dilluns, 23 de juliol de 2007

Así, ¿si?

Segur que aquesta portada no haguera despertat cap suspicàcia entre la fauna judicial... Tota la pirula esta de "El Jueves" és un clar exemple de que no tots som iguals front a la llei i que aquells als quals mantenim, damunt no poden ser criticats conforme es vulga. Psé!

Una opinió un poc estranya al diari El Plural.

My Weekend

Aquest cap de setmana he tingut la sensació que he aprofitat el temps al màxim i que he fet moltes coses!

El Dissabte de matí em vaig alçar a les 10 i poc (relativament pronte) i després de desdejunar em vaig ficar a tudiar a la marxeta ja que aquest Dilluns havia de anar a tutories d'una profe i no anava a fer un viatge a posta per a preguntar-li 4 bobades! M' haguera agradat prendre el sol allà cap a la 1, però com el dia estava un poc estúpid em vaig pujar al terrat i vaig arreglar les plantetes que tinc.

Després de fer el dinar i dinar, no tenia ganes de dormir així que vaig sanganejar una miqueta i després vaig tudiar un altre ratet fins les 5'30 de la vesprada. A ixa hora em vaig anar a Riber a tornar-li a Mauri el adaptador de la càmera digital que em feia falta per a carregar-la. Després de la xarrada. la orxata de rigor i una planxada de pèl espontània, me'n vaig anar a la caseta de Vir a continuar el xarroteo. També estava Mármol i entre les dos em van explicar el menú de la nit, que passe a descriure a continuació per a enveja de la concurrencia:
  • Montaditos de pernil torrat, pebrera verda i ou de codorniu
  • Fetge talladet a trossets amb cebeta
  • Morelles
  • Gambes a "l' ajillo"
  • Xampis al forn rellenos de Philadelphia i orégano

I el postre, doble i bonissim:

  • Pastís de tres xocolates
  • Pastís de formatge a l'aroma de vainilla.

No res, lamente qui sopara un trist bocata (MUAHAHAHAAHAAAAA)

Després d'açò, ens vam començar a fer uns cubatetes. Mármol volia que anàrem al Pla de l'Arc, pero a Vir i a mi no ens abellia massa i ens vam quedar bevent a la seua caseta. Es va tornar a recomplir el dit: "Cuanto más mayores, más gilipollas" ja que el repertori de parides va durar fins les 5'30 am!

El diumenge de matí, ja em vaig alçar més tard i vaig pujar a la caseta. Vaig voltar un rato i després vaig sofregir la carn i la verdura de la paella fins que van arribar els meus cosins i ens vam banyar a la bassa. Després de dinar, minisiesta i un poquet d'estudi.

A les 6, quan ja no feia tanta calor, cosins (tot xics), pare, germà i servidora ens vam ficar mà de pic, pala, aixà i carreta per a llevar una muntanyeta d' escombro que hi havia i que vam fer servir per a replenar algunes depressions del terreny que ixen amb els anys, el pas de la gent i la pluja. Em vaig convertir en Lady Pala, ja que no la vaig amollar en les 2 hores seguents. Havia de deixar el pavelló femení ben alt front a tant de xic (i hui estic baldada, que conste!)

Després un bany a la bassa (super revivificant), sopar a casa, partideta a l'ordinador i bona nit!

Com ha sigut el vostre cap de setmana? Ala va, el vostre torn que no hem estat juntes fent familia! :D

dimarts, 17 de juliol de 2007

Paraules que acaben en "ola"

Son exercicis mentals de la costera... Es vore una camiseta que fique Pepsi-Cola i ja tot ve rodat!

Algunes de les que vam pensar: Hola, caracola, mola, pistola, carambola, Ricola, Juanola, ola, bola, gramola, Lucciola, trola, cola, Panderola, escola, perola, Lola [by Ele], gentola, Fuengirola, sola, gola [by jo], mola, rajola, estola, cacerola [by Elma]... i bueno, no en recorde més que ja fa quasi 24 h d' això. Segur q hi han moltes més pero no ens va donar per a tant!

Ale, vos convide a pensar-ne més durant dos minutets!

dissabte, 14 de juliol de 2007

¿Por qué cree que hay tan pocas mujeres famosas en la alta cocina?

Aquesta pregunta ha sigut llançada a l' aire a una espècie de fòrum a El País. Vos promet que no he contestat, pero he vist algunes de les respostes i em quede amb la d' una tal Angela que vos copie a continuació:

Las mujeres somos prácticas; cocinamos el dia a dia para alimentar a nuestros hijos. Los hombres cocinan haciendo el paripé buscando la aprobación del público y la fama para reafirmar su ego. Simple.



