divendres, 28 de setembre de 2007

Os miudos portuguesos

Bueno, ja que veig tant d'interés per saber com es la humanitat masculina portuguesa vos ho conte en un post a part.

Els xics portuguesos no son fashion, la veritat es que tenen un aire més be desastrat: Pantalons caiguts en distinta mesura, camiseta de mànega curta normal i corrent, sabatilles Vans o les Reebok blanques clàssiques de tota la vida i pel llarg. Bé, no es que tinguen una melena fins els muscles, pero lo habitual es que el duguen llarg i despentinat, com si s'acabaren d'alçar.

Per altra banda, si a alguna li agraden els rossos, heu té difícil ja que quasi es poden contar amb la mà els que tenien el pel claret i els ulls blaus (i que jo vaig vore). Els portuguesos en general, son més foscos que nosaltres, això no significa que no hi hagen destenyits/nyides com jo, pero em pareix que son minoria. L'estandard de xic podria ben bé ser ulls color marró fosc, pel castany fosc i pell bastant bronzejada.

En quant a guapura: Són guapos. Son guapos i abunden. Home, hi hauria que puntualitzar perque també hi ha gent normal i corrent,clar! . M'explique: Tu vas per Valencia i a molts xavals els mires perque van tan re-fashions que criden l'atenció i després son més lletjos que pegar-li a un pare o porten un quintal de gomina al cap de forma que estan pentinats i alhora porten incorporat el casc de la moto. Els que jo vaig vore a Lisboa, no criden l'atenció perque no van vestits de cap forma especial. Fins que no els tens davant i els mires a la cara, no et fixes. Això no lleva que mes d'un xic ens arrancara un "Uiiiii" la mar de poble a les 3 xiques de la expedició! De veritat, o hi han molts a Portugal o es que ixos dies estaven concentrats a la ciutat! :D

Per altra banda les xiques en general, em va pareixer que no eren tan mones (o potser em fixava menys en elles ;) ). Vaig observar que pareix prou comú que no es facen les celles i hi havien moltes que les portaven amb una amplària considerable. Per altra banda, pareix que siguen més deslligades que ells al vestir: Tan bon punt veus a una xica amb sabatilles Victoria blau marí i un top estampat, com una altra amb sandalies de goma de xiquet de color groc canari amb malles fins al turmell. Ah, i eternament pels despentinats!

Servidora no es que siga massa fashion a l'hora de vestir, però acostumada com estic a vore a totes les xiquetes Maris/Yolis/Jennis arreglades i maquillades desde el primer pel del cap fins les ungles pintades dels peus, pues em va parèixer un contrast brutal.

De totes formes, lo que jo dic és el que em va cridar l'atenció. No significa que no hi hagen xiques guapes, arreglades i depiladisimes. Parle del que vaig vore passejant pel centre!

Si voleu cotillejar una pàgina portuguesa, ací teniu l'enllaç a la web d'una sèrie d'adolescents que van a l'institut. Supose que serà molt a l'estil de Compañeros, Un paso adelante, o Rebelde Way (més conegut com a Rovellón Güey)

Morangos com Açucar (un morango es una fresa, ;D)

Més info en wikipedia ací

dimecres, 26 de setembre de 2007

Lisboa, dia 1

La jornada lisboeta va començar bastant de matí, vam arribar allà a les 7'10, tot i que els nostres rellotges encara marcaven una hora més. Estavem tots cansats i pàl·lids de la llarga nit que haviem passat a l'aeroport del Prat (BCN) pero el dia estava per cremar!


Vam arribar a l'hotel i després ens en vam anar a desdejunar/esmorzar per a agarrar un poc de força. La primera cosa que em va cridar la atenció es que en una cafeteria/panaderia que apenes media 20 m2, la gent fumava com a carreters, aixina que entraves a la panaderia i inclús l'ambient estava carregat, nuvolat, com si estigueres al pub. Almenys les pastes estaven
bones... :D


Se'n vam anar a la Fundació Calouste Gulbenkian que es un lloc on hi ha una col·lecció privada d'art molt sel·lecta de tot el món d'un magnat armeni del petroli que a part de comprar-se cases i cotxes es veu que també era aficionat a l'art. El cas es que a la seua mort, va donar tots els diners per a crear aquesta fundació i exposar la seua col·lecció als visitants.


Després vam visitar el jardí annexe a la fundació on, de tanta vegetació que hi havia estava quasi permanentment en ombra. Molt xulo. Aquesta es una de les altres coses que em van cridar l'atenció: jo suposava que Lisboa, al estar més o menys a l'altura de Valencia, tindria un clima aixina més secot, pero la influència de l'oceà pareix ser que fa que tinguen moltes més precipitacions que ací i la vegetació no te res a envejar a la de Galicia per exemple.


