dimarts, 30 de setembre de 2008

La branqueta i els pensadors (1)

Hi havia una vegada 2 famosos pensadors francesos anomenats Rousseau i Montesquieu. Aquestos dos pensadors, vivien feliços pensant les seues coses que intentaven organitzar la societat i la política d'una forma més racional que estar tragant a un puto monarca absolutista; cosa que ocorria en molts països europeus del moment ja que encara no s'havia ixit de la Edat Mitjana.

Un dia Montesquieu anava feliç trotant pel bosc, recollint floretes i mel, quan de sobte va veure una branqueta que es bifurcava en 3 branquetes. Com era un gran pensador, es va quedar bocabadat mirant la tri-branqueta i tractant de relacionar-la amb un problema molt gros que tenia la societat europea del moment; com organitzar l'estat de forma coherent. En això que es va sentir una veueta que venia cantant pel caminet "Au claire de la Lune" (tot i que faltaven uns 100 anys per a la seua composició) i va aparèixer Rousseau amb una cistella plena de bolets al braç. Com els dos pensadors es coneixien es van saludar i Montesquieu li va explicar a Rousseau la seua situació. Es van asseure a la gespa del bosc per a pensar més còmodament i després d'algunes siestes (pensar cansa) va dir Rousseau:

R - Ja ho tinc! I si separem l'estat en tres trossos? Mira, Montesquieu, una pateta es el poder Legislatiu, l'altre l'Executiu i l'altre Judicial! Com un trípode de fotografiar on recolzes una càmera, tot i que, bueno, encara falten uns 100 anys per a que inventen la càmera fotogràfica, però ja m'entens que eres un gran pensador.

M - Oh clar! Molt bona idea, petit llanternaire! I tu sas que milloraria això? Fer que cadascún dels poders siga independent dels altres dos.

R - Oh la la! C'est vrai! I així cap pot interferir en les labors dels altres! I el sistema queda aïllat d'intervencionismes!

M - Aleshores tenim per una part al Congrés i Senat com a Legislatiu, al govern com a Executiu i als Jutges com a judicial. Si es que som els putos amos!

R - I a d'açò li podem dir...mmmm.....ja està: Separació de poders de l'estat.

M - Me mole, ala, mone cap a casa que se fa de nit i tenim una Revolució Industrial que provocar amb aquestes noves teories.

I així, feliços i contents, van tornar a casa Rousseau on es van torrar els rovellons per a sopar i van brindar pel nou descobriment fins caure borratxos a terra. Tant que al dia següent, quasi ni recordaven les teories del dia anterior. Afortunadament uns paracetamols i una dutxeta freda els va tornar l'oremus al lloc.

I conte contat, conte acabat!

Però encara hi ha una temible segona part: xan xan!

dimecres, 24 de setembre de 2008

Roma - Consideracions inicials

Horaris

Una es pensava que a Roma i a Itàlia en general, la gent tenia unes costums similars a les d'ací: Dinar a les 2 de la vesprada, sopar a les 9-10 de la nit, xiquets en escola fins les 5 de la vesprada i tindre tendes i museus oberts fins les 8 o les 9 de la nit.

Sorpresa la meua quan vaig comprovar que no es així: A Itàlia dinen a la 1, sopen a les 8 de la nit, els xiquets ixen a les 4 d'escola (ho vaig vore) i les tendes comencen a tancar allà les 6 o les 7. I això a Roma, capital. Figureu-vos com serà un poble com Onda però allà.

Que es dedueix d'ací? Que l'unic país que no segueix l'estàndard europeu d'horaris es aquest, perque inclús a Lisboa també tenen uns horaris semblants, ja que ho vaig comprovar l'any passat. Es millor? Es pitjor? No ho sé, en algunes coses jo pense que es prou millor (i més civilitzat) seguir l'estàndard europeu, però per a gustos, colors.

