dimarts, 30 de desembre de 2008

The Last 2008 Post

Res, títol rimbombant per a l'últim post de l'any, ja que en una horeta i algo se'n anem way to Montanejos (work it out!) a armar-la per allà dalt.

Composició de l'equipatge a nivell penya:

  • Uns 16 litres de cervesa
  • Licors variats
  • Trivial
  • PS2 de Piny amb nosequantsmil Singstar
  • Jungle Speed also known as Totem
  • Menjar com per a parar un camió
  • Centenars de mils de mantes i estufes
I res, que el 2008 es tanca bé a nivell personal: La carrera quasi finiquitada després d'un horrible curs amb 95 crèdits, un parell de viatges internacionals (Roma i Cambridge) i tres nacionals (un a la Expo i dos comptant el de hui a Montanejos). Les fires d'aquest any han sigut les millors que jo recorde (de nit i de dia i a l'avemaria, eh!) , l'estiu tampoc ha estat gens malament (tot i que poder treballar haguera sigut lo tot) i bueno, entre nosaltres les PLT encara no ens hem assassinat tot i que sempre hi ha algun moment puntual de tensió....muahaha! Ara seriosament: Ens adorem en el fondo, fondo, fondo, tat? ;)

Que més de positiu...ah si! Em vaig comprar una pantalla per a l'ordinador, un mòbil asul, ara fa quatre dies la càmera que volia i el més important: almenys el PP no va pujar al poder tot i que els d'ara tampoc són sant de la meua devoció. Segur que em deixe alguna cosa per mencionar però me'n he d'anar a dinar que a les 16h ixim cap al poble i no em donara temps.

No res, vos desitge un bon final de la volteta solar 2008 i que comenceu el 2009 amb el mateix bon peu o millor.

divendres, 26 de desembre de 2008

La Ola

Seria possible que de nou apareguera una dictadura que vigilara i regira els nostres moviments, accions i pensaments?

Aquest és el tema del qual tracta la peli de La Ola (2008). Un professor molt motivat d'institut proposa als seus alumnes montar un moviment amb caire dictatorial amb el qual pretén explicar-los com és la vida baix una dictadura. El moviment cala ben a fons entre els alumnes, els quals es prenen molt seriosament el que el professor conta i molt prompte la cosa traspassa les fronteres de l'institut i s'escapa de tot control i coherència; potser com passaria (o ha passat) en la realitat.

En resum: peli entretinguda que et fa reflexionar sobre com de manipulables poden arribar a ser les persones. M'ha agradat l'argument i, pel que m'han dit, està basada en un fet real que va ocòrrer als Estats Units, tot i que a hora d'ara no he buscat més info sobre el tema.

Torrents here per a qui se la vulga baixar. Necessitareu un client de Bittorrent.

Edite: Article original (això pareix) de 1976 del professor que va portar a terme l'experiment als anys 60. En PDF ací.

dimecres, 24 de desembre de 2008

Nikon D40 (per fi!)



Ja sabeu la ilu (i la falta) que em feia...ací la tinc tota per a mi: Nikon D40. Estic més pagà que un xínxol!

Bon nadal!

dijous, 18 de desembre de 2008

Confitura de cabell

S'acosta la Pastisset de Confitura Edition 2008. Cap novetat. Ja he fet en anteriors ocasions no una, sinò dues entrades d'aquest tema que TANT em congratula quan arriba Desembre.

Però aquest any és diferent. Yes. Habitualment a casa fem els pastissets de confitura de moniato ja que els de cabell d'àngel a la meua famili no els molen tant. Doncs a ma mare li van donar un fruit ben gran que fins el moment jo no havia vist mai i que serveix, justament, per a fer confitura de cabell.

Ací el teniu:


A primera vista diries: es un meló. Doncs nou-nou-nouu! És una carabassa! Com estava MOLT avorrida, vaig fer un mini-reportatge fotogràfic.

Primer hi ha que tallar-la a trossos; És increible lo dura que arriba a ser la condemnada, a més la pell es molt fina i dificil de serrar. Al principi mon pare intentava tallar-la amb un ganivet gran pero s'esbarava al fer força i corria perill de tallar-se. Al final ma mare va traure de l'armari el ganivet elèctric amb el qual mon pare corria igualment el risc de tallar-se (tranquil·litat, es va ficar una manopla) però la carabassa no es podia resistir a aquestos encants....


Així i tot va haver de fer força. Total que una vegada la talles i trosseges i veus que té una textura com si fora...nose...albergina? es queda així:



Com veeu, el següent pas es ficar-la a l'olla express i que bulla uns 15 minuts. Una vegada cuita, s'han de separar les pepites de la pulpa. Es fa així perquè és molt més fàcill llevar-les una vegada la "carn" de la carabassa està molla. Si no, es missió quasi-impossible.



Una vegada tens la pulpa tota neta, és quan es fa la confitura en si, amb el sucre i tota la pesca.

Pròximament dos post més de cuina: Migas per a fills únics i Pastissets de Confitura 2008 Edition!

diumenge, 14 de desembre de 2008

Muahaha! S'ho mereix.



LLàstima que no li pegara al cap, igual li arreglava les idees...

EDITE: El País, ¡Toma tu beso de despedida, pedazo de perro!

dijous, 11 de desembre de 2008

Doncs a mi m'agrade

Aquest és l'anunci que els peperros només fan que criticar en les tertulies matinals. A mi m'agrade i me pareix que han trasmés el missatge d'una forma directa i adequada, que voleu que vos diga. Les meues amigues peperilles de Las Mañanas de Cuatro només fan que dir que l'estat està intervenint en la sexualitat de la joventut i incitant a la gent adolescent a que tinga relacions sexuals abans del que, diguem, hauria de ser "natural". Son súper còmiques.

Jo personalment opine que ja que es un fet que la gent té sexe cada vegada a una edat més jove, no està de més (gens de més) que una institució com l'estat els recorde la "norma" bàsica i lògica de l'ús del condó tant per a no tindre un "bombo" abans del que es voldria, com per a previndre possibles ETS.



Ací tenim el famós Póntelo, Pónselo de 1990.



Em pareix curiós com, en aquest segon vídeo, els alumnes d'institut s'alcen tots com reivindicant front al director carca de turno el gitar-se amb qui vulguen de forma segura, mentre que al primer, aquest missatge de protesta no apareix, potser perquè ja no hi ha res que reivindicar excepte el continuar utilitzant preservatiu.

Ara a part d'informàtica m'he fet publicista. Cosí! On estàs per a fer-me un anàlisi! :D


dimecres, 3 de desembre de 2008

Cambridge - Consideracions inicials

Eixes cosetes que a una li impacten:

1 - Eixir de festa


Com es fa de nit a les 4 de la vesprada i sopen a les 7 com a molt tard, esta gent a les 9 ja està preparada per a eixir de festival matinal. Els pubs pel que es veu tanquen allà les 12 o la 1 com a molt tard i després les discoteques entre 3'30 i 4 pel que ens van dir. Així que si hi ha que agafar una castanya, que siga a les 11 de la nit per a estar sa a les 4 del matí quan ten vages a casa. Jo supose que a Londres no serà així, ja que es la capi i hi haurà locals de tot tipus pero a Cambridge, a 90 quilòmetres de la capital el tema està així! I això que és ciutat d'estudiants i es suposa que hi ha ambient. Figureu-vos!


La birra té un preu normal però l'alcohol te un preu brutalment elevat: igual et claven quasi 6 lliures per un cubata amb 35 ml de ginebra, que vindrien a ser 3 o 4 cullerades soperes de gin! Mal disgust si visquera ahí!


