dimecres, 30 d’abril de 2008

Gimpejant

Hola de nou! La setmana passada vaig fer el curset de Gimp i bueno...ací fique el meu primer muntatge redescobrint el lado oscuro ixe que em posseeix de quan en quan. Muahahaha!!!




Ja se que es algo cutrango, pero todo se andará! :D

L'original ací (i cap a baix hi ha d'altres)

dimarts, 22 d’abril de 2008

Earth Day

Hui, si heu obert Google (que supose que si) l'haureu vist tunejat com segueix:


Hui, a més, és el dia de la Terra. Un dia per a questionar-se la (fatal) influència humana sobre el planeta. Dia per a plantejar-se noves fites personals com reciclar més, intentar utilitzar menys el cotxe, malgastar menys aigua...etc.

El meu jo virtual aprofite per a deixar-vos un enllaç a la secció d'Ecologia de Microsiervos, on moltes voltes fiquen xicotets consells pràctics per a consumir menys, reciclar i intentar fer menys mal al medi ambient. També es poden trobar algunes noticies interessants i curioses. Hui en ve una que conté una cita que no puc evitar ficar ací:

Al año se sacrifican 50 millones de árboles y 75.000 millones de litros de agua para crear 7 millones de toneladas de correo basura. (Fuente: especial Día de la Tierra en National Geographic.)


I ací teniu un enllaç al Portal del Medio Ambiente, del qual cada x dies rep un boletí informatiu al correu, pero es poden trobar les notis (algunes amuntó interssants) només visitant la pàgina.

I ja de pas, inaugure una nova Categoria en aquest blog: Ecologia.

diumenge, 20 d’abril de 2008

Unes quantes fotos que no venen al cas de res :-)

Poca inspiració. Col·lecció de fotos que tenia a la càmera de mon pare: (Cliqueu per a fer grans, of course!)

1 - El meu vell monitor TFT de 15"! Una de les millors compres que s'ha fet a aquesta casa. el vaig canviar farà unes setmanes per un de nou, ja que aquest se m'estava quedant horriblement menut. Cada 6 o 7 anys està bé renovar monitor, no?

2 - Aquest és el nou. 19 pulgades i panoràmic. :D. Si, també és de LG. És una marca que trau productes bastant bons en la meua opinió! I els inútils de Media Markt el van ticar com a contrast 2000:1 i va i és 5000:1...Només hi havia que mirar la caixa... Millor per a mi, clar.

3 - No us ho havia dit: Desde fa un parell de setmanes duc motxilla! Si, si, com quan anava a l'escola! Els bolsos i les motxilles creuades si dus pes son MOLT molestos i després de 6 anys d'universitat, ja tenia ganes de plantar-me i tornar als meus orígens. Barata (17 eurets) i en la meua opinió, la mar de mona! :D

4 - Vista des de dalt d'una de les tres margariteres groguetes que hi tinc plantades a la caseta. Aquesta pareix que siga la que més uniformes fa les flors.

5 - Vista des de dalt d'una de les 4 margariteres normals que hi tinc plantades a la caseta. Aquesta és la que més en fa, però son les més menudes.

I demà Dilluns. I aquesta setmana de 19 a 21 hores, curset de The Gimp a l'UJI. Tot siga per aprendre a fer 4 coses amb les fotos i a més obtindre un crèdit de LC de forma ràpida!

dimecres, 16 d’abril de 2008

Massa hores a la UJI...

...i una comença a trobar-se cansada, molt cansada.

El Dilluns va ser de 10'30 a 19'30, ahir Dimarts de 8 a 18'30 i hui de 8 a 19'00. Total? 9 + 10'30 + 11 = 30 hores i mitja a la universitat de 72. Un 42% de temps. Enveje a aquelles persones que tenen un horari només de matí o només de vespra! Quina sorteta!

Plantaré la margarida estàndard...


Ja se que només faig que queixar-me i vosaltres igual teniu un horari paregut, pero es que colló, no et queda temps per a tu! Hui volia arribar a ma casa a les 6 i poc i després anar-me'n a la caseta a plantar les meues famoses margariteres (per fi les vaig comprar ahir!). S'ha endarrerit una cosa d'un treball, i he ixit d'allí a les 7 i algo. He arribat a casa quasi a les 8 i ací estic que no me'n puc anar, perque dins d'un poc més de mitja hora ja se'n ha anat la llum i ja em diràs tu sense llum, que plantaré.


...i aquesta grogueta.

Espere anar demà, perquè si no pobres...Ja faré un reportatge fotogràfic!

dilluns, 14 d’abril de 2008

La Sombra del Cazador

Estic un poc noctàmbula hui i no tinc son. Acabe de vore "La Sombra del Cazador", una peli protagonitzada per un major Richard Gere i un tal Terence Howard, reporters els dos en la ficció.

Aquesta pel·lícula tracta d'una forma un poc tímida i amb certs tocs còmics la impunitat dels criminals de guerra en zones de conflicte, en aquest cas Bosnia a l'any 2000. Els dos tipets estos i un jove reporter inexpert, decideixen anar a entrevistar a un criminal de guerra molt cabró que viu a les montanyes, un poc a cavall de Bosnia, Serbia i Montenegro.

Els protes a punt d'entrar en un lloc un poc tètric


Els passen algunes peripècies cercant a aquest personatge que et mantenen distreta durant tot el rato, però he trobat més interessant les dades reals en les quals es basa la pel·lícula i les idees que sugereixen, com puga ser el no tenir interés en trobar al criminal per part de la OTAN/CIA/ElsPoderosos, vore que les autoritats de la zona careixen de mitjans per a aconseguir arrestar al personal o comprovar com Estats Units campava per la zona aparentment per a parèixer que feien alguna cosa i detindre a algú de quan en quan donant sensació de "seguretat".