Menjar

Primer impacte: Una botella de cervesa de 20 miserables centilitres (un quinto) val, lo mínim que hem vist, 3'5€ i en alguns llocs 5€!!! Així, un litre de cervesa a dintre d'una trattoria que es un baret normal i corrent pot arribar a valdre 8 o 10 €. I no penseu que es birra especial, que es com si fora una San Miguel o similar. No acabe de compendre perque ocorre açò; Impost brutal sobre l'alcohol servit en bars? Simplement que els bars intenten aprofitar-se'n? Ni idea. Uns xavals que vam vore fer botelló a la Piazza Spagna portaven, majorment, llaunes de cervesa de mig litre comprades al supermercat. Res d'alcohols durs com Ginebres o Whiskis. Mi no entender.

Segon impacte: A Itàlia la pasta a la Carbonara no la fan amb nata. Nop. La fan amb ou batut, formatge i bacon en compte de nata, formatge i bacon. La pasta amb nata du un "a la Panna" (nata) com la copa d'un pi al nom del plat. Hi havia qui si que ho sabia que ho feien així, jo la veritat es que no i em vaig quedar mocà. Potser sabeu que no soc massa fan de la Carbonara que tenim ací però la que fan allà si que em va agradar prou.

Tercer impacte: Vages a la pizzeria o restaurant italià que vages, la base de la pizza sempre té tomata i mozzarella. A totes les trattories que he anat, açò no té perque ser així. De fet, no es així en la majoria dels casos, hi ha moltissimes pizzes que, per estrany que parega, no duen eixos dos ingredients que mai trobaras a faltar per ací. Lo qual no signifique que siguen roins, simplement que et fiquen més ingredients dels altres que la pizza porta.

Altres coses: A voltes, com a aperitiu que aci et traurien unes papes, et trauen la base de la pizza amb sal per a picar abans de començar a menjar. Les creïlles fregides te les trauen fetes de casa en la majoria dels llocs i adobades amb romer que també està tostadet.

Transport i conducció dels romans

Els romans condueixen com el cul o amb el cul, com preferiu. Son suicides, ignoren els passos de zebra, ignoren els semàfors en verd per als peatons, condueixen a velocitats elevades i li tenen un amor al pito que es brutal. Ja podeu anar amb compte perque no tenen cap tipus de consideració amb el que va a peu. No cal que diga res més.

El transport públic es abundant i, el que va per damunt de terra, té fama d'impuntual tot i que no puc corroborar-ho ja que només vam gastar el Metro que es una forma de transport que ens encanta. A Roma només hi ha dos línies de Metro: la Taronja (Línia A) i la Blava (Linia B). Ara està en construcció una tercera línia, la C. Els túnels de metro, fa la sensació que estan excavats a una profunditat molt gran perque em figure que a menys profunditat trobaran ruines romanes i no podran fer passar el túnel per eixe lloc. Així, igual baixes o puges l'altura d'un pis de 3 o 4 altures per a baixar a la via o per a pujar al carrer. Els metros son puntuals i acostumen a estar abarrotats, lo qual pot ser especialment agobiant quan t'apropes a Termini que es el punt d'unió entre les dos línies.

Roma - Dia 1

Després d'aterrar a Fiumicino, vam cercar el cutre-tren que ens duria a l'estació de Metro i Tren de Termini per a agafar la línia Taronja de metro que ens aproparia a l'hotel. Quan vam arribar, vam entrar a la minúscula, pero arreglada recepció on ens va rebre un xic amb aspecte oriental que ens va fer la entrada a l'hotel. Sorpresa la nostra quan ens van dir que els seguirem a les habitacions i, en lloc d'entrar per alguna escala lateral i adjacent a la recepció, vam creuar un carrer i vam entrar en un altre edifici que no tenia res que vore amb el primer! I es que l'hotel ocupava la planta 2 i la planta 4 del segon edifici però en la resta de les plantes vivia gent italiana normal i corrent. Molt curiòs.

Les habitacions eren amb parets recobertes de tela decorada dorada pero estaven impecables de netes. La primera vegada que les vam vore ens vam espantar una miqueta de vore eixa tan recarregada habitació però a la segona o tercera ullada la cosa ja començava a ser menys preocupant fins que ja ens vam acostumar.

