dissabte, 29 de març de 2008

Ja s'acaben...

I ja s'acaba lo bo. S'acaben els 13 meravellosos dies de vacances que tenia. Des del Dimarts dia 1 que tornarem a la universitat fins ja no se ni quan, no hi haurà ni un maleït dia de festa més.

Deixem arrere una visita turística a falles, dinars/sopars en casetes, alguna innovació culinària que ja comentaré, berenars pasqueros, centenars de partides de cartes: el Cinquet, el Ramundino, a la Mona (ho diré fi), al Pòquer, al Mentiròs... També alçar-se a les 12, ixir de festa (però moderadament) cavar un poc a la caseta i dedicar-me a la jardineria d'estar per casa, una visita a la exposició de Sorolla, una altra a l'Oceanogràfic... Moltes coses i alguna altra que em deixe..

Ahir per la nit vam anar al sopar de paiporta multitudinari organitzat pel nou col·lectiu Sonora d'Onda. Després d'un sopar un poc precipitat, de desmuntar les taules i cadires (Thx to espectáculos La Lía) i d'anar a fer-nos una birreta a un pub pròxim per a fer temps, van començar les actuacions musicals. Els primers, Radio Luxemburgo, ho van fer amuntó bé tenint en compte que és un grup format per homes amb una certa edat ja. jeje. LLàstima la acústica del lloc que no deixava sentir massa bé el que cantaven que per cert, quin amor a Héroes del Silencio. Els segons, no diré el nom, la veritat es que a mi no em van agradar: Totes les cançons que tocaven i cantaven agafaven un to trist, pausat i melancòlic, inclús les que es podien considerar més mogudetes. Als que anaven després ja no em vaig quedar, estava cansada de cavar i amb mal de peus d'estar 3 hores i pico de peu.

dissabte, 22 de març de 2008

La felicidad, ah, ah, ah, ah....

Segur que en la vostra vida s'ha creuat alguna vegada una d'ixes persones que permanentment tenen una pena constant al damunt i pensen que son els més tontos i els més desgraciats baix la capa del cel. Jo he tingut el plaer de conèixer a algunes persones amb aquest caràcter i poden arribar a ser molt carregants.

Aquestes ànimes en pena aprofiten qualsevol moment per a contar-te lo roin que es la seua vida: ho fan per messenger, per missatges de text i en persona, clar. Els seus temes preferits solen ser el desamor, la mala sort que ha tingut a la vida o la salut pròpia/d'un familiar directe. A voltes és inclús un mix de totes. Qualsevol excusa és bona per a fer crèixer la tristesa en la que viuen.

Un bon dia, apareix a la seua vida un sentiment que no han experimentat amb massa frequència, un feeling anomenat felicitat. Felicitat perque han trobat una persona que els estime, felicitat perque han triomfat en alguna cosa que consideren especial, etc. Felicitat que ve i que es queda.

Automàticament, des del moment que assumeixen aquest nou estat anímic, deixen de contar-te les seues penúries, tristors i mals pensaments. Deixen de trobar-se mal i somriuren. Somriuen però no parlen ja de si mateixos. I direu: "Millor, no? Més tranquila estaràs!". Si, totalment cert. Pero si una està aguantant i aguantant durant temps històries llarguísimes de tristor i penombra, també voldria sentir d'aquesta persona que les coses comencen a millorar: que ha trobat algú que el comprén, que ha oblidat a la persona que no el volia, que la salut de tal i qual ja no es un problema o que ha trobat una afició o un treball que el satisfà.

Si no, si una no rep aquesta informació, corre el risc de sentir-se com un clínex ple de mocs i llàgrimes, llençat a la paperera indolentment, però això si: llençat amb felicitat.

dijous, 13 de març de 2008

Quines ments més brutes! :D

Ale, dos imatges que donen fe de que Visible Anal es el Visible Analyst que utilitze a classe!