2 - Les angleses
Aquestes xiques es mereixen un apartat a part per a elles asoletes. Per què? Doncs perque tenen una pell diferent a la nostra; tèrmica. Ara voreu perquè ho dic: Les angleses quan ixen s'arreglen. S'arreglen remoltissim. No se si he vist tanta xica re-arreglada per quilòmetre quadrat en ma vida! El mal es que no sempre van conjuntades però això és un altre tema. El cas es que van en faldetes curtes i botí. I direu? i què? Pues que estem vora a 0 graus centígrads i elles van en una calceta fineta i les més valentes sense calces directament i a dalt mànega curta! Estan de carn de gallina perquè les veus (tot i que no tindran el fred que notem nosaltres) però elles ahi les tens.


3 - Les cases
El que més ens va impactar es la quantitat de moquetes/estores que tenen les cases. Tenen estores fins al bany i això ens va donar un poc de repeluco, ja que nosaltres estem acostumades al taulell que, en la meua opinió, és molt més higiènic, especialment al bany. Per sort, l'únic lloc on no tenen moqueta (menos mal!!!) és a la cuina per motius obvis.
Després, les cases pel que he pogut vore tenen un sostre molt baix. Imagine que és així perquè es conserva la calor millor, al igual que les finestres, que també són menudes i a la casa que estavem almenys no es poden obrir de par en par, supose que per a que la pèrdua de calor siga menor.
A més, vages on vages tens la calefacció a tope. Nosaltres mentre estàvem al carrer teniem fred permanentment, ara bé, quan entres a un lloc tancat en 10 minuts reviscoles!


4 - El menjar
No puc parlar molt perquè hem menjat molt de Macdonalds i sanvitx, però s'ha de dir que pareix que ho acompanyen tot amb queradilles (si, queradilles!) fregides. A part, quan vam anar al Sainsbury (un supermercat) a agafar unes papes ens vam quedar mocades de vore la secció de papes i només papes que tenen. No tonteries de Doritos o Pandilla, no padre: Papes en totes les seues variants: de formatge i ceba, mango i chili, vinagre, al forn, fregides, light, packs de 24 bossetes individuals. Increible la varietat que tenen.


També els encanta dir que els menjar es british. Així, allí tu no compres York, compres British York i la llet es Milk, però es Milk from British Cows i així moltíssims productes. És curiós.

Cambridge - Dia 1

El Divendres després de 20 minuts de cotxe, 55 de tren, 15 de metro, 130 d'avió, 40 de bus, 15 de Taxi i un canvi horari vam arribar al número 17 de Chapman Court: la casa on s'anavem a quedar els proxims dos dies i mig. A l'arribar ens comuniquen que van a fer una festa amb sangria, pernil, xoriç i altres cosetes i que si ens apuntem. Com no!. Total que quan ja estavem tots podiem ser com a 9 o 10 anglesos, 7 o 8 de Castelló, dos d'Sri Lanka, una de California, un parell de polaques i una alemana. Crec que no havia estat mai en un lloc on hi hagueren tantes nacionalitats per metre quadrat.

Va ser divertit perquè allí cadascú parlava una cosa i amb la música (retro retro, però ens va faltar Paquito el Xocolatero! Figureu-vos el percal musical!) quasi ni ens enteniem. Inclús en nosequina cançó d'aquestes els 25 que erem allí vam fer un trenet per dins de la casa, pel pati de la casa i pel pati comú del Chapman Court aquell!

Allà cap a les 12 i algo se'n vam pujar a l'habitació a desfer les maletes, dutxar-nos i preparar els llits. Quan ells se'n van anar de festa, nosaltres ens en vam anar a dormir, ja que estavem baldades i al dia següent haviem de fer turisteo 100%. Entre unes coses i altres ja era quasi la 1 i mitja del matí que per a nosaltres seria LO MENOS les 4 del matí! :D

Cambridge - Dia 2

Al dia següent s'alcem, intentem arreglar l'habitació però desistim de seguida (5 maletes i 4 xiques en una habitació fan impossible l'ordre), ens canviem i se'n anem al centre de Cambridge. Una xica de Castelló que vam coneixer la nit anterior se'n ve amb nosaltres. Total que com no hem desdejunat, se'n anem a una cafeteria a menjar alguna cosa.

Després ens vam dirigim a visitar els colleges que son visitables: El Trinity, el Caius i els King's College on ens vam fer mil fotos pels jardins i vam entrar a totes les capelles i estances que vam poder i ens van deixar. Al Trinity crec que va ser, vam entrar a la Biblioteca on hi havia unes vitrines tapades amb tela grossa i a dins d'elles hi havia exemplars autèntics de llibres. Total que allí, per a sorpresa de l'Informàtic Team, hi havia un original del Principia Mathematica de Newton amb correcions fetes del seu propi puny i lletra! Que guai! El Filoloco team va vore unes homilíes també originals de no-recorde-qui pero que la van plenar també d'orgullo i satisfacsión ja que està estudiant això talment!

El King's potser siga el més gran de tots i el que més impacte fa. Aquell dia hi havia una graduació o algo per l'estil i estava ple d'estudiants amb la toga i la banda d'un color per allí. Tenien, en general, una pijor que no se l'acabaven, però...A la capella del King's no vam entrar, ja que teniem poc de temps i ens volien clavar 5 lliures per entrar.

I el poc de temps era degut a que haviem quedat amb els demés per a dinar a un típic pub anglés! Voliem anar a l'Eagle, on Watson i Crick es feien les pintes mentre parlaven de l'ADN però com dos ja havien sopat ahi la nit anterior en vam anar a un altre no tant famós pero molt xulo, pintoresc i british: The Anchor. Taules de fusta, sostres molt baixos, llum molt tènue i estores per tots els costats. Yeah! Vam dinar cadascú una cosa i tot estava molt bo.

Després voliem anar a fer punting (passeig en barca pel riu Cam) però ja era quasi de nit (eren les 4 apenes) i al ser cap de setmana ens volien clavar 14 lliures per persona (uns 16 o 17 euros) pel passeig quan entre setmana costa 4 només. Així que ens en vam anar a vore el Museu Fitzwilliam que es un museu xicotet on hi ha de tot. El mal es que no el vam vore complet perque a les 5'45 ja van dir per megafonia que tancaven la paradeta. Quines hores més intempestives!
Ens en vam anar a comprar a un Sainsbury (un Mercadona d'allà) 4 coses per a fer uns sanvitxos i cap a casa a ferse un te calentet i a sopar. Després de sopar vam anar a fer-se una pinta a un pub i de seguida cap a casa que Londres ens esperava a l'endemà!

Cambridge - Dia 3 (London)

Ens vam alçar a les 7 del matí, era Diumenge i vam anar a agafar un bus però el primer no passava fins les 9 del matí. Fallo tècnic, que li farem! Vam cridar un taxi i ens va dur a l'estació de tren on vam agafar un tren que ens va dur a London en apenes 50 minuts, a les 10 en punt estavem allà. Vam baixar a King's Cross i sabeu que va ser lo primer que vam visitar? L'andana 9 i tresquarts de Harry Potter! Per on entren al seu món màgic! :D

Després vam anar a visitar Buckingham Palace que en general ens va despagar un poc perquè ens l'imaginavem molt més gran, més tard vam anar a Piccadilly a vore unes pantalles gegants, vam baixar fins Trafalgar Square, després a Covent Garden per a vore el mercat i això, en Metro fins Westminster on vam vore el Big Ben, el Parlament i l'Abadia que això si que ens va agradar i sobretot impactar. A continuació vam vore el London Eye i ens vam fer unes fotos sobre un pont del Tàmesi! Quan vam acabar açò, ja eren les 5 de la vesprada (quasi hora de sopar) així que per a fer un poc més de temps vam anar a passejar per Harrod's que la veritat es que es immens i luxòs i al eixir, vam tornar a King's Cross on vam sopar a un restaurant italià.

Quan vam arribar a casa, teniem a la gent preocupada i tot per nosaltres perquè ens esperaven com a molt tard allà les 7 i eren les 9 i mitja passades! Quines hores de perdudes, haguera dit un anglés!
Vam xarrar una miqueta amb els xics de la casa, vam fer les maletes i a dormir. Al dia següent anavem a alçar-se a les 6'45 i haviem de fer el trajecte invers per a arribar a casa.

dilluns, 24 de novembre de 2008

És dia 24 i faig 24 anys!

