dijous, 31 de gener de 2008

Mil anys de dolor per als bisbes

Aprofite la nova diarrea mental dels bisbes merdosos espanyols, per a novament fer menció de que els desprecie, els odie i els desitge mil anys de dolor durant la eternitat que deurien passar a l'infern.

Remarcat açò, voldria citar a un tal José María González Ruiz, teòleg de Màlaga que en el seu llibre anomenat El cristianismo no es un humanismo, va escriure aquesta perla:

La Iglesia no ha recibido de Cristo una misión de producir técnicas políticas, sociales o culturales..., por eso no tiene por qué crear una política cristiana, una cultura cristiana, una sociedad cristiana, un Estado cristiano, ni siquiera un partido cristiano. [...] la Iglesia como tal es un ámbito puramente religioso y no debe contaminarse ni siquiera de la apariencia de poder civil.

Cal dir que no m'he llegit el llibre. Aquest tros l'he extret del següent article de Juan Luis Cebrián el qual recomane llegir.

Adoreu a Gene Robinson, home! Primer bisbe que s'ha declarat homosexual

Jo no se si els besasotanes estos quan estudien teologia els ensenyen o no a distingir entre política, societat, religió i/o tolerancia però el comportament que tenen cap a la societat que els envolta no em pareix normal. Ni viuen ells, ni dixen viure. Tenen la tolerància i el respecte cap als demés al cul. Dels últims 30 anys, és ara, amb un govern socialista rompe-España y "rojo" de mierda, quan més diners estan rebent PER VIURE DEL CUENTO (que és l'única cosa que fan). Es calcula aproximadament que amb el pressupost que reben, seria com si cada espanyolet els donara uns 3 euros! I damunt es queixen i manipulen al personal!

La de organitzacions/associacions que matarien (no literalment, clar) per un pressupost ANUAL així!

DESAMORTITZACIÓ JA!

dilluns, 28 de gener de 2008

Martini Baby

No se com m'ha vingut al cap el primer anunci de Martini que recorde, de l'any 1998. Recordava un vaixell, una xica guapa i rossa i, com no, al xic Martini. El que no recordava la sequència sencera, així que li ho he dit al totpoderòs Youtube i ací teniu el resultat:






També recorde que, en aquell moment, algú em va explicar que a la versió italiana de l'anunci es veia el cul de la xica. Allò em va xocar bastant, perquè no veia que tenia d'especial un cul i prou! No ho sé, no puc demostrar-ho! En realitat, mirant-lo amb retrospectiva, quasi que pareix més probable que siga així i en pau. Per altra banda, diuen tant qui ha penjat l'anunci com altres comentaris d'usuaris de Youtube que ella és Charlize Theron. Si que ho pareix, però molt més jove, clar.

Després de vore el final del vídeo em pareixia recordar que hi havien més parts de la sequència, em sonaven com a escenaris una disco i un hotel i desitjosa de vore com continuava la història he cercat més i més vídeos a Youtube i ací podeu trobar els 5 de l'any 98! No tots formen part de la sequència, crec... Volies caldo? Jas dos tasses!

Segona Part



Tercera Part



Quarta Part



Cinquena Part (Pop Art)

Sisena Part (Disco)








Inclús hi ha un Making Off...

Això és tot per hui!

dijous, 24 de gener de 2008

Jonathan Strange i el Senyor Norrell

Si, ja se que he parlat abans d'aquest llibre, inclús ho vaig fer al Xaplin l'altre dia, però no puc evitar fer-li ací una resenya com deu mane i recomanar-vos-el.

A principis del segle XIX a Anglaterra, ningú recorda com es practica la magia anglesa, tant famosa i reconeguda segles arrere. Els pocs "mags" que hi han, consideren que practicar màgia real, no es de cavallers respetables i per tant, ells només estudien la historia de la màgia i mai han fet un truc, per insignificant que siga.

Aquest parer, és també el pensar de la el·litista Societat de Mags de York, però un home vell, gris, avorrit i molt ric, els fara comprendre no soles que la màgia existeix, sinò que a més ell la practica amb cert èxit. El Senyor Norrell (és el seu nom), no content amb haver deixat bocabadats amb la seua màgia (explica els trucs) als habitants de York, decideix marxar a Londres per a donar a conèixer la poderosa màgia anglesa i ficar-la al servei de la corona per a derrotar als francesos de Napoleó. El que ell no sap, es que en el seu camí, trobarà un altre mag més jove i més voluntariòs que ell i amb la màgia d'un i un altre i les profecies del Rei Corb, s'armarà un cacau que traspassarà les fronteres angleses i les fronteres amb Terres Màgiques.


En aquesta novel·la es mescla humor, història, màgia, una descripció molt real de la societat anglesa de l'època, profecies, historietes paral·leles, donyets...en resum, que és impossible avorrir-se per que a cada moment ocorre una cosa distinta que sorprén i et fa continuar llegint, llegint i llegint. El millor és que la història es tan coherent, que realment pareix que haja ocorregut. Increible.

