regar a la meua bola.

Total que mentre guardava la bomba d'aigua he vist una cosa estranya allà on estava el gos: El gos no era gos, era gossa, s'havia alçat de terra i darrere dell hi havia un bony negre que es movia. M'he apropat una miqueta i he vist que eren dos o tres cadells negres tots apretadets. La cara de WTF ha sigut doblement gran que en el fet d'abans i aleshores he visualitzat l'escena per complet i m'he fixat que el que a primera vista pareixia una garrafa d'aigua abandonada i una bossa perduda del más y más al costat era en realitat un recipient de pa amb aigua o llet i una bossa que a dins tenia menjar. Yes, algú està alimentant una gossa i els seus cadells a la meua caseta.

Ràpidament he tocat a Lele per a que em féra un poc de llum en aquest tema i m'ha dit que preguntarà que fer o a qui puc tocar per a que es facen càrrec dels animalets en cas de que continuen allà.

No dubte del bon fondo d'aquesta persona en alimentar la gossa però que ho faça a sa casa o en qualsevol hort abandonat dels que hi ha pels voltants. Evidentment no he fet fora la gossa ni els seus cadells, no tenen la culpa per dir-ho així i tampoc em considere tan cruel com per a fer-ho. Per altra banda, de moment tampoc em molesten excessivament mentre no s'afinquen per allí.

La questió és: Tenen relació aquestos dos fets? A hora d'ara no ho sé, però si la tenen, la única explicació que li trobe és que algú, en pago per deixar estar la gossa criar als cadells acabats de nàixer, ha decidit ordenar i amuntegar la brossa i les branques més a prop en cara del cremador per a que ho tinguem més fàcil per a quan la cremem.

Alguna idea!?

Espere poder escriure la segona part d'aquesta història...

dimarts, 14 d’abril de 2009

Adéu Gloria

Se'n va la tia mes vital de tota la universitat i una de les millors i més competents professores que he tingut al llarg d'estos 7 anys de carrera. El càncer ha guanyat la batalla i nosaltres hem perdut a una gran persona.

D'ella em quede amb el seu increible bon humor, la seua energia, la seua paciència ensenyant-nos a entendre l'àrid món dels llenguatges formals i les Màquines de Turing. També em quede amb eixe riure fort i franc que li ixia des de ben a dins al veure més d'un exercici resolt d'aquelles maneres, amb eixes al·lusions a Gödel, Escher i Bach que només els que ens hem llegit el llibre compreniem i també amb aquella frase que ens repetia mil voltes per a comprendre millor el que ens explicava: "El conjunto de todas las cucharillas de té, ¿es una cucharilla de té?".

Trobaré a faltar trobar-te pels corredors de la universitat, la paret del teu despatx plena de retalls de diari, vinyetes i missatges de denúncia social i ,com no, a tu a l'altra part de la porta, sempre disposada a omplir una fulla amb MT's quan fóra necessari.

Aquest és l'únic homenatge que crec que et puc fer. Descansa en pau en la teua Galícia. Em recordaré de tu. Ens enrecordarem tots. Per molt de temps.

diumenge, 5 d’abril de 2009

L'horta

Ja tinc l'horta preparada! Només he tingut que passar el cap de setmana cavant!

El Divendres vaig pujar per a fer una valoració sobre el terreny. Com a casa tampoc tenia gran cosa a fer, vaig agafar l'aixada i vaig fer un solc quasi quadrat més o menys on em va parèixer per a delimitar l'espai que ocuparia l'hort. Un veí va passar prop i em va donar alguns consells pràctics sobre com plantar-ho de forma correcta: En realitat li ho agraisc ja que jo no tinc ni punyetera idea de com plantar hortalissa i que la cosa vaja bé. La part negativa d'açò és que la proximitat entre les dues casetes fa que potser haja de rebre al llarg d'aquestos mesos de cultiu més consells pràctics dels que voldria o hauria de rebre, però bé, tindrem paciència...

El Dissabte de matí vaig pujar a cavar la superficie de l'horteta en si per a preparar-la per al cultiu. Dic cavar perquè no tenim màquina de llaurar i s'ha de fer tot de forma manual, lo qual és en primer lloc una putada i en segon lloc una gran pallissa física, especialment per a una persona com jo que no està acostumada a fer esforços físics. Amb un poc més de temps haguerem demanat la màquina a algun veí o tio pero s'havia de plantar ja-ja-ja i portar-la fins la caseta potser implique trobar un vehicle amb remolc quedar amb la persona que ens la deixe, etc. Un embolic. Quan ja tenia la meitat de la feina feta, el meu germà va pujar a ajudar-me i amb un pic i l'aixada vam acabar de deixar la terra ben molla.



