dissabte, 28 d’abril de 2007

El ciment i les dones

El meu germà va visitar l'altre dia amb gent de classe una empresa que fabrica ciment. Els van ensenyar tot el procés de fabricació, inclús els van convidar a un tentenpié i els van donar merchandising tal com un casc d'obra amb el logo de la empresa, un xalec reflectant personalitzat i, per a que vegeren les característiques dels sacs, un sac de ciment buit.

Desde el punt de vista tècnic, ixe sac que aparentment es un paper arrugat de mala mort, té diverses capes de paper i plàstic amb la intenció de que el sac siga el més resistent a estirons i aïllant de la humitat possible. Efectivament, proves a trencar el sac com quan esgarres una fulla i no es pot!

Però el que realment em va sorprendre va ser trobar aquesta imatge en cadascun dels dos costats del sac:



Està en dos trossos perquè no tenia la seguretat de que es puguera llegir el text si ho fea en 1 foto

Es una dona vestida d'obrera amb roba relativament sexi que fa una recomanació als usuaris dels sacs: que no facen el mama mentre fan una casa no vaja a ser que es tombe.

La intenció es bona i inclús es possible que els obrers "facen més cas" a aquesta xica que si hi haguera un home dibuixat, pero... al meu parèixer, una vegada més les dones som víctimes del sexisme.

Si volien cridar l'atenció dels usuaris del sac, que hagueren ficat un requadre groc fosforito en lletres roges la mar de grans i SEGUR que els obrers s'hagueren fixat per força. Pero no, és millor utilitzar a la dona com a objecte sexual (si, sexual) i d'alguna manera que el ciment que fabriques caiga simpàtic al món de la construcció (quasi masculí en la seua totalitat) i qui sap, pot ser augmentes un poquet les vendes.

Curiosament, la xica va equipada amb tota classe d'elements de seguretat: casc, ulleres de plàstic, guants i botes d'eixes amb punta metàl·lica, mentre que VA EN PANTALÓ CURT I CAMISETA CURTETA en un intent de que parega una dona sexi i provocativa! però açò qué és? Un sac de portland o la punyetera portada del Playboy?

Lo millor es el "Visítame", com si la xica estiguera convidante a sa casa o algo aixina... El cas es que visites la web i en la pàgina principal van apareixent una sequencia de fotos, hi ha una d'elles que no puc evitar associar al dibuix del sac. Déja vu?

divendres, 27 d’abril de 2007

Ixes fotos que vas acumulant al mòbil, vol I


Un CD graciòs que vaig vore al Corte Inglés un dia que vaig anar a València en Falles amb els amics de classe.







Passejant per València sempre pots vore ixes al.lusions militars que a mi tant m'agraden.








Açò és el tros de pàrquing de la UJI on jo aparque habitualment. Lo que em va cridar l'atenció és la meravella de llantes que el xic va tindre a be de ficar-li al cotxe...jijiji.






A la segona anada a València en Falles de la setmana vam anar a la mascletà. Quan ja es va acabar, buscavem un bar un deixar-nos caure, prendre el sol i observar la fauna local. Anant cap al mateix bar se'ns va creuar per davant un exemplar rarissim de Coentis Valentianus i no vaig poder evitar fer-li una fotet. (Allà on estigues, ole tu estilo!)



Un puto taburet de Decathlon que me va impactar perque TENIA RODES! i dic jo...un taburet on et puges per a arribar als polars que estan més amunt, no es un poc perillòs que tinga rodes? El perill desconyar-se és gran! (sòc friki, ja heu sabeu!) :D

divendres, 20 d’abril de 2007

En ocasiones veo...



A algú li havia contat lo del video este, pero no recorde a qui... Ara que l'he trobat vos el fique.

A que és una dolsor? Està gastant el Flickr de son pare!

dimecres, 18 d’abril de 2007

In Guns We Trust

Hui, veent les notis de Cuatro ha ixit en la tele l'home que li va vendre les armes al grillat que se va carregar a 32 persones en el Politècnic de Virginia fa uns dies. Afirmava que si tots els estudiants hagueren tingut armes, la història no haguera tingut ixe final.

Potser este home no és conscient de que, de forma indirecta i amparat per les laxes regulacions d'armes dels Estats Units, es ell el que ha contribuit a que Cho Seung-Hui masacre als seus companys.

Ara que ve l'hora de plorar, tot el món plora dient que com es possible que ixes coses passen! Pareix que s'hagen oblidat de lo de Columbine (d'on Michael Moore va fer un documental: Bowling for Columbine) que va passar lo mateix a menor escala. Lo lamentable es vore que quasi 10 anys després d'aquest succes, la societat americana no ha fet res per plantejar un debat moral sobre la tenència de armes i intentar reformar una constitució anclada en el passat (es de 1787) que te com a Segona Enmienda el següent:

En consideración a que una milicia bien regulada resulta necesaria para la seguridad de un estado libre, el derecho de la población a poseer y portar armas no será restringido

En fi, que me pareix molt increible que un punyetero xaval, tronat perdut, que inclús pareix que ha estat en un psiquiàtric, puga adquirir armes en les quals matar als seus companys soles presentant el DNI i demostrant que és ciutadà americà.

Damunt el subnormal profundo este del venedor, encara vol saber que ha passat? En un país normal i racional, açò podria haver passat igual, pero segur que l'arma no s'haguera comprat en la facilitat de qui compre pipes al Mercadona i ja, soles per ficar aquest obstacle, segur que es reduirien els assasinats d'aquest tipus.

Es esta la societat que tantissima gent admire? Este estil de vida? Ixe fals liberalisme? Bah!

dijous, 12 d’abril de 2007

En Abril aguas mil

A mi m'agrada que ploga, però no m'agrada tant que ho faça quan son dies de festa, com a tot el món, clar. La veritat es que es una llàstima perquè s'hem perdut més d'un berenar pasquero i més d'una torrà pasquera; dixes de colesterol, solet i Desperados.

Per altra banda, almenys plou. I molt per a ser aquesta zona. Ha plogut tant que inclús corre aigua pel riu Sec. Puc donar fe d'aquest fet tan inusual:




Bueno...no es l'Ebre precisament i se que pareix un toll molt gran i punto, pero vos puc assegurar que l'aigua corria des de lluny! Inclús hi ha herbeta verda i no matolls resecs! :D Quant m'agradaria que sempre hi haguera ixa miqueta d'aigua al riu!

dimarts, 3 d’abril de 2007

VoIP (Voice over IP)

O en valencià Veu sobre IP. A hores d'ara ja sou prou informàtiques com per a saber que es una IP (jiji), pero heu recorde: Es com el DNI dels ordenadors que tenen internet. DNI que es podria utilitzar com a número de telèfon!

El cas es que tu vas al Media Markt i te compres un telèfon VoIP que connectes al router de ta casa i pots tocar a un altre telèfon normal, VoIP o inclús un ordinador d'una altra casa. Açò no te res de màgic, ni de misteriòs...pero té algunes ventajes, com que les cridades son gratuïtes (o a un preu ridícul) o que el telèfon VoIP es portable i allà on tingues xarxa (inclús Wifi) et podran tocar per telèfon sense importar si estas en el Xaplin o en Japó, amb unes tarifes reduidissimes.

Bueno açò es la teoria. De moment son algo cars, estan al voltant de 60€ i necessiten més aceptació social i connexions relativament ràpides, tot i aque açò últim no es un gran problema hui en dia, i així no perdre dades, que en aquest cas, es veu.

Mole! :D