divendres, 19 d’octubre de 2007

Nostàlgia

Quan vas a l'institut la vida, encara que en el moment no ho parega, es rosa: Tens totes les vesprades lliures per a gandulejar, estudiar, ixir amb els amics, fer la siesta, jugar a l'ordinador, llegir...Fer lo que vulgues, simplement. Vale si, després arriba la temporada d'exàmens i et pots agobiar una miqueta, però quan arriba Fira, que!?

Ah! Pues quan arriba Fira, tens 8-9 dies de vacances i no tens deures, et passes el dia rodant pel carrer i la única preocupació que tens es comprovar si pots beure't més cubates que la nit anterior sense caure a terra d'intoxicació etílica.

Clar, passen els anys, et convertixes es tota una universitària o tota una curranta i que passe quan arribe Fira? Pues en el meu cas, passa que has d'anar a una pràctica el Dilluns de matí i tornar corrents perque és el dia de les paelles i no te'l pots perdre, que el Dimarts has d'entregar uns exercicis en mà i anar a pràctiques fins a les 8 de la nit, que el Dimecres a les 8 del matí tens un examen merdós de 3 temes (ergo no me puc tajar el Dimarts nuit) i que el Divendres de matí tens revisió a l'oftalmòleg... I a això hi ha que afegir que el Dilluns 29 he d'entregar una pràctica d'una assignatura i un treball d'una altra...

I clar! Quan una tenia la intenció de bufarse en major o menor mesura tots els dies, anar poc a classe i fer menys els "deures", pues claro, es un poc trist vore el percal de setmana que m'espere...D'on trauré el temps per a tot? Anirem improvisant...

Si hi ha algun lector del blog de menys de 18 anys que encara no treballe/vaja a l'universitat, soles li dic una cosa respecte a Fira: DIVERTIU-VOS AMUNTÓ QUE AMB ELS ANYS, LES FIRES TENEN UN ALTRE AIRE!

No res, de moment me'n vaig a dormir la siesta i a agarrar energia per a esta nit...que promet ser...dura? :D Yes!

dimecres, 17 d’octubre de 2007

Tengo una pregunta para usted

Lo reconozco: jo sóc d'ixes que s'han tragat el programa d'ahir senceret i em va agradar. L'he vist esta vesprada a YouTube (God Save...) perquè ahir nit havia d'estudiar per a un control que tenia a les 8 del matí de hui.

De les tres intervencions que van haver, la que em va parèixer més contundent i la que més em va agradar va ser la de Carod-Rovira. Ell, com a persona, no és sant de la meua devoció, pero en la meua opinió ahir va saber defendre les seues idees més convincentment que els altres dos i d'una forma molt més clara.

Ací teniu els 40 minuts d'intervenció: (no, no es un tostó, mireu-lo un rato! :D, jaja)




Vos recomane aquest front als altres dos!

Son molt bons els dos moments on els contesta a dos de Valladoliz, que (com ja haureu vist a la TV) en lloc de dir-li Josep LLuís, li amollen José Luis al·legant que ellos el catalán no lo entienden. (minut 18-19 un xic jove, l'altra senyora quasi al final). No es questió de que lo entendais o no, és questió de respetar el nom que té una persona encara que siga catalana i vos done repeluco. Es que hi ha que ser subnormal i tancat de ment, collons. Ni voler pronunciar un nom correctament!

Lo mateix passa amb paraules com Sabadell o Maragall, per ficar dos tòpics, que en boca d'un "castellano-leonés" (cite textualment al xaval del minut 18 del video) passen a ser MaragaL i SabadeL! Imbècils! Que la LL de calle, llave, tornillo o carretilla ja no forma part de castellà? Sabeu fer la LL a final de paraula, lo que passe es que no vos done la gana!

Ací teniu l'enllaç a tots els videos del programa d'ahir, pujats a YouTube per RTVE.

diumenge, 14 d’octubre de 2007

Zattoo - Tv to Go

Ja fa temps vaig llegir en un article de la secció de Tecnologia de El País, un text que parlava sobre un programa gratuït que servia per a vore televisió al teu ordinador. Em va extranyar, per que fins el moment tan soles coneixia el mètode de comprar una targeta especial de TV per a l'ordinador a la qual connectes el cable de l'antena.

Com soc amuntó gossa, no ho vaig provar fins que fa uns dies un company de classe em va comentar que s'havia baixat el programa i que anava bastant bé. Així que jo també me'l vaig baixar, clar!