Doncs si, hui és el meu cumple i vaig a dedicar-me aquesta entrada en un arrebato a mitges d'ego unflat i de punt Fotologueril, ja que no tots els dies ni tots els anys (en realitat aquest és l'únic) es fan 24 anys el dia 24.

I no res, ací estic jo a Roma aquest Setembre. Estava pujant-me la mànega de la jaqueta quan algú em va "immortalitzar". Potser fóra Jose! No res, com m'agrade la foto perquè no isc en cara de gilipolles (cosa rara en mi) ací la fique. Visca l'ego! :D


Per si vos sentiu en ganes de fer-me regalets, ací teniu una llista orientativa:

  • Una càmera Nikon D40 amb la bossa per a portar-la, of course.
  • Una PSP amb una targeta de memoria (Me la piratejaria my friend Drizt aka Castanyes)
  • LLibres: aquest, aquest o aquest, per suposat.
  • I la resta la dixe a la vostra imaginació.
Kisses for everybody i for me també.

dijous, 20 de novembre de 2008

La rebel·lió dels informàtics

Ahir vam anar de mani! Tots els informàtics hi estavem convocats (si, un pronom feble...tinc l'examen de valencià aquest Dissabte) en les capitals de província respectives de nuestra ¡Esp-paña, coño! (Quequé dixit).

El motiu d'aquesta gran convocatòria es reclamar a l'Estat que promoga la regulació de la nostra professió mitjançant una "fitxa" on es detallen totes les nostres atribucions professionals i que així altres professions no es queden amb elles en detriment nostre. Enginyeria Informàtica no està regulada degut a que es una carrera que apenes té 20 anys, el nombre de col·legis oficials és molt baix (menys de 10) i mai s'ha tingut definit un marc d'actuació de l'informàtic. Potser per això hui en dia tenim la consideració i el sou que tenim de cara a la societat. No sep.

Total que açò és un rotllo, ho sé. Jo venia a ficar 4 fotets de la mani, ja que li vaig furtar a Noe el seu mòbil amb memòria i bateria quasi inesgotable i em vaig dedicar a fer mil fotos sobre la marxa. I quina marxa! Ací teniu el mapeta del recorregut:


3'2 quilòmetres segons Nostre Sinyor Google Maps. Hi ha que dir que el mapa esta desactualitzat, perquè la foto és d'abans de que obriren el Passeig de la Universitat i hi construiren (un altre pronom, estoy que lo tiro todo por la ventana) el pont ixe blanquet que hi ha a prop de la estació de tren. 3'2 quilòmetres d'anar...i els mateixos de tornar, que els pobrets dels pobles ens vam deixar el cotxe a la universitat! quin cansament tenia en arribar al pàrquing de l'UJI.


Cap de la manifestació. Nosaltres vam acabar exactament darrere durant tot el recorregut

Al principi quan vam arribar a la concentració prèvia a la eixida, ens vam quedar un poc despagats, ja que pareixia que n' érem pocs. Però passats uns minuts, érem un fum! Inclosos almenys, 9 o 10 professors ( ;-) ) i el rector (que no se si va estar tot el rato o no). Quantificar seria difícil, però jo diria que érem més de 250 i menys de 500, la qual cosa està molt bé tractant-se de Castelló!

Vista 1 del Passeig de la Universitat. Nat, trobes a algú conegut a la foto? :D

Jo m'ho vaig passar bé fent fotos, tot i que si m'haguera estat un poc més queta i no tinguera aquest pols de cocainòmana les fotos hagueren eixit més nítides, pero bueno, paciència. El mal es que era un dia molt clar i algunes fotos ixen molt blanques!


Vista 2 del Passeig de la Universitat. Quasi s'agafa tota la comitiva, excepte les puntes

Mentre anavem cap a Maria Agustina (aka Maria Cristina) vam anar fent diverses sentades. La primera a la rotonda que hi ha enfront de l'estació de trens, la segona al cantó del Parc Ribalta, la tercera enmig del carrer Rei En Jaume intersecció amb Carrer Colom i la última enmig de la farola. No recorde si en va haver alguna més, però crec que no. Al final de la correguda, duiem 3 o 4 busos al darrere de comitiva, junt als dos cotxes de policia i el parell de motos que ens anaven tallant els carrers per a que passàrem! Mole tallar el tràfic. A més anàvem super custodiats! Va estar graciós!

Sentada al Passeig Morella. Veieu els busos? MUAHAHAHA!

I en arribar a Maria Agustina ens vam concentrar davant de la Subdelegació del Govern cridant una miqueta algunes consignes. Allí van haver alguns que es van dedicar un poquet al "vandalisme" i van volcar un carro amb ferralla informàtica al davant. o a tirar cd's contra la façana. Tampoc es que allò fóra ves-a-saber-què, no vos penseu. Tot light. Jo continuava dedicant-me a fer fotos.

Un poc de "vandalisme" informàtic, si es que així se li pot dir...

Finalment, entre aclamacions, aquest xic va llegir el manifest, vam apegar moltes pegatines a la façana de la subdelegació i ja ens vam anar retirant. Ens esperaven 3'2 quilòmetres de tornada fins arribar al cotxe i uns quants més fins caseta.


No se ben bé aquest xic qui és: si el que va organitzar la mani, delegat d'algun curs...ni idea. No el conec pero pareix un tio majo!

Apegant les nostres pegatines "Por una informática digna" que portavem.

Vaja postaco m'ha quedat!

Si algú no està d'acord amb que estiga alguna d'aquestes imatges publicada, que m'ho comunique que la lleve sense cap problema. :)

diumenge, 16 de novembre de 2008

Now is the time

En uns 10 minuts, Yefri (es de Puerto Rico, no de Bel-Air) ve a per mi en la limusina. Em portarà a València on tinc aparcat el meu Concorde jet privat. On me'n vaig? En vol directe a Washington, a la Cimera del G-20. Sabeu a que? a obligar-los persuadir-los per la via diplomàtica a reconeixer-me com a AMA DEL MÓN!



La via diplomàtica? A vore Mr. Bush que te toque la careta...

Doncs si, aquest és el meu plà malèfic. Ara que tinc a tots els dirigents més poderosos del món junts, perquè no presentar-me allí i començar a ratllar-los el cap per a que es deixen de bobades com alçar la banca o la economia en general i es dediquen a construir i fer coses positives, com infraestructura al 3r Món, acabar amb la fam i la pobresa, assegurar l'escola a tot xiquet o finiquitar tots els conflictes globals. Si, eixes coses que tota persona normal voldria per a aquest planeta. Dit així sona super utòpic, pero amb diners, torrons.

Al que se ficara tonto o mostrara ser dur de mollera, li mostraria els meus nous - i sense estrenar - guants de boxa Everlast que m'he ficat a la maleta (edició especial galteja-polítics) i l'enviaria a passar unes vacances llarguíssimes a les caloroses platges de Sibèria Septentrional. Arribar a ser Ama del Món de forma totalment pacífica es complicat i mentre només galtege a polítics i gent d'aquest tipus, crec que em permetrieu aquesta forma de violència! :D

Una vegada tinguerem el vist-i-plau d'aquesta gent, segrestariem convenientment als principals banquers del món (i a Fabra), que gustosament li cedirien tota la seua fortuna a l'Ama per a fer coses realment positives. Com negar-se! La alternativa es Sibèria! (per a Fabra no hi ha alternativa)

I després dels segrestos... OH! ja vos ho contaré al tornar de la Cimera perque ja tinc ací a Yefri . Permanezcan delante de sus pantallas, que me'n vaig cap allà.

dimecres, 12 de novembre de 2008

Mobiliari nou

El Dilluns anàvem pel corredor en direcció a l'aula 1104 de la ESTCE i hi havia en l'ambient una olor molt estranya que no vam saber definir. Pareixia pintura, vernís, plàstic...un poc de tot. Quan vam entrar a classe ho vam comprendre: Ens havien canviat el mobiliari de totes les classes! Feia olor a moble nou!