En resum, pel·li entretinguda i amb cert fons real que et fa comprendre o pensar en algunes coses. Però tampoc se li pot demanar molt més...

dimecres, 9 d’abril de 2008

JJOO

Em fa gracia vore tot el rebombori que ha sorgit arreu del món al pas de la flama olímpica. No es que em parega malament, al contrari, és genial que la gent manifeste el seu descontent cap al govern xinés i cap a la postura que mantenen cap al Tibet.

Pero no ens confonguem, si hi han Jocs Olímpics a Beijing és per que en primer lloc els xinesos han presentat una candidatura, el COI ha donat el vist-i-plau i a sobre ha entrat a "concurs", per a finalment ser triada com a seu olímpica de 2008. La pregunta és: I perquè el COI sabent que és un país que té un govern que es caga en els drets humans més bàsics, no va refusar la candidatura de Xina fins que entengueren un poc de la matèria?


Pels interessos econòmics que es poden tenir en eixe país i que sorgiran a arrel de la excusa, que son els Jocs. Interessos com que? Com noves empreses, nous contractes comercials, construcció d'infraestructures modernes i hotels per arquitectes europeus/americans, carreteres, explotació dels recursos naturals encara verges que te Xina. No se, totes ixes cosetes que poden enriquir a un empresari amb certa vista o olfacte empresarial.

I mentrestant, 1500 milions de xinesos, no s'enteren del que està succeint a la resta del món: l'intent de "boicot" als jocs que estan fomentant milers de persones, ja que el govern de Xina té censurades la major part de les noticies extrangeres del món. Així i tot, privant a la gent de la llibertat d'informació al igual que a la llibertat d'expressió, d'opinió o de premsa i havent matat o empresonat a vora de mil persones amb ideologia pro-Tibet, son seu Olímpica. Hipòcrites. Hipòcrites tots: El COI, l'organització, les delegacions, el govern de Xina i com no, els polítics de mig món.

diumenge, 6 d’abril de 2008

Flors

Aquestes valentes viuen quasi tot l'any de l'aigua que plou i alguna regadeta estiuenca quan pugem a fer la paella a la caseta. Sense adob i amb molt de sol dia rere dia. Així i tot, en aquestes condicions tan desfavorables, trauen unes flors la mar de xules:




Mon pare diu que es diuen "Ibis" però amb aquest nom no he trobat informació a nostre sinyor Google. Si les heu de trasplantar com vaig fer jo amb 5 especímens, la feina sera vostra, ja que tenen com a arrel principal una espècie de safanoria blanca de la qual ixen a dreta i esquerra arrels. Quan la traus sencera pareix l'àlien aquell de la peli que se t'agafava a la cara amb les patetes, un horror i una autèntica putada per a treure-les!


La flor és d'una resistència mitjana, dura entre 6 i 8 dies. Almenys és el que jo he observat. Si la mires de prop i salves certes distàncies com la no-duresa dels pètals i que aquestos son més allargats, es pareix a una orquídia, especialment la part central tot i que no crec que tinga res a vore amb ella. Sil·logismes que fa una.


Les fotos estàn preses amb el mòbil, per això la mala qualitat!

Demà Dilluns...agh! Comença el bon temps i cada vegada hi han menys i menys ganes d'estudiar.

dimarts, 1 d’abril de 2008

Ara ja som d'orquestra? :)

Si qualsevol dia d'abans d'aquest Dissabte m'hagueren preguntat: "I a la teua penya, sou d'orquestra?", la resposta haguera sigut: "La veritat es que no massa...d'un ratet potser". Ara no sabria que respondre!
El cas es que l'altre dia va sorgir de forma col·lectiva una vena que jo no coneixia però que devia estar latent, esperant a que es donara la combinació adequada. I qui diria que un antic magatzem de taulell anava a ser l'escenari?

El primer que vam fer després del xupito de Nesquik aka desdejuni va ser una birreta a la Siesta, per a anar fent boca fins l'hora de la paella monumental que es feia. Una vegada asseguts al nostre lloc amb un poquet de morro van caure 3 litres de cervesa que s'anaven repartint entre la gent. Després d'un poc d'entrants d'ibèric bastant bons, la paella que també convencia, el potet de gelat i un café a vore qui era la guapa que es movia.

I tot seguit a les 4, després de recollir les cadires i taules, va començar l'orquestra Atlàntic. Al principi estavem tímides, la nit anterior vam ixir i, tot que jo ho vaig fer bastant curt, hi havia qui s'havia regalat, tant en l'hora com en l'alcohol.

El cas es que la orquestra va començar a tocar cançons, primer bones i després mítiques, així que quan en duiem unes quantes la timidesa va desaparèixer i aquelles que havien dit alguna frase així: "Uf, es que no m'entre la beguda", es va tragar les seues paraules gustosament amb un bon glop de cubata/birra. :D

A partir d'aquest moment, la vesprada va ser un no parar de ballar, de parlar, de cantar, de fer el mama, de fer-se fotos, d'anar a per cubates, de contar cotilleos... buf!

Cinc hores més tard, al final de la correguda, baldades i amb una tonteria damunt que no ens l'acabavem (jo inclosa) ens en vam anar a sopar al propi Telepizza que mai ha estat tan ple de gent i menys de gent borraxa on es van dir parides amuntó bones que no repetiré perque perden la gràcia i a part no les recorde!

El colofó de la nit es quan, estant al Xaplin fent-se el digestiu de rigor (poleo totes, tònica jo) va i entre la batucada que havien contractat i que anava rondant per alguns pubs locals. Quin soroll! I quin ambient donava!

En fi, que el festival pascuero Sonora va ser un èxit total. A l'any que ve, jo em torne a apuntar, i vosaltres?