dimecres, 21 d’abril de 2010

De vacances!

No res que com no tinc massa temps per a escriure en dos llocs a la vegada, clausure temporalment este blog (el dixaré obert) i podeu seguir-me (si vos abellix, clar) a: Una bicicleta amb cistella on escriuré durant els pròxims mesos mentre estiga a Münster. Espere tornar quan tinga més temps i tot això!

dijous, 25 de març de 2010

This is a prova

No res, probando probando el disenyador de plantilles de Blogger. La veritat es que és l'ostia in vinegar. El problema és que no em trau una barra de menú dalt de la primera entrada i deuria estar.

divendres, 5 de març de 2010

Hospitals

Quan anava a l'escola, probablement 5é o 6é d'EGB tenia un mestre més fatxa que Martines que un dia, no se perquè, va preguntar a classe quin era el millor lloc per a ficar un hospital. Jo vaig alçar la mà i vaig contestar que a prop de la ciutat i no molt apartat d'una carretera o via d'accés per a que la gent arribara fàcilment. Li vaig dir això basant-me en que ma mare, en aquell moment, treballava a la Gran Via i era un hospital molt prop de la ciutat al que s'accedia directament per carretera.

El mestre em va contestar que estava equivocada, que un hospital havia d'estar en un lloc apartat, amb una paret circumvalant el perímetre per a evitar sorolls que vingueren del carrer i del trànsit i així garantir tranquilitat als pacients. També em va dir que, sense dubte, havia basat la meua resposta en que ma mare treballava a la Gran Via, però que això era un hospital mal fet, mal pensat o no se que va dir.

Esta història em va vindre de sobte al cap tornant ahir cap a casa des de l'UJI, quan vaig passar davant de l'Hospital de la Magdalena, hospital privat que, curiosament, complix amb la descripció del mestre.

En qualsevol cas, continue pensant el mateix que pensava quan tenia 12 anys.

dilluns, 1 de març de 2010

Coses que fer en aquest mes de Març

Entre altres:

  • Anar a fer-me el passaport i la targeta sanitària europea.
  • Pintar les reixes de la caseta de verdet.
  • Ordenar l'habitació: tirar trastos, papers i roba vella.
  • Comprar el bitllet d'avió per a Alemanya.
  • Anar a DHL a preguntar quant costa enviar un paquet a Münster.
  • Acabar de llegir "La economia del Hidrógeno" i començar algun altre.
  • Vore LOST fins que em fique al dia (vaig pel 5x11!)
  • Comprar-me una motxilla gran que fer servir d'equipatge de mà.
  • Esport? (jejeje
  • Fer un llistat de coses que necessitaré per al viatge.
  • Anar a la pelu!
  • Organitzar una festa d'acomiadament! O dos!
  • Formatejar el portàtil gran.
  • Passar-me per fi a Wordpress.
  • Anar a València amb els de classe per a que vegen una Mascletà i les Falles. Ole folclore!
  • Salvar el món.

dilluns, 15 de febrer de 2010

Ich habe ein problem mit Deustch sprache

Mein Deustchlehren nicht wisse wie ist meine Name und ich habe seit Oktober zum Unterricht gegangen.

I la veritat és una cosa que em molesta prou que, unit a la seua tendència a deixar-nos a tots en evidència quan fem algun fallo a classe fa que la experiència d'anar a classe a aprendre un nou idioma que, a més, és endimoniadament difícil, siga horrible. Em passe l'hora i mitja mirant el rellotge, desitjant que no em pregunte o que no em faça llegir, perquè si m'equivoque m'apuntarà amb el dit simulant que té una pistola a la mà i em mata, o dirà "Alaaa!" o "Nada, muy mal, siguiente" o em preguntará "Cuál es el problema de este ejercicio? No es tan difícil." o qualsevol cosa així.

El problema de este ejercicio es que només duem sis mesos donant Alemany i u no pot pretrendre com pareix que ell vol, que a este nivell el personal tinga una fluidesa verbal de tercer o quart curs més quan no hem donat ni una estructura gramatical complexa ni, fins hui, el passat dels verbs, cosa que he aprofitat per a escriure la frase en blau que inaugura aquest post.

Que li estic agafant mania a l'idioma, que li farem.

Indignació.

dilluns, 8 de febrer de 2010

Multitoxicomania

Del Dilluns passat a este m'he passat pel cos: Flumil, Fluimucil, Paracetamol, Ibuprofé, Cristalmina, Betadine, aigua oxigenada, Trombocid, Progesterona, Omeprazol i Utabon.

I lo únic que tenia era un costipat sec i un tall al dit que em vaig fer el dissabte serrant a la caseta.

dijous, 4 de febrer de 2010

Dicotomia

Cada vegada que entre a uns lavabos públics i em llave les mans se'm presenta el següent problema:



Serveis @ UJI

Quina de les dues coses serà menys "agressiva" amb el medi ambient?

Puc secar-me les mans amb la secadora de mans elèctrica o amb una (o més) servilleta de paper. En qualsevol dels dos casos es tracta de consumir alguna cosa, paper o electricitat, per no parlar ja de l'aigua utilitzada, que ja seria més un tema d'higiene. Quantes vegades al cap de l'any em puc llavar les mans a la universitat? Habitualment és fàcil que me les llave dos vegades, potser tres (hi passe moltes hores, no soc una re-maniàtica de la neteja!). Pareix que no però probablement serien centenars de servilletes o d'enxufades de la secadora a l'any. I la electricitat què? Es que nadie va a pensar en los niños?

La major part de les vegades acabe secant-me les mans als vaquers.