Iujuuuuu!

Doncs si, després d'uns 10 anys d'edifici de la ESTCE han renovat els seients. Abans i havien files fixes de bancs amb cadires on la culera pujava i baixava, i amb una taula de fusta llarga que feia de pupitre per a tots els de la fila. Com al cine, però en incòmode i amb pupitre (estret) davant teu. Dic incòmode per que jo no se com nassos van clavar (si, clavades al terra) aquelles files a terra pero una persona de tamany estàndard com jo, per a arribar al pupitre i escriure s'havia d'asseure a la punteta de la culera de la cadira i al final, després de moltes hores de classe, acabes amb el cul baldat.




Vista de l'aula 1103

A més, a les típiques aules d'universitat on les taules estan a sobre d'una escala i fan així una diagonal passava un fet molt curiòs: Conforme t'allunyaves de la pissarra la distància entre la cadira i el pupitre anava augmentant, d'aquesta forma, si una es ficava més arrere que la cinquena o sisena fila, era quasi impossible estar escrivint asseguda i clar, s'havia de passar la classe xarrant! :D


No se si es veu, però les taules son de dos persones.

Total que ara ens han ficat unes taules molt més amples (:D) que les anteriors i també amb una forma més estranya, ja que son trapezis. Que es poden anar encaixant per a fer, per exemple, còmodament treballs de grup. I les cadires PER FI son mòbils i una se les pot apropar a la taula tant com necessite! Mole!


Si, estava meravellada. Carpeta i estoig meus!


No obstant hi ha una cosa que no acabe de comprendre. Les taules velles eren horribles, si, totalment cert. Però...no estaven en massa mal estat. De fet, a excepció d'algun banc que es movia o que feia soroll al moure's estaven perfectes. No se a sant de que els han canviat ara; Haurien rebut centenars de queixes? S'havien de gastar els diners urgentment? Bolònia obliga a canviar el mobiliari per a que tinga un format determinat? Sincerament, jo encara m'haguera esperat uns, potser, 4 o 5 anys més.

dijous, 6 de novembre de 2008

Un títol per al post

Poca imaginació la d'estos dies, aixina que faré un Copy & Paste de dos vídeos vist a Pixel i Dixel! Només podien ser japos els que feren açò!

Iphone amb patetes:





Mona a sobre d'un
Segway:



Quant a mi, dir que estic en busca i captura d'un projecte de final de carrera que m'agrade. Al professorat pareix que li ha pegat per la programació de qualsevol cosa, gràfica o no, amb GPU's (un GPU es un processador gràfic, el que fa tots els càlculs quan es juga a un joc, per exemple) ja que son amuntó més potents que els processadors normals o almenys això és el que tinc entés. I això, mole.

De fet, hi ha institucions i empreses (que jo sàpia sanitàries i de bioinformàtica) que han substituit centenars de PCs com els que tenim a casa, per una dotzena de PS3 (que estan a rebosar de GPU's) connectades entre si que es traguen càlculs molt costosos i complicats de genòmica o de modelat de cadenes de proteínes i coses d'eixes. I van molt més ràpid que tots els PCs junts, clar. Pero bueno, tampoc es que jo vaja a dedicar-me a això, era simplement un exemple. :D

E
m fa un poc de poreta perquè no tinc NI IDEA del tema i no se si em costarà més o menys adaptar-me al projecte i tampoc se si es un tema que realment m'agrade. No se. Encara em falten per visitar a alguns profes per a preguntar-los si tenen alguna cosa diferent. Ja vorem!

PD - Probablement la mona siga molt més hàbil que molts, eh! :D

diumenge, 2 de novembre de 2008

Todo lo que usted siempre quiso saber y nunca se atrevió a preguntar sobre...

El origen de la crisis econòmica global[muahahahaaaha].

Es un video que vaig vore l'altre dia a Microsiervos extret d'un programa de Buenafuente, on porten a un tal Leopoldo Abadía a contar com s'ha arribat a aquesta situació. No té desperdici i l'home es molt majo! A més s'entén perfectament el que explica. Allà va:


Més sobre la Crisi Ninja ací.

L'altre dia van dir en les notícies de Cuatro que els diners que es necessitaven per a reflotar la economia a nivell global eren d'uns 2'2 bilions d'euros: 2.200.000.000.000 euros o al canvi 366.049.200.000.000 pessetes. Yes, unes xifres impronunciables.

Es calcula que amb l'1% d'aquesta quantitat es podrien traure a tots els països del Tercer Món de la fam i la malnutrició. Probablement amb un 5% o un 7% d'aquestos diners s'acabaria amb la pobresa i les condicions precàries de vida a lo llarg i ample del món. Aquest 1%, si li llevem 2 zeros a les xifres de dalt, trobem que estem parlant de 22.000.000.000 euros o 3.660.492.000.000 pessetes.

D'altra banda, si sabem que la quantitat de diners que hi ha a dintre del mercat global només pot crèixer i sabem que hi ha un forat d'almenys 2'2 bilions d'euros, es desprenen les següents preguntes retòriques: Qui té els diners que falten al mercat? Quins son els avispats empresaris, polítics o banquers que tenen els 2'2 bilions d'euros als seus comptes corrents de Barbados o Illes Caimà? Per quin motiu han decidit crear aquesta situació i quins beneficis esperen obtenir? I perque volen fer tants diners a costa de tant de "sofriment"? El més probable és que mai ens enterem, crec jo.

Total que els països més rics, per a tapar el forat s'han de rascar la butxaca de la següent forma:

Qui fica diners al pot?
  • Només els EEUU, aporten 0'7 bilions d'euros: 700.000.000.000€ (vore 6:20 del video)
  • Europa Occidental fica 1'1 bilions d'euros: 1.100.000.000.000€
  • L'altre 0'4, no recorde qui o quins el ficaven, però son: 400.000.000.000€

Per la qual cosa, es podria deduir i/o afirmar que amb qualsevol d'aquestes tres aportacions es podria traure als paisos del Tercer Món de la fam, la malnutrició, la pobresa i les condicions precàries de vida a nivell global, ja que per a aquest/os objectiu/s només es necessiten entre 22.000 i 154.000 milions d'euros.

En resum, que (com ja sabiem) si el món no va o està millor és perquè als 4 que estan en lo alto no els dona la real gana. Perquè ja es veu que amb una bona injecció de diners es pot eixir de les situacions més artificials i dantesques que ens podem imaginar. Però no els convé que, per exemple, l'Àfrica aixeque el cap i tinga opinió i decisió pròpia: es millor explotar-los tant a ells com als seus recursos i després nosaltres farem els que ens done la gana. Que injust!

Em quede amb aquest extracte del vídeo:

Oklahoma ha podido estar mandando porquería por todo el mundo y entonces el banco de mi pueblo ha comprado porquería. De manera que cuando yo ingreso mi nómina en el banco de mi pueblo esa nómina se ha ido a Oklahoma en el espacio de 5 segundos, 10 segundos. Y en el espacio de tiempo de 15 segundos está prestado a un NINJA.

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Reiniciar :)

En fi, amb aquest post acabem aquesta llarga sequera bloguera. Ho sé: podria haver-me dignat a escriure alguna cosa abans, però es que encara m'estic recuperant d'aquesta Fira 2008 que m'ha deixat amb una gosseria de fer res brutal.

He de dir que ha sigut la millor que una recorde desde fa 3 o potser 4 anys. Com dic sempre, potser té a vore que aquest any (per fi) no tinga classes de matí o haja de passar-me 12 hores a l'universitat.

Total que hem tingut bufes a qualsevol hora del dia i en els moments més insospitats, patejos inacabables d'un casal a un altre, concerts i orquestres variades, rinyes en la mitat dels garrulos locals (que no son pocs), riures, plors, intimitats que acaben no sent gens íntimes (yogur!), conèixer a gent nova (entre elles a Nat, que en haver passat al concert tres passos més a la dreta no l'hauria vista!) , moltes papes a les 6 del matí, etc.