Només hi ha que entrar en aquesta pàgina , descarregarse els 16 Mb que ocupa el programa i instal·lar-lo al teu ordinador. Això si, t'has de registrar en la pàgina, però és gratis i es fa en un minut. Quins canals hi han? Això depén d'on estiga localitzada la teua IP, però es pot agarrar La 1, la 2, Antena 3, Cuatro, La Sexta...i altres internacionals com ABC News Now o Deustche Welle, que sempre poden vindre bé per a practicar idiomes!

Després quan obriu el programa, trobareu una cosa TAN SIMPLE I SENZILLA com açò:


Complicacions ni una, eh! :D



On soles tindreu que sel·leccionar el canal que voleu vore i esperar uns moments.


Ah si! Només aconsellable per a connexions ràpides de més d'1Mb, més que res perquè sino ho voreu malament i a tropessons. També és baixable a les sales d'ordinadors de la UJI, ho dic per si algú preferix canviar la classe del moment pel programa d'Ana Rosa. ehehe! :D

divendres, 12 d’octubre de 2007

El meu gest

Bueno, ja que el Sr. Rajoy volia que tots tinguerem un gest espanyol en el dia de hui, jo ací li'l presente gustosa:

No estaria de més recordar-li a este home que hui és el dia de la Hispanitat i no de la Espanyolitat, ja que hui es celebra que Cristòfol Colom va arribar a Amèrica, concretament a lo que hui son les Bahames, i no que el pueblo español es lo más de lo más y mola mazo. No. Com els mole fer a estos politics populisme i demagogia barata.

La campanya d'aquest home va ser finançada quasi al 100% per diners de la Castella d'Isabel la Catòlica i també per alguns de Portugal. No es que els demés europeus no tingueren diners per a anar, no. Pero resulte que el papa del moment, Alexandre VI, era més amigui (amigui i la untà que li van pegar) d'aquestos dos països i va "decidir" beneïr el seu viatge, amb la qual cosa la resta dels països (França, Anglaterra, Holanda) no podien anar a comerciar. Uns anys més tard, aquest seria l'origen de la pirateria i els corsaris, pero això és un altre tema.

I nosaltres? Bé, pues más de lo mismo: Es va prohibir als comerciants i nobles d'Aragó, València, Catalunya i Balears participar en aquesta lucrativa travessia transatlàntica, de forma que els lingots d'or i plata que venien del Nou Món, soles plenaven les arques de Castella (i Portugal).

No veig motiu de celebració quan en aquesta zona no es va vore ni un duro del que es va expoliar d'allà! (En part, m'alegre, perque vaja masacre als pobres indis...)

I ara el Rajoy de turno vol que celebrem aquest dia? Vaja-se'n a cagar vosté i el seu centralisme ranci.

dimecres, 10 d’octubre de 2007

Ambientadors de cotxe i valencianets al volant

Una, quan s'alça a la indecent hora de les 7'30 del matí per anar a l'UJI, està molt molleta al volant. No es que vaja a 50, pero bobaes poques a ixes hores del matí perquè no estic centrada. El cas es que a estes hores, et trobes a molta gent de Valencia (provincia) que circulen per aquestes carreteres i venen tots estresats, malconduint i damunt t'estresen a tu.

Este matí un d'ells ha decidit tocar-me els ovaris: anava exactament a la mateixa velocitat que jo, pero no adelantava tot i que podia. Jo m'he armat de paciència, he enxufat la ràdio i he procurat ignorar-lo, pero el tio continuava darrere. Accelere. Ell apegadet al meu cul. Frene. Ell també. I aixina durant un bon rato. Al final, el Xumàquer que una du dins ha decidit fer-li la "jugada bruta" al valencianet a vore si em deixava estar: He frenat un poc per a que ell frenara més, he colocat 4ta, acceleró i cap a davant! Ciao és el que he pensat. Pues no...

Supose que el tio s'ha enfadat i 1 minut més tard el tornava a tindre apegat al culet del meu cotxe. Ací ja anavem els dos pel carril de la esquerra i jo circulava quasi a 130. Bé, es veu que el tio ja s'havia fartat de molestar i ara tenia pressa. i com estava al carril esquerre, volia adelantar. PERO NO! ARA ERA EL MEU MOMENT DE TOCAR LES PILOTES!

Com podreu imaginar, no m'he apartat de l'esquerre i el tràfic que hi havia no li permetien passar-me per la dreta. Total que el tio s'ha fartat de ferme les llums i de pitar que servidora lo únic que feia era partir-se el cul del mig ouet cabrejat! Al final se'n ha entrat per Castelló Sud i nunca mais se supo. M'he sentit amuntó realitzada!

