diumenge, 30 de desembre de 2007

2007

I al pobre 2007 li queden dos telediaris.

Coses positives: Aprovar prou assignatures (per fi!), comprar-me un portàtil, anar de viatge a Lisboa, fer durant tot l'any molt l'imbècil tant al Xaplin com en altres escenaris, tindre un estiu molt lleuger d'estudiar, apuntar-me al gimnàs i conseguir mantindre (més o menys) la seguida, anar per lo menos (wao!) 5 voltes a la platja, fer de paleta a la caseta, quedar per a fartar tant amb la gent de classe com les habituals ...

Coses negatives: Potser preocupar-me més del que deuria pel meu entorn, estresar-me moltissim per segons quins exàmens, acceptar que per a tindre un bon treball de lo meu encara em queda molt que estudiar, descobrir que l'excés de Gintonics al dia següent pesa més que anteriorment, no acabar d' acceptar que ens fem majors i que les coses tenen un to cada vegada menys rosa...

Pareix un any bastant balancejat...però la veritat es que les coses positives pesen i han pesat més que les negatives. :D

Unes frases que m'han paregut bones i apropiades per a resumir certes sensacions:
No dejes que se muera el sol sin que hayan muerto tus
rencores.

Mahatma Gandhi

La mitad de la alegría reside en hablar de ella.

Proverbi Persa

Hijo mío, la felicidad está hecha de pequeñas cosas: Un pequeño yate, una pequeña mansión, una pequeña fortuna… :D (esta es la que més mole!)

Groucho Marx dixit

divendres, 28 de desembre de 2007

Benazir Bhutto

Ahir vaig anar de torrà amb els meus amic de classe a la meua caseta. Entre altes coses, vam jugar una partideta de trivial. Una de les (quasi infinites) preguntes va ser algo relacionat en una presidenta que va donar a llum durant el seu govern.

L'equip de les xiques no tenia ni idea de qui podia ser, i la resposta era Benazir Bhutto, "actual" primera ministra de Pakistà.

Més o menys paral·lelament, a milers de quilòmetres de distància, Benazir va pronunciar un mítin electoral en el qual els seus fans la van vitorejar fins a la sacietat. La van pujar a un jeep al finalitzar i al ixir del recinte, la dona va traure el cap i el cos pel sostre solar del vehicle per a saludar a la concurrencia que la aclamava. Un motorista equipat amb un rifle Kalashnikov li va pegar dos tirs al cap que van acabar instantàniament amb la seua vida. Aixina, sense més. (Noticia ací)

Benazir Bhutto (1953 - 2007)

A pesar de ser dona i viure en un país musulmà, va estudiar en Oxford i Harvard per a arribar el més alt possible en la política del seu país. I ho va aconseguir: Va ser presidenta de Pakistà dos vegades, tot i que el seu govern es va vore molt assaltat i perjudicat per una oposició molt dura (segur que molts homes ultrareligiosos odiaven que una dona manara) i per certs escàndols de corrupció sumats al ja de per si corrupte i caòtic Pakistà.

Per si no tenia prou feina i una vida prou dura, moviments extremistes islàmics van matar a son pare i a dos germans ja fa prou anys i l'any 98 es va haver d'exiliar a Dubai fins Octubre de 2007. Si, fa 4 dies. Una bassa d'oli, com podeu comprovar.

Entre les reformes que havia proposat al llarg de la seua carrera es trobaven millores de tipus social enfocades a la dona musulmana, promulgació de noves lleis que els podien donar certs drets front als "totpoderosos" homes etc. Aquest tipus de noves mesures no van poder ser portades a terme en el seu moment degut a la gran pressió que van exercir tots els demés grups polítics. Una llàstima.

Ara, després d'uns anys en l'exili, pot ser es proposava tornar a provar a ser presidenta del país pero es veu que açò no devia agradar massa als integristes islàmics com es pot imaginar i potser per això ahir van decidir matar-la.

dilluns, 24 de desembre de 2007

Pastissets de confitura 2007 Edition

La veritat es que estos dies només faig que ficar posts sobre menjar i com fer menjar...Es que, clar, hi ha que ficar calories damunt per a acumular graseta baix de la pell i aïllar-nos del fred este polar que caracteritze el litoral mediterrani.

Modus Operandi

1 - Fer la massa (els ingredients segur que depenen de cada uela i de cada poble), fer boletes i xafar-les sobre paper vegetal (que no s'apega tant) fins que quede una capa ovalada o redona el més fina possible sense arribar a ser transparent.



2 - Ficar a un costat de l' òval la confitura. La quantitat d'aquesta pot variar en funció de les calories que es vulga que el pastisset tinga. Aquest concretament pareix que en té un quintal, però no tots han ixit aixina! Després es plega la meitat de l'òval que no te confitura sobre el que si que en té, es xafa una miqueta per fora per a aconseguir que no se'n isca la confitura i es passa la rodeta que veeu a dalt, per a donar-li la clàssica forma dentada.



3 - Es col·loquen en ordre a una llauna coberta de paper vegetal també. Aixina aconseguim que s'embrute molt menys i puc donar fe de que aquest truqui, és útil ja que costa molt llevar la confitura apegada després de la sessió de forn. Una volta en tens enllestida una, hi ha que untar-los per dalt amb ou batut utilitzant un pinzell de cuina i després es fica sucre a sobre en quantitat variable en funció de la llepoleria del consumidor! Es a dir, quant més sucre més dolç.



4 - Després de tot el procés, uns 20 25 minuts de forn a 200 graus si fa no fa. En aquest punt no estava massa atenta, perque sol controlar més ma mare les entrades i les eixides del forn.



5 - Voila!






I entre estos i una llanda que quedava al forn sumen la indecent quantitat de 167 pastissets!!!!!!


Edition 2006, here. Jo em pensava que l'any passat havien sigut 135 i no, van ser 141. Anem augmentant!

I jo continuaré sense menjar-me'n ni un! Aiiii, tant feina per a no gaudir-la!

Passeu-ho bé esta nit!

dimarts, 18 de desembre de 2007

Pilotes

Bueno, un post molt més lleuger que l'anterior sobre la fotografia...i menys trist!

I es que aquest Dissabte he aprés a fer les pilotes de la supertradicional (almenys ací a Onda)paella en pilotes del dia de Nadal.

El secret s'ha saltat una generació, ja que ma wela anava fent-me el seguiment i contant-me a mi i no a la mami (jiji) alguns truquis fruit de la llaaaarga experiència que té.

Es necessita un pa de poble d'ixos redons de quilo, jolivert, pinyons, carn picada i satgí o saxí (no se com s'escriu, es greix de porc tal qual) i ou.

Aixina sense enrotllar-me molt que és tard: Es ratlla la molla del pa fins que es quede en pols, es sofrig el satgí fins que es reduisca a quasi no res i es retira el que no s'ha acabat de desfer, es frig la carn picada damunt del satgí desfet, sense que s'arribe a dorar ni fer completament i es fa una mescla en una olla gran del pa i la carn on s'afegix els pinyons i el jolivert. Després es fan les boles. L'ou no se en quin punt entra, perque en ixe moment de fer-les jo ja no estava!

I ací teniu un reportatge gràfic aixina un poc cutre (gràcies a la escasa qualitat de la càmera del meu mobile phone: no ha tornat a ser el mateix des de que el pobre va perdre una peça...):


Mesclant el pa ratllat amb el jolivert a dins d'una olla

Fregint el satgí trossejat en una paella gran.

Damunt del satgí, va la carn picada!

Després al congelador i una feina menys! He de dir que a mi aquestes pilotes no m'emocionen massa, però aquest any les he de tastar segur per complir amb mi mateixa! :D

dilluns, 17 de desembre de 2007

Història d'una fotografia

Un dia dels que arreglem el món al nostre benvolgut Xaplin, vaig dir que havia vist en les notis de Cuatro, una foto d'una dona Ruandesa abraçant la seua filla de 13 o 14 anys i darrere d'elles dos, recolzada contra la paret d'una casa, a una altra.

La història que contava Gabilondo sobre la foto era la seguent: Aquesta dona va ser violada per algun soldat cabró durant el genocidi de Ruanda de meitat dels 90. Per aquells moments, ja tenia una filla menuda que es a la que abraça i bueno, va quedar embarassada del soldat i va tindre a una segona xiqueta que es la que apareix darrere.

Esta dona es considera deshonrada (jo també em consideraria més o menys així) i la seua forma de pagar la frustració i el trauma que li va causar la violació és fent que la filla menuda li servisca d'esclava de la casa; ni la vol, ni la considera igual, ni la tracta bé. No recorde si amb l'ajuda d'una ONG o sense ella, aquesta senyora, ARA "està començant a perdonar" a la seua filla per haver nascut.

I la foto en questió és aquesta:


Foto feta per Jonathan Torgovni


Les guerres no m'agraden gens i si damunt van acompanyades de violència sexual (o religió, que també es una combinació frequent) cap al col·lectiu de dones del país, menys encara.

