diumenge, 30 de desembre de 2007

2007

I al pobre 2007 li queden dos telediaris.

Coses positives: Aprovar prou assignatures (per fi!), comprar-me un portàtil, anar de viatge a Lisboa, fer durant tot l'any molt l'imbècil tant al Xaplin com en altres escenaris, tindre un estiu molt lleuger d'estudiar, apuntar-me al gimnàs i conseguir mantindre (més o menys) la seguida, anar per lo menos (wao!) 5 voltes a la platja, fer de paleta a la caseta, quedar per a fartar tant amb la gent de classe com les habituals ...

Coses negatives: Potser preocupar-me més del que deuria pel meu entorn, estresar-me moltissim per segons quins exàmens, acceptar que per a tindre un bon treball de lo meu encara em queda molt que estudiar, descobrir que l'excés de Gintonics al dia següent pesa més que anteriorment, no acabar d' acceptar que ens fem majors i que les coses tenen un to cada vegada menys rosa...

Pareix un any bastant balancejat...però la veritat es que les coses positives pesen i han pesat més que les negatives. :D

Unes frases que m'han paregut bones i apropiades per a resumir certes sensacions:
No dejes que se muera el sol sin que hayan muerto tus
rencores.

Mahatma Gandhi

La mitad de la alegría reside en hablar de ella.

Proverbi Persa

Hijo mío, la felicidad está hecha de pequeñas cosas: Un pequeño yate, una pequeña mansión, una pequeña fortuna… :D (esta es la que més mole!)

Groucho Marx dixit

divendres, 28 de desembre de 2007

Benazir Bhutto

Ahir vaig anar de torrà amb els meus amic de classe a la meua caseta. Entre altes coses, vam jugar una partideta de trivial. Una de les (quasi infinites) preguntes va ser algo relacionat en una presidenta que va donar a llum durant el seu govern.

L'equip de les xiques no tenia ni idea de qui podia ser, i la resposta era Benazir Bhutto, "actual" primera ministra de Pakistà.

Més o menys paral·lelament, a milers de quilòmetres de distància, Benazir va pronunciar un mítin electoral en el qual els seus fans la van vitorejar fins a la sacietat. La van pujar a un jeep al finalitzar i al ixir del recinte, la dona va traure el cap i el cos pel sostre solar del vehicle per a saludar a la concurrencia que la aclamava. Un motorista equipat amb un rifle Kalashnikov li va pegar dos tirs al cap que van acabar instantàniament amb la seua vida. Aixina, sense més. (Noticia ací)

Benazir Bhutto (1953 - 2007)

A pesar de ser dona i viure en un país musulmà, va estudiar en Oxford i Harvard per a arribar el més alt possible en la política del seu país. I ho va aconseguir: Va ser presidenta de Pakistà dos vegades, tot i que el seu govern es va vore molt assaltat i perjudicat per una oposició molt dura (segur que molts homes ultrareligiosos odiaven que una dona manara) i per certs escàndols de corrupció sumats al ja de per si corrupte i caòtic Pakistà.

Per si no tenia prou feina i una vida prou dura, moviments extremistes islàmics van matar a son pare i a dos germans ja fa prou anys i l'any 98 es va haver d'exiliar a Dubai fins Octubre de 2007. Si, fa 4 dies. Una bassa d'oli, com podeu comprovar.

Entre les reformes que havia proposat al llarg de la seua carrera es trobaven millores de tipus social enfocades a la dona musulmana, promulgació de noves lleis que els podien donar certs drets front als "totpoderosos" homes etc. Aquest tipus de noves mesures no van poder ser portades a terme en el seu moment degut a la gran pressió que van exercir tots els demés grups polítics. Una llàstima.

Ara, després d'uns anys en l'exili, pot ser es proposava tornar a provar a ser presidenta del país pero es veu que açò no devia agradar massa als integristes islàmics com es pot imaginar i potser per això ahir van decidir matar-la.

dilluns, 24 de desembre de 2007

Pastissets de confitura 2007 Edition

La veritat es que estos dies només faig que ficar posts sobre menjar i com fer menjar...Es que, clar, hi ha que ficar calories damunt per a acumular graseta baix de la pell i aïllar-nos del fred este polar que caracteritze el litoral mediterrani.

Modus Operandi

1 - Fer la massa (els ingredients segur que depenen de cada uela i de cada poble), fer boletes i xafar-les sobre paper vegetal (que no s'apega tant) fins que quede una capa ovalada o redona el més fina possible sense arribar a ser transparent.