Una vegada deixats els bartuls i de dinar, ens en vam anar a vore el Coliseu que es impressionant tot i que al pobre només li queda l'esquelet del que era o l'armassó, a Sant Pietro in Vincoli a vore una estatua de Moisés coenteta pero molt ben feta i corrents corrents perque ja tancaven a vore el recinte del Fòrum i el Palatino als quals es difícil de vore-li una estructura coherent perque son tot ruines i no t'acabes de fer la idea de com era aquell centre social romà. No obstant, es molt agradable passejar una horeta per allí.

Al eixir del Fòrum, ja eren les 7 i mitja passades. Ens vam arrimar a vore l'arc de Constantí que es menudet i graciòs i ens vam esperar a que quasi a les 8 encengueren la il·luminació del Coliseu per a vore'l de nit i il·luminat. Després a sopar i a dormir ja per fi, ja que quasi ningú amb la història d'anar-se'n de viatge havia pegat ull la nit anterior.

Roma - Dia 2

Ens hem alçat pronte i hem arribat al Vaticà molt bé de temps: no hi havia cua ni res. Primer hem pegat una volteta per la plaça fent-se fotos i tal i després hem entrat a vore la Basílica de Sant Pere que es brutalment gran i on et pots tirar, sense adonar-te, més d'una hora mirant-ho tot. Així va ser: Entre mirar la Pietà, el Baldaquí que cobreix l'altar principal, les columnes, la cúpula, la llista de papes que hi ha esculpida sobre marbre en un racó, etc. el temps passa volant. Després d'això uns vam pujar a la cúpula per a vore Roma des de les altures i uns altres van baixar a veure la cripta dels papes.

La pujada a la cúpula es llarga, llarga i cansada, ja que hi ha unes 500 escales (tot i que es pot pujar en ascensor) i en alguns trams es fa agobiant, ja que les parets agafen la forma de semiesfera de la cúpula i comences a anar doblegada cap a un costat, tant es així que una persona prou alta no tinc jo molt clar de si pujaria bé perque el corredor també es fa estret. De totes formes, quan s'arriba dalt i es contempla Roma ja no es pensen més en ixes coses; una només mire el paisatge que te davant.

Després de baixar i de comprar uns rosaris beneits (je!) per a les ueles respectives vam anar per la Via de la Conciliazione fins el Castel de Sant Angelo. Arribats a este punt, va començar a ploure finet i sense parar. El meu chubasquero de l'any de la picor, havia perdut la capeta de plàstic aïllant i poc a poc anava calant-me, així que en acabar la visita al castell jo estava prou banyada i els demés, a pesar del paraigües, també. Com no aparentava parar de ploure, vam anar a dinar a l'habitació de l'hotel i a assecar-nos una miqueta la roba amb el secador.


Recorregut matinal: 1'6km

Després vam anar al Musei Capitolini, perque continuava plovent i plovent i haviem d'estar a cobert. El museu es gran, massa gran, i molt àrid ja que quasi tot son escultures però hi ha que dir que hi ha algunes molt importants i que jo pense que s'han de vore. Al eixir, vam anar a vore la Boca de la Verittà i el que queda del Circ Màxim per a tornar a pujar fins la plaça Venecia. Ja havia parat de ploure i era quasi hora de sopar, així que això vam fer.

Recorregut vespertí: 2'4km. Total del dia: 4km i falta per comptar lo de la nit

Roma - Dia 3

Quan ens hem alçat feia un fred considerable. Em notava costipada de la pluja del dia anterior però després d'un capuccino i un te calentet al desdejuni (i la dopada amb paracetamol) ja m'he notat millor. En acabar se'n hem anat als Musei Vaticani i a la Capella Sixtina. Després d'uns 15-20 minuts de cua i de pagar religiosament 6€ (entrada reduida d'estudiants) hem entrat al més que massificat conjunt de museus que es allò. Hem vist les estàncies de Rafael que tot i que eren molt boniques de vore la gent no els feia ni p*** i estaven quasi buides, la capella Sixtina amb tots els frescos de les parets (es per a estar allí un bon rato contemplant la feia que hi van fer allí), el museu egipci i l'etrusc i algunes escultures interessants d'un altre museu com el pobre Laocoonte que va cabrejar a Zeus i li va enviar unes serps per a que el putejaren a ells i als seus dos fills.