Ah, més fotos (lamentablement) xocants ací. No tenen desperdici.

dijous, 13 de desembre de 2007

La cua del supermercat

Ahir de vesprada ma mare i jo vam anar al Mercadona a comprar 4 coses que feien falta per a casa. Estavem en la cua per a pagar i em va dir "ara vinc" i se'n va anar un poc més enllà, a mirar uns mantells de paper amb estampat nadalenc.

De sobte, em va vindre un flash a la ment que duia temps adormit: Recorde que quan era menuda, en Dissabte de matí me'n anava a fer la compra amb ella. Sempre que arribàvem a la cua de la caixa em deia: "ui, se m'ha oblidat açò" i clar, se'n anava a buscar la tal o qual cosa sense deixarme el monedero i jo mentre, feia cua. Sempre tardava uns minuts en tornar i jo, paràsit pre-adolescent de 11 o 12 anys, veia avançar la cua inexorablement i cada vegada em sentia més i més nerviosa pensant que, clar, una vegada embossada la compra, la caixera em demanaria uns diners que no duia i em renyiria per obstruir la cua...."I jo sense ma mare!", pensava.

Ahir, per un segon, em vaig sentir com aquella jo pero 10 anys més tard. Per un segon, vaig pensar que no duia ni un cèntim i que la caixera em renyiria... Quin absurd! Si damunt era més jove que jo! :D Afortunadament, 10 anys donen per a molt i quan em va tocar el torn de passar els productes per caixa li vaig fer a ma mare un "txxxxx" cridant-la i sen va vindre ràpidament amb el monedero a la mà.

dimarts, 11 de desembre de 2007

Coca de la bona

Com moltes sabreu, a casa meua els dies de festa impliquen fer coques variades, dolces o salades. El Dissabte de matí, aprofitant el sant i cumple de ma mare, tocava fer coques salades. A les 10 del matí, ma uela, ma mare i una servidora (mon pare va contribuir un ratet fins que jo em vaig dignar a alçarme una hora més tard...o eren dos? jiji. Era una, de veritat) es van ficar a pastar i a emplenar coques.

Vam fer una coca de tomata amb pebrera, una sense, dos pastissos de queradilla (si, queradilla) botifarra, llonganissa i ou dur, dos més de verdura, un cocot menut (i hiperensucrat) per a ma uelo i un que no recorde ara de que era. Quant ocupa de fer tot açò? La veritat es que costa bastant tot i que erem tres persones i comptant que ja tens la mescla preparada, es a dir, la tomata cuita, la verdura trossejada i guisada, la queradilla tallada...etc. Crec que vam estar des de les deu fins la una i mitja , pero el resultat val la pena, vos el presente a continuació:








Boooo! Tat que si? Doy fe!
Número de calories? INCONTABLES!
Satisfacció post-dinar? Assegurada.


dimecres, 5 de desembre de 2007

El poooont!

Yes! Ací està. Done gràcies als profes de Ampliació de Matemàtiques, Arquitectura de Computadors II i Enginyeria del Programari per no donar classe aquest Divendres 7...així una servidora...NO TORNA A CLASSE FINS DILLUNS!!! YUJUUU!!! La de temps que feia que no es donava una conjunció planetària com aquesta!

Hui he aprofitat el dia desde que he ixit de classe:



  • Me'n he anat a comprar-me roba d'esport al Decathlon...si, convertir-se en Sporty Gin es lo que té...jeje!
  • He arreglat els meus pobres cactus (and more) que estaven un poc descuidats.Per cert, crec que tinc overbooking de cactus, quan els transplante en regale! :D
  • He fet una siesta, però hi ha que dir que només li puc ficar un suficient pq no he dormit tan apenes...falta de costum... :D
  • He llegit un ratet un llibre que fa dies que em van deixar: Jonathan Strange i el Señor Norrell (només en English a la Wiki). Ens el va recomanar el profe d'Algorísmica el curs passat passat i la veritat es que de moment m'esta agradant bastant. Son uns mags de l'Anglaterra del S.XIX que es pregunten perquè ja no hi ha màgia a Anglaterra i intenten recuperar-la! Dit així pareix que seduisca poquet, pero val la pena que esta molt xulo! Ja vos faré un monogràfic quan acabe el taco de fulles que té.

  • També he jugat al Guild Wars Nightfall durant 2 hores estupendes! Des d'abans de fira que no em recreava tan bonament!

  • I aquesta nit, birreta fresqueta al Xaplin! :D




Ponte Vasco da Gama, Lisboa. Aquest pont fa uns 20km de llarg, quasi quasi com EL MEU! :D.

I'm Happy!

dijous, 29 de novembre de 2007

Hola!

No res, mentre espere a que l'ordinador calcule la generalització del problema dels Missioners i Natius que han de creuar un riu, mitjançant una tècnica voraç (Greedy) i una altra de tipus A_estrela (agafe aire i continue) escric 4 línies per distrau-re'm.

Fa unes 3 setmanes que vull anar a la perruqueria, des de Fira que vull anar a llavar el cotxe, el Dimarts per la nit volia dedicar-me un poc de "temps per a mi mateixa" i currar-me un dvd LightScribe i vaig acabar fent una feina de classe que se m'havia oblidat. Hui m'he passat 7 hores del dia treballant en una primera versió d'un compilador... La veritat és que em vindria de puta mare que el dia tinguera 4 o 5 hores més, almenys estos dies.


A lo que em dedique és al que veeu a dalt. Jure que els dibuixos els han fet els professors amb Paint (una era i és negada per al dibuix, pero açò passe de castany fosc, eh!). Si, el clàssic problema que tot el món haurà resolt a dintre d'un power point. Almenys en aquesta versió els natius no es mengen als missioners (i per fi ixen menys mal parats), sinò que els missioners son els que, si son més, bategen als natius i tú perds el joc!

Bé, la idea és aquesta, però...que passaria si en lloc de tres capellans i tres natius, haguerem de fer passar 80 persones de cada amb una barqueta de 2 o 3 persones? Qui passa primer? Qui em diu que la jugada que faig ara, 23 moviments més enllà no serà errònia? La cosa es complica per a fer a mà, eh! Ací és on entra l'ordinador: ha de resoldre aquest problema basant-se en dos estratègies de resolució on cadascuna d'elles té una peculiaritat que no contaré per a no avorrir-vos! jeje!

He de provar 20 casos distints i quan el problema es comença a fer grandet (per exmple, 30 missioners, 30 natius i una barca on caben 8 persones) la cosa comença a tardar i a tardar per a trobar la solució (una no té un Quad Core d'ixos tan moderns :D ) i em dona temps de perdre com a mitja hora en escriure aquest post!

Espere tornar prompte...

PD - Aquest és el primer post que escric des d' Ubuntu, un sistema operatiu basat en GNU/Linux, lliure, senzill d'utilitzar i que podeu descarregar gratuïtament des d'ací És una ISO que hi ha que gravar a un CD o DVD!

PPD - Este post si que m'ha quedat freak! YEAH!

dimecres, 21 de novembre de 2007

La maté porque no era mía...

Bé...actualització ràpida i trista:


La veritat és que poc puc dir del tema q no s'haja dit ja... És indignant. És lamentable. Ell es un puto inmadur que no sap suportar una separació....i el problema es que com ell, hi han milers més...espere no topetar-me'n a cap. Qui s'han cregut que són per a acabar amb una vida? Que passe, que tot allò que no aconseguixen ho han de destruir? Per tant, haurien de matar al cap de l'oficina? Al fontaner que havia de vindre ahir? Al treballador del Corte Inglés que no els ha portat a hora la pantalla de plasma panoràmica? Pse! Esta gent no hauria d'haver nascut, com molta altra.

Per altra banda, setmana intensa: ahir un control d'Arquitectura de Computadors II, demà un de Processadors de LLenguatge dixos sobrevinguts que no t'esperes, el dia 4 examen d'Ampliació de Matemàtiques (AAAAAAH! terror!)i tot açò sense dixar de anar a classe amb les seues hores de pràctiques que s'han d'entregar i tot! Horrible!

En fi, algun dia fare una dissertació sobre els crèdits ECTS que tant s'estil·len ara a la UJI.

Recolliu-me amb paleta allà al Dissabte!

dilluns, 12 de novembre de 2007

Ni tsen ma pu pitsuei?

No res, a petició popular diré 4 coses sobre lo del rei (jiji):

Una sempre (bueno, sempre no...desde que tinc més o menys ús de raó) ha pensat que quan els caps d'Estat es reuneixen en cimeres d'aquest tipus, deurien adoptar un to una miqueta més neutre, especialment davant els mitjans que, tot i que fan la seua feina, son els que realment alcen pols i remolí. (;) )

És per això que Chávez se podria haver callat la boqueta estant en ple directe i dir-li lo mateix a ZP en l'habitació del costat, pero... realment a este home li interessava dir-ho d'amagades a les càmeres? Jo crec que no.

El dia 2 de Desembre (si mal no recorde) a Veneçuela hi haurà una espècie de referendum. En aquest referendum, es votarà el càrrec vitalici d'Hugo Chávez com a president d'aquest país. Si, açò és un eufemisme de dictador, pero potser preferirà la primera acepció.