Però tot això no te ni la mitat de gràcia ni és divertit si no estas acompanyada d'amigues tan reperdudes (o més) que tu que fan que totes estes coses que a una li passen al llarg de la Fira tinguen un sentidet especial.

Xiques, per tots eixos moments va aquest post.


Preescalfant motors el primer Divendres al casal. Crec que en faltem una o dos, pero bueno, PACIÈNCIA! :D

PD - Si, m'ha eixit la vena emocional, algun problema!? :D :D

divendres, 17 d’octubre de 2008

Divendres de Fira i alguns Smart

Ara resultarà que el protagonista d'aquest post no era un penjat sino un il·luminat! Ací teniu dos fotos fetes a Roma que demostren que deu ser moda, aparcar el Jaimito aka Smart/Aixam/loquesiga d'aquesta forma.

Estan bojos aquests romans! Obelix dixit.


Que no se on aparcar? LLeve el container i me fique jo!



Pàrquing de motos. De motos i d'Aixams travestits.

I no res, que es Divendres de Fira i potser açò es quede sense actualitzar uns quants dies. O potser la frikor d'una fa que fique alguna parida més algun d'aquestos dies...

En fi, bona Fira per a tots i totes!!

diumenge, 12 d’octubre de 2008

Reciclar

Des de fa anys a casa reciclem paper, cartó i vidre, especialment paper perquè abans de l'arribada dels diaris digitals tots els dies compravem el diari i això generava mitja tona de paper a casa en questió d'un mes. Afortunadament, aquest fet a dia de hui no té res d'excepcional, ja que a mi em pareix que la majoria de les persones reciclen paper i vidre en major o menor frequència. Clar que, sempre podràs vore a algun irreductible gal veí que acompanyat de la seua xiqueta de 6 anys tira al contenedor del fem les restes d'alguna vella ombrel·la de platja and more coses que no van ahí ni de casualitat. I això a les 6 de la vesprada. Sempre hi ha qui done bon exemple a les futures generacions.

El cas es que desde fa uns mesos, hem fet un xicotet salt en el tema del reciclatge i ara ja reciclem altres coses, com envasos de plàstic lleuger (pots de detergent o suavitzant, el pot de iogur/similars, les botelles grans de cocacola...), llaunes variades (de refresc o de conserves...), briks i tetrabriks de tots els tamanys i etc...


En realitat, fins que no ens hem ficat en aquest plà, no m'havia donat compte de la ENORME quantitat de residus que el nostre consum habitual provoca. Pràcticament cada dos dies anem als contenedors a tirar tots aquestos residus que es generen i això a part del traure el fem totes les nits, clar.

Hui després de dinar he anat a tirar el contingut de la bossa. Si mal no recorde hi havia:
  • 3 llaunes de beguda
  • 2 llaunes de pot de tomata
  • 1 pot de vidre
  • 1 llauna de tonyina
  • 4 pots de iogur o similar
  • 2 briks de litret
  • 2 envasos de plàstic lleuger.
  • 1 cartró que envoltava un pack de 8 de iogur
  • 2 caixetes de medicament buides
  • + plàstics i cartrons sense identificar.
I això, cada 2-3 dies. Al cap de l'any, segur que es un gran muntó de residus que no anaven on tocava. En fi, que espere que esta minúscula aportació servisca per a alguna cosa.

I vosaltres a casa, recicleu? :)

dijous, 9 d’octubre de 2008

Per a tu que tens por de la diversitat



Un video que tenia pendent posar ací. Hui es dia de missatges positius, com aquest. Perquè no hi ha res més absurd que tindre por del diferent, simplement per tindre costums, llengua, hàbits o pell distinta a la teua. No coste tant ficar-se en la pell de l'altre, empatitzar i respectar-se mutuament.

dijous, 2 d’octubre de 2008

La branqueta i els no-pensadors (i 2)

Quatre segles més tard, en un lugar de la Tierra Media, de cuyo nombre no consigo acordarme vivien dos polítics anomenats Zapatero i Rajoy.

El cas que que caminaven aquestos dos elements pel bosc de Rousseau i Montesquieu i... bé, seria més exacte dir que s'han arrencat tots els arbres per a fer un PAI de primera quality amb pisteta de golf i tot. Té igual, el cas es que anaven mantenint una conversa com aquesta:

Z - Redéu, atre camí toque renovar el Consell General del Poder Judicial (si, Judicial, vos sona?) quin agobio: tornat a juntar amb el partit, queda a vore quins son els teus candidats, avaluals per a que no et colen un gol amb alguna llei semi-progre que em trauré de la mànega i a més...

R - (el talla, perque Z és molt plom) I que heu digues, rojeras -diu Mariano mentre li pega una llarga xamada al puro. Com els de dretes centre som gent competent ja tenim eixa feina feta de fa dies.

En això que es materialitza del no-res una xica d'uns 24 anys, un poc paticurta i amb ulleres morades.

Xica - Hola, buenas!

Z i R (amb cara de WTF!) - ...hola

X - Soc la neboda del espíritu de las navidades pasadas. Acabe de vindre de vore a Rousseau i a Montesquieu (esgarrifament dels dos polítics) vore enunciar les seues teories sobre les que es basa quasi tota democracia de hui en dia i clar, tinc algunes preguntes que fer-vos.

Z - (Alçant una cella amb talante) Ah...digues digues.

X - A vore, hi ha que renovar el CGPJ, no?

R - Ajá! (Exhala una fumeguera del puro, Z tus)

X - (fent un pas endavant) I pel que tinc entés, els partits polítics trieu a jutges que vos agraden a vosaltres i els proposeu com a candidats, no?

Z i R - Ajá!

X - I aleshores...quina merda de independència està tenint la pateta del Poder Judicial si el Poder Executiu i el Poder Legislatiu estan interferint en les seues funcions?

(R i Z reculen uns passos cap enrere fent un gest de sorpresa infinita)

R - (Amb cara d'ofés) Ei ei ei, para. Que no som només este i jo els que nomenem jutges eh! Que ixos nacionalistes de merda catalans i vascos també en nomenen; inclús els comunistes de IU també.

X - Ui, clar, si no he dit lo contrari. Però segur que seguiu una distribució proporcional i els partits més grans o amb més representació parlamentaria, trieu a més jutges dels vostres que en conjunt tindran més probabilitat d'entrar a formar part del Top ten final. No?

Z i R - (Tragant saliva i afluixant-se la corbata) Doncs si...

X - Doncs em remet a la pregunta anterior: (emfatitzant el taco) Quina merda d'independència del Poder Judicial hi ha si vosaltres trieu a qui vos convé!? (extenent les mans cap a dalt) Com s'ha de progressar així si es poden passar les dècades vetant-se lleis uns partits i jutges a uns altres? (assenyalant-los) No vos pareix que això és un autèntic teatre i que hi hauria que ficar solució i que deixareu, per a bé o per a mal, als jutges fer lo seu tranquils!?

Z i R es miren la xica de fit a fit, arropint la front. Es fiquen de cul a ella agafant-se a l'estil jugadors de rugbi i començen a deliberar quina es la millor resposta. Passats uns minuts es giren molt seriosos i amb les mans a l'esquena els dos. Quan pareix que van a explicar els seus motius alcen els braços els dos i estampen als peus de la xica dues capsuletes de fum artificial marca ACME. La xica comença a tossir, es sent un "Correeee" i un soroll de passos que s'allunyen a tota velocitat.

Quan s'aixeca el fum, xica es veu a soles al mig del no-bosc. Aixeca els muscles amb gest de cansament i de pena. Torna a casa i comença a escriure la primera part i segona part d'aquesta història.

