dimarts, 30 de desembre de 2008

The Last 2008 Post

Res, títol rimbombant per a l'últim post de l'any, ja que en una horeta i algo se'n anem way to Montanejos (work it out!) a armar-la per allà dalt.

Composició de l'equipatge a nivell penya:

  • Uns 16 litres de cervesa
  • Licors variats
  • Trivial
  • PS2 de Piny amb nosequantsmil Singstar
  • Jungle Speed also known as Totem
  • Menjar com per a parar un camió
  • Centenars de mils de mantes i estufes
I res, que el 2008 es tanca bé a nivell personal: La carrera quasi finiquitada després d'un horrible curs amb 95 crèdits, un parell de viatges internacionals (Roma i Cambridge) i tres nacionals (un a la Expo i dos comptant el de hui a Montanejos). Les fires d'aquest any han sigut les millors que jo recorde (de nit i de dia i a l'avemaria, eh!) , l'estiu tampoc ha estat gens malament (tot i que poder treballar haguera sigut lo tot) i bueno, entre nosaltres les PLT encara no ens hem assassinat tot i que sempre hi ha algun moment puntual de tensió....muahaha! Ara seriosament: Ens adorem en el fondo, fondo, fondo, tat? ;)

Que més de positiu...ah si! Em vaig comprar una pantalla per a l'ordinador, un mòbil asul, ara fa quatre dies la càmera que volia i el més important: almenys el PP no va pujar al poder tot i que els d'ara tampoc són sant de la meua devoció. Segur que em deixe alguna cosa per mencionar però me'n he d'anar a dinar que a les 16h ixim cap al poble i no em donara temps.

No res, vos desitge un bon final de la volteta solar 2008 i que comenceu el 2009 amb el mateix bon peu o millor.

divendres, 26 de desembre de 2008

La Ola

Seria possible que de nou apareguera una dictadura que vigilara i regira els nostres moviments, accions i pensaments?

Aquest és el tema del qual tracta la peli de La Ola (2008). Un professor molt motivat d'institut proposa als seus alumnes montar un moviment amb caire dictatorial amb el qual pretén explicar-los com és la vida baix una dictadura. El moviment cala ben a fons entre els alumnes, els quals es prenen molt seriosament el que el professor conta i molt prompte la cosa traspassa les fronteres de l'institut i s'escapa de tot control i coherència; potser com passaria (o ha passat) en la realitat.

En resum: peli entretinguda que et fa reflexionar sobre com de manipulables poden arribar a ser les persones. M'ha agradat l'argument i, pel que m'han dit, està basada en un fet real que va ocòrrer als Estats Units, tot i que a hora d'ara no he buscat més info sobre el tema.

Torrents here per a qui se la vulga baixar. Necessitareu un client de Bittorrent.

Edite: Article original (això pareix) de 1976 del professor que va portar a terme l'experiment als anys 60. En PDF ací.

dimecres, 24 de desembre de 2008

Nikon D40 (per fi!)



Ja sabeu la ilu (i la falta) que em feia...ací la tinc tota per a mi: Nikon D40. Estic més pagà que un xínxol!

Bon nadal!

dijous, 18 de desembre de 2008

Confitura de cabell

S'acosta la Pastisset de Confitura Edition 2008. Cap novetat. Ja he fet en anteriors ocasions no una, sinò dues entrades d'aquest tema que TANT em congratula quan arriba Desembre.

Però aquest any és diferent. Yes. Habitualment a casa fem els pastissets de confitura de moniato ja que els de cabell d'àngel a la meua famili no els molen tant. Doncs a ma mare li van donar un fruit ben gran que fins el moment jo no havia vist mai i que serveix, justament, per a fer confitura de cabell.

Ací el teniu:


A primera vista diries: es un meló. Doncs nou-nou-nouu! És una carabassa! Com estava MOLT avorrida, vaig fer un mini-reportatge fotogràfic.