En primer lloc, captura de la pantalla d'inici del programa...Res massa interessant.




A continuació, captura d'un dels diagrames del projecte del primer semestre de pràctiques d'Enginyeria del Programari. A partir d'ixes boles i requadres de colorins que es veuen, el programa pot generar automàticament codi font per a una base de dades d'Accés (entre altres, cite una de les més conegudes popularment). El programar se va a acabar! (je!)


I per a finalitzar, un anunci seen at UJI, que a mi em causaria certa inquietut...





Portarieu a la vostra filla a que li donara repàs aquest bon xic? Jo, personalment, m'ho pensaria! jejeje. Crec que José no ha triat la redacció correcta per a promocionar-se...o almenys jo ho entés d'una forma que no crec que siga la que ell pensa! Tindre jo també, COM VOSALTRES, la ment bruta?

He esborrat el telèfon amb Paint (no em dona per a més, snif!) que tampoc es questió de putejar al pobre xic.

dimecres, 12 de març de 2008

No inspiration...

Degut a la astenia esta que tinc des del Diumenge, estic poc inspirada, així que vos fique una captura de pantalla del meu escriptori per a que em critiqueu tot el que vulgueu i més!



Click per a ampliar!

Acabare d'omplir-lo abans que em done la volà de netejar-lo? Xan xan!

Sobre les eleccions (en plan breu):

  • Una llàstima lo de LLamazares, la veritat.
  • El bipartidisme es insà i li dona poc color a la democràcia.
  • A Rajoy, probablement, li faran la púa en algun moment i ficaran a algú més de dretes encara (si cap).

dissabte, 8 de març de 2008

Jornada de reflexió: El vot en blanc

Moltes voltes he sentit dir: "Si votes en blanc, el total de vots se'ls emporta el partit que guanye, aixina estàs ajudant potser a qui tu no vols!".

Les mateixes vegades que he sentit dir això he pensat/dit: "Si mira, por que yo lo valgo els donaran els vots".

I es que no té cap sentit aquesta premisa, per que si tu tires a l'urna un sobre buit, eixe sobre conté una papeleta amb el nom d'un candidat? No padre. Aleshores, per que l'estat ha de tenir la potestat per a decidir que el teu vot en blanc va per al partit més votat? I per que no al menys votat? Seria més just, crec jo. O, perque no per al partit més antic? O al més nou, o per al que té els candidats més lletjos? Es un criteri totalment arbitrari, però mai m'havia parat a buscar-lo/demostrar-lo.

Total que com quan m'avorrisc puc ser realment friki, m'he dedicat a buscar a la pàgina del Ministeri de l'Interior, el reglament electoral vigent i ací vos còpie alguns dels fragments referents on es pot observar que, en tot moment, els vots en blanc es tracten com a vots tant vàlids com els que van a un partit polític.

Artículo 96.5. Se considera voto en blanco, pero válido, el sobre que no contenga papeleta y, además, en las elecciones para el Senado, las papeletas que no contengan indicación a favor de ninguno de los candidatos.

Artículo 108. 1. Concluido el escrutinio, la Junta Electoral extenderá por triplicado un acta de escrutinio de la circunscripción correspondiente que contendrá mención expresa del número de electores que haya en las Mesas según las listas del censo electoral y las certificaciones censales presentadas, de votantes, de los votos obtenidos por cada candidatura, de los votos en blanco y de los votos nulos. [...]

Artículo 108.4. Transcurrido el plazo previsto en el párrafo anterior sin que se produzcan reclamaciones o protestas, o resueltas las mismas por la Junta Electoral Central, las Juntas Electorales competentes procederán, dentro del día siguiente, a la proclamación de electos, a cuyos efectos se computarán como votos válidos los obtenidos por cada candidatura más los votos en blanco.

En efecte, si la meitat dels votants votaren en blanc, això significaria que mig parlament (o la part proporcional) hauria d'estar buit, perque ixa es la voluntat dels votants: CAP candidat. No el que a l'estat li done la gana.

