dimarts, 26 de juny de 2007

Versionant a Arguiñano

L'altre dia, avorrida de menjar lo de sempre, vaig decidir preparar per a dinar alguna cosa que trobara a la Web d' Arguiñano i al final, com m'abellia arròs, vaig fer la següent:


Els canvis:
  • Higadillos de pollo? Nah!. Res de res. Pexugueta de pollastre salpimentada i a còrrer.
  • El pernil de la foto te pinta d'acabat de tallar de la pateta. Si no disposeu de pateta i vos dona un poc de llastimeta menjar-vos la tallada de pernil tal qual, acabada de traure de la nevera (like me), pegueu-li un colpet de paella per a torrar-ho (sense oli) i li dona una certa gracia a l'acompanyament.
  • Vaig afegir uns pèsols, por que yo lo valgo. No té més motiu! Un grapat i prou.
  • I el formatge, a falta d'especificar el tipus, jo el vaig tirar curat que em motiva més.

Es una recepta que em va agradar. Per a repetir algun dia, però a la pròxima, en lloc de tirar els daus de formatge, ficare formatge ratllat per dalt i al forn a gratinar! Yeah!

Que goluda! :D

Una vinyeta

Vinyeta de El País de fa uns dies:



No se si es veritat o no. Més prompte me pareixeria que si que lo contrari, pero...

I perquè no ficaran més anuncis així per la tele enlloc de "envia PUTAMIERDA al 7707"? Oiiiii...

dimecres, 20 de juny de 2007

Migració

Ja feia temps que volia provar els blogs de Wordpress. Aixina que hui, en un subidón bloguer he importat els posts (I els comentaris! Que seria d'aquest blog sense ells!) a http://gintonight.wordpress.com/

A partir d'aquest moment no se realment què fer: Ara tinc una absurda morrinya per quedar-me a Blogger (ja fa any i pico que estic ací, tu!) pero per altra banda, Wordpress és més flexible i es poden fer més coses xulis. A part, em pareix més agradable estèticament!

Em quedaré una temporadeta en els dos blogs però en principi el que aniré actualitzant i tal serà este. Al nou, li anire fent de quant en quant noves importacions.

En el de Wordpress encara he d'endevinar com ficar el contador, el tag, organitzar els apartats... ixes cosetes. Si m'acaba agradant més aquest em canviaré del tot.

De totes formes, podrieu visitar el blog re-estilitzat i dir-me que vos pareix! Is very important! En quant als comentaris, si és possible comenteu ací de moment per fer-se un embolic, val? Gracies!

Per cert, si a algú li agrada l'entorn de Wordpress sapia que la importació de Blogger a WP es pot fer desde dins del mateix sense cap problema. Hi ha per ahi un botonet màgic i la resta és tot automatitzadet i fàcil! Si algú vol més info que pregunte!

dilluns, 18 de juny de 2007

Unes línies sobre futbol

Com ja sabreu, tant vosaltres com la resta del món globalitzat, el Madriz ahir va aconseguir el nosequant títol de LLiga (aplaudiments).

Ahir nit em vaig xuplar hora i mitja de pitades, berrits (alguns pareixien el rei león i tot), cohets i trompetes d'ixes d'aire que fan un soroll infernal. Bé, jo i la resta del poble, clar! Com podreu imaginar, no participe de l'alegria dels madridistes però tampoc de l'alegria de cap altre equip en cas de que el guanyador haguera sigut un altre. Simplement, me-la-su-e.

Molta gent et diu: "Es que si no eres aficionada, no pots entendreu". No, perdona. Com no estic subnormal, clar que puc entendre-ho. El que no puc entendre és que tanta euforia acabe per cremar containers a Alacant entre altres coses. Potser tenim visions diferents de la felicitat...

I ixe subidón? A sant de què ve? Ni tu has jugat el partit ni t'enduras la prima que s'enduran ells per haver-lo jugat i guanyat. I això és motiu de ixir a donar-li per cul al veïnat? O és motiu de que el meu Messenger s'haja plagat de madridistes amb la "ocurrent" frase de "Eto'o, cabrón, saluda al campeón"? Pero si Eto'o només estarà trist uns dies i després els milions d'euros que té li faràn oblidar la "pena"! A Eto'o li la sue la teua frase!