Després vam fer cap a la Fontana de Trevi on hi havia un cabàs de gent i on vam fer el clàssic ritual de la moneda (que vaig descobrir no fa molt, que això és tradició que va començar després d'una pel·licula que van fer als anys 50 on es feia això). La font en si, resulta espectacular, gran, lluenta, bonica...es per a contemplar-la uns minuts.

Vam buscar un lloc per a dinar els bocates furtats i vam anar direcció Sta. Maria del Popolo on anavem a vore dues esglèsies menudes i bessones i en una altra esglèsia en la mateixa plaça uns quadres de Caravaggio i d'un tal Carraci que hi havia pintats a les parets de la mateixa. Quan vam arribar a la plaça allò era un caos de gent. Es veu que anaven a fer bé un concert, bé una presentació o mostra de motos Aprilia. El cas es que allí pululaven cent-mil adolescents amb estètica gòtica, emo, punk, hip-hop i altres faunes. Era molt curiòs vore'ls tots junts, almenys per a mi, que una es de poble i no esta acostumada a veure en acció a aquestes tribus urbanes.

Per a variar un poc la sobredosi de cultura que duiem des del primer dia, vam baixar per la Via dei Corso que està plena de tendetes de roba i accessoris. Hi ha que dir que no es deuen estil·lar molt els Zares i similars i si les tendes menudes nacionals; Açò fa que fa que cada persona vaja realment diferent a una altra perque cap tenda té la roba igual que l'anterior; no van vestits "en sèrie" cosa més habitual ací. Després de passejar una bona estona per aquest carrer, vam tornar a la plaça per a vore els quadres.

Mentre esperavem que acabara la missa de l'esglèsia que tenia els quadres famosos, vam anar a vore uns xavals que ballaven break, lo qual també era curiòs per a mi tot i que només un pareixia que ho feia realment bé.

Després dels quadres, sopar a una trattoria i cap a l'hotel a descansar els peus.

Roma - Dia 4

El dia ha començat amb fred (per a variar), furtant uns bocates de l'hotel per a dinar i agafant el Metro per a anar a Villa Borghese que antigament era la residència d'un cardenal o una persona per l'estil. La vila en si es un terreny brutalment gran i ajardinat i te alguns edificis-mansions on supose que viurien els senyors que al llarg dels anys han viscut en aquesta vila. Jo el que realment envejava eren els arbres per on corrien els esquirols i l'estany central on hi havia patos de diversos tipus; ja voldria jo un jardí així a la meua caseta!

Conforme arribem veiem un lloc on alquilaven bicicles, tàndems i cotxets amb 4 rodes per a 2 o 4 persones que anaven a pedals. No ens vam poder resistir a recòrrer aquell parc tan gran amb un d'aquestos cotxets i en vam alquilar 2: 1 de 2 i 1 de 4. I es allí on va començar una lliço brutal d'Extreme Biking: No va quedar ni un maleït caminol de pedres, costera, bony a la herba, toll o costera que no pujarem o baixarem! Va ser una hora molt divertida! Inclús se'ns va eixir la cadena del lloc!

Una vegada acabat el tour pel parc, vam anar direcció al museu on hi havien obres d'art italianes molt importants que la familia Borghese havia comprat al llarg dels anys (o això crec que era) i, disgust que vaig tindre, quan la xica que venia les entrades ens va dir que aquell dia hi havia que fer una reserva prèvia per a poder entrar. Ni que aquell museu fora tan gran com el del Prado com per a taxar els visitants d'aquesta forma! Total que com en Dilluns tancaven i a part, se'n anavem a l'endemà em vaig quedar a dos veles.