Un parell d'hores abans estavem un muntó de uelos, la meua cara de pardilla i jo davant la paradeta del mercat on es venen els plantons. Una estampa per a admirar, imagine... Bé, després de l'ajuda de l'home (que va vore que no tenia ni fucking idea) que em deia quantes plantes comprar de cada més o menys vaig "eixir" d'allí amb:
  • 12 de bajoques
  • 7 de tomaques
  • 5 de pebreres verdes
  • 4 d'albergines
  • 3 de carabasses
  • 2 de pebreres menudes i picants.
A continuació em vaig dirigir a la cooperativa a comprar granulat anti-caragols (ara han passat a ser els meus enemics núm. 1) i un sac de 40kg de fem pudent d'ovella i ho vaig portar tot a la caseta on em vaig ficar a cavar com he dit anteriorment.



Hui Diumenge a les 10 del matí ja estava allí, adolorida i amb son. Després d'adobar manualment (amb guants!) la terra m'he ficat a fer 6 caballons per a plantar els plantons al damunt d'ells i assegurar-se uns 25cm de profunditat de terra molla on les plantes extendran les seues arrels fàcilment. Finalment les he regades una miqueta i aquest és el resultat final:



A primera fila i d'esquerra a dreta: les albergines, una carabassa i les pebreres picants. Segona fila: Pebreres. Tercera fila: Tomates. Quarta i cinquena fila: Una carabassera i 6 bajoqueres.



A que son reboniques! :D

Demà pujaré a vore com els va i també per a regar-les una miqueta més.

dilluns, 30 de març de 2009

Si yo fuera prooofe (la la la la la ...) 2/2

4 - Virus, troians i altres faunes. Com intentar combatre'ls?

Per estrany que parega, eixe anunci parpadejant de Metroflog que et regala un cotxe per ser l'usuari 1 milió que visita la web, es mentira. Si, la vida és dura. Clicar sobre eixa pàgina et redirigeix a una altra que descarregara mil cookies malicioses al teu ordinador i probablement se't cole algun programeta de pop-ups d'eixos tan molestos. I la culpa és teua i només teua. Què es pot fer al respecte? En primer lloc, ensenyar als usuaris joves que no siguen tololos i no cliquen damunt de coses absurdes com el cotxe o un politono cutre per al teu mòbil. Si vols politonos guapos, salta a la secció 7 que t'explicarem com fer-te'ls. En segon lloc intentar previndre la entrada de codi malicios mitjançant una sèrie de programes que filtren els paquets entrants i, en tercer lloc i si l'ordinador comença a fer coses rares o a anar MOLT lent, entrar en mode administrador per a passar els anti-tot corresponents i intentar resoldre el problema.

El procediment pareix una bobada i ho és en realitat. A més als informàtics aquest tipus de coses que son tan sistemàtiques ens molesten i prou, que se li va a fer! :D

5 - Quin ordinador em compre? Què hauria de tindre?

Breu introducció als components electrònics que composen un PC, les seues bondats i defectes i a continuació que l'alumne configure un ordinador per a si mateix tenint en compte les seues necessitats i justificant perquè fa aquesta tria. Dificil? En realitat no; es realitzar unes poques valoracions simples mirant les característiques generals del component.

6 - Web, Web, Web!

Dissenyar una xicoteta web amb la inestimable ajuda de Macromedia Dreamweaver (o altres) o crear un bloc de forma local. Pujar els arxius de la web i del bloc a un ordinador de l'institut que faça de servidor (amb eixida a Internet) per a que servisca les pàgines dels alumnes quan vulguen vore-les, estiguen a casa o a classe. Els més atrevits poden intentar ficar mapetes de Google Maps en els seus projectes.

7 - Altres cosetes

Només nomenar-les:

  • Tallar una pista d'audio per a fer-te un politono per al mòbil (toh wapikoh) i no deixar-te 4 euros en una cosa que podries fer-te tu mateix.
  • Vull baixar-me coses, quin programa gaste? Repàs als programes més famosos. Pros i contres.
  • Saber quina pel·li baixar-te entre les mil que es mostren quan li dius al buscador "Matrix" per a que no t'isca la versió en urdu subtitulada en anglés.
  • Com "instal·lar" un segon disc dur en la meua màquina.
  • Compres en Internet. Qué es necessita? Es pot confiar? Perquè?
  • Privacitat i seguretat personal en Internet: "Me puc comprar la plei per internet sense que me timen!? On i de quina forma?"
  • Netiquette o com no ser un garrulo en Internet o almenys que no es note tan descaradament la ignorància informàtica de un.
  • Retoca una foto! Utilitza The Gimp, Photoshop o Picasa.
I tot açò per a fer-li la vida més senzilla als informàtics! Que tot lo anterior és ficar un poc de voluntat i ganes d'apendre, no hi ha que fer una carrera per a saber-ho!