En resum i en la meua opinió, val més anar a votar i votar en blanc dient "No m'agradeu cap de vosaltres" que no anar a votar.

Ara bé, després cadascú que faça el que li done la gana, obviament. :D

divendres, 7 de març de 2008

Algunes raons personals per a no votar a la dreta (2)

  • Per que parixen elements com la niña de Rajoy que demostren la idiosincràsia antiga, rància i de catecismo que encara hi ha a la cúpula alta del PP.

  • Per que paulatinament acabaran privatitzant la sanitat pública, que això si que és un negoci lucratiu. Lucratiu per a ells. Nosaltres haurem de pagar a tocateja cada visita a l'hospital. Figurat tu.

  • Per que diuen que faran rebaixes a tota persona que tinga una renda anual menor a 14 o 15 mil euros. Aquest volum de persones puja a 6 o 7 milions de contribuents. Aleshores...tots aquells que cobren més de 15 mil euros anuals, hauran d'aportar més a Hisenda per a tapar el forat deixat per aquestes persones afavorides, no? Si tantes ganes teniu de retindre o aportar diners certes persones, lleveu-los diners als casi 120.000 empresaris que cobren de renda anual més d'un milió d'euros. Ah no, espera! Que ixos son els vostres fans incondicionals i a més al ser rics hi ha que tenir-los contents, eh! Si, si! Que el fluir de negocis no pare!

  • Per que li han ficat mil travetes a la Educació per a la Ciutadania, pot ser la única assignatura que pot ensenyar-los una miqueta d'educació, respecte i tolerància als xiquets de hui en dia. Objecció moral, li diuen. Aleshores, si no es creu en la teoria de la evolució que expliquen a Biologia o no s'està d'acord amb el pensament dels filòsofs grecs que estudies a Filosofia,inclús si no t'agrada la visió de la Guerra Civil/Guera Mundial que és dona a Història, també pots objectar moralment? Em pareix a mi que es interessant que un crio conega la varietat que hi ha al món real i que després decidisca el que li agrada o el que no. Encasillats.

  • Per acollonar i ficar a la gent en contra de les autonomies i dels nacionalismes amb el més que trillat lema de "España se rompe". Això voldrien vore els meus ulls, que se fera en mil trossets, pero no tindré ixa sort...almenys de moment. I encara hi ha il·lusos que s'ho creuen, com si es puguera reparcel·lar Espanya a la velocitat que es reparcel·len les finques rústiques. No cal pensar en la catarba de problemes legals que hi hauria que solucionar prèviament.


  • Pel seu caràcter racista, especialment dels partits d'extrema dreta, que intenten buscar-li les cosquelles al votant per a que els vote sense tenir més propostes que les referents a la immigració. Com si ells pugueren fer alguna cosa per parar-la. O per expulsar-los, com si haguerem tornat a principis del S. XVI.

dijous, 6 de març de 2008

Algunes raons personals per a no votar a la dreta (1)

  1. Perque només han sabut que nomenar el terrorrisme per a crear un ambient de por i intranquilitat en la societat i així guiar el vot, especialment cap a un partit que suposadament sap establir millor un cert ordre social.

  2. Per ficar a la punyetera Economia de volta i mitja per a que la gent continue acollonada quan la realitat es que continua en ascens i, almenys de moment, poc resentida front a la recessió mundial causada per la crisi immobiliària americana. Que per cert, algun dia havia de petar la bombolla.

  3. Per que estan en contra del matrimoni homosexual i en contra de qualsevol altre model de familia que no siga el tradicional. Es que ara resulte que les mares/pares solters, els divorciats, els homosexuals amb fills o simplement, les famílies no-beates com la meua no ens volem i intentem fer-nos la vida impossible.