2 - Ficar a un costat de l' òval la confitura. La quantitat d'aquesta pot variar en funció de les calories que es vulga que el pastisset tinga. Aquest concretament pareix que en té un quintal, però no tots han ixit aixina! Després es plega la meitat de l'òval que no te confitura sobre el que si que en té, es xafa una miqueta per fora per a aconseguir que no se'n isca la confitura i es passa la rodeta que veeu a dalt, per a donar-li la clàssica forma dentada.



3 - Es col·loquen en ordre a una llauna coberta de paper vegetal també. Aixina aconseguim que s'embrute molt menys i puc donar fe de que aquest truqui, és útil ja que costa molt llevar la confitura apegada després de la sessió de forn. Una volta en tens enllestida una, hi ha que untar-los per dalt amb ou batut utilitzant un pinzell de cuina i després es fica sucre a sobre en quantitat variable en funció de la llepoleria del consumidor! Es a dir, quant més sucre més dolç.



4 - Després de tot el procés, uns 20 25 minuts de forn a 200 graus si fa no fa. En aquest punt no estava massa atenta, perque sol controlar més ma mare les entrades i les eixides del forn.



5 - Voila!






I entre estos i una llanda que quedava al forn sumen la indecent quantitat de 167 pastissets!!!!!!


Edition 2006, here. Jo em pensava que l'any passat havien sigut 135 i no, van ser 141. Anem augmentant!

I jo continuaré sense menjar-me'n ni un! Aiiii, tant feina per a no gaudir-la!

Passeu-ho bé esta nit!

dimarts, 18 de desembre de 2007

Pilotes

Bueno, un post molt més lleuger que l'anterior sobre la fotografia...i menys trist!

I es que aquest Dissabte he aprés a fer les pilotes de la supertradicional (almenys ací a Onda)paella en pilotes del dia de Nadal.

El secret s'ha saltat una generació, ja que ma wela anava fent-me el seguiment i contant-me a mi i no a la mami (jiji) alguns truquis fruit de la llaaaarga experiència que té.

Es necessita un pa de poble d'ixos redons de quilo, jolivert, pinyons, carn picada i satgí o saxí (no se com s'escriu, es greix de porc tal qual) i ou.

Aixina sense enrotllar-me molt que és tard: Es ratlla la molla del pa fins que es quede en pols, es sofrig el satgí fins que es reduisca a quasi no res i es retira el que no s'ha acabat de desfer, es frig la carn picada damunt del satgí desfet, sense que s'arribe a dorar ni fer completament i es fa una mescla en una olla gran del pa i la carn on s'afegix els pinyons i el jolivert. Després es fan les boles. L'ou no se en quin punt entra, perque en ixe moment de fer-les jo ja no estava!

I ací teniu un reportatge gràfic aixina un poc cutre (gràcies a la escasa qualitat de la càmera del meu mobile phone: no ha tornat a ser el mateix des de que el pobre va perdre una peça...):


Mesclant el pa ratllat amb el jolivert a dins d'una olla

Fregint el satgí trossejat en una paella gran.

Damunt del satgí, va la carn picada!

Després al congelador i una feina menys! He de dir que a mi aquestes pilotes no m'emocionen massa, però aquest any les he de tastar segur per complir amb mi mateixa! :D

dilluns, 17 de desembre de 2007

Història d'una fotografia

Un dia dels que arreglem el món al nostre benvolgut Xaplin, vaig dir que havia vist en les notis de Cuatro, una foto d'una dona Ruandesa abraçant la seua filla de 13 o 14 anys i darrere d'elles dos, recolzada contra la paret d'una casa, a una altra.

La història que contava Gabilondo sobre la foto era la seguent: Aquesta dona va ser violada per algun soldat cabró durant el genocidi de Ruanda de meitat dels 90. Per aquells moments, ja tenia una filla menuda que es a la que abraça i bueno, va quedar embarassada del soldat i va tindre a una segona xiqueta que es la que apareix darrere.

Esta dona es considera deshonrada (jo també em consideraria més o menys així) i la seua forma de pagar la frustració i el trauma que li va causar la violació és fent que la filla menuda li servisca d'esclava de la casa; ni la vol, ni la considera igual, ni la tracta bé. No recorde si amb l'ajuda d'una ONG o sense ella, aquesta senyora, ARA "està començant a perdonar" a la seua filla per haver nascut.

I la foto en questió és aquesta:


Foto feta per Jonathan Torgovni


Les guerres no m'agraden gens i si damunt van acompanyades de violència sexual (o religió, que també es una combinació frequent) cap al col·lectiu de dones del país, menys encara.