De vesprada vam anar al Museu Nacional d'Art Antic amb tramvia, sense pagar, per cert, perque allò es un caxondeo pare: La gent puja i baixa per les dos portes i no hi ha control ni res de res ni per part del conductor, un caos! Després vam passejar una miqueta pel barri aquell on està el museu i després, tot i que no era molt tard se'n vam anar a l'hotel a duxar-nos i descansar per a després ixir a sopar.

Lisboa, dia 2

Al dia següent tocava el Barri de Belém: Després d'un viatge en tramvia quasi infinit, vam arribar al Mosteiro dos Jerónimos que es un monasteri molt gran amb un claustre molt gran i també amb una quantitat de gent molt gran. Hi ha que dir que vam arribar a hora de turisteo pur i dur, pero en fi, massificació total que fa que la visita no siga tot lo agradable que una voldria.
Després vam visitar el museu d'Arqueologia annexe on es vam clavar a dins d'una casa que reproduïa uns banys tradicionals portuguesos. Quan dic clavar, es clavar, m'explique: vam reptar com a sangrantanes per a passar per un forat que separava dos habitacions per a vore des de dins, com era la "caldera" on es calfava l'aigua! De poble, ho sé.

Un apunt raro d'estos portuguesos es que no et dixen fer fotos en quasi cap museu pero per altra banda, a dins dels propis museus hi han sales habilitades per a fumar. No seria del tot extrany si no fora per que a dins de la mateixa sala, hi han obres d'art expostes que es poden fer malbé del fum...No se, em pareix un poc contradictori...

Després vam anar a la torre de Belém, que es una torreta que esta a la vora del riu Tejo que diuen ells i que servia per a vigilar i controlar qui entrava o ixia cap a la ciutat. Des de dalt de tot es tenien unes vistes precioses de tota l'aigua i la zona costera. Vam dinar en un parc proper i després, se'n vam anar justet a l'altra punta de Lisboa per a visitar l'antic recinte de lo que va ser la Expo 98. Ho han sabut reconvertir molt be, en un complexe on pots trobar un gran centre comercial (molt xulo, tant en disseny com en contingut), un gran aquari, zona d'oci, una zona ajardinada paralela al riu on hi havia molta gent que feia footing i diversos pavellons on es celebraven events i recepcions al estil Cevisama. També hi havia un telefèric on vam pujar i d'on es veia tot el complexe. Més tard, vam anar al centre comercial a visitar-lo i a fer més rics
als de McDonalds i KFC.

Es curiós vore com en aquesta ciutat i també en el complexe, no abunden moltissim les grans marques comercials que pots vore en Salera,per dir algo. Pareix ser que estan més potenciades les marques nacionals de productes, per exemple, ells tenen una cadena de tendes que es diu Worten que és l'equivalent del Media Markt de Castelló. També hi havia una cadena de roba
portuguesa (no recorde el nom ara) de la qual vaig vore algunes tendes, tant al centre comercial com pels carrers de la ciutat. Evidentment també pots trobar McDonalds, Pizzes Hut, tendes de Nike i algun que altre Zara, pero per a ser una ciutat algo més gran que Valencia i capital de país, no es tan bestial la cosa com al terreny mig ouet que en cada cantó hi ha una tenda així.

Lisboa, dia 3

El tercer dia vam anar a Sintra a visitar 3 castells/palaus. El dia estava boiròs i bastant fresc, pero millor perque la solana haguera sigut mortal. El primer que vam visitar es molt extravagant: igual veus en la façana una espècie de dimoni lleig fet en pedra, com una cupuleta pintada de groc amb estic turc, com un passadís exterior que rodeja el castell, com una paret amb taulells que tenen floretes com ves a saber qué. Jo no el catalogaria de bonico, pero la gracia està en la seua raresa. Bé.

Després vam anar a vore les ruines del Castelo dos Mouros, on es vam emocionar pujant les escaletes que hi havien apegades a la muralla ascendent i al final vam pujar fins al punt més alt del castell on una vegada més, vaig comprovar la gran verdor de la zona (Sintra esta a 25km de Lisboa en plena serra) i vam vore unes vistes molt boniques. Després vam tornar al poble on vam visitar el Palau Reial, que en veritat era algo plof. Lo únic graciòs que té es que les ximeneies de les cuines son dos cons de 20 o 30 metres.


