dilluns, 24 de novembre de 2008

És dia 24 i faig 24 anys!

Doncs si, hui és el meu cumple i vaig a dedicar-me aquesta entrada en un arrebato a mitges d'ego unflat i de punt Fotologueril, ja que no tots els dies ni tots els anys (en realitat aquest és l'únic) es fan 24 anys el dia 24.

I no res, ací estic jo a Roma aquest Setembre. Estava pujant-me la mànega de la jaqueta quan algú em va "immortalitzar". Potser fóra Jose! No res, com m'agrade la foto perquè no isc en cara de gilipolles (cosa rara en mi) ací la fique. Visca l'ego! :D


Per si vos sentiu en ganes de fer-me regalets, ací teniu una llista orientativa:

  • Una càmera Nikon D40 amb la bossa per a portar-la, of course.
  • Una PSP amb una targeta de memoria (Me la piratejaria my friend Drizt aka Castanyes)
  • LLibres: aquest, aquest o aquest, per suposat.
  • I la resta la dixe a la vostra imaginació.
Kisses for everybody i for me també.

dijous, 20 de novembre de 2008

La rebel·lió dels informàtics

Ahir vam anar de mani! Tots els informàtics hi estavem convocats (si, un pronom feble...tinc l'examen de valencià aquest Dissabte) en les capitals de província respectives de nuestra ¡Esp-paña, coño! (Quequé dixit).

El motiu d'aquesta gran convocatòria es reclamar a l'Estat que promoga la regulació de la nostra professió mitjançant una "fitxa" on es detallen totes les nostres atribucions professionals i que així altres professions no es queden amb elles en detriment nostre. Enginyeria Informàtica no està regulada degut a que es una carrera que apenes té 20 anys, el nombre de col·legis oficials és molt baix (menys de 10) i mai s'ha tingut definit un marc d'actuació de l'informàtic. Potser per això hui en dia tenim la consideració i el sou que tenim de cara a la societat. No sep.

Total que açò és un rotllo, ho sé. Jo venia a ficar 4 fotets de la mani, ja que li vaig furtar a Noe el seu mòbil amb memòria i bateria quasi inesgotable i em vaig dedicar a fer mil fotos sobre la marxa. I quina marxa! Ací teniu el mapeta del recorregut:


3'2 quilòmetres segons Nostre Sinyor Google Maps. Hi ha que dir que el mapa esta desactualitzat, perquè la foto és d'abans de que obriren el Passeig de la Universitat i hi construiren (un altre pronom, estoy que lo tiro todo por la ventana) el pont ixe blanquet que hi ha a prop de la estació de tren. 3'2 quilòmetres d'anar...i els mateixos de tornar, que els pobrets dels pobles ens vam deixar el cotxe a la universitat! quin cansament tenia en arribar al pàrquing de l'UJI.


Cap de la manifestació. Nosaltres vam acabar exactament darrere durant tot el recorregut

Al principi quan vam arribar a la concentració prèvia a la eixida, ens vam quedar un poc despagats, ja que pareixia que n' érem pocs. Però passats uns minuts, érem un fum! Inclosos almenys, 9 o 10 professors ( ;-) ) i el rector (que no se si va estar tot el rato o no). Quantificar seria difícil, però jo diria que érem més de 250 i menys de 500, la qual cosa està molt bé tractant-se de Castelló!

Vista 1 del Passeig de la Universitat. Nat, trobes a algú conegut a la foto? :D

Jo m'ho vaig passar bé fent fotos, tot i que si m'haguera estat un poc més queta i no tinguera aquest pols de cocainòmana les fotos hagueren eixit més nítides, pero bueno, paciència. El mal es que era un dia molt clar i algunes fotos ixen molt blanques!


Vista 2 del Passeig de la Universitat. Quasi s'agafa tota la comitiva, excepte les puntes

Mentre anavem cap a Maria Agustina (aka Maria Cristina) vam anar fent diverses sentades. La primera a la rotonda que hi ha enfront de l'estació de trens, la segona al cantó del Parc Ribalta, la tercera enmig del carrer Rei En Jaume intersecció amb Carrer Colom i la última enmig de la farola. No recorde si en va haver alguna més, però crec que no. Al final de la correguda, duiem 3 o 4 busos al darrere de comitiva, junt als dos cotxes de policia i el parell de motos que ens anaven tallant els carrers per a que passàrem! Mole tallar el tràfic. A més anàvem super custodiats! Va estar graciós!

Sentada al Passeig Morella. Veieu els busos? MUAHAHAHA!

I en arribar a Maria Agustina ens vam concentrar davant de la Subdelegació del Govern cridant una miqueta algunes consignes. Allí van haver alguns que es van dedicar un poquet al "vandalisme" i van volcar un carro amb ferralla informàtica al davant. o a tirar cd's contra la façana. Tampoc es que allò fóra ves-a-saber-què, no vos penseu. Tot light. Jo continuava dedicant-me a fer fotos.

Un poc de "vandalisme" informàtic, si es que així se li pot dir...