Se'n vam anar a vore Sta. Maria la Major que es una basílica molt gran que té un tros de cada: Planta romana, ampliacions del segle XIII i ampliacions del XVIII que li donen un aire molt peculiar. Després ens vam asseure a la font que hi havia a la plaça d'aquesta esglèsia per a dinar els bocates i es ací on va començar la nostra gegantesca caminata que es pot veure en el mapa següent.


Segons Google Maps això son vora 6km. Més lo del matí que no està reflexat amb l'horeta de bici i el rato de passejar per dins dels monuments. Quin dia de donar-li al peu!

De Sta. Maria la Major, a la Piazza Venecia on vam visitar un horrible monument militar ja q estava obert i era gratis, d'ací per carreronets al Panteó, a S. Luigi dei Francesi (a vore dos quadres de Caravaggio) a la Piazza Navona a fer-nos un gelat i d'ací creuant el Tíber o Tevere (com ells li diuen) i passant per davant del Castel de Sant Angelo i pel costat del Vaticà, fins al nostre hotel. Quan vam arribar estavem destrossats i amb els peus fets pols. Vam descansar una horeta i vam anar a la Piazza Spagna a sopar i a estar un ratet asseguts a unes escales de marbre que hi ha on hi havia molta gent fent botelló i cantant amb guitarres i tal. Curiòs i pintoresc.

Roma - Dia 5

L'últim dia a Roma el vam passar de compres i pegant voltes per la zona centre a la qual hi ha que anar caminant perque el Metro no hi arriba. Així que mentre hi arribavem vam passar per la via Condotti que es on estan les tendes de Prades, Bulgaris, Cartiers i demés cognoms amb renom, on mirar un preu pot costar més d'un infart de cor. Qui s'ho puga pagar, endavant, no em fan cap enveja, ara bé; son boniques de mirar.

Una vegada arribats al Panteó de nou, vam anar a una tenda de pasta que vam trobar el dia anterior en la plaça annexa, on després de mirar tots i cadascun dels productes típics italians que hi venien (tipus de pastes, salses, adobs per a fer salses deshidratats, licors, dolços...) vam ixir d'allí amb la bossa plena. Després vam decidir anar a dinar a una trattoria de les que hi havien a Sta. Maria del Popolo cap on vam anar caminant. Després de dinar vam anar passejant cap a l'hotel, on ens esperava una furgoneta (van, com ells li diuen) per a dur-nos a Ciampino però com ens sobrava quasi una hora vam decidir entrar al Vaticà una vegada més ja que era el que més prop ens pillava.

A les 5 i quart vam eixir de l'hotel cap a Ciampino, allà les 6 de la vesprada ja estavem allà (esta prou lluny i enmig d'hortes i camins de caseta). L'avió va eixir a les 8 menys quart perque duia 45 minuts de retard així que vam arribar a Valencia City vora les 10, agafa el metro fins la parada de Xàtiva, un tren fins a Vila-real i cotxe fins Onda. Tots els mitjans de transport!. A les 12 en casa si fa no fa, cansats i amb fam però molt contents.

diumenge, 14 de setembre de 2008

Noms

De quan en quan, al nostre benvolgut El Full (Setmanari local d'Onda) apareix la llista de xiquets que ha nascut en els ultims mesos. Com a una li agrada xafardejar, jo sempre mire la llista comptant els xiquets de pares immigrants que han nascut i també els noms que els pares del terreno fiquen als seus fills. Així, en El Full d'aqueta setmana venia una llista d'aquestes i com no, allà que he anat a mirar-la.

Des de fa uns anys cap ací els José X i Maries Y em fa la sensació que han anat a menys per a convertir-se en altres noms un poc més "variats" per dir-lo d'alguna forma. Així es troben Diegos, Ikers, Carles(de Carla!), Iris, Álvaros, Aroes o Albes. També es poden trobar Bilals, Malaks, Jia Juns, Maryams i inclús Greaseros com Sandy (que no se si es xic o xica).