Ah, més fotos (lamentablement) xocants ací. No tenen desperdici.

dijous, 13 de desembre de 2007

La cua del supermercat

Ahir de vesprada ma mare i jo vam anar al Mercadona a comprar 4 coses que feien falta per a casa. Estavem en la cua per a pagar i em va dir "ara vinc" i se'n va anar un poc més enllà, a mirar uns mantells de paper amb estampat nadalenc.

De sobte, em va vindre un flash a la ment que duia temps adormit: Recorde que quan era menuda, en Dissabte de matí me'n anava a fer la compra amb ella. Sempre que arribàvem a la cua de la caixa em deia: "ui, se m'ha oblidat açò" i clar, se'n anava a buscar la tal o qual cosa sense deixarme el monedero i jo mentre, feia cua. Sempre tardava uns minuts en tornar i jo, paràsit pre-adolescent de 11 o 12 anys, veia avançar la cua inexorablement i cada vegada em sentia més i més nerviosa pensant que, clar, una vegada embossada la compra, la caixera em demanaria uns diners que no duia i em renyiria per obstruir la cua...."I jo sense ma mare!", pensava.

Ahir, per un segon, em vaig sentir com aquella jo pero 10 anys més tard. Per un segon, vaig pensar que no duia ni un cèntim i que la caixera em renyiria... Quin absurd! Si damunt era més jove que jo! :D Afortunadament, 10 anys donen per a molt i quan em va tocar el torn de passar els productes per caixa li vaig fer a ma mare un "txxxxx" cridant-la i sen va vindre ràpidament amb el monedero a la mà.

dimarts, 11 de desembre de 2007

Coca de la bona

Com moltes sabreu, a casa meua els dies de festa impliquen fer coques variades, dolces o salades. El Dissabte de matí, aprofitant el sant i cumple de ma mare, tocava fer coques salades. A les 10 del matí, ma uela, ma mare i una servidora (mon pare va contribuir un ratet fins que jo em vaig dignar a alçarme una hora més tard...o eren dos? jiji. Era una, de veritat) es van ficar a pastar i a emplenar coques.

Vam fer una coca de tomata amb pebrera, una sense, dos pastissos de queradilla (si, queradilla) botifarra, llonganissa i ou dur, dos més de verdura, un cocot menut (i hiperensucrat) per a ma uelo i un que no recorde ara de que era. Quant ocupa de fer tot açò? La veritat es que costa bastant tot i que erem tres persones i comptant que ja tens la mescla preparada, es a dir, la tomata cuita, la verdura trossejada i guisada, la queradilla tallada...etc. Crec que vam estar des de les deu fins la una i mitja , pero el resultat val la pena, vos el presente a continuació:








Boooo! Tat que si? Doy fe!
Número de calories? INCONTABLES!
Satisfacció post-dinar? Assegurada.


dimecres, 5 de desembre de 2007

El poooont!

Yes! Ací està. Done gràcies als profes de Ampliació de Matemàtiques, Arquitectura de Computadors II i Enginyeria del Programari per no donar classe aquest Divendres 7...així una servidora...NO TORNA A CLASSE FINS DILLUNS!!! YUJUUU!!! La de temps que feia que no es donava una conjunció planetària com aquesta!

Hui he aprofitat el dia desde que he ixit de classe:



  • Me'n he anat a comprar-me roba d'esport al Decathlon...si, convertir-se en Sporty Gin es lo que té...jeje!
  • He arreglat els meus pobres cactus (and more) que estaven un poc descuidats.Per cert, crec que tinc overbooking de cactus, quan els transplante en regale! :D
  • He fet una siesta, però hi ha que dir que només li puc ficar un suficient pq no he dormit tan apenes...falta de costum... :D
  • He llegit un ratet un llibre que fa dies que em van deixar: Jonathan Strange i el Señor Norrell (només en English a la Wiki). Ens el va recomanar el profe d'Algorísmica el curs passat passat i la veritat es que de moment m'esta agradant bastant. Son uns mags de l'Anglaterra del S.XIX que es pregunten perquè ja no hi ha màgia a Anglaterra i intenten recuperar-la! Dit així pareix que seduisca poquet, pero val la pena que esta molt xulo! Ja vos faré un monogràfic quan acabe el taco de fulles que té.

  • També he jugat al Guild Wars Nightfall durant 2 hores estupendes! Des d'abans de fira que no em recreava tan bonament!

  • I aquesta nit, birreta fresqueta al Xaplin! :D




Ponte Vasco da Gama, Lisboa. Aquest pont fa uns 20km de llarg, quasi quasi com EL MEU! :D.

I'm Happy!