dimecres, 28 de febrer de 2007

Aigueta

Arribes a casa, soltes la jaqueta en la cadira, traus el mòbil, la cartera i LA BOTELLA D'AIGUA DEL DINAR del bolso i heu dixes tot damunt la taula...al cap d'uns dies de dinar en la Uji, te plantes en 6 botelles d'aigua pero només un monedero... :S
Lo que me sorpren a hores d'ara es que tant de caxarro no haja captat l'atenció de l'autoritat materna... jeje.

dimarts, 27 de febrer de 2007

Un fragment d'un llibre

Ja fa temps que no escric res. Els motius son a parts iguals que arribe tard de classe, que estic gossa (jeje) i que estic llegint-me un llibre de Ciència Ficció un poc rallant. El text que ve a continuació es un fragment d'aquest. Esta ambientat en un futur llunyà ací en la Terra, durant una guerra a escala mundial.

Los plomizos (robots), criaturas que podían sobrevivir allí donde la vida era imposible, se movían sobre la tierra, surcaban los océanos y los cielos, figuras de metal y de plástico que libraban una guerra concebida por los hombres, que ahora se veian imposibilitados para luchar entre sí.

Los seres humanos habían inventado la guerra, inventado y fabricado las armas, incluso los figurantes, los luchadores, los actores de la guerra. Sin embargo, sólo podían asistir como espectadores. Ningún ser humano poblaba la faz de la tierra, ni en Rusia, ni en Europa, ni en América, ni en África. Vivían bajo la superfície, en refugios sepultados a gran profundidad que habian sido diseñados y construidos cuidadosamente cuando cayeron las primeras bombas.


Fue una idea brillante; de hecho, la única idea plausible. Los plomizos recorrían la devastada superfície de lo que una vez había sido un planeta vivo y combatían en lugar de los hombres. Y bajo ella, en las entrañas del planeta, los seres humanos trabajaban incansablemente para fabricar las armas imprescindibles para continuar la contienda, mes tras mes, año tras año.

Extret de Cuentos Completos I, Philip K. Dick, 1953


Un futur un poc absurd, no? Espere que les persones no siguem tan estúpides d'arribar mai a aquest punt!

dimecres, 14 de febrer de 2007

Nadie me quita mis vacasiones en Castellón

Hi han dies que les classes d'Algorítmica resulten una miqueta surrealistes, pero la de hui s'ha endut la palma. Al profe li han enviat un video de YouTube que promociona la província de Castelló i com tenim projector a classe en audio incorporat, pues ha entrat en la pàgina i ens l'ha ficat. Perfavor, abans de donar-li al Play, aposenteuse be, no siga que caigueu de la cadira.




El super cantant es un tal Luis Aguilé, que m'han dit que es va fer famós amb la cançó "Juanita Banana" farà 40 anys. Bueno pues este video tan rexuli, es pagat per la Diputació de Castelló. El senyor Fabra, no content en gastar-se els nostres diners en prostitutes, casinos i coca, ha passat a gastar-se'ls en aquesta meravella (on es nomena 2 voltes a Marina d'Horror, fixeu-se)
Tremendament ridicul!

PD-Mentre escrivia aquest post ja m'ha arribat un mail amb l'enllaç! Este video vergonyòs, en 4 dies en la tele! Jaja!

dilluns, 12 de febrer de 2007

El terrorista De Juana Chaos

Vaja per davant que este tio es un autèntic desgraciat que mereixeria passar la resta dels seus dies entre reixes.

Lo del tema basc no es algo que m'apassione i normalmenta la hora de les notícies quan parlen d'algo aixina desconecte un poc perque me perc entre tant de jutge, sentencies i histories d'ixes.

Tot i això, com d'alguna cosa tenteres, m'estava sorprenent el bombo i platillo que li estan donant a este terrorista ultimament i no acabava d'entendre perque. Buscant una miqueta i preguntant a qui si que sap, entenc més o menys com esta la situació.