La veritat es que soc incapaç d' expressar-ho millor que ella. Bravo! :D

divendres, 13 de juliol de 2007

reacTable

He vist hui la noticia al País (tot i que l'invent pareix que ja fa 8 o 9 mesos que esta presentat) i m'ha picat la curiositat, així que m'he ficat a buscar algo de info i alguns videos on es puga vore en acció un reacTable.

Què es un reacTable? Es una espècie de taula rodona, de vidre semitransparent on es disposen a sobre d'ella una serie de fitxes detectades per uns dispositius que estan a baix del vidre. Cada fitxa serveix per produir o modular un so i així crear música electrònica. Més info ací.

Però és molt millor vore un caxarret d'estos en acció:

Basic Demo #1


A que xane?

Basic Demo #2


Ara en plan seriòs.

Live in Berlin




Esta desenvolupat per una universitat catalana, la Pompeu Fabra on supose jo que l'àrea de música s'haurà ficat a treballar amb un grup de informàtics especialitzats en Visió Artificial i voilà, el resultat es increible.

De moment pareix ser que no es venen en plan comercial però si que s'atenen alguns encàrrecs en plan demostració o ocasió especial. Per exemple, es veu que Björk (que es odiosa tota ella) va fer servir un reacTable en una de les seues darreres gires o algo aixina. De totes formes, la tauleta esta ha de valdre un Perú, o dos, ves a saber.

Ací teniu l'enllaç a tots els videos de YouTube sobre el reactable

dimarts, 10 de juliol de 2007

Enginyers

Ho he vist en aquest blog i encara estic impactada! M'ha encantat l'anunci. Pegueu-li una ulladeta que no té desperdici:




Wao!! Que xuli! El mire una volta i una altra i em continua agradant i fent gracia!

diumenge, 8 de juliol de 2007

Bacardi & Beer

Com sempre, el segon cap de setmana de Juliol es celebra a Terol les "Fiestas de la Vaquilla", més coneguda per estes latituts onderes simplement com a Torico.

Aquest any, també hem fet una expedició per aquells indrets, no fora que hagueren descobert una nova varietat d' alcohol i ens ho perderem. Vam arribar a les 6 de la vesprada i vam començar a pegar una volteta mentre decidiem què fer.

Després de fer-nos un tentempié (je! . Mig bocadillet de xoriços del terreny regat amb una canya. Poca cosa :D) en una terrasseta a prop de la plaça de bous, ens vam apropar a una penya, la del Ajo, per a passar el rato fins l'hora de sopar. El rato va passar, clar. Ell i 4 litrets de cerveseta per anar obrint boca. Quan vam tornar a recuperar el Nord, vam sopar un bocata (amb uns bucòlics vàters portàtils Poliklin de fons) i vam continuar amb la festa de penya en penya fins que a les 5 del matí vam decidir que hi havia que plenar la panxa amb un bon bocata de salsitxes Frankfurt o unes queradilletes (si, queradilletes!) regades amb ketchup/mostassa, eh? Tot el dia d'ahir a excepció del dinar, a base de pa i més pa...Si, m'agrada cultivar cul. Algun problema? :D

Coses destacables de la expedició:
  1. La sorprenent tendència que tenen molts homes a disfrassar-se de dones en dies de festa.

  2. Es possible diferenciar la Plaça de l'Ajuntament de la Plaça de la Diputació. (jeje!)

  3. Dos vicioses com Ximen i jo som capaces de beure's quasi una botella sencera de litre de Rom Bacardi. Conste que jo era la primera vegada que en bevia i perque els senyors Mercadonos no tenien Beefeater en la secció de begudes alcohòliques; tan soles Larios o Colonia pura i dura.

  4. El Bacardi mesclat amb suc d'Albercoc o algo aixina marca Hacendado, està de puta mare (pero amb gel perfavor!)

  5. Deixant fluir algun trauma interior, alguns dels tios més lletjos de tot Terol/Mosqueruela (o més desfigurats, bruts i pudents a causa de l'alcohol o les drogues) al passar ens dien que erem lletjes! Senyors borratxos: no som unes Xifers (o si!? :D) pero vos podrieu haver mirat la cara en el fons de la litrona abans d'obrir la bocota.

  6. Els cambrers d'allà és queden amb la teua cara quan vas a demanar beguda; Si el Litre se't queda sense gel i no s'enrecorden del teu careto, vas llesta pq no et ficaran un gel més ni per misericòrdia! (Eh, Ximen!? jiji) A més en alguns llocs fiquen Schweppes de llima! UUH!