Per altra banda, se m'ocorren moltes altres coses per les quals si que valdria la pena ixir a pitar i a fer el imbècil col·lectivament al carrer, per exemple:
  • Celebrar que hui no ha mort cap dona a mans de la seua parella.
  • Celebrar que dos paísos (per no dir tots que em pareix utòpic) han firmat la pau per a sempre.
  • Celebrar que algun metge o científic ha descobert la vacuna definitiva contra la SIDA.
  • Celebrar que ja la sequera és ja només una cosa que apareix als llibres, al igual que el canvi climàtic.
  • Celebrar que ixos jugadors de futbol vos pagaran cada mes sous superiors a 3000 euros. En definitiva, sou vosaltres els qui els ompliu els diners sense demanar cap comissió. Pot ser ja és hora. Jeje.
  • Celebrar que les empreses i l'estat, en pleno subidón de adrenalina, emulen als jugadors de futbol i ens paguen a tots els treballadors la mateixa quantitat. (yeah!)
  • Celebrar que ja es comercialitza un cotxe no contaminant i que en 4 dies acabarem amb l'efecte hivernacle.
  • Celebrar que ja no hi ha cap xiquet/a maltractat o prostituit.
  • Celebrar que Fabra ja no està al poder (jejeje, esta no val).

Son coses que em pareix que tenen moltissima més repercussió que 11 tipets darrere d'una pilota. Lo que passe es que tot lo altre no distrau, tat? Potser si feren un reality en un prostíbul de Delhi, hi hauria més conciencia social sobre les coses que realment importen.

Pero clar. Aquest és solament el meu punt de vista.

dissabte, 9 de juny de 2007

Més aigua

El dia 26 de Maig, Mármol em va passejar fins el pantano del Sitjar. Feia un vesprada horrible, humida, fresca, fosca...pero...hi havia molta aigua!!! :D (tenint en compte les possibilitats!)

Res, ací hi han tres fotos mobileres (mala qualitat per tant) d'aquell dia. Per si algú no s'ubique, que sapia que les 3 estan fetes desde damunt de la presa. La primera es d'un costat i les dos últimes de l'altre.

dijous, 7 de juny de 2007

Obreros de Derechas

En fi, a falta de temps per a escriure coses, me dedicare al Copy & Paste que és més ràpid. Ací teniu un mail que m'ha paregut xuli per a ficar-lo ací (gracias Horror! ;) )

Los resultados de las elecciones municipales del 27 de mayo deben provocar con urgencia un debate ideológico y político de altura en la llamada "izquierda española", a riesgo de que se pueda perder la sintonía con los ciudadanos en futuras contiendas electorales. Algo está fallando, por encima de decisiones puntuales, candidatos inadecuados o tendencias históricas en una u otra comunidad autónoma. La pequeña crísis existencial ocurrida en estos comicios va mucho más allá. La proliferación cada vez más acuciante del llamado "obrero de derechas" amenaza con extenderse por toda la geografía, inundando con peligro regiones mayoritariamente progresistas en el voto.

Hablemos de ese obrero de derechas, cada vez más mayoritario en la sociedad española. Me gustaría parafrasear a Antonio Lopez del Moral que dice al respecto.

Obreros de derechas son los peperos que regentan videoclubes, asadores de pollos, fruterías, bares, obreros de derechas son los porteros del barrio de Salamanca de Madrid que se inclinan al abrir las puertas de los Mercedes de los que descienden sin mirarles los señores a los que votan, obreros de derechas son los dueños de las peluquerías que no quisieron cerrar durante la huelga, y que esgrimen argumentos tan egocéntricos como 'a mí no me regalan nada los de la izquierda', obreros de derechas son también los trabajadores de a pie que no votan porque 'son todos unos ladrones', obreros de derechas son los taxistas que dicen que 'a la izquierda no, que me quitan lo que yo gano con mi esfuerzo'.

Un obrero de derechas es aquel que no ve o no quiere ver más allá de los cuatro céntimos que ha reunido, y al que lo único que interesa es poner el aire acondicionado o la tarima de su pisito del extrarradio. También lo son los empleados de banca que se han visto obligados a hacerse un plan de pensiones privado, porque la seguridad social ya no las garantiza, y que, temerosos de perder sus ahorros, apoyan la opción conservadora.

Obreros de derechas son los contratados temporalmente que justifican la precariedad laboral con el argumento de que 'hay mucho vago que vive del cuento', obreros de derechas son los que entienden que las privatizaciones de los hospitales, de los transportes o de los colegios mejoran su funcionamiento porque así 'esos mangantes que no dan ni golpe ya no tienen garantizado el puesto'. Qué pena, Dios, qué pena.

Y mientras tanto la verdadera derecha, la que se llena los bolsillos a raudales con la especulación inmobiliaria, con la información financiera privilegiada, con las prebendas políticas, con las OPAs hostiles, la derecha de los bancos, de los holdings, de Gescartera, toda esa auténtica derechona frotándose las manos. A estos idiotas, pensarán, les podemos quitar la seguridad laboral, el derecho a la huelga, la libertad de información, les podemos quitar hasta los pantalones y el orgullo, porque luego les dejamos que rebañen la cazuela y laman el plato, les damos las sobras y se conforman.

Y encima llaman guapo a Aznar
(personalment crec que açò és miopia, més que ser dretòs/a, jajaa)