Però el que realment m'ha impactat, ha sigut vore el nom que Victor i Teresa han elegit per a la seua filla:

Rihanna (Sánchez Alvítez)

Està clar que cadascú li fica als fills el nom que els done la gana, però açò em pareix un poc...raro?Garrulo? De mal gust per a la xiqueta? :S No se, si alguna vegada tinc una filla, no li ficaria el nom d'una cantant de moda i menys si els seus cognoms son tan castellans com els que la xiqueta té. Si s'haguera dit Rihanna Radcliffe o Rihanna Middleton no se, crec que pot quedar millor.

Pot ser una en el fons es una antiga que apostaria per noms més normals que no facen que l'assenyalen els altres xiquets a l'escola o potser simplement hi ha que acostumar-se com en el seu moment quan van aparèixer les Jennifers, Jessiques, Jonathans i Sarays. No heu se. Que penseu?


Cantamos algo Rijana! Vale vaaaa: "Fui a la orilla del riooooo y vi questabas muy solaaaa, vi que tabias dormiiiidoooo, vi que crecian amapoooolas..."

divendres, 12 de setembre de 2008

Furtawifi!

Ja ho he contat en alguna ocasió pero ara vos presente les fotos: El tio que vaig pillar un dia dins dels cotxe furtant-me el wifi de la meua xarxa sense xifrar. Tindre a bé tapar-li la matrícula perque mira, acabe d'estudiar-me un tema avorridissim d'Arquitectura de Computadors i estic molleta i bondadosa.

Per als que no ho saben diré que ho vaig vore i em va fer tantíssima gràcia (ho dic de veritat) que men vaig anar corrents a per la càmera de fotos, i ací està el resultat:

1 - Molt discret ell: Estava prou mal aparcat (lluny de la vorera) i es queda amb el portàtil a dintre del cotxe. Una vegada tinc la prova, m'ixen les banyes de dimoni i men vaig i apague el router. Catarsis!


2 - Se'n va un de davant i aprofita per a aparcar-lo bé. El pobre xic que estava en mig d'una sessió de messenller (t'ho copie, Nat!) o d'escriptura d'un correu (ho dic perque teclejava) es va quedar parat, el vaig vore menejar la rata (Reparar conexión?) i, en un intent desesperat de recuperar la connexió, va ficar el portàtil al seient del copilot del cotxe; com si moure'l 40 cm anara a recuperar la xarxa! jaja.

3 - Total que el nostre amic, decideix anar-se'n.

4 - Com es pot vore, amb el portàtil en marxa.

5 - Fins la pròxima senyor Furtawifi!

I direu, perquè no la tens xifrada? Perquè tinc un receptor Wifi que no accepta encriptació WEP o WPA perquè ja té uns anyets i com encara funciona be, em sap mal canviar-lo. Per tant, o deixe inútil un ordinador o em quede amb la xarxa al descobert. I, de moment, es lo segon.

De totes formes, es la primera vegada que em passa, ja que acostume a mirar de quan en quan els identificadors dels ordinadors que es connecten al router i sempre han sigut els de casa. Sempre hi ha una primera vegada per a tot, diuen!

Jo crec que si es el seu mètode habitual de connectar-se a Internet, al preu que va la gasolina, més valdria que es contractara un ADSL bàsic per 4 duros i a viure! Perquè es pot fartar de pegar voltes pel poble! Quina llastimeta!

dijous, 4 de setembre de 2008

How Coke Is Made

Este video ja du molt de temps al meu correu i segur que l'heu vist abans, però com em feia ilusió pujar un video des del meu ordinador per a vore que tal es veu, ací el fique.

No es que em vaja a ficar en plan "No a les drogues" ni res d'això; que cadascú es fique el que vulga al cos i si pot, que ho control·le. Soles dir, que veent com s'obté la cocaina em pensaria bastant si esnifar-me'n o no, perque es verí pur.

Si la mateixa mescleta sense el component de la coca en si ha de col·locar pero segur! En tant d'àcid, gasolina i coses així...quins ascos...



Video en molt baixa qualitat, pero es el que jo tenia! :D Té audio i tot.