Finalment, entre aclamacions, aquest xic va llegir el manifest, vam apegar moltes pegatines a la façana de la subdelegació i ja ens vam anar retirant. Ens esperaven 3'2 quilòmetres de tornada fins arribar al cotxe i uns quants més fins caseta.


No se ben bé aquest xic qui és: si el que va organitzar la mani, delegat d'algun curs...ni idea. No el conec pero pareix un tio majo!

Apegant les nostres pegatines "Por una informática digna" que portavem.

Vaja postaco m'ha quedat!

Si algú no està d'acord amb que estiga alguna d'aquestes imatges publicada, que m'ho comunique que la lleve sense cap problema. :)

diumenge, 16 de novembre de 2008

Now is the time

En uns 10 minuts, Yefri (es de Puerto Rico, no de Bel-Air) ve a per mi en la limusina. Em portarà a València on tinc aparcat el meu Concorde jet privat. On me'n vaig? En vol directe a Washington, a la Cimera del G-20. Sabeu a que? a obligar-los persuadir-los per la via diplomàtica a reconeixer-me com a AMA DEL MÓN!



La via diplomàtica? A vore Mr. Bush que te toque la careta...

Doncs si, aquest és el meu plà malèfic. Ara que tinc a tots els dirigents més poderosos del món junts, perquè no presentar-me allí i començar a ratllar-los el cap per a que es deixen de bobades com alçar la banca o la economia en general i es dediquen a construir i fer coses positives, com infraestructura al 3r Món, acabar amb la fam i la pobresa, assegurar l'escola a tot xiquet o finiquitar tots els conflictes globals. Si, eixes coses que tota persona normal voldria per a aquest planeta. Dit així sona super utòpic, pero amb diners, torrons.

Al que se ficara tonto o mostrara ser dur de mollera, li mostraria els meus nous - i sense estrenar - guants de boxa Everlast que m'he ficat a la maleta (edició especial galteja-polítics) i l'enviaria a passar unes vacances llarguíssimes a les caloroses platges de Sibèria Septentrional. Arribar a ser Ama del Món de forma totalment pacífica es complicat i mentre només galtege a polítics i gent d'aquest tipus, crec que em permetrieu aquesta forma de violència! :D

Una vegada tinguerem el vist-i-plau d'aquesta gent, segrestariem convenientment als principals banquers del món (i a Fabra), que gustosament li cedirien tota la seua fortuna a l'Ama per a fer coses realment positives. Com negar-se! La alternativa es Sibèria! (per a Fabra no hi ha alternativa)

I després dels segrestos... OH! ja vos ho contaré al tornar de la Cimera perque ja tinc ací a Yefri . Permanezcan delante de sus pantallas, que me'n vaig cap allà.

dimecres, 12 de novembre de 2008

Mobiliari nou

El Dilluns anàvem pel corredor en direcció a l'aula 1104 de la ESTCE i hi havia en l'ambient una olor molt estranya que no vam saber definir. Pareixia pintura, vernís, plàstic...un poc de tot. Quan vam entrar a classe ho vam comprendre: Ens havien canviat el mobiliari de totes les classes! Feia olor a moble nou!


Iujuuuuu!

Doncs si, després d'uns 10 anys d'edifici de la ESTCE han renovat els seients. Abans i havien files fixes de bancs amb cadires on la culera pujava i baixava, i amb una taula de fusta llarga que feia de pupitre per a tots els de la fila. Com al cine, però en incòmode i amb pupitre (estret) davant teu. Dic incòmode per que jo no se com nassos van clavar (si, clavades al terra) aquelles files a terra pero una persona de tamany estàndard com jo, per a arribar al pupitre i escriure s'havia d'asseure a la punteta de la culera de la cadira i al final, després de moltes hores de classe, acabes amb el cul baldat.




Vista de l'aula 1103

A més, a les típiques aules d'universitat on les taules estan a sobre d'una escala i fan així una diagonal passava un fet molt curiòs: Conforme t'allunyaves de la pissarra la distància entre la cadira i el pupitre anava augmentant, d'aquesta forma, si una es ficava més arrere que la cinquena o sisena fila, era quasi impossible estar escrivint asseguda i clar, s'havia de passar la classe xarrant! :D


No se si es veu, però les taules son de dos persones.

Total que ara ens han ficat unes taules molt més amples (:D) que les anteriors i també amb una forma més estranya, ja que son trapezis. Que es poden anar encaixant per a fer, per exemple, còmodament treballs de grup. I les cadires PER FI son mòbils i una se les pot apropar a la taula tant com necessite! Mole!


Si, estava meravellada. Carpeta i estoig meus!


No obstant hi ha una cosa que no acabe de comprendre. Les taules velles eren horribles, si, totalment cert. Però...no estaven en massa mal estat. De fet, a excepció d'algun banc que es movia o que feia soroll al moure's estaven perfectes. No se a sant de que els han canviat ara; Haurien rebut centenars de queixes? S'havien de gastar els diners urgentment? Bolònia obliga a canviar el mobiliari per a que tinga un format determinat? Sincerament, jo encara m'haguera esperat uns, potser, 4 o 5 anys més.

dijous, 6 de novembre de 2008

Un títol per al post

Poca imaginació la d'estos dies, aixina que faré un Copy & Paste de dos vídeos vist a Pixel i Dixel! Només podien ser japos els que feren açò!