Per altra banda, ma mare té la mania que el meu cotxe fa una olor rara. No se a que va a fer olor, com no siga a plàstic i a tapisseria relativament nova! Res, una mania com una altra pq jo no notre res estrany. El cas, es que com sap ser molt insistent (totes les mares tenen aquesta virtut), l'altre dia que vam anar a Mercadona em va dir que fera el favor de comprar-me'n un que el cotxe feia pudor.

Tot i que pagava ella, me'n vaig agafar un baratet d'ixos de 2 euris. Hi havien dos i vaig triar el Marino, que una volta ficat no se que collons té de Marino, pero en fi.

Veeu el garrulo este comparant l'ambientador amb el logo de Vodafone? Pues ixe és el maleït ambientador pudent i fatídic, soles que jo la punteta ixa que li ix, la tinc a la dreta i pareix el cap d'un pardal...jajaa!


Pues no se si ha sigut pitjor el remei que la enfermetat, perque tot i que no fa mala olor magobie moltissim el que hi haja una olor aixina forteta soles obrir el cotxe! Ara em donen ganes de tirar el p*** Ambipur per la finestra, anarme'n a la caseta a fer un manoll d'espígol, ficar-ho en una bosseta de tela i almenys serà molt més natural que la cosa ixa reconcentrada!


Oi quina agonia!

PD - Ademés el molt ben agraït venia amb un recanvi gratis...


dijous, 4 d’octubre de 2007

La desgràcia de Najma

Najma, de 16 anys, parla en to caut, monocord. Després de l'ocorregut, ningú sap si algun dia tornarà a parlar amb naturalitat. Al nas, encara llueix la fina arracada que dona testimoni de la seua virginitat. Porta un mocador rosa que li enmarca el rostre, bell i redó, amb els pòmuls marcats i els ulls grans, tot i que hui es mostren apagats i sense expressió, com els d'un cautiu.

S'asseu al costat de sa mare al llit on es va produir l'incident, i intenta contindre el plor al contar-ho.

Fa un parell de setmanes, a la una de la nit, cinc homes, o potser sis, van irrompre a la vivenda familiar, una casa menuda situada en una xicoteta parcel·la de Nizampur, al sud del Punjab. Es van identificar com a policies i van dir que hi buscaven armes. Un d'ells va apuntar amb una pistola a sa mare, mentre un altre inmovilitzava al seu germà Rizwan de 9 anys. Després, dos individus van subjectar a Najma a sobre del llit i un altre la va violar.

La mare explica que el cap de la banda es tapava la cara amb una bufanda, pero va reconèixer la veu ronca del seu veí, un agent de policia que viu a 180 metres de la casa i que es vol apoderar del camp de blat que la familia de Najma cultiva com a arrendataria desde fa 40 anys.

Segons la denuncia que va presentar el pare de Najma a la comissaria, la agressió va ser una represalia per la seua negativa a abandonar el camp de blat.

Després de la violació, els atacants van passar uns minuts registrant la casa. Al ixir, van llançar una advertència: O se'n anaven del poblat o tornarien a per l'altra filla.

La de la dreta és Najma

Com acaba la història? Najma té la desgracia de viure al sud del Punjab (Pakistà), una regió on els britànics van recompensar als seus aliats locals amb la concessió de terres i certa autonomia. Aquestos senyors feudals, des d'aleshores imposen la seua llei al marge de l'autoritat pakistaní i es veu, que per aquestes terres la violació de les dones s'utilitza com a instrument de justicia tribal: l'adulteri d'un home es castiga violant el grup a la dona de l'adúlter, com si tinguera alguna cosa a vore.

Bé, el cas es que la policia es 100% corrupta i no soles va arxivar el cas i la denúncia d'aquesta pobra xica, sino que la última sentencia de l'inspector de la zona va ser que Najma no havia sigut violada, que mentia per a protegir a son pare que havia agredit al policia (la revista afegix que son pare té 70 anys i no es pot moure) i que les proves mèdiques revelen que Najma és una "fornicadora habitual".

Com a guinda, el tal inspector assegura que es va traslladar personalment a la mesquita on, entre 60 i 90 persones, van declarar que el veí era un home incapaç de cometre aquest delicte tan greu per la qual cosa, es va tancar el cas.

Es TAN INDIGNANT, que ara mateix no se com aclarir-me per a opinar. Ho deixarem per als comentaris si cal...

I lamentablement passa tots els dies arreu del món.

Extret del National Geographic, Setembre 2007

Resta de l'article i les fotos ací