L'amic Hugo a la seua terra i terres veïnes fa una super propaganda contra els Estats Units i contra "el imperialismo europeo" amb el que el 60% del seu electorat està encantada. La política a Sudamèrica està marcada per les passions, els escàndols i les coses rares (que ací també hi ha, per supost, però tenen un altre aire) i com heu diria jo...hi ha que mantindre a l'electorat calentet i demostrar que tu eres l'amo i que a tu no et calla ningú i quin millor lloc per a demostrar-ho que una cimera aon hi han 23 caps d'Estat de parla castellana i centenars de càmeres que esparciran el teu comportament pel món? I que millor publicitat que continuar dient en els següents dies coses sobre ixe tema?

Personalment crec que el tal Chávez buscava algo més que bulla amb ixes paraules a ZP. Jo pense que buscava enfortir la seua imatge front als veneçolans i reeixir dictador el dia 2 del mes que ve.



Ací tenim el re-refregit del video d'algú que ho viu amuntó...és el de la duració que més m'agradava i on ixia tota la intervenció completa de ZP.


En quant a Juanca...la veritat es que no se...supose que es deguere sentir ofés i nerviòs al vore que la conversació derivava en una cosa que no estava estipulada, que no dixava parlar a ZP tot i que era el seu torn de paraula, que eren unes ofenses innecessaries (jo estic totalment d'acord amb Chávez en lo de que Ansar es un punyetero fascista, pero...) i portades pels pèls en ixe precís moment, així que l'home es va toflar, i pataplaf! Volta al món en uns minuts.

Jo no entenc gens de diplomàcia pero me pareix a mi que en quant un comença a desvariar no està de més que el facen callar, no?


Ah i en tanta tonteria li van donar temps a ZP a pensar una frase de llibre i quedar estupendament bé cap al final de la intervenció.

Si es que la política es com un punyetero parvulari! Per cert, el títol és cortesia de la xinesa que va de quan en quan a l'Hormiguero a traduir frases famoses/gracioses...endivineu quina ha traduit al xinés aquesta nit? Exacte! :D

dimecres, 7 de novembre de 2007

Dóna sang

Hui, per primera vegada a la meua vida, he anat a donar sang. Des de que estic a l'UJI, tots els anys he vist com montaven la paradeta al jol de la ESTCE (Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals pa qui no heu sàpia, "El meu edifici" per a abreujar) però tot i que moltes vegades han vingut les infermeres a captar-nos, sempre m'ha fet certa aprensió a pesar de que volia donar-ne.

Aquest any s'ha donat l'alineació planetària perfecta: Una classe molt avorrida d'una hora i companys que volien també donar sang pero que no s'atrevien.

La veritat es que estava un poc intranquila perquè era una cosa nova per a mi, pero al final no res, no he tingut cap problema. Un infermer molt amable, m'ha pujat la camilla un poc cap a dalt per a evitar marejos i m'ha dit q obrira i tancara la ma repetidament mentre tinguera l'agulla clavada. Al principi he notat una sensació rara, com si duguera moltes sense menjar, pero d'ixe estat no he passat. L'agulla molestava una miqueta, pero que colló, tens una agulla clavada...això ha de molestar per força! Jo pensava que acabaria en 3 infermers al costat aventant-me pero no, per a res del món!

No res, estic contenta perque almenys he contribuit a que algú utilitze aquesta sang per a (potser) millorar la seua salut, a mi també m'agradaria rebre el mateix tracte si fóra necessari...

Crec que a la pròxima repetiré, a més m'han donat una camiseta rogeta i una Coca-cola (m'he comedit al bocata de pernil, pero perquè havia esmorzat jiji!)

Ale, tots a donar que no es res! :D

dilluns, 5 de novembre de 2007

Sopa de LLetres

No se si heu he dit alguna vegada però la sopa de lletres es la meua favorita, per la qual cosa, una noti com aquesta em fa gràcia.

Supose que en algun espai friki dels telediaris heu haureu vist, però allà va:

Un xic, una vesprada de diumenge discutia amb una amiga si en un paquet de sopa de lletres estarien totes les lletres. Com es veu que tenien poc que fer, es van ficar a vore quines estaven i quines no i van comprovar que la U i la W no apareixien. Per a donar a conèixer la noticia, el xic es crea un blog, intenta contactar amb Pastas Gallo als quals els envia una carta, un mail o ves a saber que reclamant que ficaren aquestes dos lletres a dins dels paquets de sopa... Uns dies després, apareix en distints mitjans de comunicació i la cosa comença a tindre cert bombo.

En fi, uns mesos després de certes conversacions amistoses amb el personal de la empresa, aquest xic ha rebut un correu que tinc a bé copiar ací:


Hola, Abel, soy Silvia

Como te prometimos, tenemos ya los moldes de la U y la W que echabas de menos. También hemos incorporado la Ñ y la @ para ponernos al día y dar gusto a los Muñoz y los Iñigos, entre otros.

Respecto al momento justo en que puedas adquirir paquetes con dichas letras, dependerá mucho de la rotación de esta pasta de sopa en cada cliente.No dudes, no obstante, de que no tendrás que esperar hasta entonces para pasar otra entretenida tarde de domingo: Te haremos llegar un par de paquetes para que escribas a tus amigos, con todas las letras.

Respecto a la visita a Fábrica, no hay ninguna de adultos prevista para antes de febrero. Tenemos a un par de grupos de universitarios y uno de jubilados en el 1er trimestre del 2008. Nos pondremos en contacto después de Navidad para ver si puedes –y quieres- coincidir con ellos.De todos modos, te avisamos de que, por política de confidencialidad, está prohibido llevar cámaras de fotos o vídeo, así que no podrás colgar imágenes en tu blog de nuestras instalaciones.
Nos hablamos entonces, a no ser que se te haya ocurrido otra genialidad para ocupar tus tiempos muertos, que me afecte.

UN CORDIAL SALUDO


Deu donar gust aconseguir aquestes coses...:D

PD - Ah, per cert: Hi ha justificació tècnica per a que no apareguen aquestes lletres...hehe!

dijous, 1 de novembre de 2007

Trabaja, Consume, Muere (about t-shirts)

Superada la mala gana i el bon costipat que he agafat després de Fira, torne a la blogosfera!

Aquesta setmana ha sigut de recuperació, acabar alguns treballs i intentar arreglar un ordinador que esta maleït. Lo habitual! Ahir vaig anar a comprar-me algo de roba a Salera (necesito consumirrrrr :D) i a fer més ric, si cap, al Grup Inditex. I res, el mateix problema i la mateixa frustració de sempre: les talles. Vinga provar-me jerseis, camises i camisetes i xico, que no hi ha forma de que facen les talles una miqueta més grans! Pero no vull tirar per ixe costat, que m'encenc!

El cas es que em va pegar per mirar on s'havien fabricat i clar, eren paisos com Bangladesh, Mèxic, la inefable Xina o la Índia. Total que, divagant divagant, vaig arribar a la conclusió de que tenia poc de sentit anar a comprar-se una camiseta a Berlín o Londres, ja que a part del lletrero de la ciutat corresponent, la camiseta té tant de alemana com una servidora.

Al arribar a casa vaig mirar quines camisetes tinc de comprades a l'estranger i aquestos son els resultats:

  • Una jaqueta de cotó que posa Lisboa, ha sigut fabricada als Emirats Àrabs Units.

  • Una camiseta que em va portar el meu germà d'England, es Made in Malasia.

  • Una camiseta que em van portar els papis de Berlín, es Made in Mèxic.

Clar, açò no té res de nou ni d'estrany (lamentablement, es globalisation power...), però lo seguent que vaig pensar es que la pròxima vegada que vaja a algun lloc, casi que em regalaré millor una bona fartera amb menjar de la zona, que segur que em dura molt menys que la camiseta, pero almenys això si que és autòcton i me llena de orgullo y satisfacción.


divendres, 19 d’octubre de 2007

Nostàlgia

Quan vas a l'institut la vida, encara que en el moment no ho parega, es rosa: Tens totes les vesprades lliures per a gandulejar, estudiar, ixir amb els amics, fer la siesta, jugar a l'ordinador, llegir...Fer lo que vulgues, simplement. Vale si, després arriba la temporada d'exàmens i et pots agobiar una miqueta, però quan arriba Fira, que!?

Ah! Pues quan arriba Fira, tens 8-9 dies de vacances i no tens deures, et passes el dia rodant pel carrer i la única preocupació que tens es comprovar si pots beure't més cubates que la nit anterior sense caure a terra d'intoxicació etílica.

Clar, passen els anys, et convertixes es tota una universitària o tota una curranta i que passe quan arribe Fira? Pues en el meu cas, passa que has d'anar a una pràctica el Dilluns de matí i tornar corrents perque és el dia de les paelles i no te'l pots perdre, que el Dimarts has d'entregar uns exercicis en mà i anar a pràctiques fins a les 8 de la nit, que el Dimecres a les 8 del matí tens un examen merdós de 3 temes (ergo no me puc tajar el Dimarts nuit) i que el Divendres de matí tens revisió a l'oftalmòleg... I a això hi ha que afegir que el Dilluns 29 he d'entregar una pràctica d'una assignatura i un treball d'una altra...