  7. El cansament no es nota fins que el cos no ha satisfet les seues necessitats fisiològiques, ha begut aigua i ha menjat alguna cosa. Abans d' ixos moments, som quasi invulnerables! :D
  8. Arrancar-se a cantar ranxeres acompanyant a la música de la terrasseta on vam berenar fent "AY AY AYYYYYY", mentre l'amo sudamericà et mira amb cara estranya, NO TIENE PRECIO.

Els detalls "escabrosos", en persona! jeje!

dijous, 5 de juliol de 2007

I uns anys més tard...

Aquest matí he vist a Ramon, l'ex-conserje del meu ex-col·legi: Pio XII. M'ha fet un somriure des de lluny i quan ha passat pel meu costat m'ha fet un "hola!" (jo també) molt natural i cadascun ha continuat el seu camí.

Resulte curiós comprovar com després de quasi 10 anys que vaig dixar el col·legi encara hi ha algu que recorda a aquella xiqueta despentinada (i eternament vestida en xandall) que anava a buscar paquets de fulls o clarió a la sal·la on estava ell, una espècie de "taller" on es podia trobar la fotocopiadora, estanteries plenes de ferramentes, arxivadors, quintals de clarió i paquets de fulls i una radio que sonava fluixet en un racó per a no armar molt d'escandol.

Com podeu imaginar les "converses" i trobades amb aquest home (que jo recorde simpàtic) eren contades, no obstant, hui en dia continue saludant-me com si no fera tant de temps que vaig dixar l'escola. Per contra, quasi tots els mestres que m'han donat classe (pot ser durant 2 o 3 cursos) en Pio XII em veuen pel carrer i procuren evitar-me i no saludar-me de la forma més discreta possible.
A voltes les coses més simples si que pareix que duren més...

dilluns, 2 de juliol de 2007

El ciment i les dones (part II)

La veritat, no esperava que hi haguera una segona part de la història però existeix. Si no recordeu el primer post, ací teniu l'enllaç.


Els tios estos de Cementos la Unión, no es van contentar en un model del sac denigrant per a la dona i punto, no, sino que es van esplaiar en crear més "perles" com la que heu vist anteriorment. Segur que hi han altres models rondant pel món.

Ja no es pot dir res que no s'haja dit ja, pero a mi em dona pena aquest tracte d' objecte sexual en tota regla i totalment off-topic amb la tasca que fa aquesta empresa.

Que on l'he vist? En la meua caseta estava. Je! Que estupendo!

"Nostalgia"

Aaaaah! Pujar a la caseta: la tranquilitat del camp trencada per els críos imbècils que pugen i baixen en la moto (tractant d'impressionar algú), les tórtoles (com serà en valencià?), la paella en un dia de resaca i de destemplament...i sobretot, la tirada de trastos vells de la esmentada caseta! Que bonico és el camp! :D

Un dels trastos que jo no recordava i més em va impactar va ser aquest:

Un Nokia de l'any de Maricastanya (qui seria la pobra dona?). Recorde que mon pare el duia a la jaqueta sempre i de lo que pesava sempre la veies inclinada cap a un costat. Ara, era alta tecnologia que ja permetia enviament de missatges SMS. Hi ha que dir que quan ho vaig descobrir, no tenia ni idea de per a que servia, pero jo veia que arribaves a un lloc on podies escriure! Digueu-me curta pero tindria 10 o 11 anys!



Observeu la finor del mòbil i els acabats, jajaja. Podia fer uns 4 cm de gros, uns 5 o 6 d'ample i quasi 20 de llargària. M'agradaria saber quin model era!



Una meravellosa pantalla de 2 o 3 línies crec recordar. No vaig trobar el cable del carregador, sino haguera provat a vore si encara s'encen.

Canviant de tema: SÓC LLIURE!

Propòsits per a l'estiu:

  • Ficarme morena (dins de les meues possibilitats)
  • LLegir tots els llibres que tinc pendents
  • Tallar-me el pèl (i molt, que em fa falta)
  • Fer espoooort!!
  • Comprar-me una Polaroid d'Ebay! (jijiji)
  • Anar a la platja moderadament que ja sabeu que jo...l'aigua salada em tensiona
  • Trobar algun lloc on ens preparen còctels com a Benicàssim
  • APRENDRE JAPONÉS? si! Perque no? :D
  • Anar algun cap de setmana a algun lloc!

Massa coses...ja vorem quantes faig!