  4. Per que amb ells si que seria impossible la separació esglèsia-estat i en consequència, tindriem al puto Rouco ficant el nas en tots els assumptes d'Estat que no li importen ja que su reino no es de este mundo.

  5. Perque intenten plenar tot el litoral Mediterrani de centenars de camps de golf. Això del golf estarà molt bé als camps d'herba naturals i diàriament regats per la pluja d'Escòcia, Alemanya o Irlanda, però en una zona com aquesta que es un punyetero secarral, perquè s'escarrasen en utilitzar litres i litres d'aigua per a que juguen 4 rics de merda com Fabra mentre es fumen un puro?

  6. Per que estan en contra dels Estatuts d'autonomia i fan populisme i demagògia amb ells: Voten en contra del text català i aproven l'andalus que es una còpia idèntica (però en castellà) del català. I quan dic còpia, es còpia, que he mirat els dos per damunt i son igualets punt per punt.

  7. Per que la seua idea d'Espanya està propera a la de "una, grande y libre".

  8. Per que no estàn d'acord amb la llei de la memòria històrica i a la Guerra Civil també hi va morir gent del bàndol republicà, gent que es mereix ser buscada, identificada i homenatjada si cal com va passar amb els franquistes. Ni més ni menys.

En tinc unes quantes més, però les deixaré per a un altre post que ja s'està quedant molt llarg.

diumenge, 2 de març de 2008

Baudolino

Tristos per la desaparició del company, els viatgers havien continuat caminant i s'havien trobat una altra vegada al començament d'una zona de muntanya. Mentre avançaven, de primer havien sentit una remor llunyana, després un espetec, un fragor que es feia cada vegada més evident i diferent, com si algú aboqués una gran quantitat de pedres i de carreus des dels cims, i l'allau traginés també terra i pedres rodolant cap a la vall. Després havien descobert un polsim, com una boira o una foscor, però a diferència d'una gran massa humida que hauria enfosquit els raigs del sol, reflectia un munt de reflexos, com si els raigs solars anessin a topar contra un papalloneig d'àtoms minerals.

De sobte, Rabí Solomon, el primer, ho havia entés:

És el Sambatyon - havia cridat-, o sigui que ja som a prop de la meta!

Era de veritat el riu de pedra, i se'n van adonar quan van arribar al costat de les ribes, trastornats pel gran estrèpit que quasi els impedia sentir les paraules dels altres. Era un fluir majestuòs de blocs de pedra i de terra, que corria sense aturall, i en aquell gran corrent de roques informes es podien veure lloses irregulars, tallants com ganivets, amples com làpides, i, entre una i l'altra grava, fòssils, esculls i punxons.

[Baudolino, Umberto Eco. Edició en català, 2000]

Hui he recuperat un llibre que li vaig deixar a un amic ja fa amuntó temps. Es diu Baudolino i és d'Umberto Eco. Probablement, és el llibre més llegible dels que ha escrit aquest home ja que a voltes les seues descripcions llaaargues i rebosants d'adjectius fan que tingues amuntó ganes de tancar el llibre i deixar-lo a la prestatgeria. Però aquest és diferent: Es divertit i té uns girs en la història que no t'esperes. Especialment recomanable si t'agrada la novel·la històrica amb un punt de ficció o fantasia.

Sinopsi:

Baudolino es un xaval italià del segle XII, pobre a més no poder però amb una labia i una imaginació desbordant que té la sort de ser adoptat per Frederic Barba-roja, Emperador del Sacre Imperi Romà Germànic. El xic, es convertix en conseller i ambaixador de l'emperador, la qual cosa li permet viatjar i arribar a llocs fins el moment inexplorats i vore coses meravelloses, com el riu de pedres que es troba de camí a un lloc bastant fantàstic i sorprenent. A més, Baudolino té la gracia d'inventar fantasies i mentides que acaben ocorrent en la realitat i que amenacen en canviar el curs normal de la Història. :D