I clar! Quan una tenia la intenció de bufarse en major o menor mesura tots els dies, anar poc a classe i fer menys els "deures", pues claro, es un poc trist vore el percal de setmana que m'espere...D'on trauré el temps per a tot? Anirem improvisant...

Si hi ha algun lector del blog de menys de 18 anys que encara no treballe/vaja a l'universitat, soles li dic una cosa respecte a Fira: DIVERTIU-VOS AMUNTÓ QUE AMB ELS ANYS, LES FIRES TENEN UN ALTRE AIRE!

No res, de moment me'n vaig a dormir la siesta i a agarrar energia per a esta nit...que promet ser...dura? :D Yes!

dimecres, 17 d’octubre de 2007

Tengo una pregunta para usted

Lo reconozco: jo sóc d'ixes que s'han tragat el programa d'ahir senceret i em va agradar. L'he vist esta vesprada a YouTube (God Save...) perquè ahir nit havia d'estudiar per a un control que tenia a les 8 del matí de hui.

De les tres intervencions que van haver, la que em va parèixer més contundent i la que més em va agradar va ser la de Carod-Rovira. Ell, com a persona, no és sant de la meua devoció, pero en la meua opinió ahir va saber defendre les seues idees més convincentment que els altres dos i d'una forma molt més clara.

Ací teniu els 40 minuts d'intervenció: (no, no es un tostó, mireu-lo un rato! :D, jaja)




Vos recomane aquest front als altres dos!

Son molt bons els dos moments on els contesta a dos de Valladoliz, que (com ja haureu vist a la TV) en lloc de dir-li Josep LLuís, li amollen José Luis al·legant que ellos el catalán no lo entienden. (minut 18-19 un xic jove, l'altra senyora quasi al final). No es questió de que lo entendais o no, és questió de respetar el nom que té una persona encara que siga catalana i vos done repeluco. Es que hi ha que ser subnormal i tancat de ment, collons. Ni voler pronunciar un nom correctament!

Lo mateix passa amb paraules com Sabadell o Maragall, per ficar dos tòpics, que en boca d'un "castellano-leonés" (cite textualment al xaval del minut 18 del video) passen a ser MaragaL i SabadeL! Imbècils! Que la LL de calle, llave, tornillo o carretilla ja no forma part de castellà? Sabeu fer la LL a final de paraula, lo que passe es que no vos done la gana!

Ací teniu l'enllaç a tots els videos del programa d'ahir, pujats a YouTube per RTVE.

diumenge, 14 d’octubre de 2007

Zattoo - Tv to Go

Ja fa temps vaig llegir en un article de la secció de Tecnologia de El País, un text que parlava sobre un programa gratuït que servia per a vore televisió al teu ordinador. Em va extranyar, per que fins el moment tan soles coneixia el mètode de comprar una targeta especial de TV per a l'ordinador a la qual connectes el cable de l'antena.

Com soc amuntó gossa, no ho vaig provar fins que fa uns dies un company de classe em va comentar que s'havia baixat el programa i que anava bastant bé. Així que jo també me'l vaig baixar, clar!

Només hi ha que entrar en aquesta pàgina , descarregarse els 16 Mb que ocupa el programa i instal·lar-lo al teu ordinador. Això si, t'has de registrar en la pàgina, però és gratis i es fa en un minut. Quins canals hi han? Això depén d'on estiga localitzada la teua IP, però es pot agarrar La 1, la 2, Antena 3, Cuatro, La Sexta...i altres internacionals com ABC News Now o Deustche Welle, que sempre poden vindre bé per a practicar idiomes!

Després quan obriu el programa, trobareu una cosa TAN SIMPLE I SENZILLA com açò:


Complicacions ni una, eh! :D



On soles tindreu que sel·leccionar el canal que voleu vore i esperar uns moments.


Ah si! Només aconsellable per a connexions ràpides de més d'1Mb, més que res perquè sino ho voreu malament i a tropessons. També és baixable a les sales d'ordinadors de la UJI, ho dic per si algú preferix canviar la classe del moment pel programa d'Ana Rosa. ehehe! :D

divendres, 12 d’octubre de 2007

El meu gest

Bueno, ja que el Sr. Rajoy volia que tots tinguerem un gest espanyol en el dia de hui, jo ací li'l presente gustosa:

No estaria de més recordar-li a este home que hui és el dia de la Hispanitat i no de la Espanyolitat, ja que hui es celebra que Cristòfol Colom va arribar a Amèrica, concretament a lo que hui son les Bahames, i no que el pueblo español es lo más de lo más y mola mazo. No. Com els mole fer a estos politics populisme i demagogia barata.

La campanya d'aquest home va ser finançada quasi al 100% per diners de la Castella d'Isabel la Catòlica i també per alguns de Portugal. No es que els demés europeus no tingueren diners per a anar, no. Pero resulte que el papa del moment, Alexandre VI, era més amigui (amigui i la untà que li van pegar) d'aquestos dos països i va "decidir" beneïr el seu viatge, amb la qual cosa la resta dels països (França, Anglaterra, Holanda) no podien anar a comerciar. Uns anys més tard, aquest seria l'origen de la pirateria i els corsaris, pero això és un altre tema.

I nosaltres? Bé, pues más de lo mismo: Es va prohibir als comerciants i nobles d'Aragó, València, Catalunya i Balears participar en aquesta lucrativa travessia transatlàntica, de forma que els lingots d'or i plata que venien del Nou Món, soles plenaven les arques de Castella (i Portugal).

No veig motiu de celebració quan en aquesta zona no es va vore ni un duro del que es va expoliar d'allà! (En part, m'alegre, perque vaja masacre als pobres indis...)

I ara el Rajoy de turno vol que celebrem aquest dia? Vaja-se'n a cagar vosté i el seu centralisme ranci.

dimecres, 10 d’octubre de 2007

Ambientadors de cotxe i valencianets al volant

Una, quan s'alça a la indecent hora de les 7'30 del matí per anar a l'UJI, està molt molleta al volant. No es que vaja a 50, pero bobaes poques a ixes hores del matí perquè no estic centrada. El cas es que a estes hores, et trobes a molta gent de Valencia (provincia) que circulen per aquestes carreteres i venen tots estresats, malconduint i damunt t'estresen a tu.

Este matí un d'ells ha decidit tocar-me els ovaris: anava exactament a la mateixa velocitat que jo, pero no adelantava tot i que podia. Jo m'he armat de paciència, he enxufat la ràdio i he procurat ignorar-lo, pero el tio continuava darrere. Accelere. Ell apegadet al meu cul. Frene. Ell també. I aixina durant un bon rato. Al final, el Xumàquer que una du dins ha decidit fer-li la "jugada bruta" al valencianet a vore si em deixava estar: He frenat un poc per a que ell frenara més, he colocat 4ta, acceleró i cap a davant! Ciao és el que he pensat. Pues no...

Supose que el tio s'ha enfadat i 1 minut més tard el tornava a tindre apegat al culet del meu cotxe. Ací ja anavem els dos pel carril de la esquerra i jo circulava quasi a 130. Bé, es veu que el tio ja s'havia fartat de molestar i ara tenia pressa. i com estava al carril esquerre, volia adelantar. PERO NO! ARA ERA EL MEU MOMENT DE TOCAR LES PILOTES!

Com podreu imaginar, no m'he apartat de l'esquerre i el tràfic que hi havia no li permetien passar-me per la dreta. Total que el tio s'ha fartat de ferme les llums i de pitar que servidora lo únic que feia era partir-se el cul del mig ouet cabrejat! Al final se'n ha entrat per Castelló Sud i nunca mais se supo. M'he sentit amuntó realitzada!

Per altra banda, ma mare té la mania que el meu cotxe fa una olor rara. No se a que va a fer olor, com no siga a plàstic i a tapisseria relativament nova! Res, una mania com una altra pq jo no notre res estrany. El cas, es que com sap ser molt insistent (totes les mares tenen aquesta virtut), l'altre dia que vam anar a Mercadona em va dir que fera el favor de comprar-me'n un que el cotxe feia pudor.

Tot i que pagava ella, me'n vaig agafar un baratet d'ixos de 2 euris. Hi havien dos i vaig triar el Marino, que una volta ficat no se que collons té de Marino, pero en fi.

Veeu el garrulo este comparant l'ambientador amb el logo de Vodafone? Pues ixe és el maleït ambientador pudent i fatídic, soles que jo la punteta ixa que li ix, la tinc a la dreta i pareix el cap d'un pardal...jajaa!


Pues no se si ha sigut pitjor el remei que la enfermetat, perque tot i que no fa mala olor magobie moltissim el que hi haja una olor aixina forteta soles obrir el cotxe! Ara em donen ganes de tirar el p*** Ambipur per la finestra, anarme'n a la caseta a fer un manoll d'espígol, ficar-ho en una bosseta de tela i almenys serà molt més natural que la cosa ixa reconcentrada!


Oi quina agonia!