Iphone amb patetes:





Mona a sobre d'un
Segway:



Quant a mi, dir que estic en busca i captura d'un projecte de final de carrera que m'agrade. Al professorat pareix que li ha pegat per la programació de qualsevol cosa, gràfica o no, amb GPU's (un GPU es un processador gràfic, el que fa tots els càlculs quan es juga a un joc, per exemple) ja que son amuntó més potents que els processadors normals o almenys això és el que tinc entés. I això, mole.

De fet, hi ha institucions i empreses (que jo sàpia sanitàries i de bioinformàtica) que han substituit centenars de PCs com els que tenim a casa, per una dotzena de PS3 (que estan a rebosar de GPU's) connectades entre si que es traguen càlculs molt costosos i complicats de genòmica o de modelat de cadenes de proteínes i coses d'eixes. I van molt més ràpid que tots els PCs junts, clar. Pero bueno, tampoc es que jo vaja a dedicar-me a això, era simplement un exemple. :D

E
m fa un poc de poreta perquè no tinc NI IDEA del tema i no se si em costarà més o menys adaptar-me al projecte i tampoc se si es un tema que realment m'agrade. No se. Encara em falten per visitar a alguns profes per a preguntar-los si tenen alguna cosa diferent. Ja vorem!

PD - Probablement la mona siga molt més hàbil que molts, eh! :D

diumenge, 2 de novembre de 2008

Todo lo que usted siempre quiso saber y nunca se atrevió a preguntar sobre...

El origen de la crisis econòmica global[muahahahaaaha].

Es un video que vaig vore l'altre dia a Microsiervos extret d'un programa de Buenafuente, on porten a un tal Leopoldo Abadía a contar com s'ha arribat a aquesta situació. No té desperdici i l'home es molt majo! A més s'entén perfectament el que explica. Allà va:


Més sobre la Crisi Ninja ací.

L'altre dia van dir en les notícies de Cuatro que els diners que es necessitaven per a reflotar la economia a nivell global eren d'uns 2'2 bilions d'euros: 2.200.000.000.000 euros o al canvi 366.049.200.000.000 pessetes. Yes, unes xifres impronunciables.

Es calcula que amb l'1% d'aquesta quantitat es podrien traure a tots els països del Tercer Món de la fam i la malnutrició. Probablement amb un 5% o un 7% d'aquestos diners s'acabaria amb la pobresa i les condicions precàries de vida a lo llarg i ample del món. Aquest 1%, si li llevem 2 zeros a les xifres de dalt, trobem que estem parlant de 22.000.000.000 euros o 3.660.492.000.000 pessetes.

D'altra banda, si sabem que la quantitat de diners que hi ha a dintre del mercat global només pot crèixer i sabem que hi ha un forat d'almenys 2'2 bilions d'euros, es desprenen les següents preguntes retòriques: Qui té els diners que falten al mercat? Quins son els avispats empresaris, polítics o banquers que tenen els 2'2 bilions d'euros als seus comptes corrents de Barbados o Illes Caimà? Per quin motiu han decidit crear aquesta situació i quins beneficis esperen obtenir? I perque volen fer tants diners a costa de tant de "sofriment"? El més probable és que mai ens enterem, crec jo.

Total que els països més rics, per a tapar el forat s'han de rascar la butxaca de la següent forma:

Qui fica diners al pot?
  • Només els EEUU, aporten 0'7 bilions d'euros: 700.000.000.000€ (vore 6:20 del video)
  • Europa Occidental fica 1'1 bilions d'euros: 1.100.000.000.000€
  • L'altre 0'4, no recorde qui o quins el ficaven, però son: 400.000.000.000€

Per la qual cosa, es podria deduir i/o afirmar que amb qualsevol d'aquestes tres aportacions es podria traure als paisos del Tercer Món de la fam, la malnutrició, la pobresa i les condicions precàries de vida a nivell global, ja que per a aquest/os objectiu/s només es necessiten entre 22.000 i 154.000 milions d'euros.

En resum, que (com ja sabiem) si el món no va o està millor és perquè als 4 que estan en lo alto no els dona la real gana. Perquè ja es veu que amb una bona injecció de diners es pot eixir de les situacions més artificials i dantesques que ens podem imaginar. Però no els convé que, per exemple, l'Àfrica aixeque el cap i tinga opinió i decisió pròpia: es millor explotar-los tant a ells com als seus recursos i després nosaltres farem els que ens done la gana. Que injust!

Em quede amb aquest extracte del vídeo:

Oklahoma ha podido estar mandando porquería por todo el mundo y entonces el banco de mi pueblo ha comprado porquería. De manera que cuando yo ingreso mi nómina en el banco de mi pueblo esa nómina se ha ido a Oklahoma en el espacio de 5 segundos, 10 segundos. Y en el espacio de tiempo de 15 segundos está prestado a un NINJA.