Primer hi ha que tallar-la a trossos; És increible lo dura que arriba a ser la condemnada, a més la pell es molt fina i dificil de serrar. Al principi mon pare intentava tallar-la amb un ganivet gran pero s'esbarava al fer força i corria perill de tallar-se. Al final ma mare va traure de l'armari el ganivet elèctric amb el qual mon pare corria igualment el risc de tallar-se (tranquil·litat, es va ficar una manopla) però la carabassa no es podia resistir a aquestos encants....


Així i tot va haver de fer força. Total que una vegada la talles i trosseges i veus que té una textura com si fora...nose...albergina? es queda així:



Com veeu, el següent pas es ficar-la a l'olla express i que bulla uns 15 minuts. Una vegada cuita, s'han de separar les pepites de la pulpa. Es fa així perquè és molt més fàcill llevar-les una vegada la "carn" de la carabassa està molla. Si no, es missió quasi-impossible.



Una vegada tens la pulpa tota neta, és quan es fa la confitura en si, amb el sucre i tota la pesca.

Pròximament dos post més de cuina: Migas per a fills únics i Pastissets de Confitura 2008 Edition!

diumenge, 14 de desembre de 2008

Muahaha! S'ho mereix.



LLàstima que no li pegara al cap, igual li arreglava les idees...

EDITE: El País, ¡Toma tu beso de despedida, pedazo de perro!

dijous, 11 de desembre de 2008

Doncs a mi m'agrade

Aquest és l'anunci que els peperros només fan que criticar en les tertulies matinals. A mi m'agrade i me pareix que han trasmés el missatge d'una forma directa i adequada, que voleu que vos diga. Les meues amigues peperilles de Las Mañanas de Cuatro només fan que dir que l'estat està intervenint en la sexualitat de la joventut i incitant a la gent adolescent a que tinga relacions sexuals abans del que, diguem, hauria de ser "natural". Son súper còmiques.

Jo personalment opine que ja que es un fet que la gent té sexe cada vegada a una edat més jove, no està de més (gens de més) que una institució com l'estat els recorde la "norma" bàsica i lògica de l'ús del condó tant per a no tindre un "bombo" abans del que es voldria, com per a previndre possibles ETS.



Ací tenim el famós Póntelo, Pónselo de 1990.



Em pareix curiós com, en aquest segon vídeo, els alumnes d'institut s'alcen tots com reivindicant front al director carca de turno el gitar-se amb qui vulguen de forma segura, mentre que al primer, aquest missatge de protesta no apareix, potser perquè ja no hi ha res que reivindicar excepte el continuar utilitzant preservatiu.

Ara a part d'informàtica m'he fet publicista. Cosí! On estàs per a fer-me un anàlisi! :D


dimecres, 3 de desembre de 2008

Cambridge - Consideracions inicials

Eixes cosetes que a una li impacten:

1 - Eixir de festa


Com es fa de nit a les 4 de la vesprada i sopen a les 7 com a molt tard, esta gent a les 9 ja està preparada per a eixir de festival matinal. Els pubs pel que es veu tanquen allà les 12 o la 1 com a molt tard i després les discoteques entre 3'30 i 4 pel que ens van dir. Així que si hi ha que agafar una castanya, que siga a les 11 de la nit per a estar sa a les 4 del matí quan ten vages a casa. Jo supose que a Londres no serà així, ja que es la capi i hi haurà locals de tot tipus pero a Cambridge, a 90 quilòmetres de la capital el tema està així! I això que és ciutat d'estudiants i es suposa que hi ha ambient. Figureu-vos!


La birra té un preu normal però l'alcohol te un preu brutalment elevat: igual et claven quasi 6 lliures per un cubata amb 35 ml de ginebra, que vindrien a ser 3 o 4 cullerades soperes de gin! Mal disgust si visquera ahí!