PD - Ademés el molt ben agraït venia amb un recanvi gratis...


dijous, 4 d’octubre de 2007

La desgràcia de Najma

Najma, de 16 anys, parla en to caut, monocord. Després de l'ocorregut, ningú sap si algun dia tornarà a parlar amb naturalitat. Al nas, encara llueix la fina arracada que dona testimoni de la seua virginitat. Porta un mocador rosa que li enmarca el rostre, bell i redó, amb els pòmuls marcats i els ulls grans, tot i que hui es mostren apagats i sense expressió, com els d'un cautiu.

S'asseu al costat de sa mare al llit on es va produir l'incident, i intenta contindre el plor al contar-ho.

Fa un parell de setmanes, a la una de la nit, cinc homes, o potser sis, van irrompre a la vivenda familiar, una casa menuda situada en una xicoteta parcel·la de Nizampur, al sud del Punjab. Es van identificar com a policies i van dir que hi buscaven armes. Un d'ells va apuntar amb una pistola a sa mare, mentre un altre inmovilitzava al seu germà Rizwan de 9 anys. Després, dos individus van subjectar a Najma a sobre del llit i un altre la va violar.

La mare explica que el cap de la banda es tapava la cara amb una bufanda, pero va reconèixer la veu ronca del seu veí, un agent de policia que viu a 180 metres de la casa i que es vol apoderar del camp de blat que la familia de Najma cultiva com a arrendataria desde fa 40 anys.

Segons la denuncia que va presentar el pare de Najma a la comissaria, la agressió va ser una represalia per la seua negativa a abandonar el camp de blat.

Després de la violació, els atacants van passar uns minuts registrant la casa. Al ixir, van llançar una advertència: O se'n anaven del poblat o tornarien a per l'altra filla.

La de la dreta és Najma

Com acaba la història? Najma té la desgracia de viure al sud del Punjab (Pakistà), una regió on els britànics van recompensar als seus aliats locals amb la concessió de terres i certa autonomia. Aquestos senyors feudals, des d'aleshores imposen la seua llei al marge de l'autoritat pakistaní i es veu, que per aquestes terres la violació de les dones s'utilitza com a instrument de justicia tribal: l'adulteri d'un home es castiga violant el grup a la dona de l'adúlter, com si tinguera alguna cosa a vore.

Bé, el cas es que la policia es 100% corrupta i no soles va arxivar el cas i la denúncia d'aquesta pobra xica, sino que la última sentencia de l'inspector de la zona va ser que Najma no havia sigut violada, que mentia per a protegir a son pare que havia agredit al policia (la revista afegix que son pare té 70 anys i no es pot moure) i que les proves mèdiques revelen que Najma és una "fornicadora habitual".

Com a guinda, el tal inspector assegura que es va traslladar personalment a la mesquita on, entre 60 i 90 persones, van declarar que el veí era un home incapaç de cometre aquest delicte tan greu per la qual cosa, es va tancar el cas.

Es TAN INDIGNANT, que ara mateix no se com aclarir-me per a opinar. Ho deixarem per als comentaris si cal...

I lamentablement passa tots els dies arreu del món.

Extret del National Geographic, Setembre 2007

Resta de l'article i les fotos ací

divendres, 28 de setembre de 2007

Os miudos portuguesos

Bueno, ja que veig tant d'interés per saber com es la humanitat masculina portuguesa vos ho conte en un post a part.

Els xics portuguesos no son fashion, la veritat es que tenen un aire més be desastrat: Pantalons caiguts en distinta mesura, camiseta de mànega curta normal i corrent, sabatilles Vans o les Reebok blanques clàssiques de tota la vida i pel llarg. Bé, no es que tinguen una melena fins els muscles, pero lo habitual es que el duguen llarg i despentinat, com si s'acabaren d'alçar.

Per altra banda, si a alguna li agraden els rossos, heu té difícil ja que quasi es poden contar amb la mà els que tenien el pel claret i els ulls blaus (i que jo vaig vore). Els portuguesos en general, son més foscos que nosaltres, això no significa que no hi hagen destenyits/nyides com jo, pero em pareix que son minoria. L'estandard de xic podria ben bé ser ulls color marró fosc, pel castany fosc i pell bastant bronzejada.

En quant a guapura: Són guapos. Son guapos i abunden. Home, hi hauria que puntualitzar perque també hi ha gent normal i corrent,clar! . M'explique: Tu vas per Valencia i a molts xavals els mires perque van tan re-fashions que criden l'atenció i després son més lletjos que pegar-li a un pare o porten un quintal de gomina al cap de forma que estan pentinats i alhora porten incorporat el casc de la moto. Els que jo vaig vore a Lisboa, no criden l'atenció perque no van vestits de cap forma especial. Fins que no els tens davant i els mires a la cara, no et fixes. Això no lleva que mes d'un xic ens arrancara un "Uiiiii" la mar de poble a les 3 xiques de la expedició! De veritat, o hi han molts a Portugal o es que ixos dies estaven concentrats a la ciutat! :D

Per altra banda les xiques en general, em va pareixer que no eren tan mones (o potser em fixava menys en elles ;) ). Vaig observar que pareix prou comú que no es facen les celles i hi havien moltes que les portaven amb una amplària considerable. Per altra banda, pareix que siguen més deslligades que ells al vestir: Tan bon punt veus a una xica amb sabatilles Victoria blau marí i un top estampat, com una altra amb sandalies de goma de xiquet de color groc canari amb malles fins al turmell. Ah, i eternament pels despentinats!

Servidora no es que siga massa fashion a l'hora de vestir, però acostumada com estic a vore a totes les xiquetes Maris/Yolis/Jennis arreglades i maquillades desde el primer pel del cap fins les ungles pintades dels peus, pues em va parèixer un contrast brutal.

De totes formes, lo que jo dic és el que em va cridar l'atenció. No significa que no hi hagen xiques guapes, arreglades i depiladisimes. Parle del que vaig vore passejant pel centre!

Si voleu cotillejar una pàgina portuguesa, ací teniu l'enllaç a la web d'una sèrie d'adolescents que van a l'institut. Supose que serà molt a l'estil de Compañeros, Un paso adelante, o Rebelde Way (més conegut com a Rovellón Güey)

Morangos com Açucar (un morango es una fresa, ;D)

Més info en wikipedia ací

dimecres, 26 de setembre de 2007

Lisboa, dia 1

La jornada lisboeta va començar bastant de matí, vam arribar allà a les 7'10, tot i que els nostres rellotges encara marcaven una hora més. Estavem tots cansats i pàl·lids de la llarga nit que haviem passat a l'aeroport del Prat (BCN) pero el dia estava per cremar!


Vam arribar a l'hotel i després ens en vam anar a desdejunar/esmorzar per a agarrar un poc de força. La primera cosa que em va cridar la atenció es que en una cafeteria/panaderia que apenes media 20 m2, la gent fumava com a carreters, aixina que entraves a la panaderia i inclús l'ambient estava carregat, nuvolat, com si estigueres al pub. Almenys les pastes estaven
bones... :D


Se'n vam anar a la Fundació Calouste Gulbenkian que es un lloc on hi ha una col·lecció privada d'art molt sel·lecta de tot el món d'un magnat armeni del petroli que a part de comprar-se cases i cotxes es veu que també era aficionat a l'art. El cas es que a la seua mort, va donar tots els diners per a crear aquesta fundació i exposar la seua col·lecció als visitants.


Després vam visitar el jardí annexe a la fundació on, de tanta vegetació que hi havia estava quasi permanentment en ombra. Molt xulo. Aquesta es una de les altres coses que em van cridar l'atenció: jo suposava que Lisboa, al estar més o menys a l'altura de Valencia, tindria un clima aixina més secot, pero la influència de l'oceà pareix ser que fa que tinguen moltes més precipitacions que ací i la vegetació no te res a envejar a la de Galicia per exemple.


De vesprada vam anar al Museu Nacional d'Art Antic amb tramvia, sense pagar, per cert, perque allò es un caxondeo pare: La gent puja i baixa per les dos portes i no hi ha control ni res de res ni per part del conductor, un caos! Després vam passejar una miqueta pel barri aquell on està el museu i després, tot i que no era molt tard se'n vam anar a l'hotel a duxar-nos i descansar per a després ixir a sopar.

Lisboa, dia 2

Al dia següent tocava el Barri de Belém: Després d'un viatge en tramvia quasi infinit, vam arribar al Mosteiro dos Jerónimos que es un monasteri molt gran amb un claustre molt gran i també amb una quantitat de gent molt gran. Hi ha que dir que vam arribar a hora de turisteo pur i dur, pero en fi, massificació total que fa que la visita no siga tot lo agradable que una voldria.
Després vam visitar el museu d'Arqueologia annexe on es vam clavar a dins d'una casa que reproduïa uns banys tradicionals portuguesos. Quan dic clavar, es clavar, m'explique: vam reptar com a sangrantanes per a passar per un forat que separava dos habitacions per a vore des de dins, com era la "caldera" on es calfava l'aigua! De poble, ho sé.