Ací es parla de l'autora, Susanna Clarke (jo miraria l'article en anglés que és molt més complet).

Ací teniu el llibre a la Casa del Libro (jo le llegit en edició de butxaca i la mar de bé)

Extendí mi mano y los ríos de Inglaterra fluyeron en sentido
contrario

dissabte, 19 de gener de 2008

Coses que veig estúpides als fotologs dels adolescents

Estic avorrida, molt avorrida. Porte tot el dia estudiant TALF i ja estic començant a derivar a la mala llet. Necessite ixir de casa...menos mal que daci una horeta i algo estaré per ahí anant-me'n a sopar algo greixós i amb moltes calories.

He mirat alguns fotologs, i dixos fotologs he arribat a altres d'adolescents, alguns que conec i d'altres que no. I com estic de mala llet, vaig a enumerar les coses més estúpides que he vist en alguns d'ells:
  1. Traure la llengua en totes les fotos mole.
  2. Portar cadenots de plata i "sellos" d'or tot junt està de moda. Sisi, el garrulisme/xurumbelisme encara no ha mort.
  3. Les xiques tenen una afició especial per traure morrets en moltes fotos tot just quan se'ls acaben de pintar.
  4. Els xics han oblidat qué es un pel sense gomina i, tot i que no ho saben, es quedaran calbs abans d'hora amb tanta química al cap!
  5. En quant a d'ells encara no controlen molt allò de combinar colors i textures: Si tens una bufanda a ratlles, una camiseta estampada i una jaqueta de mànega llarga amb lletreros-publicitaris rollo "GURU" o alguna parida d'ixes, no te les fiques totes a l'hora que pareixes una fira i estas de la traca!! Se que la tentació és grandissima pero aguanta que estas coent!
  6. Escriure ficant més vocals de les necessàries es wai. Exemples: "hooy", "casaa", "osquieroo". O inclús canviar les "y" o "ll" per "i" mentre parles castellà: "io", "hoi", "iorando".
  7. Tindre una foto mentre et lies un canut als vàters de l'institut, també RuLeZ!
  8. Dir "Te quiero" a menys de 5 o 6 persones per post, està prohibit.
  9. És absolutament obligat per a la teua imatge dir que el Dissabte nuit t'ho vas pasar de luxe, que vas beure moltissim i vas fer mil gamberrades.
  10. Xanes amuntó més si utilitzes caràcters ASCII grecs o rusos per a escriure. Encara que per a escriure una lletra hages de clicar 6 o 7 tecles.

Mira, crec que em sent algo millor i tot. Si, jo també he tingut adolescència pero com, afortunadament, fa 8 o 9 anys que ja la he passada, puc criticar-la perfectíssimament.

Duxa i a sopar!

dilluns, 7 de gener de 2008

Blanquejant a "El Niño"

Hui he sentit que al sinyo F. (conservarem la seua privacitat!) li han tocat 2 milions d'euros a la loteria! Que resortut, no!?L'home, que a part de extorsionador, mafiòs, pepero, honrat, lladre i viciòs, és també visionari i clarivident(clar que si!): Va endevinar que la Loteria tocaria a Castelló, a l'Administració 3 i amb el número 87.657... Així que el tio es va plantar allí a la Plaça Clavé (en un barri que crec que és massa poc pijo per a que passe per allí) amb les seues ulleres de sol i va comprar 10 dècims, es a dir 200 eurets de loteria. Morralla que tenia a la cartera.

No se vosaltres però a mi em pareix una alineació planetària amuntó gran.

No serà més bé que sinyo F., només va vore que el premi va tocar en un barri obrer, deguere enviar als seus acòlits allí a captar informació sobre qui eren els agraciats pel sorteig? I perque no donar-los als guanyadors a canvi del dècim premiat, un saquet de diners negres amb un import superior al premi que cobrarien pel dècim? Total, els afortunats encantats de dispondre d'ixe capital del dia a la nit. UI....aixina no es blanquegen els diners?

Però bueno, que malpensada soc. Es molt més creible que tinga 10 dècims comprats justament en ixa Administració. Si.

diumenge, 6 de gener de 2008

Ahir i demà

La nit d'ahir va ser mitjanament curteta, pero bona i agradable. Primer el super sopar al Gallego on vaig tastar per primera vegada la lubina, que em va agradar bastant tot i que estava massa torrada per un costat (a més venia acompanyada de dos gambons a la planxa la mar de bons!). Després, sessió de regalets! La meua amiga invisible em va regalar una panereta redona plena de coses per a des/maquillar-se. Super xula! Ara em falta la voluntat de fer-ho! I a més, unes bragues de cotó, com quan tens 11 anys, monissimes!

Després se'n vam anar al Xap i d'ací, unes a Namala i les altres on sempre. Les que ens vam quedar on sempre no vam arribar a baixar ni al 4, però es igual perque vam tindre molta feina: xarrar, xarrar i xarrar. Qui heu diria que una nit done per a tant? Total que allà les 5 en caseta, en bon estat etil·lic i hui, em trobe ben sana i decent per a menjar-me l'arròs al forn que ha fet la mami per a dinar. Iuju!