FI

PD - Supose que es podrien fer molts matissos a tot açò, aixina que s'agraix sempre la nova informació i les noves dades! :D

dimarts, 30 de setembre de 2008

La branqueta i els pensadors (1)

Hi havia una vegada 2 famosos pensadors francesos anomenats Rousseau i Montesquieu. Aquestos dos pensadors, vivien feliços pensant les seues coses que intentaven organitzar la societat i la política d'una forma més racional que estar tragant a un puto monarca absolutista; cosa que ocorria en molts països europeus del moment ja que encara no s'havia ixit de la Edat Mitjana.

Un dia Montesquieu anava feliç trotant pel bosc, recollint floretes i mel, quan de sobte va veure una branqueta que es bifurcava en 3 branquetes. Com era un gran pensador, es va quedar bocabadat mirant la tri-branqueta i tractant de relacionar-la amb un problema molt gros que tenia la societat europea del moment; com organitzar l'estat de forma coherent. En això que es va sentir una veueta que venia cantant pel caminet "Au claire de la Lune" (tot i que faltaven uns 100 anys per a la seua composició) i va aparèixer Rousseau amb una cistella plena de bolets al braç. Com els dos pensadors es coneixien es van saludar i Montesquieu li va explicar a Rousseau la seua situació. Es van asseure a la gespa del bosc per a pensar més còmodament i després d'algunes siestes (pensar cansa) va dir Rousseau:

R - Ja ho tinc! I si separem l'estat en tres trossos? Mira, Montesquieu, una pateta es el poder Legislatiu, l'altre l'Executiu i l'altre Judicial! Com un trípode de fotografiar on recolzes una càmera, tot i que, bueno, encara falten uns 100 anys per a que inventen la càmera fotogràfica, però ja m'entens que eres un gran pensador.

M - Oh clar! Molt bona idea, petit llanternaire! I tu sas que milloraria això? Fer que cadascún dels poders siga independent dels altres dos.

R - Oh la la! C'est vrai! I així cap pot interferir en les labors dels altres! I el sistema queda aïllat d'intervencionismes!

M - Aleshores tenim per una part al Congrés i Senat com a Legislatiu, al govern com a Executiu i als Jutges com a judicial. Si es que som els putos amos!

R - I a d'açò li podem dir...mmmm.....ja està: Separació de poders de l'estat.

M - Me mole, ala, mone cap a casa que se fa de nit i tenim una Revolució Industrial que provocar amb aquestes noves teories.

I així, feliços i contents, van tornar a casa Rousseau on es van torrar els rovellons per a sopar i van brindar pel nou descobriment fins caure borratxos a terra. Tant que al dia següent, quasi ni recordaven les teories del dia anterior. Afortunadament uns paracetamols i una dutxeta freda els va tornar l'oremus al lloc.

I conte contat, conte acabat!

Però encara hi ha una temible segona part: xan xan!

dimecres, 24 de setembre de 2008

Roma - Consideracions inicials

Horaris

Una es pensava que a Roma i a Itàlia en general, la gent tenia unes costums similars a les d'ací: Dinar a les 2 de la vesprada, sopar a les 9-10 de la nit, xiquets en escola fins les 5 de la vesprada i tindre tendes i museus oberts fins les 8 o les 9 de la nit.

Sorpresa la meua quan vaig comprovar que no es així: A Itàlia dinen a la 1, sopen a les 8 de la nit, els xiquets ixen a les 4 d'escola (ho vaig vore) i les tendes comencen a tancar allà les 6 o les 7. I això a Roma, capital. Figureu-vos com serà un poble com Onda però allà.

Que es dedueix d'ací? Que l'unic país que no segueix l'estàndard europeu d'horaris es aquest, perque inclús a Lisboa també tenen uns horaris semblants, ja que ho vaig comprovar l'any passat. Es millor? Es pitjor? No ho sé, en algunes coses jo pense que es prou millor (i més civilitzat) seguir l'estàndard europeu, però per a gustos, colors.

Menjar

Primer impacte: Una botella de cervesa de 20 miserables centilitres (un quinto) val, lo mínim que hem vist, 3'5€ i en alguns llocs 5€!!! Així, un litre de cervesa a dintre d'una trattoria que es un baret normal i corrent pot arribar a valdre 8 o 10 €. I no penseu que es birra especial, que es com si fora una San Miguel o similar. No acabe de compendre perque ocorre açò; Impost brutal sobre l'alcohol servit en bars? Simplement que els bars intenten aprofitar-se'n? Ni idea. Uns xavals que vam vore fer botelló a la Piazza Spagna portaven, majorment, llaunes de cervesa de mig litre comprades al supermercat. Res d'alcohols durs com Ginebres o Whiskis. Mi no entender.

Segon impacte: A Itàlia la pasta a la Carbonara no la fan amb nata. Nop. La fan amb ou batut, formatge i bacon en compte de nata, formatge i bacon. La pasta amb nata du un "a la Panna" (nata) com la copa d'un pi al nom del plat. Hi havia qui si que ho sabia que ho feien així, jo la veritat es que no i em vaig quedar mocà. Potser sabeu que no soc massa fan de la Carbonara que tenim ací però la que fan allà si que em va agradar prou.

Tercer impacte: Vages a la pizzeria o restaurant italià que vages, la base de la pizza sempre té tomata i mozzarella. A totes les trattories que he anat, açò no té perque ser així. De fet, no es així en la majoria dels casos, hi ha moltissimes pizzes que, per estrany que parega, no duen eixos dos ingredients que mai trobaras a faltar per ací. Lo qual no signifique que siguen roins, simplement que et fiquen més ingredients dels altres que la pizza porta.

Altres coses: A voltes, com a aperitiu que aci et traurien unes papes, et trauen la base de la pizza amb sal per a picar abans de començar a menjar. Les creïlles fregides te les trauen fetes de casa en la majoria dels llocs i adobades amb romer que també està tostadet.

Transport i conducció dels romans

Els romans condueixen com el cul o amb el cul, com preferiu. Son suicides, ignoren els passos de zebra, ignoren els semàfors en verd per als peatons, condueixen a velocitats elevades i li tenen un amor al pito que es brutal. Ja podeu anar amb compte perque no tenen cap tipus de consideració amb el que va a peu. No cal que diga res més.

El transport públic es abundant i, el que va per damunt de terra, té fama d'impuntual tot i que no puc corroborar-ho ja que només vam gastar el Metro que es una forma de transport que ens encanta. A Roma només hi ha dos línies de Metro: la Taronja (Línia A) i la Blava (Linia B). Ara està en construcció una tercera línia, la C. Els túnels de metro, fa la sensació que estan excavats a una profunditat molt gran perque em figure que a menys profunditat trobaran ruines romanes i no podran fer passar el túnel per eixe lloc. Així, igual baixes o puges l'altura d'un pis de 3 o 4 altures per a baixar a la via o per a pujar al carrer. Els metros son puntuals i acostumen a estar abarrotats, lo qual pot ser especialment agobiant quan t'apropes a Termini que es el punt d'unió entre les dos línies.

Roma - Dia 1

Després d'aterrar a Fiumicino, vam cercar el cutre-tren que ens duria a l'estació de Metro i Tren de Termini per a agafar la línia Taronja de metro que ens aproparia a l'hotel. Quan vam arribar, vam entrar a la minúscula, pero arreglada recepció on ens va rebre un xic amb aspecte oriental que ens va fer la entrada a l'hotel. Sorpresa la nostra quan ens van dir que els seguirem a les habitacions i, en lloc d'entrar per alguna escala lateral i adjacent a la recepció, vam creuar un carrer i vam entrar en un altre edifici que no tenia res que vore amb el primer! I es que l'hotel ocupava la planta 2 i la planta 4 del segon edifici però en la resta de les plantes vivia gent italiana normal i corrent. Molt curiòs.

Les habitacions eren amb parets recobertes de tela decorada dorada pero estaven impecables de netes. La primera vegada que les vam vore ens vam espantar una miqueta de vore eixa tan recarregada habitació però a la segona o tercera ullada la cosa ja començava a ser menys preocupant fins que ja ens vam acostumar.