Un apunt raro d'estos portuguesos es que no et dixen fer fotos en quasi cap museu pero per altra banda, a dins dels propis museus hi han sales habilitades per a fumar. No seria del tot extrany si no fora per que a dins de la mateixa sala, hi han obres d'art expostes que es poden fer malbé del fum...No se, em pareix un poc contradictori...

Després vam anar a la torre de Belém, que es una torreta que esta a la vora del riu Tejo que diuen ells i que servia per a vigilar i controlar qui entrava o ixia cap a la ciutat. Des de dalt de tot es tenien unes vistes precioses de tota l'aigua i la zona costera. Vam dinar en un parc proper i després, se'n vam anar justet a l'altra punta de Lisboa per a visitar l'antic recinte de lo que va ser la Expo 98. Ho han sabut reconvertir molt be, en un complexe on pots trobar un gran centre comercial (molt xulo, tant en disseny com en contingut), un gran aquari, zona d'oci, una zona ajardinada paralela al riu on hi havia molta gent que feia footing i diversos pavellons on es celebraven events i recepcions al estil Cevisama. També hi havia un telefèric on vam pujar i d'on es veia tot el complexe. Més tard, vam anar al centre comercial a visitar-lo i a fer més rics
als de McDonalds i KFC.

Es curiós vore com en aquesta ciutat i també en el complexe, no abunden moltissim les grans marques comercials que pots vore en Salera,per dir algo. Pareix ser que estan més potenciades les marques nacionals de productes, per exemple, ells tenen una cadena de tendes que es diu Worten que és l'equivalent del Media Markt de Castelló. També hi havia una cadena de roba
portuguesa (no recorde el nom ara) de la qual vaig vore algunes tendes, tant al centre comercial com pels carrers de la ciutat. Evidentment també pots trobar McDonalds, Pizzes Hut, tendes de Nike i algun que altre Zara, pero per a ser una ciutat algo més gran que Valencia i capital de país, no es tan bestial la cosa com al terreny mig ouet que en cada cantó hi ha una tenda així.

Lisboa, dia 3

El tercer dia vam anar a Sintra a visitar 3 castells/palaus. El dia estava boiròs i bastant fresc, pero millor perque la solana haguera sigut mortal. El primer que vam visitar es molt extravagant: igual veus en la façana una espècie de dimoni lleig fet en pedra, com una cupuleta pintada de groc amb estic turc, com un passadís exterior que rodeja el castell, com una paret amb taulells que tenen floretes com ves a saber qué. Jo no el catalogaria de bonico, pero la gracia està en la seua raresa. Bé.

Després vam anar a vore les ruines del Castelo dos Mouros, on es vam emocionar pujant les escaletes que hi havien apegades a la muralla ascendent i al final vam pujar fins al punt més alt del castell on una vegada més, vaig comprovar la gran verdor de la zona (Sintra esta a 25km de Lisboa en plena serra) i vam vore unes vistes molt boniques. Després vam tornar al poble on vam visitar el Palau Reial, que en veritat era algo plof. Lo únic graciòs que té es que les ximeneies de les cuines son dos cons de 20 o 30 metres.


De nit vam anar a sopar al Bairro Alto que, efectivament, esta muito en Alto. Per a accedir a ell has de pujar unes escales molt llargues, de potser 100 escales o més. Vam sopar en un bar que tenia pinta de pintoresc i després vam anar a ferse una copeta per la zona de pubs del barri. Buscaven un lloc on seure un rato i xarrar mentre ens feiem un cubata i després de voltar per allí cotillejant i refusar alguns intents de que algun xaval ens venguera, en aquest ordre: haxis, coca i marihuana (que normal, eh!?) ens vam clavar en un pub cubà (si, ho sé, anar a Lisboa i en lloc de sentir fados vam sentir a Celia Cruz, pero la vida es dura!) Em vaig demanar un daiquiri banana i estava la mar de bo!

Lisboa, dia 4

El quart dia, era Dissabte, així que com sabiem que hi havia mercat en una zona del barri de Alfama, allà que vam anar a fer cap. Quan vam aconseguir arribar (cada carrer era d'un pare, una pendent i d'una direcció) ens vam dispersar ací i allà cotillejant el que venien. En principi pensavem que seria de roba, fruita i ixes coses, pero no. Allí et pots trobar la col·lecció d'objectes antics més gran que pugues trobar. Cassoles de bronze, canelobres i espills amb floritures, videoconsoles velles, components d'ordinador (que no aniran ni de conya amb el dit de pols que tenien) tot i que també tenen paradetes de collars, de draps, tovalles, tapets etc.


Com hi ha qui va comprar, vam haver de tornar a l'hotel a dixar les coses i ja de vesprada vam visitar la Catedral de Sé, la Praça do Comercio, i vam passejar pel barri d'Alfama en plan tranquil i vam comprar unes làmines d'aquarel·la pintades. Per a descansar un poc, ens vam clavar a un Hard Rock Café a fernos una baratisima cocacola de 2 euros i mig!

Lisboa, dia 5

L'últim dia va ser light, de matí vam anar al Castelo de Sao Jorge: Un castell restauradissim i turistejat on lo únic que te de bonico son les vistes i que pots pujar a les torretes defensives. De vesprada, vam passejar més per una part del barri d'Alfama que no haviem visitat i vam pujar i baixar al conegut elevador de Santa Justa. Que es una espècie de ascensor de la època de la Torre Eiffel (1903 crec) que conecte dos zones de la ciutat que tenen un fort desnivell entre elles. Ja després, hotel, agafar maleta, agafar bus, arribar a l'aeroport, fer el check-in, esperar, volar, turbulencies, susto, arribada a BCN, esperar a l'Euromed de les 7 del matí i a les 9 i 15 del matí del Dilluns, arribava a Castelló i a les 10 estava en ma casa!

diumenge, 16 de setembre de 2007

Minolta SRT-101

No fa molt de temps vaig "descobrir" a un racó d'una prestatgeria la vella càmera de fotos de mon pare. Es una càmera que es va comprar deu fer almenys 2o o 25 anys i que sempre ha fet molt bones fotos. Així que, en plena eufòria fotogràfica, vaig decidir utilitzar-la només poguera. Pero primer hi havia que comprar una nova pila botó i alguns carrets de fotos.

Com alguns ja sabreu, el Dimarts que ve me'n vaig cap a Lisboa uns dies amb els companys de classe. Així, que el dia que la vaig vore, va ser el primer moment bo que vaig pensar per utilitzar-la. Ací vos la presente:



Vista quasi frontal

Vista d'un costat


La càmera a dins de la seua funda de pell super gastada

La senyora no és, precisament, lleugera com una ploma: No m'atreviré a dir que pesa 1kg, però més de mig segur! Aixina que durla darrere em costarà! Perquè aquesta i no la digital menuda i lleugera? Perque fotos en tindre igual (dels companys/es) i així varie una miqueta i de paso "aprenc" a fer fotos amb una càmera reflex de les de tota la vida.

dissabte, 15 de setembre de 2007

Sin wifi-o no puedo estar... wifi-o, wifi-o!

Quina tensió! Recordeu que aquest matí vos he dit que miraculosament i després de 4 dies, el Wifi havia a tornat a la normalitat? PUES NO PADRE!

Damunt que ara em toca compartir l'únic PC no-wifi de casa amb la famili, els molt p**** de Blogger tenen fotut lo de pujar imatges i no puc ficar el post que volia!

La vida em maltracta! Dolooooooooooooor!

dissabte, 8 de setembre de 2007

Barbàrie

Amb tots vostés, un tal José Tomàs al concloure la seua jornada laboral...


Jo es que veig escenes com aquesta i la veritat, la única paraula que em ve al cap es BARBÀRIE. No comprenc com molts ho qualifiquen d'art i comprenc molt menys quina satisfacció es pot trobar en vore com s'assassina, humilia i desangra cruelment a un animal. Després, molts seran del club "no abandones a tu perro", però ben be que es recreen mirant la mort del bou. És hipòcrita i incongruent.

PD - De moment soles em referia als bous de plaça! :D

dimecres, 29 d’agost de 2007

Ens coneixen pels incendis, ETA, Fabra i... Decathlon?

Obrir el correu i vore aquest banner publicitant el nou Decathlon de Castelló... No tiene precio.... :D

No res, ara que hem de començar una nova fase esportista de la nostra vida, potser hi hauria que fer una visiteta... MUAHAHAHA!

Castellón? Ah si, esa provincia que linda con Soria y que tiene un Decathlon muy grande, no? Mi tío fue y volvió para contarlo. Yo creia que era Terra Incógnita aquello. La jungla, sabes? pero se ve que tienen pasta, que aquello esta lleno de fábricas de azulejos y complejos hoteleros. Como se lo montan estos de provincias!

dilluns, 27 d’agost de 2007

How addicted to Blogging are you?

Si, estic MOLT avorrida i llegir el tema 4 de Sistemes Operatius: "Sistemas de entrada/salida", no està col·laborant molt a que jo m'ho passe be i estiga distreta... i clar...una acaba trobant coses com la seguent... :D

Questionari xorra i...revelador? Xan xan!