De nit vam anar a sopar al Bairro Alto que, efectivament, esta muito en Alto. Per a accedir a ell has de pujar unes escales molt llargues, de potser 100 escales o més. Vam sopar en un bar que tenia pinta de pintoresc i després vam anar a ferse una copeta per la zona de pubs del barri. Buscaven un lloc on seure un rato i xarrar mentre ens feiem un cubata i després de voltar per allí cotillejant i refusar alguns intents de que algun xaval ens venguera, en aquest ordre: haxis, coca i marihuana (que normal, eh!?) ens vam clavar en un pub cubà (si, ho sé, anar a Lisboa i en lloc de sentir fados vam sentir a Celia Cruz, pero la vida es dura!) Em vaig demanar un daiquiri banana i estava la mar de bo!

Lisboa, dia 4

El quart dia, era Dissabte, així que com sabiem que hi havia mercat en una zona del barri de Alfama, allà que vam anar a fer cap. Quan vam aconseguir arribar (cada carrer era d'un pare, una pendent i d'una direcció) ens vam dispersar ací i allà cotillejant el que venien. En principi pensavem que seria de roba, fruita i ixes coses, pero no. Allí et pots trobar la col·lecció d'objectes antics més gran que pugues trobar. Cassoles de bronze, canelobres i espills amb floritures, videoconsoles velles, components d'ordinador (que no aniran ni de conya amb el dit de pols que tenien) tot i que també tenen paradetes de collars, de draps, tovalles, tapets etc.


Com hi ha qui va comprar, vam haver de tornar a l'hotel a dixar les coses i ja de vesprada vam visitar la Catedral de Sé, la Praça do Comercio, i vam passejar pel barri d'Alfama en plan tranquil i vam comprar unes làmines d'aquarel·la pintades. Per a descansar un poc, ens vam clavar a un Hard Rock Café a fernos una baratisima cocacola de 2 euros i mig!

Lisboa, dia 5

L'últim dia va ser light, de matí vam anar al Castelo de Sao Jorge: Un castell restauradissim i turistejat on lo únic que te de bonico son les vistes i que pots pujar a les torretes defensives. De vesprada, vam passejar més per una part del barri d'Alfama que no haviem visitat i vam pujar i baixar al conegut elevador de Santa Justa. Que es una espècie de ascensor de la època de la Torre Eiffel (1903 crec) que conecte dos zones de la ciutat que tenen un fort desnivell entre elles. Ja després, hotel, agafar maleta, agafar bus, arribar a l'aeroport, fer el check-in, esperar, volar, turbulencies, susto, arribada a BCN, esperar a l'Euromed de les 7 del matí i a les 9 i 15 del matí del Dilluns, arribava a Castelló i a les 10 estava en ma casa!

diumenge, 16 de setembre de 2007

Minolta SRT-101

No fa molt de temps vaig "descobrir" a un racó d'una prestatgeria la vella càmera de fotos de mon pare. Es una càmera que es va comprar deu fer almenys 2o o 25 anys i que sempre ha fet molt bones fotos. Així que, en plena eufòria fotogràfica, vaig decidir utilitzar-la només poguera. Pero primer hi havia que comprar una nova pila botó i alguns carrets de fotos.

Com alguns ja sabreu, el Dimarts que ve me'n vaig cap a Lisboa uns dies amb els companys de classe. Així, que el dia que la vaig vore, va ser el primer moment bo que vaig pensar per utilitzar-la. Ací vos la presente:



Vista quasi frontal

Vista d'un costat


La càmera a dins de la seua funda de pell super gastada

La senyora no és, precisament, lleugera com una ploma: No m'atreviré a dir que pesa 1kg, però més de mig segur! Aixina que durla darrere em costarà! Perquè aquesta i no la digital menuda i lleugera? Perque fotos en tindre igual (dels companys/es) i així varie una miqueta i de paso "aprenc" a fer fotos amb una càmera reflex de les de tota la vida.

dissabte, 15 de setembre de 2007

Sin wifi-o no puedo estar... wifi-o, wifi-o!

Quina tensió! Recordeu que aquest matí vos he dit que miraculosament i després de 4 dies, el Wifi havia a tornat a la normalitat? PUES NO PADRE!

Damunt que ara em toca compartir l'únic PC no-wifi de casa amb la famili, els molt p**** de Blogger tenen fotut lo de pujar imatges i no puc ficar el post que volia!

La vida em maltracta! Dolooooooooooooor!

dissabte, 8 de setembre de 2007

Barbàrie

Amb tots vostés, un tal José Tomàs al concloure la seua jornada laboral...


Jo es que veig escenes com aquesta i la veritat, la única paraula que em ve al cap es BARBÀRIE. No comprenc com molts ho qualifiquen d'art i comprenc molt menys quina satisfacció es pot trobar en vore com s'assassina, humilia i desangra cruelment a un animal. Després, molts seran del club "no abandones a tu perro", però ben be que es recreen mirant la mort del bou. És hipòcrita i incongruent.

PD - De moment soles em referia als bous de plaça! :D