2 - Les angleses
Aquestes xiques es mereixen un apartat a part per a elles asoletes. Per què? Doncs perque tenen una pell diferent a la nostra; tèrmica. Ara voreu perquè ho dic: Les angleses quan ixen s'arreglen. S'arreglen remoltissim. No se si he vist tanta xica re-arreglada per quilòmetre quadrat en ma vida! El mal es que no sempre van conjuntades però això és un altre tema. El cas es que van en faldetes curtes i botí. I direu? i què? Pues que estem vora a 0 graus centígrads i elles van en una calceta fineta i les més valentes sense calces directament i a dalt mànega curta! Estan de carn de gallina perquè les veus (tot i que no tindran el fred que notem nosaltres) però elles ahi les tens.


3 - Les cases
El que més ens va impactar es la quantitat de moquetes/estores que tenen les cases. Tenen estores fins al bany i això ens va donar un poc de repeluco, ja que nosaltres estem acostumades al taulell que, en la meua opinió, és molt més higiènic, especialment al bany. Per sort, l'únic lloc on no tenen moqueta (menos mal!!!) és a la cuina per motius obvis.
Després, les cases pel que he pogut vore tenen un sostre molt baix. Imagine que és així perquè es conserva la calor millor, al igual que les finestres, que també són menudes i a la casa que estavem almenys no es poden obrir de par en par, supose que per a que la pèrdua de calor siga menor.
A més, vages on vages tens la calefacció a tope. Nosaltres mentre estàvem al carrer teniem fred permanentment, ara bé, quan entres a un lloc tancat en 10 minuts reviscoles!


4 - El menjar
No puc parlar molt perquè hem menjat molt de Macdonalds i sanvitx, però s'ha de dir que pareix que ho acompanyen tot amb queradilles (si, queradilles!) fregides. A part, quan vam anar al Sainsbury (un supermercat) a agafar unes papes ens vam quedar mocades de vore la secció de papes i només papes que tenen. No tonteries de Doritos o Pandilla, no padre: Papes en totes les seues variants: de formatge i ceba, mango i chili, vinagre, al forn, fregides, light, packs de 24 bossetes individuals. Increible la varietat que tenen.


També els encanta dir que els menjar es british. Així, allí tu no compres York, compres British York i la llet es Milk, però es Milk from British Cows i així moltíssims productes. És curiós.

Cambridge - Dia 1

El Divendres després de 20 minuts de cotxe, 55 de tren, 15 de metro, 130 d'avió, 40 de bus, 15 de Taxi i un canvi horari vam arribar al número 17 de Chapman Court: la casa on s'anavem a quedar els proxims dos dies i mig. A l'arribar ens comuniquen que van a fer una festa amb sangria, pernil, xoriç i altres cosetes i que si ens apuntem. Com no!. Total que quan ja estavem tots podiem ser com a 9 o 10 anglesos, 7 o 8 de Castelló, dos d'Sri Lanka, una de California, un parell de polaques i una alemana. Crec que no havia estat mai en un lloc on hi hagueren tantes nacionalitats per metre quadrat.

Va ser divertit perquè allí cadascú parlava una cosa i amb la música (retro retro, però ens va faltar Paquito el Xocolatero! Figureu-vos el percal musical!) quasi ni ens enteniem. Inclús en nosequina cançó d'aquestes els 25 que erem allí vam fer un trenet per dins de la casa, pel pati de la casa i pel pati comú del Chapman Court aquell!

Allà cap a les 12 i algo se'n vam pujar a l'habitació a desfer les maletes, dutxar-nos i preparar els llits. Quan ells se'n van anar de festa, nosaltres ens en vam anar a dormir, ja que estavem baldades i al dia següent haviem de fer turisteo 100%. Entre unes coses i altres ja era quasi la 1 i mitja del matí que per a nosaltres seria LO MENOS les 4 del matí! :D

Cambridge - Dia 2

Al dia següent s'alcem, intentem arreglar l'habitació però desistim de seguida (5 maletes i 4 xiques en una habitació fan impossible l'ordre), ens canviem i se'n anem al centre de Cambridge. Una xica de Castelló que vam coneixer la nit anterior se'n ve amb nosaltres. Total que com no hem desdejunat, se'n anem a una cafeteria a menjar alguna cosa.