Mingle2 - Dating Site

Desaparec de la vida pública (soles per uns dies!)

Segur que m'heu sentit parlar d'un "projecte de Multimedia" que havia d'entregar ara a Setembre. El teniem avançat, jo diria que al 70% o una cosa aixina. Faltava aprendre a ficar unes fotos d'una forma determinada que el profe li diu "càrrega dinàmica d'imatges".

Misteriosament, amb la versió del programa que estavem utilitzant, Flash MX 2004, no aconseguiem fer això que el profe volia, per la qual cosa vam demanar ajuda a un company de classe.

Vam aprendre a fer això si, i també vam aprendre que la versió que s'utilitza a classe no es la del 2004 sino la del 2002 (gajes de no anar als laboratoris) i que els formats d'arxiu que generen son incompatibles.

Clar, ficats a baixar un programa que no tens, te baixes lo mes recient que hi ha. A part, de la versió del 2002 hi ha 1 per cada 5 o 6 dels altres. Mai esperaries que foren incompatibles dos versions d'un mateix programa de LA MATEIXA EMPRESA AMB SOLES DOS ANYS DE DIFERENCIA.

Problema? Sabem fer la càrrega dinàmica d'imatges al 2002 pero no al 2004, pero la resta del projecte esta fet a la versió del 2004.

Solució? Repetir el projecte SENCERET en la versió de 2002.

Consequencies? Xiques, esta setmana quede enclaustrada, ja traure les antenes al sol allà Divendres. Passeu-ho bé per mi...

dimarts, 21 d’agost de 2007

Unes fotos

Estic gossa per a pensar en escriure algo, aixina que...post de fotos que tenia per ahi...

Incongruències en Microsoft? jiji




Estos xiquets africans els contraten quan tenen 3 anys o aixina per a ser conductors en carreres de camells a Aràbia Saudí i quan ja pesen uns 20 i pocs quilos (que com no els alimenten arriben als 8 o 9 anys amb ixe pes) els tornen a les seues cases d'origen.

Figureu-vos lo perillos que pot arribar a ser per a un xiquet aixina de menut el caure del camell quan corre. Son germans i el que ensenyen a la foto es un altre germà que va morir al caure durant una carrera. Què trist. El que m'agrada de la foto es la mirada dels xiquets. Molt dura i trista per a la edat que tenen.


I jo no dubte que ho fareu en algun futur no massa llunyà... pero ja vos passaràn factura algun dia, ja...

dilluns, 13 d’agost de 2007

Coordinar

Es fa Dilluns i arriben les teues companyes al treball, ulleroses i cansades de matinar després del cap de setmana. Només les veus aparèixer per la porta, la cara se't transforma lleugerament i adopta una expressió com d'animal de presa. La víctima s'acosta a la seua taula, diu bon dia i encara sense haver-se pogut seure a la seua cadira, comences el teu atac despietat: "No has rellenado todo el formulario y está mal. Hay que repetirlo", "Que aún no sabes que los comerciales pueden tener varias zonas?", "Te haré hacer la facturación todos los días hasta que te acuerdes de que tipos de formulario aceptan los clientes" i altres etc, son les perles amb les quals dones alegria de bon matí.

I això que tú només coordines al personal. No es pot dir que sigues cap de res, que el teu sou siga especialment més elevat, ni que tingues privilegis que els altres treballadors no tenen. No. Res d'això. Eres una treballadora igual de putejada (o no) que els demés. Oblides que la empresa no es teua, que encara que dirigisques el "teu" departament amb mà de ferro, ningú t'ho agrairà. Ningú pensarà que que bé fas el teu treball i t'ho dirà. No. Per a pegar-se palmadetes a l'esquena i felicitar-se per la marxa de la empresa estàn els directors, que hi poden tindre l'esquena baldada de fotre's uns als altres.

Aleshores, perque prens aquesta postura de cacic o dictador amb les teues "subalternes"? No veus que es riuen silenciosament de la corona d'emperatriu que tu mateix t'has ficat? Perque no fiques un poc millor de bona cara a les persones que et rodegen i que poden cometre errors en el seu dia a dia? Segur que tu també els comets, pero evidentment, no vas a autoflagelar-te públicament. La perfecció no existeix, recorda-ho.

Li dedique aquest post a totes aquelles persones que el poc de "poder" que poseeixen dins d'una empresa el tenen super pujat. A aquelles persones que es creuen, almenys, directors o gerents de la seua miniempresa que es el departament al qual flagel·len i putegen a més no poder.

diumenge, 5 d’agost de 2007

Serrat & Sabina

Heu reconec. Anar a vore als dos corbs en concert em va agradar. I molt. Vaja per davant que jo no soc ni de Serrat ni de Sabina, no he sentit mai més cançons que les típiques: Mediterráneo, 19 Dias y 500 Noches o ixa de Princesa. Per això anava al concert amb una miqueta d'escepticisme perque pensava que seria l'única moniata que no sabria cantar ni una sola cançó i acabaria avorrint-me, pero després va resultar que en coneixia més de les que pensava i m'ho vaig passar la mar de bé.



Els concertistes

Hi ha que dir que a priori pensava que Serrat seria molt més estirat que Sabina. No sabria dir ben bé perquè, pero aquesta era la meua sensació. Després de sentir-lo dir paraules malsonants, fent equilibris amb un bastó al nas o dient el famòs "A Onda la claven fonda", em va pareixer molt més proper.


Serrat with his guitar

També em va agradar molt quan Sabina s'esforçava a cantar o parlar en català...bueno, en xurro pur i dur pq a voltes en dia una de cada, pero donava el pego, si.

Sabina i Serrat

Cal dir que saben entretindre al personal: soles feien que dir parides, fer rimes fàcils i diguem, tirar-se puntades de mala llet l'un a l'atre. Remember:

Uno al principio escuchaba a Nosequi y a Serrat, después al Dúo Dinámico y a Serrat, después a los Beatles y a Serrat, luego a los Rolling y a Serrat...y uno ya esta hasta la polla! (de Serrat)

D' aquesta forma, amenitzaven l'espectacle i feien riure al públic a cada ratet.

El muntatge era bastant impressionant, almenys per a mi que no he anat mai a massa concerts d'aquestos més grans. I sort que hi havia a cada lateral de l'escenari una pantalla gran on retransmetien el concert en si, perque si no, de la gentada que hi havia haguera estat impossible vore gran cosa. Que li ho diguen a Kars, que va caure a un forat negre darrere de tres tios alts com un pi! El so a mi em va parèixer bo, tot i que la gent que estava a la grada ho sentiria millor que nosaltres que estavem al galliner (i a la part de davant), perque ressonaria menys.

Xim i servidora descansant després del concert. Les cerveses que tenim al costat no son nostres! Doy fe!


Jo allà cap a les 12 i poc de la nit, de tanta calor que tenia em sentia una miqueta marejada així que vaig començar a ventar-me amb les mans, fins que Ana F. em va suggerir que m'acoplara al costat d'una dona que estava a la meua esquerra que tenia molt de ritme amb un ventall. Aixina, que això vaig fer! A la galta esquerra em donava l'aire d'ella i amb la mà dreta em ventava l'altra!

The Fashion Couple

El concert es va allargar fins quasi la 1 menys quart, quasi 3 hores! Teniem els peus i els ronyons baldats d'estar tant de peu, pero va valdre la pena. Després vam fer un sprint fins al Xaplin, adelantant a desenes de persones que eren potencials enemics ja que ens podien furtar la taula!

En resum, ens ho vam passar molt bé! Per a repetir-ho!

divendres, 3 d’agost de 2007

En ocasiones veo...a Ansar en llocs insospitats!

Bé, com molts sabreu, m'agrada jugar a alguns jocs amb l'ordinador. Desde fa un parell d'anys en jugue a un que es diu Guild Wars (Guerres de Clans, pa qui no flirtege amb l'anglés, yea!).
El tema està en crear-se un personatge que té una determinada professió i anar pel món matant malos i complint missions. No parle de fusters o fontaneros, sino de algo més "medieval", com: Guerrer, Guardaboscos, Elementalista, Nigromant... etc.
Com no sabia quin personatge triar, anava provant-los tots i quan vaig clicar sobre "Elementalista" (una espècie de mag que controla els elements) se'm va obrir la seguent pantalleta:


Normalment sempre faig que els meus personatges siguen xiques, pero al vore l'horror del traje de la xica vaig apartar la vista al xic i OH SORPRESA! Ahí teniem a Ansar caracteritzat com al Sha de Persia amb turbant i tot...Un poc més bronzejat, amb pose més aguerrida i cos amuntó més atlètic, pero ell... jejeje.

dilluns, 23 de juliol de 2007

Así, ¿si?

Segur que aquesta portada no haguera despertat cap suspicàcia entre la fauna judicial... Tota la pirula esta de "El Jueves" és un clar exemple de que no tots som iguals front a la llei i que aquells als quals mantenim, damunt no poden ser criticats conforme es vulga. Psé!

Una opinió un poc estranya al diari El Plural.

My Weekend

Aquest cap de setmana he tingut la sensació que he aprofitat el temps al màxim i que he fet moltes coses!