Una vegada deixats els bartuls i de dinar, ens en vam anar a vore el Coliseu que es impressionant tot i que al pobre només li queda l'esquelet del que era o l'armassó, a Sant Pietro in Vincoli a vore una estatua de Moisés coenteta pero molt ben feta i corrents corrents perque ja tancaven a vore el recinte del Fòrum i el Palatino als quals es difícil de vore-li una estructura coherent perque son tot ruines i no t'acabes de fer la idea de com era aquell centre social romà. No obstant, es molt agradable passejar una horeta per allí.

Al eixir del Fòrum, ja eren les 7 i mitja passades. Ens vam arrimar a vore l'arc de Constantí que es menudet i graciòs i ens vam esperar a que quasi a les 8 encengueren la il·luminació del Coliseu per a vore'l de nit i il·luminat. Després a sopar i a dormir ja per fi, ja que quasi ningú amb la història d'anar-se'n de viatge havia pegat ull la nit anterior.

Roma - Dia 2

Ens hem alçat pronte i hem arribat al Vaticà molt bé de temps: no hi havia cua ni res. Primer hem pegat una volteta per la plaça fent-se fotos i tal i després hem entrat a vore la Basílica de Sant Pere que es brutalment gran i on et pots tirar, sense adonar-te, més d'una hora mirant-ho tot. Així va ser: Entre mirar la Pietà, el Baldaquí que cobreix l'altar principal, les columnes, la cúpula, la llista de papes que hi ha esculpida sobre marbre en un racó, etc. el temps passa volant. Després d'això uns vam pujar a la cúpula per a vore Roma des de les altures i uns altres van baixar a veure la cripta dels papes.

La pujada a la cúpula es llarga, llarga i cansada, ja que hi ha unes 500 escales (tot i que es pot pujar en ascensor) i en alguns trams es fa agobiant, ja que les parets agafen la forma de semiesfera de la cúpula i comences a anar doblegada cap a un costat, tant es així que una persona prou alta no tinc jo molt clar de si pujaria bé perque el corredor també es fa estret. De totes formes, quan s'arriba dalt i es contempla Roma ja no es pensen més en ixes coses; una només mire el paisatge que te davant.

Després de baixar i de comprar uns rosaris beneits (je!) per a les ueles respectives vam anar per la Via de la Conciliazione fins el Castel de Sant Angelo. Arribats a este punt, va començar a ploure finet i sense parar. El meu chubasquero de l'any de la picor, havia perdut la capeta de plàstic aïllant i poc a poc anava calant-me, així que en acabar la visita al castell jo estava prou banyada i els demés, a pesar del paraigües, també. Com no aparentava parar de ploure, vam anar a dinar a l'habitació de l'hotel i a assecar-nos una miqueta la roba amb el secador.


Recorregut matinal: 1'6km

Després vam anar al Musei Capitolini, perque continuava plovent i plovent i haviem d'estar a cobert. El museu es gran, massa gran, i molt àrid ja que quasi tot son escultures però hi ha que dir que hi ha algunes molt importants i que jo pense que s'han de vore. Al eixir, vam anar a vore la Boca de la Verittà i el que queda del Circ Màxim per a tornar a pujar fins la plaça Venecia. Ja havia parat de ploure i era quasi hora de sopar, així que això vam fer.

Recorregut vespertí: 2'4km. Total del dia: 4km i falta per comptar lo de la nit

Roma - Dia 3

Quan ens hem alçat feia un fred considerable. Em notava costipada de la pluja del dia anterior però després d'un capuccino i un te calentet al desdejuni (i la dopada amb paracetamol) ja m'he notat millor. En acabar se'n hem anat als Musei Vaticani i a la Capella Sixtina. Després d'uns 15-20 minuts de cua i de pagar religiosament 6€ (entrada reduida d'estudiants) hem entrat al més que massificat conjunt de museus que es allò. Hem vist les estàncies de Rafael que tot i que eren molt boniques de vore la gent no els feia ni p*** i estaven quasi buides, la capella Sixtina amb tots els frescos de les parets (es per a estar allí un bon rato contemplant la feia que hi van fer allí), el museu egipci i l'etrusc i algunes escultures interessants d'un altre museu com el pobre Laocoonte que va cabrejar a Zeus i li va enviar unes serps per a que el putejaren a ells i als seus dos fills.

Després vam fer cap a la Fontana de Trevi on hi havia un cabàs de gent i on vam fer el clàssic ritual de la moneda (que vaig descobrir no fa molt, que això és tradició que va començar després d'una pel·licula que van fer als anys 50 on es feia això). La font en si, resulta espectacular, gran, lluenta, bonica...es per a contemplar-la uns minuts.

Vam buscar un lloc per a dinar els bocates furtats i vam anar direcció Sta. Maria del Popolo on anavem a vore dues esglèsies menudes i bessones i en una altra esglèsia en la mateixa plaça uns quadres de Caravaggio i d'un tal Carraci que hi havia pintats a les parets de la mateixa. Quan vam arribar a la plaça allò era un caos de gent. Es veu que anaven a fer bé un concert, bé una presentació o mostra de motos Aprilia. El cas es que allí pululaven cent-mil adolescents amb estètica gòtica, emo, punk, hip-hop i altres faunes. Era molt curiòs vore'ls tots junts, almenys per a mi, que una es de poble i no esta acostumada a veure en acció a aquestes tribus urbanes.

Per a variar un poc la sobredosi de cultura que duiem des del primer dia, vam baixar per la Via dei Corso que està plena de tendetes de roba i accessoris. Hi ha que dir que no es deuen estil·lar molt els Zares i similars i si les tendes menudes nacionals; Açò fa que fa que cada persona vaja realment diferent a una altra perque cap tenda té la roba igual que l'anterior; no van vestits "en sèrie" cosa més habitual ací. Després de passejar una bona estona per aquest carrer, vam tornar a la plaça per a vore els quadres.

Mentre esperavem que acabara la missa de l'esglèsia que tenia els quadres famosos, vam anar a vore uns xavals que ballaven break, lo qual també era curiòs per a mi tot i que només un pareixia que ho feia realment bé.

Després dels quadres, sopar a una trattoria i cap a l'hotel a descansar els peus.

Roma - Dia 4

El dia ha començat amb fred (per a variar), furtant uns bocates de l'hotel per a dinar i agafant el Metro per a anar a Villa Borghese que antigament era la residència d'un cardenal o una persona per l'estil. La vila en si es un terreny brutalment gran i ajardinat i te alguns edificis-mansions on supose que viurien els senyors que al llarg dels anys han viscut en aquesta vila. Jo el que realment envejava eren els arbres per on corrien els esquirols i l'estany central on hi havia patos de diversos tipus; ja voldria jo un jardí així a la meua caseta!

Conforme arribem veiem un lloc on alquilaven bicicles, tàndems i cotxets amb 4 rodes per a 2 o 4 persones que anaven a pedals. No ens vam poder resistir a recòrrer aquell parc tan gran amb un d'aquestos cotxets i en vam alquilar 2: 1 de 2 i 1 de 4. I es allí on va començar una lliço brutal d'Extreme Biking: No va quedar ni un maleït caminol de pedres, costera, bony a la herba, toll o costera que no pujarem o baixarem! Va ser una hora molt divertida! Inclús se'ns va eixir la cadena del lloc!

Una vegada acabat el tour pel parc, vam anar direcció al museu on hi havien obres d'art italianes molt importants que la familia Borghese havia comprat al llarg dels anys (o això crec que era) i, disgust que vaig tindre, quan la xica que venia les entrades ens va dir que aquell dia hi havia que fer una reserva prèvia per a poder entrar. Ni que aquell museu fora tan gran com el del Prado com per a taxar els visitants d'aquesta forma! Total que com en Dilluns tancaven i a part, se'n anavem a l'endemà em vaig quedar a dos veles.