I demà...demà, tornem a la rutina. He de dir que en part m'alegre de tornar, ja que les vacances tan llargues on no fas res especial com anarten de viatge acaben sent molt avorrides i més rutinàries que la propia rutina Ujiana. Haguera volgut que el temps em cundira més aquest Nadal des del punt de vista acadèmic, pero he fet ben poca cosa (però he avançat moltissim al Guild Wars! :D) . També es veritat que en un parell de coses no podia avançar perque necessitava l'ajuda del professor i no crec que cap d'ells, entre massapà i massapà (s'escriu així?) estiguera molt dispost a fer-li cas a esta pesada via mail.

Així que res, amb una mescla de resignació i alegria moderada encararem les dues últimes setmanes que em queden fins el periode d'exàmens. Demà comença lo bo. Donaré la talla? Espere que si.

dimecres, 2 de gener de 2008

Desamortització, ja!

La esglèsia ultimament està de moda i no precisament per les seues (escases) obres benèfiques, ni pel seu (inexistent) discurs pacífic i tolerant. La cosa va més de la desmembració d'Expanya que (snif) mai arriba, de la unitat familiar i el (sant?) matrimoni catòlic (i per supost) heterosexual.

A més, acompanyen els seus discursos amb llargues perorates en to mesiànic sobre les virtuts dels valors cristians i lo perdudes que estem les persones que estem fora de la (llarga) mà de la esglèsia... lo qual no està de més, tenint en compte que els personatges estos que pugen al "púlpit", estan animant al seu (cada vegada més radical i escàs) club de fans. Bé, un 10 pal tio de la boina per la performance.

Lo que no puc soportar es que en ixes concentracions es diga que la familia correcta soles es d'una determinada forma, no puc soportar que es diga que la gent no creient en el seu deu no entenem de sentiments com la compassió, l'amor al pròjim o la tolerància. No aguante que es diguen tantes barbaritats sobre la tant criticada Educació per a la Ciutadania, quan deu ser de les poques que descriuen de forma amplia la societat REAL que rodeja a un crio.

Em dona malicia, perque la meua familia es tan vàlida com la catòlica, tan vàlida com una monoparental i tan vàlida com la que formen dos homosexuals. I per aquesta validesa, es pel que es mereixen aparèixer als llibres de text, ser anomenades FAMILIES de ple dret i ser estudiades pels xiquets menuts.

A més, també em fot que es critique la meua (i quan dic meua, vull dir de qui és tan catòlic/a com jo) integritat moral o ideològica simplement per no pensar com ells. No sóc cap èsser horrible per no anar a missa! I crec que inclús puc ser molt mes tolerant que els de missa diaria en molts aspectes! Pareix que els catòlics purs i durs siguen més i millor persones que jo, que sàpien estimar més i millor a les persones, que siguen els que més i millor volen educar i criar als seus fills i que sempre estan en posició de dir-te frases genials com hay que saber compartir.

Compartir? Lo que faria jo seria fer una bona desamortització en la qual es confiscaren totes ixes (i sense utilitzar) finques enormes que te la esglèsia repartides pel país i amb ixos diners construiria hospitals i escoles que falteta fan. Això sí que seria realment caritatiu i digne dels valors que promulguen! Això si que es compartir! A més, si de mi depenguera li retiraria tota la financiació pública, que collons! Estem en un estat laic i que vulga religió, QUE SE LA COSTEGE!

Voriem si així la gent aguantaria la quantitat de milongues que estos deshumanitzats amollen per la televisió!

dimarts, 1 de gener de 2008

Els bons propòsits d'aquest any

1 de Gener de 2008. Cap d'any molt light degut a un costipat/grip seca que m'ha tingut tot el dia (i ahir també) en febre, tot i que pareix que ja estic un poc més sana. Es hora de fer la típica i tòpica llista de bons propòsits per a aquest 2008.
  • Trobar més ratos per a dedicar-me a la jardineria. I així, poder replantar els 20 nous cactus que tinc (en voleu?) i adecentar un poc la caseta.
  • Dominar el món
  • Continuar anant al gimnàs amb una certa regularitat.
  • Comprar-me una PSP?
  • Cara al curs que ve, apuntar-me al segon cicle ixe de l'EOI per a l'anglés.
  • NO ferme un fotolog! :D El món no en necessita un altre!
  • Trobar hores per a la lectura i les apostes hípiques.
  • Estudiar molt per a tindre un estiu de gosseria com l'anterior.
  • Descobrir el meu límit màxim de tolerància als GinTonics. Intentaré fer les proves tots els Dissabes nuit de l'any.
  • Intentar escriure més al blog: El 2007 vaig escriure 9 o 10 posts menys que en 2006! Hem d'anar avant no arrere!

De moment no se me'n ocorren més....actualitzaré si cal!

Me'n vaig a covar el costipat al llit.