El Dissabte de matí em vaig alçar a les 10 i poc (relativament pronte) i després de desdejunar em vaig ficar a tudiar a la marxeta ja que aquest Dilluns havia de anar a tutories d'una profe i no anava a fer un viatge a posta per a preguntar-li 4 bobades! M' haguera agradat prendre el sol allà cap a la 1, però com el dia estava un poc estúpid em vaig pujar al terrat i vaig arreglar les plantetes que tinc.

Després de fer el dinar i dinar, no tenia ganes de dormir així que vaig sanganejar una miqueta i després vaig tudiar un altre ratet fins les 5'30 de la vesprada. A ixa hora em vaig anar a Riber a tornar-li a Mauri el adaptador de la càmera digital que em feia falta per a carregar-la. Després de la xarrada. la orxata de rigor i una planxada de pèl espontània, me'n vaig anar a la caseta de Vir a continuar el xarroteo. També estava Mármol i entre les dos em van explicar el menú de la nit, que passe a descriure a continuació per a enveja de la concurrencia:
  • Montaditos de pernil torrat, pebrera verda i ou de codorniu
  • Fetge talladet a trossets amb cebeta
  • Morelles
  • Gambes a "l' ajillo"
  • Xampis al forn rellenos de Philadelphia i orégano

I el postre, doble i bonissim:

  • Pastís de tres xocolates
  • Pastís de formatge a l'aroma de vainilla.

No res, lamente qui sopara un trist bocata (MUAHAHAHAAHAAAAA)

Després d'açò, ens vam començar a fer uns cubatetes. Mármol volia que anàrem al Pla de l'Arc, pero a Vir i a mi no ens abellia massa i ens vam quedar bevent a la seua caseta. Es va tornar a recomplir el dit: "Cuanto más mayores, más gilipollas" ja que el repertori de parides va durar fins les 5'30 am!

El diumenge de matí, ja em vaig alçar més tard i vaig pujar a la caseta. Vaig voltar un rato i després vaig sofregir la carn i la verdura de la paella fins que van arribar els meus cosins i ens vam banyar a la bassa. Després de dinar, minisiesta i un poquet d'estudi.

A les 6, quan ja no feia tanta calor, cosins (tot xics), pare, germà i servidora ens vam ficar mà de pic, pala, aixà i carreta per a llevar una muntanyeta d' escombro que hi havia i que vam fer servir per a replenar algunes depressions del terreny que ixen amb els anys, el pas de la gent i la pluja. Em vaig convertir en Lady Pala, ja que no la vaig amollar en les 2 hores seguents. Havia de deixar el pavelló femení ben alt front a tant de xic (i hui estic baldada, que conste!)

Després un bany a la bassa (super revivificant), sopar a casa, partideta a l'ordinador i bona nit!

Com ha sigut el vostre cap de setmana? Ala va, el vostre torn que no hem estat juntes fent familia! :D

dimarts, 17 de juliol de 2007

Paraules que acaben en "ola"

Son exercicis mentals de la costera... Es vore una camiseta que fique Pepsi-Cola i ja tot ve rodat!

Algunes de les que vam pensar: Hola, caracola, mola, pistola, carambola, Ricola, Juanola, ola, bola, gramola, Lucciola, trola, cola, Panderola, escola, perola, Lola [by Ele], gentola, Fuengirola, sola, gola [by jo], mola, rajola, estola, cacerola [by Elma]... i bueno, no en recorde més que ja fa quasi 24 h d' això. Segur q hi han moltes més pero no ens va donar per a tant!

Ale, vos convide a pensar-ne més durant dos minutets!

dissabte, 14 de juliol de 2007

¿Por qué cree que hay tan pocas mujeres famosas en la alta cocina?

Aquesta pregunta ha sigut llançada a l' aire a una espècie de fòrum a El País. Vos promet que no he contestat, pero he vist algunes de les respostes i em quede amb la d' una tal Angela que vos copie a continuació:

Las mujeres somos prácticas; cocinamos el dia a dia para alimentar a nuestros hijos. Los hombres cocinan haciendo el paripé buscando la aprobación del público y la fama para reafirmar su ego. Simple.



La veritat es que soc incapaç d' expressar-ho millor que ella. Bravo! :D

divendres, 13 de juliol de 2007

reacTable

He vist hui la noticia al País (tot i que l'invent pareix que ja fa 8 o 9 mesos que esta presentat) i m'ha picat la curiositat, així que m'he ficat a buscar algo de info i alguns videos on es puga vore en acció un reacTable.

Què es un reacTable? Es una espècie de taula rodona, de vidre semitransparent on es disposen a sobre d'ella una serie de fitxes detectades per uns dispositius que estan a baix del vidre. Cada fitxa serveix per produir o modular un so i així crear música electrònica. Més info ací.

Però és molt millor vore un caxarret d'estos en acció:

Basic Demo #1


A que xane?

Basic Demo #2


Ara en plan seriòs.

Live in Berlin




Esta desenvolupat per una universitat catalana, la Pompeu Fabra on supose jo que l'àrea de música s'haurà ficat a treballar amb un grup de informàtics especialitzats en Visió Artificial i voilà, el resultat es increible.

De moment pareix ser que no es venen en plan comercial però si que s'atenen alguns encàrrecs en plan demostració o ocasió especial. Per exemple, es veu que Björk (que es odiosa tota ella) va fer servir un reacTable en una de les seues darreres gires o algo aixina. De totes formes, la tauleta esta ha de valdre un Perú, o dos, ves a saber.

Ací teniu l'enllaç a tots els videos de YouTube sobre el reactable

dimarts, 10 de juliol de 2007

Enginyers

Ho he vist en aquest blog i encara estic impactada! M'ha encantat l'anunci. Pegueu-li una ulladeta que no té desperdici:




Wao!! Que xuli! El mire una volta i una altra i em continua agradant i fent gracia!

diumenge, 8 de juliol de 2007

Bacardi & Beer

Com sempre, el segon cap de setmana de Juliol es celebra a Terol les "Fiestas de la Vaquilla", més coneguda per estes latituts onderes simplement com a Torico.

Aquest any, també hem fet una expedició per aquells indrets, no fora que hagueren descobert una nova varietat d' alcohol i ens ho perderem. Vam arribar a les 6 de la vesprada i vam començar a pegar una volteta mentre decidiem què fer.

Després de fer-nos un tentempié (je! . Mig bocadillet de xoriços del terreny regat amb una canya. Poca cosa :D) en una terrasseta a prop de la plaça de bous, ens vam apropar a una penya, la del Ajo, per a passar el rato fins l'hora de sopar. El rato va passar, clar. Ell i 4 litrets de cerveseta per anar obrint boca. Quan vam tornar a recuperar el Nord, vam sopar un bocata (amb uns bucòlics vàters portàtils Poliklin de fons) i vam continuar amb la festa de penya en penya fins que a les 5 del matí vam decidir que hi havia que plenar la panxa amb un bon bocata de salsitxes Frankfurt o unes queradilletes (si, queradilletes!) regades amb ketchup/mostassa, eh? Tot el dia d'ahir a excepció del dinar, a base de pa i més pa...Si, m'agrada cultivar cul. Algun problema? :D

Coses destacables de la expedició:
  1. La sorprenent tendència que tenen molts homes a disfrassar-se de dones en dies de festa.

  2. Es possible diferenciar la Plaça de l'Ajuntament de la Plaça de la Diputació. (jeje!)

  3. Dos vicioses com Ximen i jo som capaces de beure's quasi una botella sencera de litre de Rom Bacardi. Conste que jo era la primera vegada que en bevia i perque els senyors Mercadonos no tenien Beefeater en la secció de begudes alcohòliques; tan soles Larios o Colonia pura i dura.

  4. El Bacardi mesclat amb suc d'Albercoc o algo aixina marca Hacendado, està de puta mare (pero amb gel perfavor!)

  5. Deixant fluir algun trauma interior, alguns dels tios més lletjos de tot Terol/Mosqueruela (o més desfigurats, bruts i pudents a causa de l'alcohol o les drogues) al passar ens dien que erem lletjes! Senyors borratxos: no som unes Xifers (o si!? :D) pero vos podrieu haver mirat la cara en el fons de la litrona abans d'obrir la bocota.

  6. Els cambrers d'allà és queden amb la teua cara quan vas a demanar beguda; Si el Litre se't queda sense gel i no s'enrecorden del teu careto, vas llesta pq no et ficaran un gel més ni per misericòrdia! (Eh, Ximen!? jiji) A més en alguns llocs fiquen Schweppes de llima! UUH!

  7. El cansament no es nota fins que el cos no ha satisfet les seues necessitats fisiològiques, ha begut aigua i ha menjat alguna cosa. Abans d' ixos moments, som quasi invulnerables! :D
  8. Arrancar-se a cantar ranxeres acompanyant a la música de la terrasseta on vam berenar fent "AY AY AYYYYYY", mentre l'amo sudamericà et mira amb cara estranya, NO TIENE PRECIO.

Els detalls "escabrosos", en persona! jeje!