Després ens vam dirigim a visitar els colleges que son visitables: El Trinity, el Caius i els King's College on ens vam fer mil fotos pels jardins i vam entrar a totes les capelles i estances que vam poder i ens van deixar. Al Trinity crec que va ser, vam entrar a la Biblioteca on hi havia unes vitrines tapades amb tela grossa i a dins d'elles hi havia exemplars autèntics de llibres. Total que allí, per a sorpresa de l'Informàtic Team, hi havia un original del Principia Mathematica de Newton amb correcions fetes del seu propi puny i lletra! Que guai! El Filoloco team va vore unes homilíes també originals de no-recorde-qui pero que la van plenar també d'orgullo i satisfacsión ja que està estudiant això talment!

El King's potser siga el més gran de tots i el que més impacte fa. Aquell dia hi havia una graduació o algo per l'estil i estava ple d'estudiants amb la toga i la banda d'un color per allí. Tenien, en general, una pijor que no se l'acabaven, però...A la capella del King's no vam entrar, ja que teniem poc de temps i ens volien clavar 5 lliures per entrar.

I el poc de temps era degut a que haviem quedat amb els demés per a dinar a un típic pub anglés! Voliem anar a l'Eagle, on Watson i Crick es feien les pintes mentre parlaven de l'ADN però com dos ja havien sopat ahi la nit anterior en vam anar a un altre no tant famós pero molt xulo, pintoresc i british: The Anchor. Taules de fusta, sostres molt baixos, llum molt tènue i estores per tots els costats. Yeah! Vam dinar cadascú una cosa i tot estava molt bo.

Després voliem anar a fer punting (passeig en barca pel riu Cam) però ja era quasi de nit (eren les 4 apenes) i al ser cap de setmana ens volien clavar 14 lliures per persona (uns 16 o 17 euros) pel passeig quan entre setmana costa 4 només. Així que ens en vam anar a vore el Museu Fitzwilliam que es un museu xicotet on hi ha de tot. El mal es que no el vam vore complet perque a les 5'45 ja van dir per megafonia que tancaven la paradeta. Quines hores més intempestives!
Ens en vam anar a comprar a un Sainsbury (un Mercadona d'allà) 4 coses per a fer uns sanvitxos i cap a casa a ferse un te calentet i a sopar. Després de sopar vam anar a fer-se una pinta a un pub i de seguida cap a casa que Londres ens esperava a l'endemà!

Cambridge - Dia 3 (London)

Ens vam alçar a les 7 del matí, era Diumenge i vam anar a agafar un bus però el primer no passava fins les 9 del matí. Fallo tècnic, que li farem! Vam cridar un taxi i ens va dur a l'estació de tren on vam agafar un tren que ens va dur a London en apenes 50 minuts, a les 10 en punt estavem allà. Vam baixar a King's Cross i sabeu que va ser lo primer que vam visitar? L'andana 9 i tresquarts de Harry Potter! Per on entren al seu món màgic! :D

Després vam anar a visitar Buckingham Palace que en general ens va despagar un poc perquè ens l'imaginavem molt més gran, més tard vam anar a Piccadilly a vore unes pantalles gegants, vam baixar fins Trafalgar Square, després a Covent Garden per a vore el mercat i això, en Metro fins Westminster on vam vore el Big Ben, el Parlament i l'Abadia que això si que ens va agradar i sobretot impactar. A continuació vam vore el London Eye i ens vam fer unes fotos sobre un pont del Tàmesi! Quan vam acabar açò, ja eren les 5 de la vesprada (quasi hora de sopar) així que per a fer un poc més de temps vam anar a passejar per Harrod's que la veritat es que es immens i luxòs i al eixir, vam tornar a King's Cross on vam sopar a un restaurant italià.

Quan vam arribar a casa, teniem a la gent preocupada i tot per nosaltres perquè ens esperaven com a molt tard allà les 7 i eren les 9 i mitja passades! Quines hores de perdudes, haguera dit un anglés!
Vam xarrar una miqueta amb els xics de la casa, vam fer les maletes i a dormir. Al dia següent anavem a alçar-se a les 6'45 i haviem de fer el trajecte invers per a arribar a casa.