Se'n vam anar a vore Sta. Maria la Major que es una basílica molt gran que té un tros de cada: Planta romana, ampliacions del segle XIII i ampliacions del XVIII que li donen un aire molt peculiar. Després ens vam asseure a la font que hi havia a la plaça d'aquesta esglèsia per a dinar els bocates i es ací on va començar la nostra gegantesca caminata que es pot veure en el mapa següent.


Segons Google Maps això son vora 6km. Més lo del matí que no està reflexat amb l'horeta de bici i el rato de passejar per dins dels monuments. Quin dia de donar-li al peu!

De Sta. Maria la Major, a la Piazza Venecia on vam visitar un horrible monument militar ja q estava obert i era gratis, d'ací per carreronets al Panteó, a S. Luigi dei Francesi (a vore dos quadres de Caravaggio) a la Piazza Navona a fer-nos un gelat i d'ací creuant el Tíber o Tevere (com ells li diuen) i passant per davant del Castel de Sant Angelo i pel costat del Vaticà, fins al nostre hotel. Quan vam arribar estavem destrossats i amb els peus fets pols. Vam descansar una horeta i vam anar a la Piazza Spagna a sopar i a estar un ratet asseguts a unes escales de marbre que hi ha on hi havia molta gent fent botelló i cantant amb guitarres i tal. Curiòs i pintoresc.

Roma - Dia 5

L'últim dia a Roma el vam passar de compres i pegant voltes per la zona centre a la qual hi ha que anar caminant perque el Metro no hi arriba. Així que mentre hi arribavem vam passar per la via Condotti que es on estan les tendes de Prades, Bulgaris, Cartiers i demés cognoms amb renom, on mirar un preu pot costar més d'un infart de cor. Qui s'ho puga pagar, endavant, no em fan cap enveja, ara bé; son boniques de mirar.

Una vegada arribats al Panteó de nou, vam anar a una tenda de pasta que vam trobar el dia anterior en la plaça annexa, on després de mirar tots i cadascun dels productes típics italians que hi venien (tipus de pastes, salses, adobs per a fer salses deshidratats, licors, dolços...) vam ixir d'allí amb la bossa plena. Després vam decidir anar a dinar a una trattoria de les que hi havien a Sta. Maria del Popolo cap on vam anar caminant. Després de dinar vam anar passejant cap a l'hotel, on ens esperava una furgoneta (van, com ells li diuen) per a dur-nos a Ciampino però com ens sobrava quasi una hora vam decidir entrar al Vaticà una vegada més ja que era el que més prop ens pillava.

A les 5 i quart vam eixir de l'hotel cap a Ciampino, allà les 6 de la vesprada ja estavem allà (esta prou lluny i enmig d'hortes i camins de caseta). L'avió va eixir a les 8 menys quart perque duia 45 minuts de retard així que vam arribar a Valencia City vora les 10, agafa el metro fins la parada de Xàtiva, un tren fins a Vila-real i cotxe fins Onda. Tots els mitjans de transport!. A les 12 en casa si fa no fa, cansats i amb fam però molt contents.

diumenge, 14 de setembre de 2008

Noms

De quan en quan, al nostre benvolgut El Full (Setmanari local d'Onda) apareix la llista de xiquets que ha nascut en els ultims mesos. Com a una li agrada xafardejar, jo sempre mire la llista comptant els xiquets de pares immigrants que han nascut i també els noms que els pares del terreno fiquen als seus fills. Així, en El Full d'aqueta setmana venia una llista d'aquestes i com no, allà que he anat a mirar-la.

Des de fa uns anys cap ací els José X i Maries Y em fa la sensació que han anat a menys per a convertir-se en altres noms un poc més "variats" per dir-lo d'alguna forma. Així es troben Diegos, Ikers, Carles(de Carla!), Iris, Álvaros, Aroes o Albes. També es poden trobar Bilals, Malaks, Jia Juns, Maryams i inclús Greaseros com Sandy (que no se si es xic o xica).


Però el que realment m'ha impactat, ha sigut vore el nom que Victor i Teresa han elegit per a la seua filla:

Rihanna (Sánchez Alvítez)

Està clar que cadascú li fica als fills el nom que els done la gana, però açò em pareix un poc...raro?Garrulo? De mal gust per a la xiqueta? :S No se, si alguna vegada tinc una filla, no li ficaria el nom d'una cantant de moda i menys si els seus cognoms son tan castellans com els que la xiqueta té. Si s'haguera dit Rihanna Radcliffe o Rihanna Middleton no se, crec que pot quedar millor.

Pot ser una en el fons es una antiga que apostaria per noms més normals que no facen que l'assenyalen els altres xiquets a l'escola o potser simplement hi ha que acostumar-se com en el seu moment quan van aparèixer les Jennifers, Jessiques, Jonathans i Sarays. No heu se. Que penseu?


Cantamos algo Rijana! Vale vaaaa: "Fui a la orilla del riooooo y vi questabas muy solaaaa, vi que tabias dormiiiidoooo, vi que crecian amapoooolas..."

divendres, 12 de setembre de 2008

Furtawifi!

Ja ho he contat en alguna ocasió pero ara vos presente les fotos: El tio que vaig pillar un dia dins dels cotxe furtant-me el wifi de la meua xarxa sense xifrar. Tindre a bé tapar-li la matrícula perque mira, acabe d'estudiar-me un tema avorridissim d'Arquitectura de Computadors i estic molleta i bondadosa.

Per als que no ho saben diré que ho vaig vore i em va fer tantíssima gràcia (ho dic de veritat) que men vaig anar corrents a per la càmera de fotos, i ací està el resultat:

1 - Molt discret ell: Estava prou mal aparcat (lluny de la vorera) i es queda amb el portàtil a dintre del cotxe. Una vegada tinc la prova, m'ixen les banyes de dimoni i men vaig i apague el router. Catarsis!


2 - Se'n va un de davant i aprofita per a aparcar-lo bé. El pobre xic que estava en mig d'una sessió de messenller (t'ho copie, Nat!) o d'escriptura d'un correu (ho dic perque teclejava) es va quedar parat, el vaig vore menejar la rata (Reparar conexión?) i, en un intent desesperat de recuperar la connexió, va ficar el portàtil al seient del copilot del cotxe; com si moure'l 40 cm anara a recuperar la xarxa! jaja.

3 - Total que el nostre amic, decideix anar-se'n.

4 - Com es pot vore, amb el portàtil en marxa.

5 - Fins la pròxima senyor Furtawifi!

I direu, perquè no la tens xifrada? Perquè tinc un receptor Wifi que no accepta encriptació WEP o WPA perquè ja té uns anyets i com encara funciona be, em sap mal canviar-lo. Per tant, o deixe inútil un ordinador o em quede amb la xarxa al descobert. I, de moment, es lo segon.

De totes formes, es la primera vegada que em passa, ja que acostume a mirar de quan en quan els identificadors dels ordinadors que es connecten al router i sempre han sigut els de casa. Sempre hi ha una primera vegada per a tot, diuen!

Jo crec que si es el seu mètode habitual de connectar-se a Internet, al preu que va la gasolina, més valdria que es contractara un ADSL bàsic per 4 duros i a viure! Perquè es pot fartar de pegar voltes pel poble! Quina llastimeta!

dijous, 4 de setembre de 2008

How Coke Is Made

Este video ja du molt de temps al meu correu i segur que l'heu vist abans, però com em feia ilusió pujar un video des del meu ordinador per a vore que tal es veu, ací el fique.

No es que em vaja a ficar en plan "No a les drogues" ni res d'això; que cadascú es fique el que vulga al cos i si pot, que ho control·le. Soles dir, que veent com s'obté la cocaina em pensaria bastant si esnifar-me'n o no, perque es verí pur.

Si la mateixa mescleta sense el component de la coca en si ha de col·locar pero segur! En tant d'àcid, gasolina i coses així...quins ascos...



Video en molt baixa qualitat, pero es el que jo tenia! :D Té audio i tot.