Arribarà un dia en el qual serà bàsic en la vida d'una persona realitzar i/o conèixer aquesta sèrie d'operacions i qui no les sàpia es quedarà obsolet i desfasat. Que no va passar el mateix amb les targetes de crèdit, les compres en Internet o la pròpia xarxa? Qui confiava en elles inicialment? Qui pensava que acabarien sent tan necessàries?

Doncs això: Que hi ha que estar aprenent i reciclant-se continuament, especialment en temes tecnològics i que és molt important que tots coneguen coses bàsiques a nivell informàtic per a evitar la dependència de tercers.

Ale, la pesada ha acabat de despotricar i de filosofar. Passeu-ho bé!

dimecres, 25 de març de 2009

Si yo fuera prooofe (la la la la la ...)1/2

Quan jo cursava informàtica a l'institut m'ensenyaven coses tan útils com a aprendre a utilitzar el Word, l'Excel, crear i esborrar fitxers de Windows, que és i quina utilitat té un salvapantalles i altres perles. Crec que la única cosa de profit que vaig fer allí un any va ser crear una pàgineta web senzilla picant HTML a mà, sense cap ferramenta més que un fucking bloc de notes.

M'avorria soberanament a classe, m'explique: Per a bé o per a mal tinc ordinador des de que tinc 11 o 12 anys, des de que els ordinadors corrien amb Windows 3.1 i Linux encara no existia, quasi es pot dir. Pensant-ho bé, he tingut més anys un ordinador davant meu que no! Bueno, el cas es que les coses que allí s'ensenyaven jo ja me les havia aprés pel simple fet d'asseure'm davant d'un PC i provar cosetes. Si Castanyes llig aquest post ho corroborarà. No penseu que una era un prodigi de la informàtica ni molt menys, simplement que quan encara no tot el món tenia ordinador a casa jo feia uns pocs anys que si i a més era una cosa que m'agradava, tot i que no vaig passar de fer algunes bobades bàsiques-bàsiques amb la consola de MS-DOS, els disquets etc.

Però tornant al tema: el cas es que les classes d'informàtica eren algo frustrants per les bobades que allí feiem i hui, no se a sant de què, m'ha vingut això al cap i m'he ficat a pensar quines coses impartiria jo als maleantes d'ara per a que al acabar el curs, una persona sapiera arreglar-li alguns problemes bàsics a la seua màquina i no necessitara de l'ajuda d'altres amb tanta urgència i sapiera per on tirar mínimament.

Potser hi ha molta carpinteria informàtica, però el que jo intentaria ensenyar als meus alumnes a part del temari establert, seria:

1 - Formatejar el teu ordinador y no morir en el intento

Curiosament, una de les operacions més senzilles (i sistemàtiques) que hi ha i a la vegada una de les que més por fan a l'usuari mitjà: "I no me carregaré el PC?" Xico, és pràcticament impossible carregar-se (físicament) un ordinador realitzant aquesta operació! A més, ÉS exactament el que vols: carregar-te (des del punt de vista lògic) el contingut del disc dur!

Total que li donaria a cada alumne un cd amb el sistema operatiu a dintre i que provaren a fer-ho ells mateixos a l'ordinador que tenen davant. Per qüestions de llicències etc, crec que el més adequat seria donar-los una distribució de Linux per a instal·lar, ara que sempre ens quedaran les copies pirates de Windows que son menys políticament correctes.

2 - Que son i per a que valen els drivers? Quins necessite una vegada tinc l'ordinador formatejat o quan instal·le un nou component hardware? Com se quins son?

L'etern problema una vegada formateges o canvies un component: "I ara no puc sentir música perquè el Media Player no sone encara que li puge la veu". Gran problema que tots hem patit i que és molt senzill de resoldre i es contesta amb un "Es que et falten els drivers de X".

Com saber quins son? Fàcil. Es baixa un un programa de diagnòstic qualsevol que ens dirà quin model exacte tenim de cada component, se'n va un a la web del fabricant, fa una cerca a dins de la pàgina i es baixa un senzill fitxer que hi ha que descarregar i instal·lar i, com a molt, reiniciar després la màquina. Difícil eh?

3 - El maravilloso mundo de los códecs de vídeo y audio

Estiga bé o malament, la gent veu pel·lícules piratilles al seu ordinador. El problema es descarat: Obris la pel·li i només es sent la pista d'audio i la sol·lució es descaradament senzilla també: Només hi ha que descarregar uns programes i instal·lar-los. En molt rares ocasions la pel·licula està en un format quasi irreproduible.

En el pròxim post, la resta!