La cosa esta en que el cabró este quan fa 20-25 anys va matar a 25 persones encara estava vigent la llei penal que es va tindre durant el franquisme. Aquest terrorista, va ser jutjat i condemnat seguint aquestes lleis. Tenia que estar 18 o 20 anys en la presó i justetament en 2005, quan faltava molt poc per a que isquera d'ella, va escriure unes cartes en el diari Gara exaltant i defenent el terrorisme i amenaçant a personatges del món jurídic.

Els jutges de la Audiencia Nacional, que no son precisament els mes progres del món, es van reunir per a augmentar la condemna a este terrorista. El judici va començar en Octubre de 2006, va acabar en Novembre del mateix any i el veredicte va ser 12 anys més de presó per a aquest personatge. A dia de hui, els mateixos jutges s'han reunit i per majoria han decidit rebaixar la condemna a 3 anys.

Desde el meu punt de vista, em pareix increible que fa 20-25 anys este tio matara a 25 persones i SOLES pasara 18 anys en la presó i que ara per escriure unes cartes desde allà li col.loquen una condemna de 12 anys. O la una es massa indulgent o l'altra es massa dura i me coste pensar que una llei heretada tal qual del franquisme fora un cotonet banyat en llet.

Jo també soc de la opinió (com qualsevol persona en dos dits de front) de que el tio este se mereix passar tota la seua vida en la presó pero joda a quien joda, ja ha cumplit la seua condemna i d'ací 3 anys si no hi ha cap altre canvi, ixirà de la presó, a pesar de la demagogia i el populisme que fa la dreta desde les seues files. Son conceptes que ens arriben als nostres mails en forma de Power Points que soles busquen encendre't la sang i evitar que penses una miqueta en la situació.

Rapunzel i la escalada


En Dilluns sempre tinc la ment perduda i disposta a evadir-se de tot lo que diga el/la profe. Mentre m'avorria el d' Estructures, he acabat pensant no se com en un conte dels Germans Grimm, el de la princesa Rapunzel (en castellà chiquilicuate que diria Mármol). Es el de la pobra xica que viu enclaustrada en una torre i que tire per la finestra les seues llargues trenes pa que puge el seu salvador. Ja caeu, tat?

En els contes, les dones quasi sempre apareixen com a èssers fràgils i necessitats de protecció. A sovint son blanc de les diarrees mentals de bruixes o bruixots, de dracs o dimonis malèfics i claro! sempre es necessita d'un super prinsipe asul que rescate a la boba de turno, en lloc de traure's elles les castanyes del foc! Ni que estiguera gili!

Perque dic això? Pues pq se m'ha ocurrit que si a la Rapunzel dels collons li arribaven els pels a terra, que haguera arrimat el superllit (o superalgo) de princesa a la finestra, que se tallara les grenyes, que les nugara al llit i que de nit s'haguera escapat de la torre del supervillano. Si el pel li aguantava el pes del seu princep, fijo que el seu propi pes també. No?

Tan soles hi havia que utilitzar un poquet el cervell i no esperar tota avorrida i sense Internet a que algun desfaenat passara, li interesara el rescatar-te i sobretot, que ho aconseguira! Lo que fa l'avorriment!

dijous, 1 de febrer de 2007

Por la belleza real

Video de YouTube que ha trobat Kars! Impactant!










Es increible la de meravelles que es poden fer amb del Photoshop. Lo que jo me pregunte es...si han trastocat completament la imatge de la xica, perque es molesten a utilitzar un model humà?





Si el meu english de Gibraltar no me falle, la primera frase que apareix quasi al final del video diu algo aixina: "No imaginem que la nostra percepció de la bellesa està distorsionada". Si esta mal, la de Cambridge que heu diga i heu canviaré! :D :D.


Algún dia hi havia que fer-se eco de la campanya "Por la Belleza Real" de Dove, pero no em pensava que seria d'aquesta forma tan gràfica. Es una pàgina que sempre que veig l'anunci pense en visitar pero mai m'enrecorde. Esta be que es mostre en els mitjans de comunicació que els estereotips en els que ens fixem no solen ser naturals. No dixeu de mirar les dades estadístiques de l'estudi.